Publicacions del 2010

Una altra vegada som a les portes de començar el Campionat de Catalunya per Equips, la competició que, com a mínim a nosaltres, ens dóna cohesió com a club.
Aquest any el primer equip tornarà a competir a la Segona Divisió Catalana, després d'unes quantes temporades en les categories superiors. El fet és que ja fa uns quants anys que de mica en mica hem anat perdent alguns dels millors jugadors que han defensat els nostres colors, i de manera natural el club es va situant en la categoria que li pertoca per la força que presenta. Ningú no ens pot treure, però, la magnífica sensació que hem pogut viure tots plegats en aquesta etapa, plena de moments sensacionals i records que seran, segur, inesborrables. Ho hem d'agrair als jugadors de qui parlàvem més amunt - en Joan, en Jordi, en Josep, l'Àngel, en David...-, i aprofitem per desitjar-los el millor a cadascun.
I nosaltres? Doncs nosaltres començarem (com, si no?) amb un pa amb tomàquet demà passat, el divendres 22, al local. Més que res per escalfar motors, ja que el diumenge, tots a caçar reis (si es deixen, és clar).
El primer equip engegarà a casa, rebent el Cirera; el segon equip haurà de preparar els plànols i els GPS, perquè ha de viatjar fins al recòndit Palafolls.
Diumenge al vespre en podreu llegir la crònica aquí mateix.

Sense contingut net.

Ha pujat el teló. Hem començat el Campionat de Catalunya per Equips i ho hem fet de la millor manera per ... al rival.
El matx s'ha mantingut a l'aire tot el matí, amb alternatives i poca definició, i ha acabat caient del cantó del Cirera. Segurament, però, els dos quadres havíem fet mèrits per endur-nos el punt, però només podia haver-hi un just guanyador.
Bones partides de l'Eduard - en el seu més pur estil - i d'en Joan, que diu que ha tirat de Fisher. Magnífic en Carles, a qui li prova ser pare. Lluitades les partides d'en Josep (ai, aquesta Alekhine!), en Pau (si no hi ha més, no hi ha més!) i la del cronista, amb suspense fins a unes taules forçades. Mala sort l'altre Joan, que ha començat amb gran avantatge de temps tot i arribar gairebé una hora tard, però en posició molt complicada ha cedit massa al rival. En Josep Mª ha fet front a un atac terrorífic que no tenia aturada possible. La partida d'en Jacobo semblava que es guanyaria però de mica en mica ha anat canviant de color. Emoció total a la d'en Jordi, que s'estrenava com a titular al primer equip i a qui el rellotge li ha arrabassat un punt que tenia ja al sac. Llàstima, no ha pogut ser.
Diumenge vinent, al Centro Aragonés, a Barcelona. A veure si ens anem despertant...

Això sí que és començar amb bon peu. I fora de casa! (ni que sigui Palafolls, era un desplaçament...)
El matx ha començat mostrant una certa igualtat, i així s'ha mantingut bona part del matí. Fins que el nostre Messi, el jugador que fins ara no solia jugar a fora, l'Abel, ha arreplegat el punt despres de guanyar una peça (tot i comentar repetidament que es veia perdut!).
L'Arseni ha llençat la tovallola en posició força desfavorable. En Tomàs, que havia arribat deu minuts tard, ha fet una blitzkrieg i ha guanyat deixant el seu rellotge en 1 hora 24. Qui ho diu, que amb aquest ritme no hi ha temps de fer res?
En Manel s'ha quedat a gust donant mat en una, cosa qe no passa pas cada dia. En Toni ha anat esmicolant, fins al final, un rival que no ha ofert gaire resistència. En Daniel ha passat de puntetes per una combinació en què perdia peça i, davant una actitud tan desinteressada del rival, ha acabat la feina arrabassant-li el punt sencer i, amb ell, el matx.
Amb 1 a 5 al marcador, en Lluís i en Jordi han aguantat tot el possible, però han acabat cedint els dos punts. La sort era que ja no alteraven el resultat global.
Sembla que al segon equip li prova perdre jugadors...
I diumenge, a casa a rebre l'equip de la Bisbal, un dels ossos de la categoria.

Emoció creixent, recital de jotes de fons i victòria final, aquest pot ser un resum del que hem viscut aquest matí al local barceloní del Centro Aragonés.
Després d'un inici força plàcid, amb unes taules mortes del cronista, unes altres d'en Pau per no entrar en angúnies de rellotge, d'en Josep Mª en posició molt tranquil·la i d'en Josep, que no ha pogut treure més després d'una lleu badada, el matx s'ha començat a tensar amb les victòries de l'Eduard al més pur estil Eduard, més taules, ara a càrrec d'en Joan i derrota després de molta agonia d'en Carles. Quedava l'emoció. I les jotes: al local del costat ha començat un espectacle de cants aragonesos que ens ha amenitzat el darrer tram del matí. I justament quan s'havia de decidir tot. En Juan, després dbligar el rival a donar-li la dama per salvar el rei ha hagut també de donar-li el monarca, cosa que posava el 4 a 5 per nosaltres, amb la partida d'en Jacobo per decidir. Un final amb força mal aspecte, francament difícil, i de mal pronòstic. Però ni les jotes de fons, ni la premura del rellotge ni les dificultats objectives de la posició han estat cap problema per al nostre jugador, que ha acabat forçant les taules i la victòria.
Hem marxat amb bon gust de boca, i ara toca esperar el Sant Andreu B, diumenge vinent a Tordera.

Derrota a casa del segon equip (haurem de pensar que no ens prova, jugar a casa?).
Partit dificil tenia el Tordera B contra un dels possibles aspirants a liderar el seu grup. L'equip bisbalenc, compacte i experimentat, superava en tots els taulers l'elo dels locals.
I què? En Tomàs no necessita mirar l'elo de ningú: ha passat per sobre del rival amb temps per aprofitar encara el matí.
Poc després en Daniel treu unes taules, i novament l'Abel arreplega el punt sencer. Què més es pot demanar? Doncs, que la cosa continués així, però ha estat exactament al contrari: totes les partides restants han anat caient mica en mica del costat empordanès. Que bonic és somiar...!
La setmana vinent, cap a veure el Santa Eugènia B.

Un resultat força contundent el del primer equip en aquest matí davant d'un equip que, a priori, pensàvem que ens oposaria molta més resistència.
El matx ha començat amb normalitat, tret de l'anècdota de la pèrdua de la cartera d'en Daniel Travesset, que al capdavall només havia estat un oblit.
A mig matí, taules del cronista en posició molt indecisa, d'en Jacobo en un final superior però amb els coneguts àlfils de diferent color i de l'Eduard, que ha firmat la pau en una partida on han tremolat totes les caselles i hi ha hagut una simfonia de bufetades. Amb poca estona de diferència, però, s'han encadenat la victòria (de laboratori, Joan dixit) d'en Joan davant del pare Travesset, d'en Carles que s'ha inventat un mig joc espectacular després d'una obertura més aviat magra, i d'en Juan, que ha esmicolat la pretesa defensa del blanc amb uns tocs imparables. Entretant en Pau havia de retre el rei més davant del rellotge que no pas del rival. I amb el 4'5-2'5 entràvem a la fase decisiva. En Jordi ha defensat fins on ha estat possible una posició desesperada, i ha retut el rei. Emoció: 4'5-3'5, amb les partides d'en Josep i d'en Josep Mª. El primer ha amorrat el rival després d'un final molt ben calculat i de posar-lo en xarxa de mat. Amb el matx decidit, en Josep Mª ha anat esmicolant la resistència del contrari per acabar imposant un avantatge abassegador, tot i que la partida havia començat molt costeruda per ell. Un bon matí, amb un gran resultat.
Diumenge vinent, a veure el Foment B. Ja en parlarem.

Segona derrota d'aquest any de l'equip B.
La previsió d'avui era visitar el Santa Eugènia amb 7 jugadors, però finalment hem tingut la baixa inesperada d'en Toni que ha suposat començar el partit amb un 2-0 en contra. A aquest fet se li ha sumat una derrota ràpida d'en Tomàs, que tres jugades després de perdre la dama i apuntar la derrota a la planilla ha inclinat el rei. Poc després se'ns ha complicat una mica més el matx quan el rival d'en Manel ha aconseguit defensar-se en un final de torres amb un peó menys. L'Arseni, en una partida recargolada, ha arrencat mig punt quan la seva contrincant li ha fet un escac continu que feia pujar el 4-1 al marcador. Quedaven tres partides i s'havien de guanyar totes tres per puntuar. Un servidor (Angelats petit) ha imposat l'avantatge que suposa un peó a l'obertura i ha fet pujar el 4-2. En Lluís ha desequilibrat un final igualat que ens ha fet creure que teníem opcions reals d'empatar. Finalment, en Jordi no ha pogut passar de les taules després de veure com el seu oponent li perdonava un mat en una.
D'una banda marxem de Girona havent perdut contra un dels rivals amb els que segurament ens haurem de barallar per mantenir la categoria, però de l'altra hem estat a punt de puntuar amb només sis jugadors.
La setmana que ve més contra el Vidreres.

Nova derrota del segon equip. Avui se'ns ha presentat un Vidreres amb uns elos bastant superiors, i tot i intentar-ho, no hem aconseguit puntuar.
Cap a mig matí ha caigut la primera derrota a la partida d'en Toni. Poc després, en Tomàs ha igualat el marcador atropellant el seu rival. Fins aquí la cosa pintava prou bé. L'Abel, ha acabat inclinant el rei en el moment en què s'ha vist perdut. El cronista, que ha fallat en el càlcul de l'atac, ha perdut la partida. Taules de mèrit d'en Lluís, que tot i tenir un jugador que li treia més de 200 punts d'elo ha jugat per la victòria en tot moment. Taules en una bona partida d'en Manel, tot i que el 2 a 4 del marcador ens deixava contra les cordes. En Jordi ha cedit el punt, i amb ell el matx. L'Arseni, ja sense la pressió de lluitar pel matx de l'equip, ha deixat l'últim punt a casa.
Amb un punt de quatre possibles sembla que haurem de lluitar per evitar el descens, i diumenge que ve a casa del Banyoles B tenim una bona oportunitat per començar a allunyar-nos-en.

Un desplaçament amb premi el que ha fet el primer equip. Amb els equips filials no saps mai del cert amb què et pots trobar, però el fet és que avui el Martinenc ens ha oposat un equip força assequible, amb elos semblants als nostres. El més matiner, en Pau, amb poca estona n'ha tingut prou per arrasar, amb un atac iniciat amb un sacrifici. Força estona després i amb les partides amb bon aspecte, taules d'en Joan, més taules d'en Jordi en posició incerta i nova victòria de l'Eduard, amb concepció magistral d'atac.
Després d'un cert suspense, en Juan ha imposat la peça de més que havia caçat caminant una mica per la corda fluixa (ho semblava, però, perquè ell ho havia calculat fins al detall). En Carles ha estavellat un atac bonic i, en el contratac del rival ha hagut de retre el rei.
En el tram final, en Josep ha tret un empat després d'una imprecisió que podia costar-li cara, en Josep Mª ha castigat les ganes del rival de forçar un final taulífer emportant-se el punt sencer, i el cronista ha recollit el darrer punt després d'un final amb alfils de diferent color que deu ser l'excepció que confirma la regla. Un resultat potent. Salvats? Qui ho pot saber?
De moment, diumenge vinent un altre filial, la UGA B. Si ens anés igual...!

Resultat important el d'avui per assegurar, pràcticament, la permanència. A l'equador de la competició portem prou bagatge per encarar la segona part (que preveiem la més difícil) amb una certa tranquil·litat.
El matx ha engegat amb normalitat, i a mig matí en Josep Mª ha tret mig punt d'una posició completament igualada. Poca estona després en Lluís, que avui cobria la baixa d'en Carles, ha atropellat amb negres un rival en el més pur estil Lluís: és igual el material si les peces juguen.
Taules també del cronista, en l'enèssim final d'alfils de diferent color, i victòria d'en Joan, amb recital teòric inclós.
Cauen en Jacobo i en Jordi, amb partides incòmodes i amb els dos únics rivals que ens superaven en ELO. En Josep, però, torna les coses al seu lloc i guanya un final dels seus, complicat i francament difícil de jugar.
I, amb el 4 a 3, arribem a la fase crucial, amb tres partides vives.
Com que l'Eduard sembla que ho té guanyat, en Pau cedeix l'empat en posició de probable victòria, però amb el rellotge punxant. L'Eduard, fred com el gel, ha doblegat el rival quan ja el temps se li tirava a sobre (Eduard, ens mataràs a tots!) i ha decidit el matx. La darrera partida ha donat l'anècdota, ja que una posició de taules més que clares l'ha intentat forçar el jugador barceloní i no sabia que fer això amb en Joan Pedro al davant és córrer el risc que aquest t'entregui una torre ... i et faci mat!
Un altre bon resultat, doncs, i diumenge a veure com ens portem amb el Maragall.

Seguim en ratxa. Aquest matí hem rebut la visita d'un dels teòrics competidors per les places de descens. El nostre resultat fins ara permetia respirar força, però com que matemàticament no era encara segura la permanència, doncs això: "no diguis blat..." i per aquest motiu el matx tenia un gran interès.
La primera fase ha estat força tranquil·la, fins que en Pau ha jugat fort i ha demostrat que una posició pot ser absolutament perdedora, però que si hi ha una única possibilitat que el rival rebi un mat forçat, només cal convèncer-lo que hi col·labori una mica, que és exactament el que ha fet. Un bon cop de maça per escalfar el marcador.
En Joan ha signat les taules en una posició abocada a un final "d'aquells", que entranyen més riscos que llogar en Millet perquè et porti els comptes.
I, en la fase mitja hi ha hagut l'espetec: guanya en Lluís contra un gambit de rei que més que un gambit ha estat un suïcidi reial contra un Lluís que no perdona; guanya també el cronista, en una partida sense cap ensurt, i guanya en Juan Pedro, terrorífic amb les negres, després de fer dues o tres-centes combinacions: no vols un cavall, doncs té, una torre! Ah, que no la vols?, doncs té una altra peça...! i així fins al mareig i estocada final. Quin crac! Entretant, en Josep Mª s'ha trobat sense poder defensar un mat que no ha vist en una posició en què probablement tenia superioritat. 4'5 a 1'5 i semblava tot dat i beneït. En Josep, que tenia una posició guanyada tàcticament, ha desaprofitat l'ocasió i ha hagut de jugar un final també guanyat, però més difícil. L'Eduard ha forçat unes taules en posició ben poc corrent (algú recorda mai l'Eduard en una posició "corrent"?) i, amb l'empat a la butxaca en Josep ha acabat enduent-se el punt sencer i les partides d'en Jacobo i d'en Jordi s'han deixat en taules, que era el resultat més probable de totes dues, si bé admetien encara una lluita més o menys llarga.
Resultat clar i força inesperat, sobretot tenint en compte que el Maragall ha comparegut amb l'equip de gala, potser el millor que han fet en aquesta lliga. És clar que ells també s'hi jugaven molt...
I diumenge visitarem el Palafrugell, però aquest cop ja podem ben dir que "amb els deures fets".

Avui el segon equip ha esgarrapat unes taules tot i tenir inferioritat d'elo en les set partides que s'han disputat (com per variar, hem deixat l'últim tauler vacant). El primer d'acabar ha estat el cronista quan s'ha trobat en un final de torres en què, probablement, qui forçava, perdia. En Jordi no ha aconseguit treure profit d'un sacrifici d'un cavall per dos peons i ha acabat perdent. Amb el 0'5 a 2'5 l'Arseni proposa taules al seu rival veient que quedaven tres partides que pintaven bastant bé (Toni, Tomàs i Abel). El seu rival, veient la situació del matx, ha preferit rebutjar-les. L'Abel no ha sabut trencar la defensa del seu rival i ha deixat clar que "això és tables". En Tomàs ha caigut en un parany del seu rival en un final en què tenia un peó de més i ha acabat inclinant el rei. Un a quatre, i com ens sol passar les últimes setmanes, s'han de guanyar totes les partides que queden per empatar. La remuntada l'ha començat en Toni, que ja feia estona que estava triturant el seu jove rival. Ha seguit en Manel, que ha entregat la dama en una bona combinació quan el seu rival patia "apuros" de temps. L'última partida l'ha acabat l'Arseni, que lògicament quan el seu rival li ha demanat taules les ha denegat. Al final doncs, un empat i tots contents. Gran resultat que trenca una ratxa de quatre derrotes seguides i ens fa mirar amb més optimisme les opcions de permanència. La setmana que ve més, des de Sant Gregori.

Sense cap mena de pressió, i enmig de brometes sobre si ens convenia més perdre per eludir la promoció, hem anat avui al Baix Empordà. Ens hem trobat al davant un equip potent, amb l'única baixa d'en Coronado, que s'ha mostrat molt lluitador i que en cap moment no ha donat per perdut el punt. Bé és veritat que per ells era el tot o res, ja que només guanyant-nos podien tenir una remotíssima possibilitat de salvar la categoria.
En una hora i mutja el cronista ha signat les taules en una partida incòmoda, que abocava a un final força tranquil. Al cap de poca estona, en Lluís ha passat literalment per sobre del seu pobre rival, que no s'ha adonat de la tempesta que li queia al damunt. En Jordi, en canvi, ha salvat mig punt en un final amb qualitat de menys. I per encarrilar el matx, l'Eduard ha doblegat (o millor, rebregat) un combatiu Parals en una partida que ell mateix anava dient que no entenia. Si l'arriba a entendre...!
Amb el 3 a 1 per nosaltres tot semblava venir de cara, però en Josep Mª ha inclinat el rei en un final inferior - se li ha escapat la pèrdua d'un peó- i tot tornava a quedar a l'aire. En Jacobo ha firmat la pau en posició complicada - dos alfils i torre contra dues torres i molts peons per banda, posició difícil d'avaluar - sota l'amenaça del rellotge. I ha aparegut la millor versió d'en Juan Pedro, que ha ensarronat un murri Tosán que potser no comptava que per murri, ell més que ningú. Quines posicions! I quina visió! 4'5 a 2'5 i tres partides per decidir.
En aquest moment semblava impossible que no puntuéssim, però la dinàmica del darrer tram del matí ha estat ben a punt de què deixéssim el punt sencer a Palafrugell. En Pau ha hagut de cedir en una posició sense esperances, després d'una partida possiblement mal plantejada. En Josep ha acabat perdent un final després d'algunes jugades no prou precises i en Joan, en un final maratonià i contra el maleït rellotge ha tret unes taules que certificaven l'armistici. No comptàvem que patiríem tant. O és que l'efecte Barça s'encomana?
La setmana que ve, a Santa Eugènia.

Desplaçament gris del segon equip el d'avui a Sant Gregori. Abans de marxar, hem tingut el retard de l'Arseni que ens ha fet tenir certs dubtes de si arribariem a l'hora per jugar.  Seguint la tradició, el fet de jugar fora ens ha fet deixar dos taulers buits, la qual cosa ja complicava molt puntuar. Arribem al local un pèl tard, comprovem els Elos dels nostres contrincants i, com era de preveure, ens superaven en tots els taulers. Poca estona després de començar, hecatombe d'en Tomàs a l'obertura, 3 a 0 i això cada cop pintava pitjor. En Toni ha fet el punt de l'honor visitant i s'ha imposat amb certa comoditat en un final de peons amb dos d'avantatge. L'Arseni no ha pogut defensar un final de torres inferior i també ha cedit el punt. El cronista, que ha arriscat massa en una obertura que no coneixia prou, també ha hagut d'inclinar el rei. En Jordi veient la impossibilitat de donar la volta a la partida també abandona, i només queda en Manel, que tot i no fer una mala partida l'Elo ha imposat la seva llei (la seva rival li treia més de 200 punts). En un matx tan fluix com avui sembla ser que ni el GM Abel hagués aconseguit girar la truita.

Al final doncs, 7 a 1 pel Sant Gregori i la setmana que ve esgotarem les opcions de permanència al camp del Cassà B, rival també implicat a la zona baixa. Esperem que no tingui res a veure amb el partit d'avui!

Tots sabíem que algun dia ens podia passar. Que són coses que passen fins als millors equips del món mundial. Acceptàvem que no sempre les coses surten prou bé, i hi ha dies que un torna a casa amb la sensació que tot podia haver anat diferent.
Fins aquí, tot és força normal.
El que ja costa més d'acceptar és que, en una mateixa jornada, s'ajuntin tota una colla de despropòsits talment com si haguéssim trepitjat m...
No és gaire freqüent que en Josep perdi un final en una partida en que ha manat tot el matí; tampoc ho és que l'Eduard es deixi atacar com si davant seu hi tingués ...l'Eduard!; encara menys estem acostumats a veure en Juan Pedro fent unes taules assèptiques només amb una hora i mitja; i poca gent espera que en Joan, després de tenir contra les cordes i el rellotge el rival, a l'hora d'entrar a matar li regali una torre i el punt; el mateix dia que el cronista no encerta a rematar un final dels que es deleix per jugar i deixa escapar mig punt; i coincideix amb la jornada en que en Carles, retornat, queda de pasta de moniato quan el rival, més mort que viu, es treu de la màniga un ofegat in artículo mortis; això després que a en Josep Mª li passés per alt una continuació que probablement li hauria donat el punt en comptes del zero.
Les partides d'en Jacobo i d'en Jordi s'han ajustat al que era previsible a mesura que anava avançant el matí, amb victòria i derrota, i la d'en Pau ha estat, com sempre, un circ: un pim-pam-pum amb combinacions vistoses i mat al bell mig del tauler; una partida completament "a la Pau".
Així doncs, què pot haver passat avui que expliqui aquest cúmul de despropòsits? Què hem fet per merèixer, totes de cop, tantes malediccions dels déus? Quina estranya conjunció dels astres ha desfermat aquesta malastrugança?
Ah, me n'oblidava: avui ha vingut en Pere Mas.

Nova derrota del segon equip avui a Cassà que ens envia de dret a segona territorial. Avui teniem pensat anar a jugar deixant un tauler buit. A l’hora de marxar, ha trucat en Manel dient que estava malalt i que no podia venir a jugar. Des d’aquí t’enviem forces i a veure si pots tornar diumenge que vé! Aquesta inesperada baixa donava el segon punt a l’equip local. El matx s’ha acabat de torçar quan en Tomàs, en una partida fins llavors prou tranquil·la, s’ha deixat una peça en una sola jugada. Derrota també del nostre delegat, que tot i que ha tingut una partida igualada durant força estona ha acabat cedint. En Toni s’ha deixat una peça a l’obertura i ha arrossegat el desavantatge fins al final, on ha hagut d’abandonar. Complicada partida d’en Lluís, que al final també s’ha quedat al costat dels del Gironès. L’Arseni aquesta vegada ha estat qui ha fet el punt de l’honor dels torderencs. El meu rival, ha cedit unes taules al·legant que el matx estava decidit i per imposar la qualitat que tenia d'avantatge... potser encara hi seriem.
Al final doncs, un punt i mig, i gràcies. La setmana que ve acabem la temporada rebent el Dotze Castells.

Un empat valuós, el del segon equip,... que, de fet, no val per a gaire res. En tot cas, l'adjectiu fa referència al bon gust que deixa plantar cara a un equip potent i sortir-ne amb el cap ben alt. Llàstima que aquest mig punt no serveixi per mantenir la categoria. L'any que ve, doncs, a segona.

Amb un cert retard, vet aquí la crònica del que ha estat la cloenda d'aquesta temporada. Un matí de lluita intensa - tret del cronista, a qui l'amic Josep Ortiz li ha ofert unes generoses taules poc després de començar - en què s'han vist partides molt disputades, malgrat que al final només hem esgarrapat cinc taules. Probablement s'ha imposat la lògica de l'elo superior, però la veritat és que hem jugat desacomplexadament i no hauria pas estat estrany un resultat més favorable per nosaltres. Tantseval: felicitats als campions, i molta sort l'any que ve, que la feina feta per en Josep els darrers anys comença de donar fruit, i li desitgem uns grans èxits.
Pel que fa a nosaltres, hem acabat la jornada amb el dinar de germanor amb què cada any acomiadem la temporada, i amb l'ensurt de la falsa notícia que havíem de jugar la promoció, cosa que després ha resultat que no era certa. Ara, doncs, a reposar els equips fins l'any vinent, salvant, potser, Sant Pol.
A reveure.