Publicacions del 2014

Feliç dia de reis!

Ahir va finalitzar el I Tancat per norma de Mestre Català de l'Open de Nadal del Guinardó amb una actuació que podriem catal·logar entre discreta i discretíssima. Avui entre mos i mos del tortell de reis encara ens llepava les ferides...

I es que aquest tancat ha estat dur i s'ha fet llarg tot i estar enllestit en una desena de dies. Potser el fet de començar en el 2013 i acabar en el 2014 ha contribuït a fomentar aquesta sensació de llargària excessiva. O potser senzillament s'ha fet llarg perquè entre en Pere i jo només hem guanyat una partida de 16 (no compto el trepidant empat de la primera ronda entre ell i jo). Això sí, per part meva si algú vol taules en tinc per montar un restaurant.

Una dada prou esclaridora. En aquest tancat participavem el quatre primers classificats del darrer Tancat de Mestre Català de Cerdanyola i cap ha passat de la meitat de la taula classificatòria. Enhorabona a l'Oriol Delisau del Sant Andreu i al sorprenent Carles Moya del Peona i Peó per les normes aconseguides. En un torneig de tantíssima igualtat no era fàcil aconseguir-la i han sabut minimitzar l'impacte dels seus errors.

La variació d'elo de'n Pere i jo ha sigut... bé, propera estació Open de Sant Martí i la Lliga Catalana.

Un cop més he fet una anàlisi per elo dels equips rivals de l'equip A de l'edició del 2014 de la rebatejada Lliga Catalana (antic "Per Equips").

Algunes consideracions i aclariments:

- S'ha tingut en compte el millor equip possible de cada club, és a dir, sense tenir en compte possibles baixes que obviament no podem saber ara mateix

- Hi ha dos equips filials en el grup (Figueres B i Gerunda B) que poden presentar un equip completament diferent al aquí plantejat, però mai superior

- No s'han considerat canvis en l'ordre de forces en les llistes

- L'elo no guanya partides així que aquest estudi és purament orientatiu de la força de cada equip

Sense més preàmbuls, aquí està la taula del nostre grup de Segona Divisió:

Masnou
Santa Eugenia
Gerunda B
Mataro
Sant Adria
Figueres B
Gerunda
Malgrat
Guixolenc
Tordera
Mitjana sense Tordera

T 1
2239
2353
2167
2254
2261
2270
2387
2408
2305
2322
2294

T 2
2231
2339
2158
2234
2219
2254
2331
2361
2284
2266
2268

T 3
2185
2224
2150
2203
2189
2215
2314
2265
2195
2249
2216

T 4
2158
2179
2148
2133
2151
2213
2301
2230
2075
2244
2176

T 5
2123
2148
2144
2122
2143
2206
2293
2215
2067
2208
2162

T 6
2098
2114
2144
2075
2141
2189
2280
2076
2054
2201
2130

T 7
2095
2064
2128
2041
2098
2188
2279
1996
2036
2196
2103

T 8
2065
1966
2114
2024
2079
2182
2271
1966
2032
2173
2078

T 9
2051
1957
2113
1960
2078
2112
2216
1952
1995
2138
2048

T 10
2040
1953
2090
1947
2075
2112
2208
1942
1968
2126
2037

Mitjana
2129
2130
2136
2099
2143
2194
2288
2141
2101
2212

Variança
5193
21971
567,2
11860
4095
2664
2726
31073
13988
3577

Ordre de força
8
7
6
10
4
3
1
5
9
2

Jornada
4
5
6
8
9
1
2
3
7

Ara una classificació ordenada per ordre de força segons elo i la diferència relativa entre un equip i el seu equip inmediatament superior:

Mitjana elo
Distància

Gerunda
2288

Tordera
2212
-76

Figueres B
2194
-18

Sant Adrià
2143
-51

Malgrat
2141
-2

Gerunda B
2136
-5

Santa Eugènia
2130
-6

Masnou
2129
-1

Guixolenc
2101
-28

Mataró
2099
-2

Sobre el paper, el Gerunda és el favorit per assolir la plaça d'ascens. Pel que fa al descens la igualtat d'elo de la part baixa dels equips fa pensar que estarà molt renyida. Figueres B i nosaltres estem, a priori, entre dues terres on no hauriem de passar problemes per salvar-nos.

Una salutació

Ja hi tornem a ser. Ha tornat a posar-se en marxa el Campionat de Catalunya per Equips.
A dos quarts de deu s'alçava el teló al nostre local de l'Emili Vendrell, amb el nostre primer equip preparat per a rebre els empordanesos.
Un cop dull a les dues llistes donava un clar avantatge a l'equip local, que superava en ELO els rivals en els nou primers taulers. Avui, però, s'ha acabat demostrant -una vegada més!- que fer pronòstics atenent només a això és força esbiaixat.
De fet, el quadre que presentava el Figueres era format per una majoria de jugadors molt veterans, foguejats en mil partides i de qui es pot esperar tot.
El matí ha anat transcorrent amb la majoria de partides amb una certa igualtat, i a quarts de dotze ja començaven de signar-se taules al primer tauler i després al tercer. En Josep i en Ferran acceptaven que no es podia anar més enllà. Donava la sensació en aquells moments que malgrat l'equilibri, hi havia més espectatives per al nostre bàndol.
I llavors han començat de complicar-se les coses. En el meu tauler, un error força inexplicable (com tots!) m'ha canviat una posició probablement guanyadora per una que portava directament a la derrota. En Pere ha imposat la seva superioritat sense possibilitat d'apel·lació, i s'han signat també taules als dos darrers taulers, no pas sense emocions fortes.
L'Eduard, al segon, tampoc ha pogut anar més enllà de l'empat,
Amb tot encallat, les tres partides en joc mostraven clarament avantatge per als nostres jugadors. I vet aquí la sorpresa: només en Joan ha estat capaç d'arreplegar el punt, perquè en Carles primer, i en Pau després, han vist com es fonia l'avantatge de manera increïble i han hagut d'acabar retent el rei. Victòria empordanesa que cou força per la manera com s'ha produït. Però no cal pas llepar ferides. Diumenge ens espera el pressumpte favorit i no hi podem anar pas sense moral! O sigui que... a carregar piles i sant tornem-hi!
Tal i com apuntava sorneguer l'Eduard, com a mínim hi hem guanyat una cosa, avui: ja sabem quin és l'objectiu de la temporada!
Boma setmana a tothom.

Mal inici de temporada per part del tercer equip. Ens dirigíem cap a Vilobí amb un jugador menys amb l’esperança de realitzar una remuntada que finalment no s’ha acabat produït.

Passada una hora del matx un servidor feia taules amb el seu jove rival amb una posició igualada.

Al cap d’uns minuts després de les meves taules, l’Àngel perdia la seva partida davant la delegada rival després de que el nostre jugador aguantés unes jugades per a veure si podia treure quelcom de profit, però no hi ha hagut manera. 2,5 a 0,5 i quedava la partida de l’avui debutant David, el qual ha ensenyat les urpes durant tota la partida però ha acabat perdent una torre, i amb ella, la mateixa partida. Pocs són els debutants que comencen guanyant, i en David no es pot incloure a aquest petit grup.

Així doncs, merescuda victòria del Vilobí “B” i tornem a Tordera gairebé de buit. La setmana vinent tindrem la possibilitat de comptar amb més jugadors i ens tocarà jugar davant el Guixolenc “D”. Esperem obtindré millor resultat que avui. Us ho explicarem la setmana vinent, serà fins llavors.

Igual que els companys dels equips A i C, els del B també hem començat avui la recentment rebatejada Lliga Catalana d'Escacs. Avui, fet insòlit: tot i jugar com a visitants hem sigut vuit jugadors!

Tocats dos quarts de nou, hem sortit de Sant Pere en direcció Can Ninetes, on ens ha rebut amablement el conjunt del Santa Eugènia B. Un cop d'ull a les dues llistes feia pensar en un matí còmode, o sí més no favorable als nostres interessos, ja que, si no vaig errat, teníem més ELO en tots vuit taulers.

Avui ha sigut l'enèsima lliçó sobre l'ELO (sempre la mateixa, per cert): no ens en podem fiar mai. Una bona estona després d'haver començat a jugar, en Carlos i el seu contrincant pactaven taules. Un descuit de l'Arseni l'hi ha fet passar de tenir-ho, segons ell, guanyat, a tenir-ho perdut del tot. En Lluís Ramírez, però, amb una partida molt sòlida, ha reequilibrat el marcador. En Jordi Quintana, tot i descobrir un "fals mat", ha acabat cedint el punt. En Jacobo tornava a empatar el partit, deixant tota l'emoció en les darreres partides. Taules d'en Lluís Puigdemont en una partida força complicada. Premi immerescut pel cronista, que s'ha trobat un final guanyador després de no haver aprofitat l'avantatge del mig joc. Finalment, amb 3 a 4 al marcador, espectacular sang freda del debutant Robles, que tot i els pocs minuts que quedaven al rellotge, no ha permès que el contrincant l'hi desmanegués el mur que havia construït.

Finalment, primera i suadíssima victòria de l'equip B. La setmana que ve us narrarem què ens expliquen els companys de Sant Gregori!

Segona ronda de la Lliga Catalana que s’ha efectuat per part de l’equip C, que en aquest cas rebíem al conjunt del Guixolenc “D” a l’Emili Vendrell amb equip complet per part nostra.

Abans d’iniciar-se el matx vèiem que els rivals es presentaven amb un jugador menys, així que l’Àngel ha sumat el punt sense suar-lo.

Poca estona després de començar, en David patia una pèrdua de dama i, conseqüentment, la partida.

Avui era el debut d’en Roger al segon tauler i, després d’un desenvolupament de la partida complicat per part seva, han anat caient les seves peces i també ha acabat perdent la partida.

Així doncs, 1-2 al marcador a l’espera del que succeís a la meva partida, una partida molt patida, a la qual el rival probablement s’ha sentit més còmode que jo la majoria d’ella, i tres jugades després de rebutjar la meva petició de taules, perdia la dama i la partida se’m posava molt fàcil perquè acabés amb victòria meva, i així va ser.

La setmana vinent anem a Hostalric a un matx que, com tots, s’ha de disputar, però veient el nivell de rival no ens podem fer massa il·lusions. Ja us ho explicarem!

Segona derrota consecutiva del primer equip, avui en terres gironines i davant del potent primer equip del Gerunda.

Un matí de bona competició, el que hem viscut avui al Centre Civic del Pla de Palau. Hi ha hagut lluita encarnissada fins gairebé al migidia, i, si bé el resultat final pot semblar que els gironins ho han tingut fàcil, la realitat ha estat més aviat una altra.

La setmana passada apuntàvem com era d'arriscat fer pronòstics en base a les diferències d'Elo. Avui hauríem de concloure que s'ha acabat acomplint la previsió i l'equip teòricament més fort (en tots els taulers, clarament) ha acabat per imposar la seva lògica.

Acceptat, però, el resultat, convé també treure'n algunes conclusions interessants. La primera és, sens dubte, lasensació que l'equip està anant de menys a més. Ja ens ha passat altres anys, que la falta de rodatge ens surt caríssima en començar la temporada, i poc a poc anem trobant el to. És aviat encara per dir-ho, però confiem que la dinàmica ascendent ens pugui donar fruits ben aviat.

Enhorabona de nou a en Pere, que s'ha endut de nou el punt sencer tot i jugar amb les negres.

La setmana vinent ens visitarà el Malgrat. En parlarem.

El segon equip ha sumat la segona victòria de la temporada. Avui ens trobàvem contra un rival d'aquells que no se'ns dóna massa bé, o almenys, en les darreres temporades. Tot i la diferència final, el partit ha estat durant molta estona molt igualat, fins i tot amb un xic de color visitant.

En Tomàs, que avui estrenava temporada, ha jugat un final fluix que ha permès que els del Gironès s'avancéssin. El cronista (per segona setmana consecutiva, empès per la sort) ha aprofitat un descuit del contrincant quan la partida s'estava posant d'allò més interessant. Durant  bona part del matí, el matx ha estat amb 1 a 1 i intensa lluita per desfer la igualtat: En Jacobo tenia un final molt entaulat, en Robles superioritat material, en Carlos es defensava amb ungles i dents, en Lluís Ramírez tenia molta lluita per endavant, la partida de l'Arseni semblava embussada i en Jordi Quintana feia el que podia per no perdre un peó aïllat.

El següent d'acabar ha estat en Carlos, que no ha pogut aguantar més les embrenzides del contrincant. En poca estona, però, en Robles transformava l'avantatge en punt, en Lluís aprofitava un xic superior i en Jordi, que no sé ben be com s'ho ha fet, ha girat la truita del tot, quedant en un final guanyador. 4 a 2 i només ens feien falta unes taules per endur-nos el punt sencer. No semblava haver-hi perill a la partida d'en Jacobo, que ha acabat aconseguint el mig punt guanyador tot i els múltiples intents de la seva contrincant. Després de molta estona d'anar endavant i endarrere, l'Arseni culminava la victòria desllorigant l'estructura del seu rival.

Finalment, un resultat prou ampli en un matx molt equilibrat. Amb dos de dos, la setmana que ve visitarem un dels favorits: L'Olot B.

Ha trigat a arribar el primer punt per al primer equip, però avui se l'ha emportat de manera força convincent.

A dos quarts de deu rebíem l'equip rival, els amics i veïns de Malgrat, que portaven millor bagatge que nosaltres, donat que varen puntuar amb el Gerunda B. Després de les salutacions cordials ha engegat el matx, que es preveia força igualat i amb probables partides d'alta tensió (Camps-Solé, Gurri- Martorell o Mas-Garriga, per exemple).

Després de la primera hora de joc la igualtat es palpava, i es feia difícil pronosticar, encara, res.

En aquesta situació s'ha signatt el primer armistici al tercer tauler. En Ferran i en Joan es coneixen massa bé per valorar quela posició, tot i aguda, no donava més que l'empat.

Mentrestant, al cinquè, en Pere es llançava a un atac tipus càrrega de la brigada lleugera i, és clar, com que era lleugera, calia desempallegar-se de les coses pesants i ell ho ha fet d'una torre. La posició d'atac, esplèndida, malgrat algunes deficiències que podíen costar-li la partida. El que ha disfrutat només ho sap ell.

Al furgó de cua, d'altra banda, en Manel tenia una posició que no es pot pas dir allò de "no prometia res", perquè la veritat és que sí que prometia, i molt, ...per al contrari! Semblava que, per moments, no li quedaria cap jugada útil i hauria de plegar. Però,... no ho feia!

En Carles, al vuitè, ha signat un altre empat quan ha valorat que la posició no li permetria culminar un d'aquells atacs del mur de pedra a què ens té acostumats.

Al setè en Pau no s'ha acabat de trobar còmode potser ja des de les primeres jugades. Per moments s'ha posat a remolc del rival i gairebé s'ha limitat a tornar cops, però sense gens de convenciment, i amb el pas del temps la posició se li ha anat fent més i més indefensable, fins al col·lapse. Està per arribar la millor versió del Pau endimoniat que lluita fins i tot per la capsa de les fitxes. Jo dic que no trigarà a aparèixer. S'admeten apostes.

En Josep, al primer, ha doblegat amb tècnica, inspiració i paciència la resistència d'un Jordi Garriga que li ha plantejat no poques dificultats. Dónagust de veure altre cop el nostre primer tauler disfrutant de la partida. I més quan els resultats acompanyen.

Al segon, duel al sol sense trinxeres. Coneixent els protagonistes, què més es podia esperar? Benko. L'Eduard ho tenia clar. Volia lluita. I en David, a bodes em convides... Quin parell! Només calia procurar que ningú amb dolències cardíaques s'acostés massa al tauler. Si en els escacs es pagués entrada, partides com aquesta garantirien un bon calaix... Al final, punt senser per a l'Eduard, que ja li tocava.

En el silenci de la brega, amb la concentració que es tallava, s'ha sentit un "bandera!" que ens ha sobresaltat a tots. En Manel, després d'una resistència com la del gueto de Varsòvia, havia aconseguit portar el rival a una posició al límit de temps i li ha caigut la bandera quan ... en Manel li anava a fer mat imparable! Molts no ho haguéssim dit durant tot el matí: punt cap al nostre caseller.

En Pere i en Josep han acabat signant l'empat, igual com ho ha fet en Jordi, al desè, amb el seu rival.

En Joan i en Manolo, que porten més partides que cabells al cap, han anat descabdellant un duel dialèctic a les caselles que ha acabat en un final de torres i alfils de l mateix color. Vells experts tots dos, les taules han estat el resultat qui sap si més just.

I qui escriu, al quart, després d'una partida amb un primer temps força plàcid, s'ha trobat lluitant per sobreviure a la segona part, però la sang freda ha donat resultat i en Pere no ha acabat de trobar el camí guanyador, a la vegada que consumia molt de temps. El tram final, amb el rellotge encalçant-lo, ha estat decisiuper a poder reflotar una posició que se m'havia fet molt incòmoda. I el punt, al capdavall, tot i que ja no decidia res, també ha caigut cap a casa.

6,5 - 3,5. La primera victòriade l'any. Confiem que no sigui la única!

Diumenge vinent seguim al Maresme, però a l'altra punta. Els Jugadors del Masnou ens esperaran amb el ganivet a les dents. Ho explicarem!

Mentrestant, aquí teniu l'enllaç a l'acta del partit:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=159

L’equip B sortia a les 8 del matí cap a la capital de la Garrotxa amb la baixa important d’en Daniel, un fixe a l’equip B, l’habitual cronista del segon equip del Tordera que les seves partides d’aquesta temporada les ha contat per victòries, i amb la incorporació a l’equip del cronista d’avui com a principal novetat a l’alineació.

Com que l’autopista per anar fins a Olot estava tallada, hem hagut d’agafar un camí més llarg del que ens esperàvem, fins que per a fi (i amb retard) aconseguirem arribar al local i el matx s’inicià amb normalitat.

L’Olot B presentava un equip veteraníssim, ple de jugadors que han batallat en moltes i diverses ocasions, fet que ens feia pensar que no seria fàcil treure’n quelcom de positiu.

Malgrat superar-los als 6 primers taulers en ELO, sabem que això no té una gran importància, doncs el resultat d’avui bé ho aclareix.

Al cap d’una hora i mitja aproximadament d’iniciar-se al matx en Carlos i el seu rival signaven taules al quart tauler, els dos pensaven que no se’n podia anar més enllà.

Pocs minuts més tard en Robles feia decisiu el seu avantatge material i ens situava per davant al marcador.

En Lluís Ramírez, malgrat tenir una posició complicada, degut a que el seu rival no anava bé de temps, acabà amb taules per repetició de jugades.

L’Arseni perdia per temps malgrat tenir la partida pràcticament perduda després d’haver realitzat un mal plantejament, posant el seu enroc en apuraments des de l’inici de la partida; i minuts després, el cronista perdia sense haver vist una jugada que el conduïa probablement cap a la victòria poc abans de la mateixa derrota. Derrota amarga, però merescuda.

En Lluís Puigdemont reequilibrava el matx des del primer tauler després de tenir una posició igualada, aprofitant cada mínim error del seu rival que acabà cedint el punt.

El resultat momentani de l’enfrontament era de 3-3, i quedaven les partides d’en Jacob i d’en Jordi Quintana. Qualsevol cosa podia passar, era un matx no apte per a cardíacs!

Mentre que en Jacob tenia un alfil a canvi de tres peons, en Jordi Quintana tenia un peó  menys després d’una errada a l’obertura que l’ha fet anar malament tota la partida.

Finalment, en Jordi Quintana cedia el punt després d’haver lluitat fins passada la 1, i passats lleugerament dos quarts de 2 en Jacob resolia magistralment la seva partida i aconseguia que el filial torderenc no se n’anés de buit d’Olot.

El resultat és bo tenint en compte el nivell del rival (és l’equip que ve de baixar de preferent), que el viatge era llarg i que hi havia baixes importants. A sota de la publicació hi teniu la crònica per si voleu fer-li una ullada.

La setmana vinent toca rebre al Figueres “D”, esperant que el punt no se’n vagi de Tordera. Us ho explicarà en Daniel, que ja tornarà a estar disponible. Serà fins llavors!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2043

Els companys del C m’han fet 5 cèntims del que ha estat el matx disputat aquest matí a la població veïna d’Hostalric, així que realitzaré el meu doblet particular de cròniques al blog del club!

A les 9 del matí sortia el cotxe en direcció cap a Hostalric amb en David, l’Àngel i en Tomàs, mentre que en Roger hi anava directament des d’Arbúcies, la seva població, per a trobar-se al club d’escacs amb els altres tres jugadors.

Els punts anaven caient per part del bàndol local, cosa que es podia esperar veient la notable diferència d’ELO entre un equip i l’altre.

La primera partida en acabar-se aquest matí ha estat la d’en Tomàs, que havent perdut el seu peó central veia la seva posició debilitada i arribava a un final sense gaire res a fer.

Posteriorment, en David, malgrat veure un progrés interessant en el seu joc, ha perdut, crec jo, amb la causa principal de que el seu rival tenia un nivell més elevat, principalment amb el factor ELO.

Trobo injust tan per part de l’Hostalric com també per part dels altres equips de la categoria que admetin a un equip amb un nivell tan elevat com l’Hostalric a una categoria tan baixa, doncs penso que si haguessin començat a jugar una categoria per sobre no hauria passat res, i totes les parts estarien satisfetes, emfatitzant en que l’Hostalric és l’últim culpable d’aquesta situació, ja que no depèn d’ells, sinó de la federació, però seguim amb el matx...

Derrota de l’Àngel al segon tauler després d’una posició complicada per a ell, i quedava la partida d’en Roger, que malgrat haver perdut una peça al mig joc ha lluitat com un lleó però ha acabat cedint el punt.

Ha passat el que ens podríem esperar, però estem satisfets per a presentar equip complet i també per aquesta progressió ascendent tant per part d’en  David com per part d’en Roger. Deixo la crònica a sota per qui vulgui mirar-la.

La setmana vinent ens visitarà el Santa Eugènia E. Serà fins llavors, a reveure!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2168

A la quarta ha estat la vençuda pel tercer equip, que rebia a l’Emili Vendrell al jove equip del Santa Eugènia “E”.

S’iniciava l’enfrontament a dos quarts de deu i al cap de poc començava a notar-se la superioritat torderenca sobre els taulers, amb les partides de l’Àngel i de’n Roger molt encarrilades, mentre que la d’en Jordi Quintana i la del cronista eren autèntiques incògnites.

En un descuit increïble d’en Jordi Quintana, perdia la dama i la partida se li posava extremadament complicada, mentre que a la partida del cronista la seva rival li entregava dues peces a canvi de dos peons tenint un atac notable. Als dos primers taulers patíem...

Afortunadament, però, en Roger i l’Àngel es desfeien sense contemplacions dels seus joves rivals i ficaven un 2-0 parcial al marcador que garantia que no acabaríem perdent el matx.

En Jordi Quintana no tenia res a fer i, degut a la seva pèrdua de dama a l’inici de la partida principalment, ha acabat abandonant.

2-1 i quedava la partida del cronista, que malgrat patir de valent aconseguia defensar les diverses perilloses escomeses de la seva rival, la qual s’acabà deixant-se la dama, i feia que no s’escapés la (per a fi!) victòria del tercer equip del Tordera.

Així doncs, després de molts esforços, s’ha aconseguit un resultat bastant desitjat però finalment sofert. Felicitem sobretot a en Roger per la seva primera victòria com a jugador federat, no dubtem que serà la primera de moltes!

La setmana vinent ens desplaçarem juntament amb el B a Lloret per a jugar, en aquest cas, davant un equip també presumiblement jove, el Lloret “B”. Us ho explicarem diumenge vinent!

Un punt ben important el que ha acabat sumant el primer equip a l'altra punta del Maresme. Qui sap si no serà el punt de la tranquil·litat.

Segon desplaçament avui, i aquesta vegada sense sortir de la comarca, però al cap i la fi un dels més llargs que haurem de fer aquest any. En la memòria de tots, en arribar al local de joc, magnífic per cert, la dura derrota que hi vàrem encaixar en una altra visita. Comptàvem, per tant, trobar-nos amb un equip experimentat i, sobretot, molt combatiu.

Cop d'ull a les llistes, que han penjat en un plafó, i la constatació que els ELOs es decantaven cap al nostre costat en vuit dels deu taulers. No per això, però, ningú s'ha abandonat a la confiança, i més aviat pressentíem un matx dur i difícil. El matí ens ha donat la raó en aquest punt.

Partides començades puntualment i gairebé dues hores de joc sense res encara definit, si bé en Joan, al sisè, es llançava resoludament a una blitzkrieg ja en plena obertura que plantejava no pocs problemes al rival i més aviat poques esperances. Just llavors qui escriu ha pogut forçar una partida que, tot i semblar absolutament anodina, portava una autèntica càrrega de profunditat que ha fet saltar les defenses del contrari i ens ha donat el primer punt.

En Carles, al vuitè, ha signat l'empat perquè tampoc no s'acabava de trobar còmode en el planteig, com li ha passat en altres jornades.

De mica en mica s'han anat definint partides, i en poca estona s'han sumat els punts d'en Jordi, les ganes de guanyar del qual avui sí que han tingut un merescut premi, i d'en Joan, que ha culminat l'atac entregant una torre de destrucció massiva. A l'altre cantó de la balança, en Josep primer i l'Eduard després cedien els seus punts, el primer per un error estratègic que ha acabat costant peça i l'Eduard en una partida jugada a camp obert on hi havia de tot menys tranquil·litat de principi a final.

La francesa d'en Pere, en la qual es mou com peix a l'aigua, l'ha portat a donar una magnífica lliçó d'estratègia que, llevat d'alguna petita imprecisió en la fase final, l'han encaminat amb pas ferm cap a una victòria meritosa. Bon cop d'ull d'en Ferran que, encara en plena obertura, ja ha vaticinat "avui en Pere guanyarà, tal i com està manejant la francesa...!"

En el desè, en Lluís ha tingut un 85% de possessió de la pilota, però la seva davantera no ha tingut prou definició, i el rival s'ha acabat apoderant del partit en un parell de contracops afortunats. Qüestió de temps per agafar una mica més de confiança. Ja arribarà, ja...!

I, amb les espases enlaire, amb 3,5 - 4,5 per nosaltres, les dues partides que quedaven havien de decidir el matx. En Pau, que ha portat molt bé tota la partida, encarava un final de torres amb peó de més i amb molt poc temps. En Ferran, per la seva banda, després de patir una mica més del previst, es trobava també amb un final amb qualitat de menys però amb dos peons de compensació. Calia jugar-lo bé.

En Pau, que en la primera part del campionat no ha estat gaire esplèndid pel que fa a confiança, s'ha reivindicat a base voluntat, sang freda i bona tècnica. Quan més taules hi vèiem tots plegats s'ha espavilat per ensarronar el rival amb un truc agosarat i ha forçat la victòria, que ens la donava també a tots. Gràcies, Pau!

I en Ferran, que ha anat jugant amb paciència i trepitjant amb fermesa terreny conegut, ha portat sàviament el final a rei i cavall contra rei i torre, però tenint molt clara la línia de defensa. La rival prou que s'ha entossudit a voler treure un punt d'on no hi havia més que taules, però ha anat passant l'estona, les jugades, les planilles... Fins a l'evidència, i la signatura de l'empat. Ben lluitat, Ferran! Finalment, a les dues ben tocades empreníem el retorn cap a l'Alt Maresme. Aquest viatge, però, duiem un punt ben treballat al sarró.

Diumenge vinent rebrem, a casa, el Santa Eugènia. Ho explicarem.

Si voleu les dades del matx, obriu l'acta en aquest enllaç:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=165

El Figueres D ha donat la sorpresa en un matí negre del nostre equip. Superiors en ELO a tots els taulers, i amb el punt per incompareixença d'en Jacobo, les coses han començat pintant molt bé pels nostres interessos. En Manel, que apareixia per primer cop aquesta temporada amb l'alineació de l'equip B, ha abaixat un moment la guàrdia i s'ha trobat l'enroc fet un nyap, de manera que ha hagut de plegar. Els empordanesos s'avançaven amb la derrota de l'Arseni, amb un abandonament una mica prematur, pel meu gust. El cronista, avui sense passar gaire angúnies, aprofitava un error del contrincant per posar l'empat a 2 al marcador.
A partir d'aquí, les coses han anat de mal en pitjor: primer amb la derrota d'En Tomàs, desaprofitant un bon final, i després amb la d'en Carlos contra un contrincant molt jove. 2 a 4 i només un miracle podia salvar mig punt, ja que en Robles es trobava amb l'aigua al coll i el contrincant d'en Lluís Ramírez ha jugat el final tal com si jugués un partit de futbol amb vuit defenses. Tot i els nombrosos intents d'endur-se el punt sencer d'en Lluís i la voluntat de capgirar la partida d'en Robles, no ha estat possible que l'equip puntués. Al final, doncs, 2,5 a 5,5 i tal dia farà un any.
La setmana que ve tenim una missió força més complicada, visitem el líder Lloret. Els selvatans continuen immaculats, però la lliga està molt igualada i, tal com s'ha demostrat avui, pot passar de tot i més!
Abans de tancar aquesta crònica, m'agradaria felicitar en Manel i la seva dona (fa quinze dies ho volia fer i me'n vaig descuidar, però millor tard que mai!). Benvingut al món, Samuel!

Un matx difícil, el que hem jugat avui. Treballat, patit i aixecat quan més falta feia.

Però anem a pams. A dos quarts de deu, puntuals, teníem al local els amics de Santa Eugènia, un equip on domina la joventut i amb una empenta que els ha dut a puntuar fins a tres victòries en quatre rondes. Temible, per tant. Nosaltres presentàvem el mateix equip de la setmana passada al Masnou. A priori semblava que la força dels gironins era, sobretot, als primers taulers. I amb tot això tingut en compte, hem començat a jugar.

Al cap d'una hora i mitja de joc qui això escriu ha signat un empat amb en Jordi Balagué, vell amic i conegut amb qui hem fet una partida molt inofensiva, coneguent-nos com ens coneixem el joc.

No ha hagut de passar mitja hora queen Carles s'alçava amb el punt sencer en una posició de les que a ell li agraden especialment i que domina de manera magistral.

No tot, però, eren bones notícies, perquè diversos taulers (Pau, Eduard, Josep, Pere) semblaven començar de passar serioses dificultats.

Al darrer tauler, en Lluís malbaratava un avantatge probablement decisiu i, en una mala combinació es deixava una peça. Pintaven bastos.

I llavors ha començat de sortir el sol, de mica en mica, com ho fa a l'hivern. En poca estona s'han redreçat les coses i en Jordi, al novè, ha esgarrapat mig punt que en algun moment semblava que podia perdre. En Lluís també se n'ha sortit per treure mig puntet més. En Josep, al primer, ha signat les taules quan ja s'havia tret de sobre la pressió del contrari i gairebé ja imposava ell la llei. I, el més important, l'Eduard Potter se les ha enginyat per capgirar un final amb dos peons de menys en un altre en què el contrari ha hagut de vigilar de no deixar-hi les dents. Com t'ho fas, Eduard?

En Pere, entretant, havia hagut de rendir el rei després d'una resistència llarga però inútil des del moment en què ha quedat en una posició decididament inferior. I en Ferran, al tercer, també signava l'empat en una altra posició lleugerament superior però valorant que també hi havia el risc de perdre-la, cosa que ens hauria ensorrat.

En Pau ha fet també meravelles en un altre final que no hauria desitjat ningú i s'ha anotat un altre mig punt.

I, amb el 4,5 - 4,5 al marcador, quedava només a l'aire la partida d'en Joan, que havia anat cargolant el jove contrincant fins fer-li perdre una qualitat i apurar força el rellotge. Semblava un final sense esperances per al blanc (i ho era!), però en Joan, per anar segur, ha triat el camí més llarg per guanyar, i ens ha tingut una mica amb l'ai al cor per si la cosa, amb algun pla no prou encertat, tirava a taules. Però en Joan és gat vell, i tenia el pla dibuixat en color i 3d al cap, i s'ha mostrat inexorable. Bravo! Era el punt que desfeia l'empat en un matx que s'ha demostrat altament igualat.

Amb una part de la feina feta, doncs, ens presentarem diumenge vinent s veure el Gerunda B. Ja us en farem la crònica. Bona setmana.

Si voleu veure l'acta: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=168

Immillorable tot el que li ha succeït a la població veïna de Lloret al tercer equip del Tordera. Al recital de joc de l’Àngel Torrellas, el qual sumava el primer punt, s’hi unia la primera victòria d’en David com a jugador federat (Felicitats!) després que la seva rival es trobés en apuraments de temps al rellotge i una posició insostenible, i la partida d’en Roger, que després d’haver fet magnífiques combinacions certificava la victòria del Tordera “C”.

Amb un còmode 0-3 al marcador, la partida del cronista feia pensar en tot excepte que acabaríem enduent-nos el ple de victòries. Havent aguantat tota la partida les escomeses del seu jove rival, aprofitava la seva única errada fent-li una descoberta, menjant-li la torre i guanyant la seva partida.

Marxàvem de Lloret amb l’alegria que ens suposa no haver-nos-hi deixat cap punt i amb l’esperança que tenim de lluitar per una plaça d’ascens de categoria, doncs esperem aguantar aquest bon ritme i aquestes bones sensacions de joc.

A sota de la crònica us deixem amb l’acta del partit per si voleu fer-li una ullada.

La setmana vinent rebrem al Caldenc “B”. Us ho explicarem llavors,  que passeu una bona setmana!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2176

Nova ensopegada del segon equip, avui a casa el líder: el Lloret. Al voltant de dos quarts de deu del matí hem arribat al local selvatà juntament amb els companys de l'equip C i ens hem encabit en una petita sala per disputar un doble duel Lloret-Tordera.

Fent un recompte d'aquells que es fan habitualment, ens n'hem adonat que ells només eren 7, de manera que el cronista s'ha quedat sense parella de ball. Celada d'obertura d'en Jacobo que ha servit, no només per guanyar un peó, sinó també per esbotzar l'esquema construït pel contrincant. Amb quinze jugades n'ha fet prou per fer el 0-2, deixant ja mitja feina feta. Nova derrota d'en Tomàs, que continua sense puntuar, i tal i com ha reconegut ell mateix, sense jugar al mateix nivell que en altres temporades. La victòria de l'Arseni, però, convidava a l'optimisme: Tot i que tres de les quatre partides es veien difícils, portar 3 punts ens donava molta força. En Lluís, quan semblava que millor ho tenia, ho ha calculat tot excepte una combinació que acabava en mat, justament la que l'hi ha fet el rival.
Menció especial per la partida d'en Robles: Mig joc/final amb dama, torre i alfils de diferent color per banda, amb un peó més pel jugador lloretenc i a més, un peó passat. Al nostre veterà company se l'hi ha plantejat la possibilitat de canviar dames, però ni ho ha fet, ni ha permès que ho fes el rival: L'ha portat a l'altra banda de tauler per fer mat! A més, imparable!... o gairebé. El jugador local, ha hagut de sacrificar la dama per aturar-lo. A canvi però, de la torre, la dama i dos peons perillosíssims, que han acabat resultant decisius. Sense ànim ofendre ningú, no estic segur de si el jugador lloretenc havia calculat que sortia guanyant després de tot aquest festival, o si, com diem els escaquistes a vegades, "se l'ha trobat". Finalment, les partides d'en Carlos i en Quintana, que feia estona que es veien peludes, han caigut pel bàndol local. O almenys, això creia un servidor fins que ha vist l'acta per internet! En Jordi es trobava en una posició força inferior, i el seu oponent, veient que així guanyava el seu equip, deu haver proposat taules... suposo que deu haver anat així!
En fi, tal dia farà un any! La setmana que ve rebem un dels equips de la part baixa de la taula, l'Olot C. Si no volem veure'ns implicats de ple en la seva lluita, potser estaria bé començar a sumar punts. Ja us explicarem com ens ha anat.

La tranquil·litat haurà d'esperar. Hi havia la possibilitat que avui l'equip ja pogués respirar tranquil pel que queda de campionat, però les coses no han sortit com ens hauria agradat, i ara caldrà no perdre la concentració en el tram final.

Només d'arribar a Girona, al Centre Cívic, l'escenari ja era una mica imposant. Han canviat la ubicació habitual per una sala més gran perquè avui jugaven quatre equips i han preferit que compartissin local. Feia goig de veure trenta-quatre taulers, seixanta-vuit jugadors, tots a la vegada!

El nostre matx ha començat amb normalitat, però amb la certesa que, si nosaltres buscàvem assegurar la permanència, els gironins lluitaven per no perdre qui sap si el darrer tren. L'equip que han presentat era compacte i, sobretot, molt motivat.

Segons les llistes, nosaltres érem més forts als sis primers taulers i ells ho eren als altres quatre. Sempre amb diferències no massa significatives.

Els resultats més matiners han estat les taules d'en Josep (que jugava engripat) al primer i la victòria de l'Eduard al segon, en partida força explosiva.

En Pere i en Joan semblaven tenir alguns problemes, i la resta s'anava jugant amb totes les possibilitats obertes.

Qui escriu també ha signat les taules i el mateix han pogut fer en Joan i en Pere. No ha trigat gaire a sumar-s'hi també l'empat d'en Ferran.

I llavors ha començat el desgavell. Una rere l'altra les quatre partides restants han anat caient del costat gironí, amb la qual cosa el resultat final no admetia pas cap dubte.

Caldrà veure si amb l'equip ganxó tenim el dia més inspirat.

Us ho explicarem.

Per veure'n l'acta: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=176

A l’Emili Vendrell s’alçava el teló a les 9:30 per part de l’equip C, el qual rebia a un  Caldenc “B” que presentava només dos jugadors, mentre que nosaltres teníem una baixa, la d'en David. Així doncs, en Roger ha sumat el punt sense haver-lo de suar, sabent que el resultat final de l’enfrontament acabarà igualant-se a tres, ja que tant nosaltres com el nostre rival presentàvem un quart tauler vacant.

Disputant el matx hi trobàvem a l’Abel al primer tauler, qui debutava aquesta temporada, i a l’Àngel al segon.

Mentre que l’Abel sortia perjudicat al mig joc l’Àngel malbaratava un avantatge probablement decisiu deixant-se un alfil.

Així doncs, l’Abel acabava sortint perdedor de la seva partida i l’Àngel signà taules amb el seu jove contrincant, i les dues parts acabaven contentes, nosaltres quedant-nos a Tordera i ells cap a Caldes de Malavella.

La setmana vinent anirem a jugar davant el segon classificat, el potent Guixolenc “C” amb l’esperança de treure quelcom positiu de Guíxols. Que passeu una bona setmana.

El segon equip continuem sense trobar el camí de la victòria. Avui, almenys però, hem rescatat mig puntet.

L'Olot C s'ha presentat amb uns pocs minuts de retard a l'Emili Vendrell, format per jugadors joves als taulers de darrere i més experimentats als de davant. Jugàvem amb l'avantatge que no havien guanyat cap partit, per tant a priori eren un equip assequible. Jugàvem també amb l'inconvenient que no havien guanyat cap partit, de manera que han vingut amb moltes ganes d'estrenar-se.

Poca estona després d'haver engegat els rellotges, en Jordi i l'Arseni duien una torre de més, fent que es preveiés un matí força tranquil. El delegat de l'equip visitant es preocupava, no pel nivell de joc, sinó per la velocitat a la qual jugaven els seus joves companys. L'Arseni, a hores d'ara no sé ben bé com, s'ha deixat la dama però tot i així ha acabat fent mat. En Tomàs rescatava el primer mig punt de la temporada en un final no gaire esperançador, i pocs minuts després en Jordi rematava el punt. 2,5 a 0,5, quedant els 4 de davant i en Joan: pintava molt bé. Aquest, però, havia anat reculant a l'obertura fins que el jove contrincant l'hi ha acabat guanyant una qualitat i, seguidament, la partida.

El cronista transformava el peó de més en un final de torres en un altre punt (no sense dificultats). Es tractava de fer només un punt en els tres primers taulers per guanyar el matx. Avui, però, ha passat allò que passa a vegades... Derrotes d'en Robles i en Carlos que deixaven tota la responsabilitat a en Lluís. Després dels intents d'un i de l'altre, la partida ha acabat sense vencedor ni vençut.

Al final, doncs mig punt per cada equip. Segons com ho mirem, una relliscada o mig puntet per allunyar-nos de la zona perillosa. La setmana que ve visitarem el Caldenc, equip ascendit la temporada passada de segona i que lluita per, l'any que ve, jugar a preferent. Ja us en farem cinc cèntims!

Derrota del tercer equip del Tordera davant un altre equip “C”, el del Guixolenc, un equip que la temporada vinent jugarà a la segona provincial gràcies al segon lloc que ha obtingut a la lliga aquesta temporada, el qual significa una plaça per l’ascens directe de categoria.

Avui s’acabava el que és la lliga a la tercera provincial, però falten dues rondes de play-off que determinaran a quin lloc classificatori determinat acabem pel que fa al global de la tercera provincial, tenint en compte tant el nostre grup com l’altre que hi ha, creuant-nos, d’aquesta manera, amb rivals de l’altre grup per saber a quina posició exacta acabem.

Referint-nos al matx, certament no hi ha hagut massa història. Aviat signava taules l’Àngel al segon tauler amb una posició encallada, en David perdia un cavall i en Roger veia extremadament debilitat el seu enroc, fets que han provocat les seves derrotes i, el cronista, al primer tauler, ha estat l’últim en acabar signant també taules amb una posició molt igualada.
Aquesta setmana es farà el sorteig al qual en sortirà el nostre rival d’aquest diumenge, n’estarem pendents i diumenge vinent us explicarem com ha anat. Que passeu una bona setmana.

De perdre, ja havíem demostrat que ho sabem fer sense esforçar-nos-hi gaire. Avui tocava demostrar que de guanyar, també n'érem capaços. Perquè vés a saber si el tren de Sant Feliu no era el darrer que podíem agafar per no arribar tard a l'estació final de la Lliga Catalana...! Però ens n'hem sortit. Això sí, el patiment tampoc no ens l'hem pas estalviat (quina gràcia tindria?).

A pocs minuts de dos quarts de deu compareixien els ganxons, avui pel que sembla tots havent fet el trajecte còmodament asseguts en els vehicles (i no pas camp a través per les Gavarres, com fan -o diuen- altres).

Hem engegat el joc amb normalitat i, malgrat que les llistes es decantaven força del nostre costat, estava molt clar que els baixempordanesos no havien  pas vingut a fer turisme (ells tenien encara més urgència que nosaltres). Les partides han anat agafant els seus camins, i no ha estat fins al cap de dues hores ben bones que s'ha decidit la primera, al primer tauler, amb un empat entre en Josep i en Quim Fons, en partida molt ben jugada i amb força equilibri.

I del primer al darrer: en Manel es trobava en posició superior, després de superar dificultats importants, però no podia esquivar un seguit d'escacs que forçaven també l'empat. Un a un al marcador.

Prop ja de migdia en Ferran havia de tombar el rei en una partida en què ha hagut de jugar contra el seu fort oponent i contra la seva pròpia ambició, que l'ha acabat traint. De vegades l'ambició de guanyar de totes totes ens pot jugar males passades.

En pocs minuts més, però, qui escriu ha pogut culminar un bon atac i quedar-se el punt en una partida en què ha coronat dues dames. Nou empat al general.

Les partides que han marcat la tendència del matx han estat les d'en Joan, que amb molta calma ha imposat un final guanyador en una partida en què ha manat gairebé tota l'estona, i en Lluís, que s'ha deixat atacar i ha anat reculant fins que, com que no tenia cap més opció, s'ha llançat a la piscina i, amb la seva empenta, ha arrossegat el contrari fins a terreny letal per a ell, i hem passat d'una partida amb totes les apostes en contra a una victòria que ha esperonat l'equip. El triomf de les ganes!

Amb el quatre a dos per nosaltres, ens han semblat molt bons resultats les dues taules que han signat en Pere i en Pau, especialment les primeres, que venien d'una partida que no tenia gaire bon pronòstic.

Ja amb cinc a tres, quedaven vives les partides de l'Eduard i la d'en Jordi. I els dos escenaris eren ben diferents. L'Eduard maldava per salvar un final de cavall contra alfil amb dos peons per sota, cosa que li hauria semblat impossible a gairebé tothom ... que no es digués Eduard! En Jordi, en canvi, buscava la manera d'imposar-se en un final amb dames i una colla de peons tan ben repartits que tots eren de color negre, el seu!

Malgrat que costi de creure, l'Eduard ho ha fet tan bé que ha tingut les taules, forçades, fins el darrer sospir, però se li ha escapat la línia  senzilla per a fer-ho, i ha acabat retent el rei.

En Jordi, en canvi, malgrat la pressió (si ell sentia pressió, el contrari què devia sentir?) que diu que notava, perquè s'ha capficat una mica amb el temps, s'ha anat apoderant de més caselles que els americans amb les illes del Pacífic i el santfeliuenc ha dit, textualment, que fins aquí podia arribar, en el moment en què ajeia el rei. Sis a quatre i quatre punts a la classificació. Probablement el salconduit per garantir la permanència (ho sabrem quan hagin aparegut els altres resultats d'avui).

Diumenge vinent rebrem la visita del Mataró, amb la sensació dels deures fets. Els esperarem asseguts. Ho explicarem

Si voleu veure l'acta del matx:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=177

L'equip B s'ha retrobat amb la victòria. Avui al matí hem arribat a Caldes de Malavella uns vint minuts abans de l'hora (mai està de més anar amb una mica de temps), on els jugadors locals ens han rebut coordialment.

Sabíem que el partit d'avui era molt important, ja que, guanyant ens situaríem a mig punt del segon lloc i, perdent, rondaríem la zona de les patacades. De patacades, precisament, n'hi ha hagut ben d'hora al tauler d'en Tomàs: El seu contrincant s'ha deixat endur pel frenètic ritme del torderenc i ben d'hora s'ha trobat en un final perdedor. Primera victòria d'en Tomàs d'aquesta temporada. Que ràpid n'aprèn aquest jovent! L'Arseni, d'altra banda, no ha previst una jugada intermitja que l'ha condemnat a perdre el punt. Feia estona que se sentia olor d'1 a 2 provinent del vuitè tauler, i és que en Jordi ha guanyat una peça al seu oponent i no ha deixat lloc a cap possible sorpresa: ens tornàvem a avançar.

En Lluís, molt ferm en la partida d'avui, ha aprofitat el poc temps que quedava al rival, però sobretot la posició que hi havia al tauler per fer l'1 a 3. En el duel, segurament, més experimentat del matx, s'ha signat la pau després d'una intensa guerra. Aparentment, el mig punt d'en Robles ens afavoria a nosaltres. De fet, així ho ha corroborat en Jacobo, que continua intractable al primer tauler. Qui escriu això no ha tingut opcions de jugar per guanyar en tota la partida, però ha pogut tornar cap a casa amb mig puntet. Finalment, la posició d'en Carlos semblava guanyadora (probablement, ho era), però una errada l'ha deixat en situació de taules. Després ha passat allò que passa a vegades quan queden pocs segons per banda: s'ha deixat de pitjar el rellotge i... bé, ja us ho podeu imaginar.

Finalment doncs, victòria torderenca en un altre partit molt igualat. De fet, la lliga queda igualadíssima: A falta de dues rondes, no tenim del tot lligada la permanència i al mateix temps, estem a mig punt de l'ascens! Ens esperen doncs dos diumenges amb molta emoció. La setmana que ve torna tocar desplaçar-se, en aquest cas a la capital de la província per jugar contra el Gerunda D. Ja us en farem cinc cèntims!

Que bé que es juga, quan es pot fer l'equip complet! I que bé que es juga, quan del resultat ja no en depèn gran cosa, perquè ja tenim els deures fets! I que bé que es juga, encara, si a més al rival li falta un dels seus jugadors titulars! ...

Avui al matí hem viscut, a l'Emili Vendrell, un matx d'aquells que et subratllen com d'agradable pot resultar passar-te un matí (esplèndid, per cert!) en un local tancat i jugant una partida.

Puntualment, a dos quarts de deu, s'engegaven els rellotges i començava el joc. Els amics de Mataró, a part de la baixa esmentada, presentaven una llista que era clarament superada per la nostra, tauler per tauler. Cosa que, ja ho hem dit i no hi insistirem mai prou, no vol dir gaire res... perquè les parides, ho sap tothom, les carrega el diable.

A mesura que avançava el matí ho feien també les partides, i ben aviat ha quedat clar que en Pau, al vuitè, i en Joan, al setè, no tindrien gaire problemes per imposar-se. En els dos casos els rivals han optat per solucions defectuoses en plena obertura, i els nostres jugadors no acostumen pas a perdonar. A quarts d'onze ja havien caigut els dos punts.

En Pere, per la seva banda, ha signat unes taules després d'haver manat bona part de la partida amb negres, però en posició més aviat blindada.

Qui escriu ha pogut també imposar un final guanyador després d'algunes imprecisions estratègiques del mataroní.

Al novè i al desè, tant en Carles com en Jordi han forçat també les seves posicions per arrabassar els punts sencers.

Al taules insígnia en Josep i en Bernat Fàbregas, vells coneguts, s'han embrancat en una línia de la francesa que, comptat i debatut, sembla afavorir el blanc, cosa que el nostre jugador ha demostrat de manera palmària.

L'Eduard, mentrestant, al segon pugnava duríssimament  en una partida que ell mateix havia desequilibrat des del principi. Després de tots els petards, la calma, i s'ha signat l'armistici.

En Juan Pedro, que jugava la seva primera partida aquest any, no ha tingut tampoc gaire dificultats per imposar, amb la seva reconeguda tècnica, un final dels que li agraden.

I la darrera partida, la d'en Ferran, ha estat un duel estratègic d'alt voltatge durant tot el matí, i probablement l'ha guanyat el nostre jugador, però el desgast enorme i la premura del temps han motivat algun moviment no prou precís que ha desembocat en l'única derrota que hem conegut avui.

Jornada, doncs, força rodona (ens arriben notícies de les victòries del segon i del tercer equip!) i un sol matx per acabar aquesta Lliga Catalana de Segona Divisió, diumenge vinent a San Adrià. En parlarem.

Si voleu consultar l'acta del partit: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=186

Sembla que el segon equip ha recuperat el rumb. Avui ens hem plantat al Pla de Palau davant d'un Gerunda D que, llevat d'un parell de jugadors, era molt jove.

El matí ha començat molt bé: en els primers compassos del partit l'Arseni ja duia una torre d'avantatge. Una estona després, en Manolo i en Carlos també quedaven en posicions superiors gairebé definitives. Així doncs, no hem trigat gaire a avançar-nos per 0 a 3. Mans i mànigues del cronista per forçar un final de taules mortes, però al final no hi ha hagut manera. Crec que no ha passat ni un minut des que hem signat les taules que el contrincant d'en Jacobo retia el rei, deixant el matx vist per sentència. La partida, per cert, espectacular: Just quan el jugador local l'hi ha fet un doble de torre i dama, el nostre capità ha llançat totes les peces a l'atac i, després de sacrificar dues peces, ha convertit la posició en una victòria impepinable. En Lluís Puigdemont, que després de moltes rondes tornava amb l'equip B, guanyava una partida que ha tingut controlada tota l'estona. També s'enduia el punt sencer l'altre Lluís, i finalment, en Robles signava taules deixant el marcador amb aquest clar 1 a 7.

Després d'haver atropellat avui el Gerunda D i sense saber cap més resultat del grup, l'equip està salvat del descens. A més, passi el que passi avui, tindrem alguna opció de ser segons i, per tant, de pujar. Fins i tot, es pot donar el cas que depenguem de nosaltres mateixos! En fi, millor no fer volar coloms abans d'hora... la setmana que ve rebem el potent Vilobí just abans de fer el dinar de final de temporada. Ja us explicarem què tal!

Triomf del Tordera “C” a la primera de les dues rondes de “play-off” que disputem per a saber a quina posició exacta d’entre el novè i el dotzè de tercera provincial acabem.

Aquest matí presentàvem equip pràcticament de gala, sent quatre jugadors podent prescindir d’en Roger, que era baixa, i de l’Àngel i de l’Abel que aquesta ronda descansaven. Rebíem amb cordialitat als companys de l’Olot “G” i jugàvem en Tomàs al primer tauler, en Jordi Quintana al segon, el cronista al tercer i en David al quart.

El matx s’iniciava amb normalitat i qualsevol, veient el marcador final, podria pensar que ha estat un enfrontament que s’ha decidit als instants finals, però res més lluny de la realitat. Passada una hora i mitja de joc aproximadament en Tomàs i el cronista ens desfèiem sense complicacions dels nostres rivals i situàvem un 2-0 parcial que en certificava la nostra victòria, ja que com a molt ells només ens podien empatar i com que el nostre primer tauler ha guanyat no hi podien fer res, ja teníem la victòria a la butxaca (això diuen les normes!).

En David ha passat, ben bé en dues jugades, de tenir la partida completament guanyada havent-li pogut menjar una torre al seu rival a tenir-la totalment perduda perdent el seu peó més valuós. D’aquesta manera s’aprèn més!

Al segon tauler, partida maratoniana d’en Jordi Quintana, que passats lleugerament un quart de dos signava taules malgrat tenir un peó de més. Pel cansament acumulat comprenc la seva postura de preferir fer taules, però penso que podria haver guanyat perfectament si hagués seguit. També s’ha de dir que el jugador torderenc ho ha passat francament malament, ha tingut molts problemes a l’obertura i ha hagut de remuntar molt meritòriament per obtenir una posició favorable.

De cara a la setmana vinent ja veurem quin rival ens toca, el qual sortirà de l’enfrontament entre Olot “F” i Caldenc “B”. Si guanyés el  Caldenc “B”, ens tocaria anar a Caldes de Malavella, però si guanyés l’Olot “F”, com que tant nosaltres com ells hem jugat a casa, s’hauria de sortejar (preguem per no haver de fer el llarg trajecte cap a Olot...). Ja us explicarem com ens haurà anat, sigui davant qui sigui i a on sigui, que passeu una bona setmana!

Quina diferència, quan un juga perquè li va alguna cosa molt important, allò que es diu un matx a cara o creu, de quan des de tots els punts de vista no t'hi jugues gaire res. La distància que va d'una situació a l'altra rea probablement la que separava els dos equips que aquest matí s'han enfrontat a la riba del Besòs. Als adrianencs no els podia servir, i potser ni això, res que no fos una victòria. A nosaltres, qualsevol resultat només ens feia bellugar per la zona mitja de la taula, sense cap perill però també sense cap possibilitat real de donar cap campanada. I així hem engegat el que haurà estat el darrer capítol de la Lliga Catalana per Equips d'aquest any...

Les dues llistes mostraven una superioritat teòrica cap al nostre bàndol en la majoria de taulers. Però, insistim-hi, la ponderació ELO no quantifica, que se sàpiga, la motivació...

El matx ha començat amb normalitat i el primer senyal que la batalla seria dura ha estat que  després de la primera hora de joc ni de bon tros es veia res que es comencés de decidir.  Ni tampoc en passar la segona hora: partides enrevessades, amb possibilitats ... pera tots dos costats!

Qui escriu ha pogut estirar unes taules en una partida difícil de comprendre, que ha passat d'un domini aclaparador a tenir dificultats serioses. I després s'ha començat de pintar la debacle. En Joan, en Carles, en Pau, en Ferran,... tots han hagut de cedir i de vegades en posicions prou prometedores. l'Eduard s'encarregava al segon de certificar un cop més la seva vàlua com a atacant, i els darrers, en Jordi i en Lluís donaven també sengles cops decisius que tornaven l'emoció. En Josep, de forma inesperada, ometia un detall que li costava la dama i la partida, en posició clarament guanyadora. I en Pere es veia abocat a defensar un final probablement indefensable, tal com s'ha acabat demostrant.

Un bon correctiu que doldria més si les conseqüències fossin unes altres. Avui, però, no ha pas aconseguit amargar-nos el dinar de final de temporada, que ens ha servit per constatar que, malgrat tot, aquest any tots tres equips han aconseguit sortir a jugar cada diumenge i fer un paper més que digne. Objectiu acomplert!

Si voleu veure l'acta de l'encontre: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=188

El segon equip hem tancat la temporada amb un empat davant del Vilobí i... ascens a preferent!

Avui ens jugàvem molt: fins a 6 equips ens havíem de barallar pels 2 o 3 llocs que donen dret a jugar a preferent la temporada vinent. El nostre era un enfrontament directe i, tal i com era previsible, el conjunt visitant ha presentat un equip molt fort, sobretot als taulers de davant. El president vilobinenc, en Felip Mató, ens ha explicat que estava previst que si l'equip estava salvat abans de l'última ronda, entrés a l'alineació del primer equip. Les circumstàncies, però, els donaven força números de lluitar per l'ascens, de manera que han decidit fer l'equip el més fort possible.

L'Arseni i el seu contrincant, potser degut a la trascendència del matx, han preferit signar unes taules matineres. En Tomàs, que ha anat en línia ascendent al llarg de la temporada, ens ha posat a davant al marcador. En Jacobo també firmava taules, avui contra un rival que l'hi treia 141 punts d'ELO. Excel·lent, doncs, la seva temporada: 7 punts en 9 partides! La cosa, però, no pintava massa bé, ja que en Robles, tot i tenir peça de més, estava molt collat i en Manel feia estona que duia peça de menys. De fet, aquest últim, no ha trigat gaire a abandonar.

En Lluís ha intentat forçar un final igualat, i tot i no sortir-li del tot bé, ha pogut estirar unes taules que ens han mantingut dins el partit. La lluita d'en Robles ha acabat sense transformar-se en punts per nosaltres. Tot i això, el nostre company ha comentat que ha acabat amb bon gust de boca per haver fet una bona partida "guerrillera". El cronista, veient les circumstàncies, ha hagut de forçar en un mig joc molt igualat. De la mateixa manera que podria haver sortit creu, ha sortit cara, quedant en un final de torres amb dos peons passats per banda i, seguidament, equilibrant el matx a 3,5.

Tota la responsabilitat queia sobre en Carlos i el seu contrincant. Final de dues torres per banda, igualtat de peons, i el vilobinenc intentant forçar mentre en Carlos intentava que no ho pogués fer. Finalment, el jugador visitant "migforça" la situació però acte seguit recula, deixant peu a un possible forçament d'en Carlos. Aquest, però, no s'ha vist en cor d'arriscar. Al final, s'han firmat taules en la partida i en el matx.

Vist com han anat els altres resultats (llavors no en teníem ni idea), no forçar el final ha estat una bona decisió! Amb el quadre del nostre grup tancat, ja podem dir que sóm subcampions de la primera territorial gironina (potser, el pitjor subcampió de la història, amb només 5,5 punts). A més, ens hem guanyat el dret de, la temporada que ve, jugar-la a la màxima divisió provincial! Sabem que ens hi acompanyarà el Lloret i potser, el Vilobí.

D'aquesta manera tanquem la Lliga Catalana 2014 amb bon gust de boca i amb l'ascens.

Nova visita d’un filial de l’Olot a l’Emili Vendrell (la tercera vegada a la present temporada!) i magnífica victòria de l’equip torderenc, el qual s’enfrontava a un conjunt ple de jugadors amb poca experiència com a jugadors federats, sent això un fet determinant de cara al resultat final.

La partida del cronista ha estat la primera en acabar-se després d’amenaçar-li la torre i la dama alhora amb el cavall a la meva rival. L’Àngel al tercer tauler no ha tingut compassió del seu contrincant i ha situat el 2-0 al marcador, mentre que en Roger, al quart, amb un joc molt ofensiu i vistós ha certificat la victòria del tercer equip del Tordera.

Al primer tauler en Jordi Quintana s’enfrontava davant el mateix rival que la setmana passada (pocs escaquistes poden dir això!) i signava unes amistoses taules.

Així doncs, el Tordera “C” ha acabat novè de 16 equips de la tercera provincial gironina, estant prou satisfets per la feina realitzada i amb ganes de donar guerra l’any vinent.  Malgrat això, queda un munt perquè arribi i us puguem tornar a publicar les cròniques al blog del club. Fins llavors serà!