Publicacions del 2015

Ha tornat a engegar, un any més, la Lliga Catalana per Equips. De nou, també, el nostre club hi prn part amb dos equips, enquadrats en la categoria Segona Divisió, grup I l'equip A i a Categoria Preferent de la Terrirorial de Girona l'equip B.

Aquest matí el primer equip començava rebent a casa l'equip veí de Malgrat de Mar. L'alineació estava condicionada a la sensible baixa de l'Eduard, que ha perdut recentment la seva mare (una abraçada sentida de tots plegats, Eduard!).

El matx ha començat puntualment a dos quarts de deu, i en el primer tram de joc s'ha observat una enganxosa igualtat en la majoria dels taulers, cosa que feia presagiar força patiment i, sobretot, molta incertesa fins al final. En la nostra preparació del matx valoràvem com a força temible la davantera dels malgratencs, i ens imaginàvem que les plantofades ens vindrien per aquest costat. I no ha estat ben bé així. A mig matí es decretaven les taules al primer tauler entre en Josep i en Jordi Garriga, després d'una partida on hi ha hagut molt de respecte mutu. Gats vells tots dos.

Al cap de poc era qui escriu que es trobava amb un cop tàctic que li ha passat per alt al rival, i en Joan Martorell també signava les taules.

Amb l'empat general en Carles, amb les negres, ha doblegat amb autoritat la resistència del rival i ens ha avançat al caseller.

No ha passat gaire estona perquè en Fernando, que es retrobava amb el tauler despés d'un parèntesi, deixés clara la seva classe, el seu bon criteri en endu-se un altre punt sencer.

No ha pogut, en canvi, en Ferran resistir l'escomesa d'en Pere Garriga amb les blanques, i ha hagut de retre el rei, tornant a posar emoció a l'encontre.

En poca estona, però, en Joan anotava mig punt més al tercer tauler, després d'una partida on ha superat en David Solé en gairebé tot, excepte en la resolució.

De nou una derrota, al darrer tauler, que defensava en Lluís, ha donat encara esperances als malgratencs, però el bon pols d'en Pau (veterà amb molts galons), d'en Jordi (que ha atacat de manera continuada tota la partida, com a ell li agrada) i d'en Juan José (que de mica en mica ha anat cargolant més i més el contrari fins a deixar-lo sense esma, tot i que al final, amb el resultat ja decidit, han acordat les taules) han acabat posant el 6 a 4 definitiu que ens deixava el punt a casa.

Bon començament, doncs, i ara a esperar els del Comtal, un equip que, de segur, no ensdonarà pas facilitats. En parlarem diumenge vinent.

http://www.escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2015005

Doncs ja hi tornem a ser pel tros; els de l'equip B també hem començat la temporada escaquista. A nosaltres ens ha tocat aixecar-nos aviat per anar fins a Palafrugell, on per cert, hem patit unes fortes ràfegues de vent.

Comentant-ho l'altre dia, ens va semblar que anant nou jugadors ja en faríem prou per guanyar, i per tant no calia fer matinar ningú més. Bromes a part, el matx ja ens donava l'esquena amb l'1 a 0 inicial i els dos més, molt matiners, que han aconseguit els jugadors locals contra els veterans de l'equip, l'Àngel i en Tomàs.

Sembla clar que quan l'equip perd 3 a 0, no és masssa bon negoci fer taules. El dia que van explicar això a classe els de Tordera no hi érem, perquè hi ha hagut una pluja de taules (Carlos, Lluís, Quintana, Angelats, Arseni, Jacobo, no sé ben bé si ha estat aquest l'0rdre) en molt poca estona que ha deixat el punt a l'Empordà. Tot sigui dit, els que les hem firmat hem provat anant i tornant d'endur-nos algun punt sencer, però no hi ha hagut manera.

Amb el partit ja decantat pels palafrugellencs, en Joan ha acabat de jugar, ell molt apurat de temps i el seu rival amb molts minuts, un final de dues torres i dama per banda. Ha estat un final d'aquells que costa identificar qui és que juga per fer taules i qui juga per guanyar, amb patacades i amenaces de patacades per les dues bandes. Al final però, la pressió del rellotge acabat sent determinant.

Finalment, 7 a 3. A criteri de qui escriu, però, hem fet mèrits perquè el marcador fós un xic més ajustat. La setmana que ve rebem el potent Cassà, des d'aquí mateix explicarem com ha anat!

Segona ronda d'aquesta Lliga Catlana per Equips i aquesta vegada, amb la visita del Comtal, de Barcelona. Prevèiem un matx difícil, però ens semblava que havíem de tenir les nostres possibilitats, tot i enfrontar-nos amb un rival que, sense marcar gaire diferència amb la nostra llista Elo, sí que compta amb jugadors molt bregats i que estan més en actiu que els nostres.

I la igualtat ha estat la nota dominant en bona part del matí.

A les 10 del matí signava qui escriu unes taules amb l'Àngel Monge, vell company d'equip durant una colla d'anys. La companyonia no fa sang.

No ha estat fins a les 11 que en Pau n'ha signades unes altres, després d'una Alekhine força aguda, però que ha anat perdent mordent i s'ha apagat.

En Fernando, al novè, ha donat una lliçó magistral de com caçar una dama, perquè, de fet, podia triar més d'una manera de fer-ho. I això que deia que no estava gaire en forma!

En el desè, en Jacobo ha cremat les naus, donant una qualitat per atac i, en posició que punxava més que un eriçó, també s'ha signat l'armistici abans que ningú no prengués mal. Estil Jacobo total.

Al segon, mentrestant, l'Eduard s'ha inventat uns focs artificials per fer-li entendre al rival que, per poder dir que has guanyat a l'Eduard, primer l'has de guanyar. Si en els escacs hi hagués apostes, l'Eduard arruinaria més d'un i de dos apostadors cada setmana!

Al primer, mentrestant, en Josep s'ha empassat unes taules relativament fàcils i, amb voluntat d'anar pel punt, li ha passat per alt un petit detall que ha estat suficient regal perquè el rival li arrabassés el punt. Dia espès.

Al quart la suor ja arribava gairebé fins a la taula quan en Joan ha pogut deser-se de la pressió del contrari, que durant molta estona semblava imparable. Quin un, en Joan, buscant posicions on semblaria que no n'hi ha! Com en Reshewsky de la millor època. Un altre mig punt al sarró.

Al vuitè, en Juan ha posat els colzes per defensar una posició inferior i encaminar-la a un final amb una torre i un cavall per banda, tot i que amb un peó de menys. Astut, ha parat la millor trampaque podia i quan el rival se n'ha adonat, ja havia repetit tres cops posició, i les taules fotogràfiques ens deixaven un altre mig punt.

Amb tot per decidir, i també contra el rellotge -ja ens hi té acostumats!-, en Ferran ha fet sonar la corneta i s'ha llançat a l'assalt amb la cavalleria, amb torres, dama i peons, sense mirar gaire enrera, i ha fet saltar totes les defenses que, poc abans, semblaven inexpugnables. Quin goig d'atac, Ferran! Quan engegues el següent?

I ja amb l'empat del matx a la butxaca, en Carles tenia la difícil papereta d'estirar mig punt d'un final de reis, peons i una torre per banda, amb posició difícil però rica en possibilitats. I no ha encertat amb el pla correcte per matar la posició, de manera que la cosa s'ha deteriorat fins a haver de cedir el punt. I vet aquí que a quarts de dues tornàvem a ser com al principi, amb empat al marcador.

http://www.escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2015005/acta/156

Amb un parell de dies de retard, arriba la crònica del matx del passat diumenge del segon equip. Parlant de retards, per uns petits problemes tècnics a l'hora d'aparcar per part de l'equip visitant, el partit va començar tocats dos quarts de deu. L'equip visitant només presentava nou jugadors, quedant-se en Lluís Ramírez sense parella de ball.

Per part nostra, força  novetats respecte l'alineació de la setmana anterior (Jordi Adillón, Lluís Puigdemont, Manel, Robles en comptes de Jacobo, Arseni i Jordi Quintana). Presumiblement, presentàvem un equip una mica més potent, però tot i així l'equip rival ens superava en ELO a tots els taulers.

El Cassà es va avançar al marcador quan en Tomàs i l'Àngel van perdre les seves partides. En Manel va estar molt a prop d'estrenar la temporada guanyant, però el seu contrincant va parar-li un parany que l'hi va passar per alt. En Carlos i el seu rival van pactar taules, deixant 1,5 a 3,5 al marcador.

En Joan tenia dos peons de més. Fins aquí fantàstic, no? Doncs bé, resulta que els peons del contrincant l'hi havien castigat un alfil de cara a la paret. El jugador visitant va saber aprofitar l'avinentesa per endur-se el punt. La sensació però, per segona setmana seguida, és que en Joan és molt a prop de puntuar.

El matx semblava bastant perdut, però en Robles, en plena forma, debutava en la lliga d'enguany enduent-se el primer punt. En Lluís Puigdemont, per la seva part, firmava unes meritòries taules al segon tauler i jugant amb negres.

Amb el 3 a 5 al marcador, qui escriu no va poder estar pendent del primer tauler perquè prou feina tenia a sobreviure en la seva partida. En Jordi Adillón va haver de cedir el seu punt, de manera que el Cassà s'assegurava la victòria. El cronista, aprofitant alguna imprecisió de càlcul del seu oponent, rescatava mig punt d'una partida en què havia estat inferior des de l'obertura.

Finalment, 3,5 a 6,5. Després de dues rondes, continuem sense puntuar, però la sensació és que no sóm molt lluny de fer-ho. La setmana que ve ens desplaçarem a Sant Feliu de Guíxols per visitar un dels equips (o l'equip) més forts del grup, el Guixolenc. Serà una missió molt complicada, però lluitarem!

Ha costat, la veritat sigui dita, però hem acabat enduent-nos el punt en joc en la nostra visita al Centre Cívic.

Un matí fred és el que ens hem trobat avui quan marxàvem cap a Girona. Teníem clar que ens esperava un dels equips que, tradicionalment, ens resulta incòmode. Mai no ens ha resultat fàcil un enfrontament amb els quadres gironins. Tot i que comparant les dues llistes d'ELO el nostre equip sortia millor en tots els taulers, és ben cert que el Gerunda presenta sempre un bloc molt compacte i, sobretot, molt lluitador, molt motivat. A això s'hi ha d'afegir, que no és poc, la joventut d'alguns dels seus taulers, en franca progressió.

El matx ha començat amb notable equilibri, i no ha estat fins a les 12 que s'ha decidit la primera partida, ambn repartiment del punt per qui signa.

Tres quarts d'hora més tard en Joan s'alçava amb la victòria després d'un atac gairebé total i sense treva (segons ell, l'única manera de collar l'amic Tarrús, amb qui ha jugat ja no pòques vegades).

Més bones notícies: en Carles treia mig punt d'una posició que potser no el valia, però que era molt benvingut.

I aquí, pels volts de la una, hem començat a trobar-nos amb coses "fora de guió". Per començar, en Pau (que avui jugava amb l'ajut inestimable d'una calipàndria) ha deixat escapar una posició més que prometedora (de punt segur, diria jo!) en deixar-se primer una peça i després una altra. És allò que ens passa a tots un cop només de tant en tant. Doncs a ell, dos cops seguits en una mateixa partida! De ben segur ara podrà estar deu anys, com a mínim, sense que li torni a passar.

En Fernando, per la seva banda, no encertava amb l'estratègia i, després de cedir una qualitat sense gaire compensació, s'ha llançat a un atac amb tot el que tenia a isposició, però la posició ja no ho permetia, i ha retut el rei.

Mirant la situació ens trobàvem amb un 3 a 2 per ells, però amb les cinc partides restants amb òptimes perspectives (tenint en compte que les d'en Ferran i d'en Jacobo acabaven de donar uns girs espectaculars a favor nostre.

A dos quarts de dues en Juan ha culminat una partida que ha dominat molt bé però que ha hagut de suar per convertir en un punt sencer. És com una piconadora, no s'atura fins passar per sobre del rival, per més que aquest busqui i rebusqui tots els recursos de la posició. Nova igualtat al marcador.

En Ferran, mentrestant, en contra també dels pronòstics, no ha pogut defugir un perpetu del contrari i li ha estat impossible realitzar l'avantatge de la peça. Més igualtat.

En pocs minuts ha arribat la tranquil·litat quan en Josep ha aconseguit doblegar, després de qui sap quants moviments (amb el rival contra les cordes pel rellotge) la resistència numantina que li ha plantejat el gironí. La diferència entre dos alfils i alfil i cavall, sembla ser, és que els alfils no es maregen i en canvi el cavall sí. Un final d'orfebreria. En Josep en estat pur. I la millor notícia, l'hem vist disfrutar! Ara anem bé!

No ha trigat en Jacoboa signar les taules, que ja ens donaven el cinc a cinc, després de no maniobrar prou bé en un final de torre i peons que tenia més que guanyat. En aquell moment, però, la partida que quedava, la de l'Eduard, ja no es podia perdre, i per tant, això ens assegurava el triomf.

I acabem amb aquesta partida, al segon tauler. Vells coneguts també, però l'Eduard ha anat imposant la veterania i la seva superior visió estratègica per arribar a un final de torres i peons que ha conduït de manera magistral fins al col·lapse del negre. El 4 a 6 estava servit. I qui sapsi la permanència!

La setmana que ve, a casa, rebrem el Montmeló. En donarem notícia.

acta

Tasca dificilíssima la que es presentava avui a l'equip B: ens enfrontàvem a un clar candidat a guanyar la lliga, el Guixolenc. A més, ho fèiem com a visitants. Per si no n'hi hagués prou, els nostres oponents han alineat els deu primers jugadors de la llista. Per part torderenca, cal destacar el debut d'en David amb l'equip B.

El matx en sí ha tingut poca història. L'Elo ha imposat la seva llei en nou dels deu taulers (se n'ha pogut escapar qui escriu). Mica en mica, han anat caient la resta de punts cap al costat local. Cal destacar, però, que els tres primers taulers eren pràcticament impossibles (l'Elo del tercer tauler, 2236). Tampoc s'ha de passar per alt la feina d'alguns que han estat molt a prop de puntuar (Carlos, Jordi Quintana, Joan...).

En fi, avui hem jugat un partit d'una lliga que probablement no és la nostra. Quan sí que és important que estiguem fins és la setmana que ve, que rebem el Lloret, un rival directe que tampoc ha estrenat el seu caseller de punts. Ja explicarem qui dels dos l'estrena (o tots dos!)

Al final, no ha pogut ser. Ho hem tingut a l'abast, gairebé tot el matí, però al capdavall el punt se n'ha anat cap al Vallès.

Quarta ronda la que hem jugat avui, i ho hem fet rebent la visita del Montmeló, un equip farcit de jugadors joves que mostren molt bona projecció de futur.

El matx ha començat força puntualment, i de seguida s'ha establert molta lluita a la majoria de taulers. Estava clar que tothom anava per totes. Ja des de l'inici es veia a venir un partit molt disputat, tal i com ha acabat sent.

Ha trigat a començar-se de veure alguna cosa clara, i de cop, en Ferran s'ha trobat que li havia passat per alt una petita combinació que l'ha deixat en posició més que compromesa, amb qualitat i peó de menys.  Al nové, en canvi, en Juan arrambava amb una peça i, en forçar el canvi de dames, obtenia la rendició del rival. En aquells moments, les perspectives millors semblàvem tenir-les nosaltres. Només la partida d'en Ferran es veia gairebé irremuntable, com així ha estat després de tots els intents possibles d'armar un contrajoc. Una altra bona notícia ha estat la victòria d'en Juan Pedro, que avui s'estrenava a la lliga, i que ha donat una classe magistral de les que ja ens té acostumats.

Qui escriu ha aguantat bé l'escomesa del contrari i, fet el més difícil, ha tingut un lapsus que ha canviat una partida amb franques perspectives de victòria per una derrota inapel·lable. D'aquelles coses que et passen només (afortunadament!) de tant en tant. La pega és que avui ens hagi passat a més d'un, i la suma ha donat la pèrdua de l'esforç general. Què hi farem!

En Joan, al cinquè, ha jugat amb molta comoditat però malgrat que semblava tenir la partida ben guanyada molta estona, el seu jove rival ha anat trobant els camins exactes (únics!) per sobreviure i la partida ha acabat amb un armistici meritós.

Al segon, l'Eduard noes pot pas dir que no hagi jugat agust. Ha fet ben bé la "seva" partida. Amb el que té de menyspreu pel material, artificis combinatius i sorpreses sempre renovades, però avui no tocava guanyar, i se n'ha fet el punt.

En Carles haplantejat la partida molt millor que el seu rival, i ha aconseguit una posició mées que desitjable, però no ha encertat amb el camí (no pas del tot fàcil, s'ha de dir) per materialitzar la superioritat, i també de manera quecosta de creure ha acabat cedint el punt.

Al desè, més del mateix. Ara era en Fernando qui havia construït una posició d'un potencial considerable. Quan ha arribat el moment d'estrènyer el llaç per estrangular la posició del molletenc, una petita escletxa que li ha passat per alt ha estat suficient perquè l'avantatge canviés sobtadament de camp, i només la classe del nostre jugador ha evitat mals majors, i ha obtingut mig punt.

I al primer, espectacle gairebé de circ (sense xarxa, és clar!). Costa de veure que en la lluita entre dos jugadors experimentats i d'alt nivell un -en Josep-  es deixi una peça de la manera més innocent. Peça que el rival a acceptat com a regal generós. Però el que encara costa més de veure, per aquests mons de déu, és que aquest mateix rival, al cap d'una estona (remordiment?) es deixi prendre també una peça i, a més, el rei que ja es veia guanyador de la contesa. I que ningú es pensi que això passava per premura de temps, no. Ha passat tot de la manera més natural possible. És ben bé que en això dels escacs, com en tot a la vida, mai no ho has acabat de veure tot!

Deixem-ho doncs aquí. Mal gust de boca per haver tingut tanta estona la mel als llavis, i una mica de complicació per a la permanència, però tirarem del tòpic de la premsa esportiva i direm que "encara queda molta lliga...!"

I, per treure l'agror, podem fixar-nos en el segon equip, que avui sí que ha fet un pas de gegant cap a la permanència. Felicitats!

Nosaltres, la setmana que ve cap a Santa Eugènia. En parlarem!

acta

El segon equip hem aconseguit, per fi, la primera victòria de la temporada.

Se'ns presentava un matí força complicat, ja que en funció del resultat d'avui tindríem opcions reals de permanència o no. Davant nostre teníem un Lloret en unes condicions molt semblants a les nostres (acabat d'ascendir i sense cap punt). Tot i que l'ELO ens donava com a favorits, érem conscients que la tasca no era gens fàcil.

El cronista s'ha vist sorprès per un pressumpte doble de rei i dama, que al final ha resultat no ser-ho. La broma ha costat el punt al veterà jugador lloretenc. Pensant més en l'equip que en l'àmbit individual, en Lluís Puigdemont ha acceptat unes taules ofertes pel seu rival. Als dos darrers taulers, molt joves per part lloretenca, s'ha imposat l'experiència d'en Jordi Quintana i d'en Joan, que deixaven un panorama bastant favorable (3,5 a 0,5). L'Arseni ha decidit que era un bon moment per afegir-se a la festa i ha acabat de collar un rival que feia estona que ho tenia complicat. En Carlos firmava unes taules que asseguraven que com a mínim mig punt es quedava a casa. En Jacobo, que després d'unes quantes rondes amb el primer equip ha pogut tornar a jugar amb nosaltres ha aconseguit el punt definitiu pels locals.

A partir d'aquí, l'equip visitant s'ha refet. Per sort, però, la victòria de l'equip ja estava assegurada. Han anat caient, mica en mica, les partides d'en Jordi Adillón, en Lluís Ramírez i en Robles.

Finalment, doncs, hem sumat el primer punt de la temporada i d'aquesta manera respirem una mica tranquils. La setmana vinent, però, recuperem el derbi de l'Alt Maresme i visitem el Palafolls. És un probable rival directe a la part baixa de la taula, de manera que seria molt important esgarrapar algun puntet. Ja us en farem cinc cèntims!

La feina, feta. És el millor que podem dir de la jornada d'avui.

Sortíem a quarts de nou en direcció a Salt, per arribar-nos al Centre Cívic de Santa Eugènia. Avui teníem la baixa d'en Fernando, que aquesta setmana no estava en condicions de jugar (una abraçada, Fernando!)

No ha estat del tot fàcil trobar aparcament, però el fet és que puntualment, a dos quarts de deu, engegava el matx, que d'antuvi es presentava difícil, dur, renyit, incert, emocionant, atractiu, i qui sap quantes coses més.

A cada tauler, una bona lluita, i els pronòstics, de moment, aparcats. I això durant la primera hora i mitja de joc.

Llavors ha començat d'agafar color la partida del cronista. I un color, per cert, del tot negre.  El rival ha començat de perfilar un atac amb tot el que tenia. Només faltava que també tirés sobre el meu rei el seu bolígraf.

Però ha estat en Carles, qui primer ha definit, amb un atac precís al flanc de dama que ha fet col·lapsar la posició negra.

Al segon, l'Eduard s'ha trobat amb què el seu atac era repel·lit amb un contraatac en tota regla que l'ha deixat sense opcions, i ha hagut de cedir el punt.

Amb l'empat al caseller, a l'altre extrem de la sala en Jacobo ha culminat també un bon atac, molt en la línia "Jacobo", que ha obligat el gironí a rendir-se. Amb això ja eren les dotze del migdia, i les espases estaven encara enlaire.

I llavors ha passat el que no es comptava que passés. Qui escriu, després d'aguantar el xàfec insistent d'un atac que semblava definitiu, ha pogut capgirar les tornes i s'ha trobat en posició guanyadora. Un punt que, a priori, donàvem tots per perdut.

En poca estona era en Juan Pedro qui, mestrívolament, com en ell és norma, trencava la resistència d'en Jordi Balagué amb una demostració de càlcul i sang freda marca de la casa.

I, de nou, una altra sorpresa: amb el cinc a la butxaca, el rival d'en Joan li proposa taules, i el nostre capi no s'ho pensa pas dos cops: això val el punt!

Poca transcendència ha tingut llavors la resta de partides, perquè el resultat ja quedava segellat. En Ferran ha signat un altre empat en què, curiosament, els dos jugadors pensaven que estaven pitjor. Estaven jugant la mateixa partida?

Al novè, en Juan ha mantingut viva una posició gairebé desesperada i, a més, contra el crono, durant un grapat de jugades, però al final ha acabat inclinant el monarca.

I a la capçalera en Josep també cedia el punt havent deixat passar alguna línia que segurament li oferia bones perspectives. No hi ha dubte del potencial de la davantera d'aquest equip. Veníem avisats, i ens ha tocat patir. La part bona és que el nostre equip n'ha sabut, de patir, i al capdavall ens hem endut un punt que, probablement, ens dóna ja la tranquil·litat de cara al final de lliga.

De moment, diumenge vinent ens visitarà el potentíssim Banyoles, líder per ara indiscutible del grup i fermíssim  candidat a l'ascens directe. El que es diu fàcil, no ho tindrem, segur. Ho explicarem!

acta

Els del segon equip ens hem hagut d'aixecar ben aviat; se'ns presentava un viatge molt llarg (ben bé 10 minuts) fins a Palafolls. El partit es preveia molt igualat, ells tenien millor ELO en els cinc primers taulers i nosaltres, en els cinc últims.

El matx se'ns ha posat molt de cara quan, l'Arseni i en Joan situàven, després de molt poca estona de lluita, el 0 a 2 al marcador. Qui escriu, després d'una obertura que ha deixat molt a desitjar, s'ha trobat una combinació tàctica que portava a un mat imparable. En Jordi Quintana, que feia estona que tenia la partida una mica millor que qui tenia assegut davant, ha materialitzat el punt. Moltes patacades a la partida d'en Manel. Al final, també s'ha resolt a favor del torderenc, deixant un contundent i sorprenent 0 a 5 al marcador.

En Lluís Ramírez, veient que l'equip ho tenia molt bé, ha ideat un pla que permetés assgegurar les taules. Dit i fet, el seu mig punt ha valgut el punt sencer per l'equip. Poca estona després també firmava taules en Carlos. Per segona setmana seguida, anem guanyant 6 a 1, ja ens ho podríem prendre com un costum!! El contrincant d'en Jordi Adillón ha aconseguit l'única victòria pel bàndol local. Finalment, en Lluís Puigdemont i en Robles han firmat dues suades taules.

Tot i que les forces dels dos bàndols eren molt igualades, hem obtingut una victòria sense massa patiments. Aquest punt ens permet atrapar el nostre rival d'avui a la taula i ens dóna molt d'aire en la lluita per la permanència. La setmana que ve visitem un altre rival directe: el Figueres C. Llavors sí que tocarà matinar!

L'hem tinguda! L'hem tinguda a tocar ben bé fins a quarts de dues, i al capdavall se'ns ha escapat el punt cap al Pla de l'Estany.

Un matí farcit d'emocions, sense cap dubte. Avui rebíem a casa la visita del potent equip de Banyoles, virtual candidat a endur-se el campionat amb tots els resultats positius. Però, per a nosaltres, la cosa no quedava pas només en això, en el joc. Era també el retrobament amb els amics que no fa tants anys també havien jugat sota els colors del Tordera. Quin goig, tornar-nos a trobar amb l'Antoni Oliva, en Paco Bravo, l'Elies Muratet! La veritat és que, com a mínim per qui escriu, l'emoció estava servida!

Tornant, però, a la crònica més esportiva, el matx ha començat força puntualment i s'ha fet el silenci propi de les grans ocasions. Estava clar, ja des del principi, que la lluita seria seriosa. I així ha estat durant gairebé una hora i mitja. Un cop d'ull a la situació general de les partides no convidava de cap manera a fer pronòstics, perquè semblava que podia passar de tot.

En Pau ha estat el més matiner en acabar, signant unes taules en una posició d'aquelles que són "reversibles", i en què qui vulgui forçar, fàcilment es posa la corda al coll.

Al segon, llavors, catàstrofe combinativa al tauler de l'Eduard, que s'ha trobat amb una pluja de peces que totes duien males intencions. Resistir era inútil. Mig a un i mig.

I llavors hi ha hagut el degoteig de taules. Tant en Joan (probablement una mica millor) com en Ferran signaven armisticis en un moment en què la resta de partides no tenín gens de mal aspecte per a nosaltres. Una mica d'esperança. La prova, quan jo he proposat taules, el capità banyolí ha dit al meu rival que no les donés, perquè li semblava que estaven malament.

Al cap d'una estona s'alçava amb el triomf en Juan, després de realitzar un avantatge posicional des de l'obertura al final. I amb això, la igualada al caseller!

L'emoció ha pujat de to quan el cronista ha aconseguit donar la volta a la partida i passar d'unes taules que encara demanaven un cert esforç a una victòria, que ens situava per davant. Les quatre partides restants tenien, llavors, força bones perspectives.

I en el tram final ens hem desinflat una mica. En Carles no ha rematat un atac en massa i ha permès que l'Antoni, gat vell, també donés la volta a la partida i acabés alçant-se amb el punt. Mentrestant, al desè tenia lloc un altre petit drama. Després d'un plantejament superior que podia haver donat la victòria, en Fernando també havia d'inclinar el monarca en no haver encertat amb el plantejament defensiu correcte.

Amb el cinc a quatre per ells, quedava encara el primer tauler, on en Josep ha posat no pocs problemes al seu extraordinari adversari, però no ha aconseguit, tampoc, anar més enllà de l'empat.

Una derrota, doncs, no pas gaire amarga, ja que abans de començar no teníem gaire clar com respondríem davant la força d'aquest potent rival, i el cert és que hem donat batalla de manera més que digna. Enhorabona als amics banyolins, i nosaltres enfilant la proa cap a Figueres, on diumenge vinent ens batrem amb els altempordanesos.

Ho explicarem.

acta

I ja en van tres de consecutives! El segon equip hem visitat aquest matí la capital de l'Alt Empordà amb els mateixos 10 que fa una setmana vam assaltar Palafolls per enfrontar-nos al Figueres C, rival directe a la part baixa del quadre. L'ELO ens donava com a favorits a la majoria de taulers, però l'escassa diferència deixava el pronòstic obert. A més, l'equip local presentava alguns escaquistes molt joves, en plena progressió i per tant molt més perillosos del que indica l'ELO.

Al cap d'una estona de començar a jugar, el vuitè tauler ha quedat ben embussat, de manera que l'Arseni i el seu contrincant han decidit que era hora de rentar-se'n les mans i passar la responsabilitat als altres nou de l'equip. Les primeres bones notícies han començat a arribar poc després, amb les victòries d'en Carlos i en Robles, totes dues molt treballades. En Manel, que avui s'ha retrobat sobre el tauler amb un vell conegut, ha firmat unes taules que semblava que ens afavorien. Qui escriu ha posat l'1 a 4 al marcador després d'una partida molt tranquil·la (no pas pel vetarà jugador local).

Un peó passat ha fet ballar totes les peces d'en Joan, que no ha trobat la manera d'aprofitar la qualitat que tenia d'avantatge. El seu jove contrincant ha aconseguit la primera victòria del seu equip. En Jordi Quintana, convocat a última hora per la baixa d'en Jacobo, ha aconseguit unes taules en una posició possiblement aventatjosa. Veient com estava el matx, era una bona aposta assegurar el mig punt.

Tota la responsabilitat ha recaigut als tres taulers de davant. Tot i l'aferrissada lluita, en Jordi Adillón ha cedit el punt; tal com diu ell mateix, els alfils han de fer d'alfils, i no de peó! Semblava que els dos Lluïsos tenien la partida ben encarrilada per, com a mínim fer taules i així assegurar el punt de l'equip. En Ramírez ha resolt convincentment la seva partida, fent que l'altre Lluís pogués jugar tranquil·lament perquè el matx ja estava guanyat. El nostre company està fent uns resultats de gran mestre: amb les d'avui, ja són 4 taules en 6 partides (és això el que fan els de primera línia, no?).

Amb la d'avui, encadenem la tercera victòria consecutiva i sembla que la lluita per evitar els últims llocs comença a pintar bé. Diumenge que ve ens visitarà un dels ossos durs de la lliga, el Salt i Girona. El favorit del matx és clar, però lluitarem!

Un empat valuós? El temps ho dirà, però el cert és que avui, a Figueres, aquesta sensació em penso que era força present en els dos equips durant tot el matí.

A les 8 sortíem de Tordera en direcció a l'Alt Empordà. Un dia magnífic, sense gens de vent. Hem arribat amb prou temps de marge i sense cap dificultat per aparcar bé,cosa que sempre és d'agrair.

En confrontar les dues llistes quedava palès que la nostra superava la rival en ELO fins al setè tauler, però no vàrem pas néixer ahir com per pensar que això podia ser definitori del que passaria. Altres partits amb el mateix rival en anys anteriors ens han deixat prou experiències, algunes de ben dramàtiques, com per no posar-nos-hi en guàrdia. Sabem prou bé que els amics figuerencs són gent molt foguejada, i que sempre epresenten un perill. D'aquí el comentari inicial, que, comptat i debatut, la perspectiva d'arrencar mig punt no la descartàvem pascom a possible i interessant.

El matx ha engegat i, al cap de la primera hora de joc encara no hi havia cap partida que s'hagués tombat clarament cap a cap cantó. No ha estat fins a tres quarts d'onze que al segon tauler s'ha signat l'armistici. Tant l'Eduard com en Manel tenen prou rodatge per adonar-se que la posició no donava més de sí.

En Carles, amb negres, ha desactivat les opcions d'atac del rival, i un nou empat s'ha afegit al caseller.

Poca estona després era en Ferran, al cinquè, qui amb les negres també signava les taules.

Amb el matx ja força ben encarrilat, els dos caps de llista han signat la pau després de diverses escaramusses al flanc de dama, que han acabat en no gaire res de profit per a cap dels dos.

Qui això escriu ha signat l'armistici després d'haver igualat força bé l'obertura i quan la partida s'encaminava a un final de torres i peons sense gaire suc ni bruc, si no és que algun dels contrincants l'hagués volgut forçar, cosa que entranyava riscos considerables de deixar-hi les dents.

Poca estona ha passat, però, fins que el matx ha pres un rumb diferent, en el moment en què al desè, en Jordi havia de retre el seu rei en posició que no admetia defensa.

A l'altre plat de la balança, però, en Pau culminava gairebé al mateix temps un atac en tot el tauler després d'haver sortit victoriós de l'obertura, amb un peo que era un ariet clavat a la posició negra.

La partida restant, encomanada de la tònica del matí, també s'ha anat desdibuixant fins a admetre, tots dos rivals, que no se'n podia treure més que mig punt. I amb això es posava el definitiu cinc a cinc al caseller. B0? Qui ho sap... El cert és que avui som més a prop de la permanència matemàtica, quan encara ens queden dos partits per jugar i no pas contra els rivals més forts precisament...

Diumenge vinent ja es començaran d'esbandir les incògnites. Nosaltres encarem els darrers actes de la lliga amb tranquil·litat i confiança. De la visita del Gerunda C, ja en parlarem la setmana que ve.

Acta

Com n'és, d'important, jugar a casa! I és que avui, sense els dos-cents aficionats que ens han vingut a animar amb les samarretes i les bufandes de l'equip, hagués estat impossible donar la sorpresa. D'acord, exagero, devien ser uns cent setanta.

El matx començava amb un intercanvi de dames força particular. I és que normalment, quan dos jugadors juguen entre ells és quan poden canviar-les. El fet és que l'Arseni i el contrincant d'en Joan s'han entossudit a fer-ho, i quan s'han adonat que els seus respectius contrincants conservaven la senyora, han hagut de retre el rei.

En David, que tornava a jugar després de moltes setmanes, ha estat força estona tranquil, potser una mica millor que el seu adversari, però al final l'experiència ha pesat massa. En Manel ha estat molt fi durant tota la partida. Bé, gairebé tota: quan havia fet el més difícil s'ha ennuegat amb un final de peons i finalment s'ha quedat sense premi. Pintaven bastos.

Avui ha vingut per primer cop aquesta temporada amb l'equip B en Fernando. Ha vingut per donar-nos un cop de mài així ho ha fet: ha superat un potent adversari que gairebé l'hi treia 200 punts d'ELO. En un tancar i obrir d'ulls, dos jugadors que feia estona que suaven (o almenys les posicions els donaven motius per fer-ho) han hagut de retre el rei: en Lluís Puigdemont i l'adversari d'en Carlos (3 a 4).

El cronista s'ha vist implicat en un bany de sang (tot sobre el tauler, no ha près mal ningú!) des del moment que l'adversari ha sacrificat una peça per dos peons i un cert atac. Finalment, no només ha embussat l'atac enemic sinó que s'ha acabat enduent el punt sencer. En Robles ha culminat amb molta seguretat un final superiror, deixant el 5 a 4 i com a mínim, mig punt a casa.

En Lluís Ramírez tenia un desavantatge de qualitat contra peó, i tot i que no era fàcil guanyar pel seu oponent, semblava que si la balança es decantava cap a algun costat seria el saltenc. I ha passat allò que passa a vegades, en Lluís ha anat complicant el final fins que al jugador visitant l'hi ha passat per alt un doble de rei i torre.

Finalment, 6 a 4, i amb aquesta ja portem quatre victòries consecutives, qui ho havia de dir! Sort que les cases d'apostes no juguen amb les categories territorials d'escacs, perquè hi perdrien fins i tot el carnet d'identitat. Amb la permanència al sac (i per decomptat, cap aspiració d'ascens!), la setmana que ve haurem de matinar per anar a Llers, on ens esperarà un combatiu Dotze Castells. Ja us ho explicarem.

Un partit gairebé de tràmit, podria ben bé ser el subtítol adient.

Avui a dos quarts de deu engegàvem la vuitena i penúltima ronda, i ho hem fet rebent la visita dels amics de Girona. Les circumstàncies han volgut que ells no tinguessin ja cap possibilitat d'aspirar a la permanència i nosaltres ja la teníem assegurada des de diumenge passat. Això li treia bona part de l'emoció al matx, perquè, ben mirat, no decidia gaire res.

A això cal sumar-hi el fet que l'equip rival presentava un quadre que, a priori, era molt inferior al nostre en tots els taulers, malgrat que nosaltres avui teníem també les baixes sensibles d'en Josep, al primer, i d'en Juan al tercer. Un cop d'ull a les dues llistes ja presagiava un resultat que, de no torçar-se res, havia de caure del nostre costat, tal i com ha acabat passant.

Les partides s'han anat desenvolupant normalment, i a les dues hores de joc no n'hi havia cap que presentés especials complicacions als nostres jugadors. Ha estat en el segon tram del matí que en Jordi ha començat de tenir problemes a rel de, potser, no haver calibrat prou bé un final que tenia clarament superior. Finalment, aquesta partida s'ha resolt en taules, i ha estat l'única, ja que la resta ha anat caient com pluja menuda cap al nostre bàndol.

Al final, resultat molt contundent, però un matí de joc apacible, agradable i sense gaire pressió.

Ens en queda una, al Peona i peó, de Barcelona, diumenge vinent. Ja en parlarem.

Constatem, però, abans de tancar aquesta crònica, com n'és de relaxant arribar a aquesta part de la lliga amb la feina feta i amb la tranquil·litat de no haver de patir fins al darrer sospir, com ens ha passat en altres temporades. Gaudim-ne!

acta

El segon equip ha tingut aquest matí el desplaçament més llarg de tota la temporada, a Llers. L'equip local ens ha rebut en un petit però ben organitzat local, en què no només s'hi disputava el nostre matx sinó també el del filial dels empordanès.

Per part torderenca, només hem fet acte de presència vuit jugadors. Que ningú es preocupi, no hem perdut els altres dos del camí, sinó que hi havia més jugadors disponibles. I sort que un dels menys habituals, l'Àngel, està sempre disposat a donar-nos un cop de mà quan falta gent! Ha estat precisament ell, qui per sorpresa de molts, capgirava un final de peons aparentment inferior i ens donava el primer punt. En Carlos ha seguit la bona línia de les darreres rondes i avui ell i el seu oponent han firmat la pau. L'Arseni, en la partida d'avui molt segur, s'ha endut el punt sencer. Fins aquí, havíem aconseguit neutralitzar el desavantatge generat pels dos taulers vacants.

En Joan firmava la pau al mig joc. Tant ell com el seu oponent han opinat que al moment de l'armistici el torderenc tenia un molt lleuger avantatge. Després de la partida, fent això que ens agrada tant a alguns de remenar peces, ha quedat, si més no, en dubte. El cronista firmava també s'afegia a la línia taulista en una partida en què tots dos jugadors han tingut opcions serioses de victòria en algun moment que han acabat en no res.

3,5 a 3,5 i les tres partides restants no convidaven massa a l'optimisme. La resistència torderenca ha acabat quan en Jordi Quintana i en Lluís Ramírez (avui primer tauler) han vist com les seves partides es decantaven cap al costat local. Finalment, en Robles ha aconseguit maquillar el resultat amb una bona lliçó de com s'ha de jugar un final de cavalls.

Finalment, els llersencs han sortit victoriosos per 5,5 a 4,5. És cert que a ningú l'hi agrada perdre. Avui però, la combinació d'haver plantat cara a un equip més fort que nosaltres i la tranquil·litat de tenir els deures fets, fa que el resultat d'avui no sigui gaire amarg. La setmana que ve rebrem La Bisbal en el matx que tancarà la Lliga Catalana d'Escacs 2015 (almenys pel Tordera B). Us avancem que no serà fàcil, ja que els empordanesos vindran amb ganes d'eliminar les remotes opcions que tenen de perdre la categoria. Ja us ho explicarem!

Sense massa història. Podria ser un titular sobre el que hem viscut aquest matí a l'Emili Vendrell.  A les múltiples baixes que teníem s'hi han sumat a última hora les indisposicions d'en Fernando i d'en Manel, cosa que ha fet que, d'entrada, juguéssim amb dos jugadors menys davant una Bisbal que es jugava neutralitzar les opcions que tenien de baixar. D'entrada, l'assumpte, doncs, pintava malament, i pitjor pintava quan l'Àngel no havia arribat a presentar-se a temps. 0-3 en contra i, com qui diu, no havíem començat a moure les peces.

Al debut de l'Abel a la temporada una pèrdua de peça ha estat suficient per decantar el seu matx cap al bàndol visitant. El cronista ha passat per moltes angúnies a l'obertura però ha sabut desfer-se de les escomeses rivals i ha pogut esgarrapar unes taules.

Com que no hi havia possibilitats reals, veient els taulers, de fer gaire res i als empordanesos els hi anava bé fer taules a les partides restants, ha acabat esdevenint en això, l'enfrontament, doncs ningú ha volgut forçar les seves posicions i les taules han anat caient (Arseni, Jordi, Lluís, Robles i Carlos).

Afortunadament, jugàvem sense pressió ja que els deures fa dues setmanes que estan fets, i la temporada que ve ens retrobarem amb La Bisbal i amb altres rivals a preferent. Això, però, queda una mica lluny; no obstant, us ho explicarem.

Una jornada apacible, la d'avui. Potser perquè ja tot estava dat i beneït abans de començar, potser perquè ja ha començat la primavera, potser perquè avui qui més qui menys ja tenia el cap en algun altre lloc amb dos equips amb onze jugadors... vés a saber per què, però el cas és que avui no ha estat una jornada carregada de nervis, de tensió i, posats a dir-ho, de patiment, com ho acostumen a ser les matinals en què es juga un matx.

Hem sortirt aviat cap a Barcelona, amb un cel que tan podia amenaçar tempesta com, tal i com ha acabat, portar un dia prou bonic. No coneixíem el local de joc del Peona i peó, i hem coincidit tots a admirar l'edifici, una casa senyorial restaurada, a la part alta del Guinardó, amb una presència i una vista més que notables. Local còmode i molt ben condicionat.

Les partides han començat amb normalitat (un parell amb un cert retard dels amfitrions), i el matí s'ha anat escolant plàcidament.

Ja prop de migdia ha començat el degoteig de taules que, amb més o menys lluita, anaven deixant algunes taules de joc buides. I en el darrer tram és quan s'han decantat tres partides cap al costat local, igual com es podien haver decantat de l'altre.

L'equip del Guinardó ha celebrat amb alegria la victòria, i ens han comentat que havien preparat el matx amb molta cura, perquè potser els hi anava la permanència. Nosaltres els hem felicitat i hem posat rumb a Les Farreres, per jugar la darrera partida de la temporada, aquest cop ben entaulats, i cadascú contra els dos rivals (plats) que ja havia escollit d'antuvi. Finalment, els desempats s'han hagut de dirimir a les postres i als cafès,  i podem dir, passades les sis de la tarda, que qui ha guanyat finalment ha estat el Club d'Escacs Tordera. Felicitats a tots!!

acta

Sense contingut net.

Sense contingut net.

Un any més, el Tordera va ser convidat al torneig de la festa major de Sant Pol de Mar. Com és habitual, els tres rivals van ser el Gerunda, el Canet i una selecció local. Pocs minuts després de les 10 en punt, els 40 jugadors estàvem a punt per començar a remenar les peces en un ambient molt agradable, tot i que sota l'amenaça de pluja.

La selecció local va decidir aquest any que la cosa no es decidiria a dues bandes entre torderencs i gironins com en moltes de les darreres edicions, de manera que van fer un equip molt competitiu (entre altres, van presentar alguns jugadors del Sant Andreu de Divisió d'Honor).

D'altra banda, nosaltres vam presentar un equip més desdentat que en edicions anteriors, ja que van faltar alguns jugadors habituals (Eduard, Rafel, Ortiz...) i els taulers de darrere els vam omplir jugadors més esporàdics en aquest torneig. L'avantatge el teníem als dos primers taulers, on vam tenir la sort de comptar amb els germans Fluvià, mentre que als altres vuit semblava que ens tocaria patir més.

Amb un retard d'uns pocs minuts, es van posar els rellotges en marxa. La primera volta ens enfrontava amb el Canet, a priori la ventafocs del grup. Com que el torneig funciona per puntuació olímpica, sabíem que havíem d'intentar obtenir un resultat tan ampli com fos possible. Durant aquest enfrontament van caure quatre gotes que semblava que ens podrien fer córrer, però va acabar en un no-res. La majoria de punts van anar caient del nostre costat, però els nostres contrincants, que van oferir una bona lluita, van rescatar tres victòries aconseguint que el resultat final no fos "apostoflant" (7 a 3). Alguns ens vam quedar de pedra en conèixer la golejada que l'hi acabava de clavar la selecció de Sant Pol al Gerunda (7,5 a 2,5). Sabíem que anaven forts, però tant?

La segona volta ens enfrontava als locals. Érem conscients que una relliscada pràcticament donaria el torneig als locals, així que vam jugar a totes. Els punts anaven caient per tots dos costats fins que es va encadenar un seguit de punts amb certa dosi de fortuna que van caure cap a Tordera. Entre altres, en un gest elegant, el contrincant d'en Ferran va abandonar tot i que tenia opcions d'estirar el punt especulant amb el temps. Tot i que el matx havia estat molt igualat, el resultat va ser idèntic a l'anterior (7 a 3). D'aquesta manera, ens situàvem amb 14 punts, per davant del Sant Pol, que en tenia 10,5. El Gerunda, que acabava d'atropellar el Canet (9,5 a 0,5), s'afegia a l'aferrissada lluita amb 12.

La darrera volta ens enfrontava als gironins, i tant uns com altres seguíem de reüll l'altre partit, ja que una victòria contundent dels locals ens complicaria molt a tots dos guanyar el torneig. La majoria de partides es van anar decantant pels gironins, fins al punt en què un d'ells va forçar unes taules quan tenia opcions de guanyar, ja que s'havien assegurat avançar-nos. Finalment, vam ser capaços de rescatar 3,5 punts. La victòria de la selecció de Sant Pol contra el Canet (7,5 a 2,5) va ser insuficient per atrapar al Gerunda, però si per relegar-nos al tercer lloc.

El Gerunda va ser el merescut guanyador del torneig (18,5), seguit de la selecció de Sant Pol (18), el Tordera (17,5) i el Canet (6). La sensació, almenys per part de qui escriu (i el que queda reflectit al marcador), va ser de molta igualtat entre gironins, locals i torderencs. Si l'any que ve l'organització ens torna convidar (cosa que fa més anys que passa que els que el cronista recorda) ja farem la revantxa!

Paral·lelament al clàssic quadrangular d’escacs de la festa major de Sant Pol, aquest passat dissabte  tothom qui volia jugar a escacs a la població maresmenca podia apuntar-se a un torneig destinat a aquelles persones que els hi agraden els escacs tot i no estar federades.

La major part dels 32 participants reunien aquestes condicions, però també hi vàrem voler participar una sèrie de jugadors federats que per un motiu o altre no vam poder accedir al quadrangular. Entre aquests jugadors ens hi trobàvem dos jugadors del Tordera, en Manel Olmeda (el jugador amb més ELO del torneig) i un servidor. Al ser ja prou jugadors a l’equip que va presentar el Tordera per no quedar-nos sense jugar no vam dir que no a la possibilitat de disputar aquest altre torneig.

Les partides constaven de 20 minuts de rellotge per jugador i el torneig era eliminatori (qui perdia la seva partida quedava eliminat del mateix i, en cas de taules, els dos jugadors disputarien  una segona partida canviant-se els colors amb 10 minuts de temps per cadascú).

Els jugadors vàrem començar a tocar fusta passades les 10 del matí i les rondes anaven transcorrent sense massa sorpreses, fins que a quarts de final em vaig trobar amb un rival del Lloret amb més de 1900 punts ELO. Seria aquesta la primera partida entre dos jugadors federats al torneig. La partida en si, boja. A la meva constant amenaça de mat amb dues torres i dama a la seva última fila a la qual hi romania tancat i enrocat el seu rei, va ser una combinació seva entre cavall, dama i torre gairebé al mig del tauler la que va deixar sense vida al meu rei.

A les semifinals, duels desiguals. Mentre en  Manel Olmeda es desfeia sense massa complicacions del seu jove contrincant, el jugador del Lloret, a l’altra semifinal, patia per desfer-se de l’única noia supervivent al torneig, la qual va sacrificar una qualitat estant apurada de temps i la jugada no li va sortir prou bé.

I a la final, partida frenètica a la qual cap dels dos jugadors va amagar les seves cartes, amb amenaces per les dues bandes. Poc després de que el torderenc recuperés la torre que tenia de desavantatge fent-li escac amb la dama enganxant en diagonal al rei i a la torre del seu rival, va veure que la dama i la torre del seu contrincant es trobaven a la mateixa fila i el torderenc va situar la seva torre (defensada en tot moment) a la mateixa fila, amenaçant-li la dama esmentada, amb la qual el jugador del Lloret no podia fer cap moviment per defensar-se la torre que li quedava ballant i, com a conseqüència, en Manel va acabar emportant-se aquesta peça, fet que li donava pràcticament la partida.

El lloretenc va abandonar al veure-ho i, conseqüentment, el torneig es va acabar amb en Manel campió. Va ser sens dubte el premi de consolació que ens vam endur dissabte després de no haver assolit el resultat desitjat al quadrangular. Com a anècdota, el trofeu que se li va donar a en Manel anteriorment se li va caure a algun membre de la organització i el van enganxar. Semblava que estava en perfecte estat, com avancen aquestes tecnologies!...

L’any que ve serà la vint-i-cinquena cita escaquista de la festa major de Sant Pol i la nostra intenció és no fallar-hi!

2016 Xequips A

2016 Xequips B