Publicacions del 2011

Avui, diumenge 30 de gener, ha engegat el Campionat de Catalunya per Equips. El nostre club hi participa, com ja és tradicional, amb dos equips, a Segona Divisió Catalana i a Segona Territorial de Girona. Si tot va bé, anirem fent la crònica del que vagi passant.

Bon començament del segon equip amb una clara victòria a domicili sobre l'equip baix-empordanès. En Jordi Quintana ha estrenat el compte de victòries fent una bona combinació en la que ha enganxat una torre al rival (0-1). Poc després, però, catàstrofe d'obertura d'en Tomàs que es converteix en la igualada de l'equip local (1-1). Un servidor, sense fer una partida brillant guanya la peça i poc després el punt (1-2). L'Arseni, que ens ha sorprès a tots arribant puntual, estava fent una bona partida, però en aquest joc un sol error pot ser fatal... (2-2). En Jordi Adillón, que després d'una temporada a l'equip A torna amb nosaltres, ha aprofitat algunes jugades fluixes del seu jove contrincant per tornar-nos a avançar al marcador (2-3). En Lluís, fitxatge d'aquest any, s'ha estrenat amb molt bon peu: gran partida i victòria (2-4). Quedaven les partides d'en Toni i en Manel, totes dues amb molt bona pinta, de manera que aparentment la victòria del matx estava decidida. Aquest últim després d'haver fet un espectacular sacrifici de dama, acaba fent miques la defensa del rival (2-5). Per últim, en Toni ha donat una alegria al seu rival proposant-li taules, ja que el partit estava decidit i "s'havia d'anar a dinar". Al final doncs, 2,5 a 5,5, el primer punt de l'any, i a més, amb la sensació d'haver fet un bon partit. La setmana que ve, més. Rebem a casa un dels equips probablement més durs de la categoria, el Vilobí.

Un empat per començar, però per a nosaltres, un gust amarg. Hem començat el matx amb un Figueres B ple de velles cares conegudes, cosa que sempre és agradable pel que té de retrobament. Durant una estona el partit es mostrava igualat, però en Joan Ayllón, potser perquè, com deia ell, "tenia son i volia anar a dormir aviat", ha començat a fer de les seves i li ha fet un dibuix a en Jordi Balagué. Una estoneta més de tranquil·litat i les partides poc a poc anaven agafant més aviat color local. Poc després l'Eduard es feia amb el punt sencer, però en Carles feia un regal i també lliurava el seu, de punt.

Anava avançant el matí, i quan ha arribat l'hora de les decisions, després de la victòria d'en Josep i les taules de qui escriu, en Joan Fluvià ha agafat mig punt després de la pressió del rellotge, en Josep Mª imposava la seva tècnica en un final i guanyava també. La cosa semblava clara; i justament llavors han començat les sorpreses: en Lluís perd una partida clarament guanyada, en Jacobo entra en un atac dubtós i acaba també cedint el punt i en Pau, després d'aconseguir arraconar el rival i guanyar-li un peó, s'ha trobat amb un final inferior i sense temps. D'un previsible 7 a 3, com a mínim, hem hagut d'acceptar un 5 a 5. No és pas un mal resultat, però ben segur que el rival ha marxat molt més content que nosaltres.

I la setmana que vé, l'Ideal Clavé (quin rodolí!)

Per la mínima. Se'ns ha escapat en el darrer moment i per només mig punt de diferència. I això que, si s'haguessin fet apostes, fins gairebé a migdia totes haurien estat favorables a nosaltres.
Ha començat el matx molt bé, en un local agradable i una gent amable. De l'igualada inicial hem anat passant, amb victòries de qui escriu, d'en Carles i de l'Eduard, a un 3-0 que era esperançador. Han vingut les taules d'en Lluís, confiant ja en un desenllaç global favorable, però ha caigut en Josep, i en Joan Fluvià no ha passat tampoc de l'empat. I llavors ha començat la corrua de males notícies. En Josep Mª cedia el punt, i en Jacobo desaprofitava una clara jugada guanyadora per acabar també perdent el punt sencer. En Pau ha bregat per treure petroli, però s'ha hagut de conformar amb les taules, i en Joan Ayllón se les ha hagut amb un final inferior després d'haver dominat bé bona part de la partida, amb resultat final advers.
Sensacions contradictòries a la tornada: de pensar que ens farien un dibuix a la sensació d'haver quasi tastat la mel. Coses del joc!
La setmana vinent esperem el Sant Andreu B. A veure si el vent de la sort gira una mica!

Amb cert retard, expliquem el que va passar en el partit del segon equip enfront del potent Vilobí. El matí va començar amb una mala notícia, ens assabentem d'un accident per les escales d'en Jordi Adillón, al qual desitgem que tingui una bona i ràpida recuperació. Aquesta baixa, que s'afegia a la d'en Toni, a més de significar el 0 a 1, ens fa córrer a tots un tauler cap amunt. L'equip selvatà, a més, va sortir en tromba. Primer, en Manel, ho va calcular tot menys que el seu oponent li menjava la torre quan coronava. Poc després, queien les partides també de l'Abel, que debutava ahir en el per equips d'aquest any, i de l'Arseni, que va fer una bona partida, però una jugada fluixa li va arruïnar. Amb el partit virtualment perdut, l'escabetxina visitant es va calmar. Taules d'en Tomàs, que defensava un final un pèl inferior. Sí amics, ho heu entès bé, en Tomàs ens va sorprendre a tots partint un punt (ofegat). El cronista també abaixava les espases en un final amb peó de menys però amb compensació en el joc. En Lluís, que havent vist com estava el matx confessava haver arriscat en la seva partida per tal d'intentar ajudar a l'equip, també acabava la seva partida en taules. Per últim, en Jordi Quintana, potser perquè el partit estava decidit i era hora d'anar a dinar o perquè el final de torres no donava més de si, també pactava taules.
Al final, doncs, 2 a 6. Queda la sensació que el Vilobí és el rival a batre en aquesta lliga, i que malgrat que mirant el resultat sembli indicar que no li hem plantat gaire cara, només s'han perdut tres de les set partides jugades. La setmana que ve més, visitem el cuer Salt i Girona C, seguirem informant!

Missió complicada la del segon equip avui a Salt. Visitem un dels equips més febles de la categoria, però afrontem el partit amb baixes. A la d'en Jordi Adillón de la setmana passada, s'hi sumaven les d'en Manel i l'Arseni. Tres taulers buits normalment signifiquen un 3 a 0 en contra, però avui ens hem trobat amb la bona notícia que els locals també deixaven l'últim tauler buit. Per tant, només dos a zero. A més, en Toni, amb més son que de costum, tampoc ha tingut oponent. 2 a 1. El matx semblava començar-se a posar a favor nostre quan en Tomàs ha entregat un peó-bomba al rival. D'aquells que es mengen i cau la dama. La derrota de qui escriu, potser per excés de confiança, o simplement, per haver comès un error força greu a l'obertura, tornava a avançar els del Gironès. A més, obligava a guanyar en Lluís i en Jordi Quintana si voliem sortir victoriosos. Així ha estat, primer en Jordi, que continua fent una molt bona temporada, i després en Lluís, que igualava el primer com a pitxitxi (2,5 punts). Al final doncs, amb patiments que potser podiem haver evitat, els tres punts han vingut a Tordera. D'acord, només un, que això no és futbol. La setmana que ve més, rebem el Figueres D, i esperem afrontar el matx amb més garanties. Seguirem informant.

Victòria treballada la del primer equip aquest matí. I necessària si es mira la classificació i, sobretot, el panorama que s'entreveu en el futur immediat. De fet, no puntuar avui possiblement hauria estat dir adéu a algunes coses.

El matx ha començat amb normalitat (si entenem per normalitat el fet que a l'hora de començar el Sant Martí formava amb tota l'artilleria al seu lloc i nosaltres erem sis. També és veritat que aquesta situació ha durat poca estona i, a tres quarts de deu, les partides començaven d'avançar amb normalitat.

Fins ben entrat el matí no s'han començat a definir resultats. En Josep Mª es feia amb el punt després de dominar completament un rival que ha intentat molt, però res no ha pogut fer per evitar-ho.  Seguia en Carles, amb una partida cent per cent marca de la casa, agressiva i amb poques precaucions, però efectiva. Les taules de qui escriu i les d'en Lluís, en posicions que no donaven més de sí han posat el 3 a 1. L'Eduard, que només sap fer una cosa: guanyar, ho ha tornat a fer. Està imponent. I en Joan Fluvià, en posició de les que li agraden, amb negres ha acabat per marejar el rival i arrabassar-li el punt. Tot això mentre en Jacobo retia el rei en un final sense esperances després d'una partida amb clar domini seu, però que no ha encertat a rematar en el seu moment. En Joan Ayllón també signava les taules, com en Pau, que s'ha estimat més amarrar el mig punt que entrar en noves aventures incertes.

En Josep, per acabar, ha anat reduïnt la resistència del rival tot aplicant la "gota malaia" en una posició de peó aïllat, que, a més de deixar el rival sense gairebé temps al rellotge, l'ha deixat també sense resposta.

Una victòria balsàmica per encarar les rondes centrals de la competició. Diumenge vinent anirem a Gràcia, a preguntar si hi són els de la UGA B. Ja en parlarem.

I avui ha saltat la sorpresa. Hem guanyat a domicili un partit que d'entrada consideràvem difícil. En alguna crònica anterior hem parlat del factor sort, i adduíem que ens havia estat advers; probablement avui la cosa hagi anat al revés. En qualsevol cas, el punt sencer per a nosaltres, i un plus de tranquil·litat per encarar l'equador de la lliga.
El matx ha començat de manera normal, tret del primer tauler local, que ha arribat amb més de mitja hora de retard.
Avançava el matí i no es veia encara com podia anar al final, si bé cap partida es veia especialment desfavorable. Tot d'una, però, han començat les decisions: ha caigut en Josep Mª quan més estava apretant, per un doble que se li ha escapat i ha fet taules en Joan. En poca estona l'Eduard ha culminat la quarta victòria consecutiva (i això perquè només hem jugat quatre rondes) i en Juan Pedro ha traspaperat una jugada que li ha costat el punt. Guanyava en Carles una partida "de les seves", després d'haver anat a remolc, cedia en Pau a la pressió insuportable al flanc de dama i signaven empats en Lluís i en Jacob.
Qui signa i en Josep escombraven també cap a casa amb els dos puntets que ens feien guanyar el matx. Una mica inesperat, potser, però mirat amb perspectiva, també té lògica.
Diumenge ens visita la Colmena.

Nova victòria del segon equip, i ja en van tres de quatre. Cap a tres quarts de deu començavem a jugar, i avui, per variar, hem afrontat el partit deixant un tauler buit, la qual cosa significava el primer punt pel quadre empordanès. En Tomàs arriba a un final de torres un pèl inferior, i un error fatal el condemna. 0 a 2 i el partit es comença a posar difícil. Un servidor, en una partida molt grisa (tot sigui dit) es retroba amb la victòria. En Jordi Quintana segueix amb la seva excel·lent ratxa, i avui ha desplomat un altre jove contrincant. 2 a 2. Bon debut el de l'Àngel, que ha demostrat tenir molta idea del joc llançant un dur atac contra la defensa del seu contrincant, però que no ha sabut rematar i ho ha pagat amb el punt. Una altra vegada per sota al marcador, i depenem dels tres primers taulers. En Manel, ha "aprofitat per guanyar" el seu jove contrincant, segons ell, ara que encara pot. Les dues partides pintaven molt bé, però tant en una com en l'altra encara hi havia feina. L'Arseni però, per fi s'ha destapat i ha resolt sense complicar-se. 4 a 3, i en el final aparentment força superior d'en Lluís només necessita arrencar unes taules per fer guanyar l'equip. Jugant, però, passen aquestes coses: el rival complica la partida, entren els nervis del punt decisiu... Tot sigui dit, el mig punt i per tant la victòria d'equip no ha semblat perillar en cap moment. Al final, s'emporta el punt sencer que ens fa respirar tranquilitat. Una setmana més ens ha tocat patir de valent, però ens ha sortit bé. 5 a 3. La setmana que ve més, comencem la marató contra el Gerunda visitant l'F. Ja us explicarem com ens va!

Amb molt de retard, per problemes amb la xarxa, fem la petita crònica del que va donar de sí el diumenge. Visita d'un equip, La Colmena, que ho havia guanyat tot fins llavors, i que ja va presentant credencials per a l'ascens. Nosaltres amb el problema afegit de no disposar de la nostra arma de destrucció massiva, l'Eduard, per qüestions laborals.
El matx es va anar desenvolupant de manera força normal bona part del matí, fins que va arribar el moment de passar comptes: no vam arribar a guanyar cap partida, només sis taules i quatre derrotes. Probablement un càstig massa sever pel que s'havia vist als taulers, però tant se val, el punt va volar sencer cap a Santa Coloma, i nosaltres posem proa cap al Maresme sud, al Masnou, diumenge vinent.

Matí catastròfic pel segon equip. Les nombroses baixes ens han impedit poder competir més dignament contra un rival, avui, superior. Tres taulers vacants i el dubte d'en Tomàs eren un argument prou sòlid perquè els gironins afrontessin el matx amb molta tranquil·litat. Al final, s'ha confirmat la baixa, 0 a 4 i per empatar s'havien de guanyar les quatre partides. Hem deixat de creure en el miracle quan l'Àngel, que feia estona que estava inferior, inclinava el seu rei. Poca estona després, també ho feien l'Arseni i en Jordi. Qui escriu, fent una partida amb força errors per les dues bandes, ha esgarrapat el punt de l'honor. Al final doncs, 1 a 7. La setmana que ve acabem la marató contra el Gerunda visitant l'E, a veure si per fi els tombem.

Nova derrota del primer equip aquest matí al Masnou, contra un equip que, segons el senyor Arpad ELO, era inferior en la majoria dels taulers, però que ens ha demostrat ser superior en les partides. Coses que passen...

Un local de joc bonic i una gent agradable ens esperaven al Baix Maresme. El matx ha començat amb molta igualtat, però quan han començat a decidir-se els punts el resultat ha estat clar: tres victòries per ells contra una de sola pel nostre cantó, més l'acostumat reguitzell de taules. S'ha lluitat, i molt, però els números canten.

Ara la classificació comença a empènyer, i tenim una bona pujada fins al final del campionat. De moment, el primer matx-ball diumenge vinent, amb la gent de La Lira. Sabrem fer-ho millor? Chi lo sà?, que diuen els italians...

El fet és que si no en som capaços, la categoria començarà a perillar de debó. Fins diumenge.

Un bon matx el que hem disputat aquest matí, des de diferents punts de vista.
Pel que fa a joc, a partir de la segona part del matí ja no hem patit gaire pel punt, ja que en general les partides estaven rutllant bé. Tret de la d'en Joan, víctima d'un parany que li ha passat per alt i l'ha deixat sense cap més resposta que signar la planilla. En Josep Mª, en canvi, ha destrossat el rival sense manies, i ha hagut d'escoltar una reacció "a la Wenger", quan la seva victòria no tenia apel·lació possible.
Victòries d'en Juan Pedro, que també ha assistit a una reacció un punt irada del rival, d'en Pau, amb un atac "dels seus" que ja li trobàvem a faltar i del cronista, a qui se li ha posat bé la partida a l'inici i ha necessitat només 66 jugades per forçar el punt. Bones taules de l'Eduard, en Lluís i en Jacobo, que arrodonien un bon marcador final, malgrat la derrota al darrer sospir d'en Josep, que ha intentat forçar una partida que probablement havia de deixar en taules.
Això pel que fa al joc que s'ha vist, però cal parlar també de la taula classificatòria, perquè aquest equip es presumeix un rival directe per mantenir la categoria, o sigui que el triomf d'avui, mirat així, és doble.
Diumenge vinent anem a veure el Sant Andreu B, i de mica en mica s'anirà perfilant el repartiment final.

Diuen que a la tercera va la vençuda. Potser tinguin raó, tercera setmana consecutiva enfrontant-nos amb un filial del Gerunda, i per fi ens enduem el punt. Si us diem que ens hem presentat a Girona amb sis jugadors, mirant el resultat pot semblar poc menys que un passeig, cinc victòries i unes taules en sis partides. La realitat, però, ben diferent. Amb el desavantatge al marcador, a priori, les taules d'en Toni semblaven perjudicar-nos. Llavors, però, s'ha girat la truita, En Lluís començava la remuntada fent una bonica combinació, i l'Arseni, que era qui tenia la partida més embolicada, aconseguia fer mat. (no et queixaràs, Arseni, que avui sí que hem comentat la teva victòria). Un servidor s'ha quedat de pedra per un moment quan el rival ha cantat ofegat. Sort, que se li havia escapat una jugada. 2,5 a 3,5 i la cosa pintava molt bé, amb la gran partida de l'Àngel, que per fi s'estrenava en el per equips, i a més, fent el punt de la victòria. Amb el matx decidit, la rival d'en Jordi es deixa material decisiu en una jugada, i tot i la generosa intenció del nostre delegat de deixar-la recular, aquesta s'hi ha negat, ja que reglament en mà la jugada ja estava feta. Al final, doncs, 2,5 a 5,5. La setmana que ve, rebem el Dotze Castells B, esperem poder-vos explicar que ens hem assegurat la permanència. Seguirem informant.

I ja tenim comprat mig bitllet per deixar la categoria. En futbol diuen que, quan la pilota no vol entrar... Nosaltres haurem de buscar un símil per als escacs. Aquesta temporada ja és la tercera vegada que se'ns escapa un matx de la manera més impensada.
Però els resultats manen, i de res no haurà servit la victòria total de l'Eduard o la d'en Juan Pedro i la d'en Carles, ni les taules d'en Josep , les d'en Joan i les d'en Josep Mª. Amb les derrotes del cronista, d'en Pau, d'en Jacobo i d'en Lluís s'esfumen bona part de les opcions que ens quedaven.
Ara, diumenge que vé, a provar de rascar-li la pintura al Foment B.
Ara, Girona també és bonic ...!

Disputat matx el que hem viscut aquest matí contra el quadre empordanès. Ens presentavem amb sis jugadors, cosa ja habitual aquesta temporada. L'avantage visitant era important, però ben aviat l'Àngel retallava diferències després d'haver esquivat un atac bastant dur del seu contrincant. L'Arseni posava la igualada al marcador resolent amb solvència un final de torres (2-2). Avui hem recuperat, després d'unes quantes setmanes, en Manel, que ha comès una errada que li costava la partida (2-3). També hem recuperat l'Abel, que ha tingut bé la partida durant bona part del matí, però la falta de rodatge li ha passat factura (2-4). En Lluís, continua demostrant que el seu fitxatge ha valgut molt la pena, i de quina manera! 3 a 4, i només queda jugant el cronista, amb una partida que no pintava massa bé. Al final, però, el rival es fa un embolic amb les peces i queda en un final inferior, de manera que el punt es queda a casa. I com que del que es tracta és de fer amics, 4 a 4 i tots contents. La permanència ja està, per fi, garantida, i la setmana que ve anirem a Banyoles a intentar el miracle de l'ascens. Ja us ho explicarem

S'ha fet justícia? Pensem que sí. Després d'una lliga plena de despropòsits, ja des del primer dia amb el Figueres B, i seguint a l'Ideal Clavé, o a Sant Andreu, o a ... doncs arribem a la darrera ronda en què se'ns presenta a casa un equip que espanta només de mirar-li la llista, i amb ganes de fer mal, i ves per on, li amarguem el matí i ens emportem el punt sencer, la salvació automàtica de la categoria i un gran bon rotllo per anar-nos-en a dinar plegats. Sí, S'ha fet justícia. Ha guanyat l'equip que avui, i altres dies, ha fet prou mèrits per fer-ho. N'estem convençuts. I orgullosos. I contents.
El matí ha engegat amb una solemnitat corprenedora -"quin silenci!", ha fet notar algú - . La tensió es notava a l'ambient. En el bon sentit, s'entén: tots érem conscients del que ens estàvem jugant. Han passat les hores i ha costat que s'anessin decidint les coses. En Jacobo estava al caire de l'abisme i el cronista, després de fer un atac que riu-te de l'otan a Líbia, s'equivoca i s'encara a unes taules. Al darrer tauler, en Lluís inclinava el rei després d'haver defensat molt dignament una posició davant d'un molt experimentat rival. Sort que els Messi, Pedro i Villa, la davantera màgica (En Josep, l'Eduard i en Juan Pedro) han posat les coses al seu lloc, deixant clar qui mana a casa. En Joan ha hagut de capitular davant d'un atac demolidor, i en Lluís Ramírez revifava una partida que havia tingut gairebé guanyada, gairebé perduda, gairebé taules... i ha arrabassat el punt sencer. En Carles també s'afegia a la festa arreplegant mig punt en una partida marca de la casa.
Amb el cinc a quatre a la butxaca, que ja ens donava mig punt, la pressió ha baixat uns quants enters per tothom ... menys per en Pau, que, després d'haver superat dubtes existencials gràcies a la intervenció miraculosa de sant Josep, ha dit que no, que no abandonava, i que què carai, que què s'havien pensat. S'ha posat a defensar com un lleó, com ell sap fer-ho i ha demostrat que, de vegades, tota una temporada es pot resumir en un final de partida. Avui hem vist el Pau de sempre. Rebentat, però content. Gràcies, Pau.
Cal afegir que el dinar de germanor ha estat distès, agradable, alegre ...?
De les moltes maneres que pot acabar una temporada, no ens faria pas res quedar-nos amb aquesta tantes vegades com faci falta. Fins l'any vinent.

Ja estan disponibles les fotos del sopar i del dinar d'aquesta temporada.

Fotos 2011!!.

Sense contingut net.

El pròxim divendres 23 de desembre en el club es farà un sopar de germanor per donar la benvinguda a la temporada 2012.

Part I.

Part II.