Publicacions del 2020

Estudi de Leonid Ivanovich Kubbel (Rússia, 25-12-1891 / 18-04-1942)

Pope 41: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de Henri Rinck (França, 10–01–1870 / 17–02–1952)

Pope 40: Juguen les blanques i guanyen.

La manera de guanyar en aquesta posició és ben senzilla, canviar el cavall per la torre i imposar els dos peons de més de les blanques. Ara bé trobar la manera de fer-ho ja és una mica més difícil.

1.f3

1. . . e5

[1. . . e7?? 2.f5+ e5 3.xe7+–;

1. . . h4?? 2.f5+ e5 3.xh4+–;

1. . . f4? 2.e6+ e5 3.xf4 xf4 4.e2+–]

2.c4

2. . . h5

[L´únic lloc diferent on la torre no pot ser capturada és 2. . . g5?? però aquí també hi ha un doble 3.e6+ e5 4.xg5+–]

3.f4

3. . . e4??

[La jugada que ofereix més resistència és sens dubte 3. . . h4 4.fxe5 però les blanques jugant correctament poden parar el peó passat de les negres sense problemes 4. . . xe5

(4. . . h3 5.e6+ xe5 6.g5 h2 7.f3+ e4 8.xh2+–)

5.e3 h3 6.h5 h2 7.g3+–]

4.f5#

{Estudi de Henri Rinck (França, 10-01-1870 / 17-02-1952) Pope 40: Juguen
les blanques i guanyen. La manera de guanyar en aquesta posició és ben
senzilla, canviar el cavall per la torre i imposar els dos peons de més de
les blanques. Ara bé trobar la manera de fer-ho ja és una mica més difícil.
} 1. f3 {Primer pas: fer fora la torre d'e4.} Re5 {A tots els altres llocs es
perd la torre.} (1... Re7 $4 2. Nf5+ Ke5 3. Nxe7 $18) (1... Rh4 $4 2. Nf5+ Ke5
3. Nxh4 $18) (1... Rf4 $2 2. Ne6+ Ke5 3. Nxf4 Kxf4 4. Ke2 $18) 2. c4 {Segon
pas: evitar que el rei s'escapi per d5 i treure-li les caselles b5 i c5 a la
torre.} h5 {Intentant coronar el peó passat.} ({L'únic lloc diferent on la
torre no pot ser capturada és} 2... Rg5 $4 {Però aquí també hi ha un doble}
3. Ne6+ Ke5 4. Nxg5 $18) 3. f4 {Tercer pas: foragitar la torre d'e5.} Re4 $4 ({
La jugada que ofereix més resistència és sens dubte} 3... h4 4. fxe5 {
Però les blanques jugant correctament poden parar el peó passat de les
negres sense problemes.} Kxe5 (4... h3 5. Ne6+ Kxe5 6. Ng5 h2 7. Nf3+ Ke4 8.
Nxh2 $18) 5. Ke3 h3 6. Nh5 h2 7. Ng3 $18) 4. Nf5# {} 1-0

El Problema de Reis.

Autor: Vaclav Evgenevich Gebel´t (1913–1999).

Primer premi de miniatures del "Buletin Problemistic" de l´any 1987.

Juguen les blanques. Mat en 2.

La construcció de posicions com aquesta és la part més artística del joc dels escacs, no només es tracta de fer mat en 2, també hi ha altres jugades que donen mat en 2 contra totes les respostes excepte una, i per fer la tasca encara més difícil hi ha economia en el nombre de peces i certa simetria.

Estudi De Dawid Przepiórka (Polònia, 22-12-1880 / 15-04-1940)

La data de la seva mort és aproximada, ja que va ser assassinat pels nazis.

Pope 42: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de Leonid Ivanovich Kubbel (Rússia, 25–12–1891 / 18–04–1942)

Pope 41: Juguen les blanques i guanyen.

Aquesta és una posició extremament complicada, les negres tenen un peó a un pas de la coronació i les blanques tenen tres peces per la torre però dues d´elles a l´altre extrem del tauler. La clau estarà doncs en la manera com les podem fer entrar en joc.

1.e2

1. . . e1+

[1. . . h1!?

Aquesta resposta és la millor, però queda fora de l´esperit d´un problema, doncs ara les tres peces donen clar avantatge al blanc, tot i que la manera de transformar-la en definitiva no és una tasca senzilla. Veiem com podria seguir:

2.f5+! no és l´única manera de guanyar, però sens dubte aquest bonic sacrifici de cavall és la millor. 2. . . c3

(2. . . exf5 no es pot capturar el cavall per 3.f6#;

L´altre jugada possible és 2. . . e5 3.c7+ xf5 Ara el rei negre queda allunyat del centre i les peces blanques es poden reorganitzar. 4.d6+ e5 5.xd2 a1 6.b5+ f6 7.d6+– un cop capturat el peó de c5 la resta per guanyar ja és més fàcil.)

3.a5+ b2

(El peó de d2 està perdut encara que es jugui 3. . . c2 4.e3++–)

4.e3 h2+ 5.d1 h3

(Si 5. . . xa3 intentant fer valer el peó passat d´a4 6.f6 b3 7.c7 h1+ 8.xd2 a3 9.e5 a2 10.c2+– Un cop parat el peó d'a2 les tres peces s´imposen sense dificultat.)

6.xd2 h2+ 7.d1 h1+ 8.e2 h2+ 9.f3 h3+ 10.f4+– el rei està ja en lloc segur, l´avantatge blanc és més que suficient.]

2.xd2 xe3 3.f6+ e5

sembla que les negres guanyen, doncs no es poden defensar els peons blancs, però . . .

4.xe5+!! xe5 5.g7

La torre ha quedat atrapada! A les tres caselles on pot anar hi ha un doble de cavall. Veiem:

5. . . g5

[5. . . e1 6.xe1 xd3 7.d1 xc4 8.c2+–;

5. . . e7 6.f5+ e5 7.xe7+–]

6.e6+ e5 7.xg5+–

{Estudi de Leonid Ivanovich Kubbel (Rússia, 25-12-1891 / 18-04-1942) Pope
41: Juguen les blanques i guanyen. Aquesta és una posició extremament
complicada, les negres tenen un peó a un pas de la coronació i les blanques
tenen tres peces per la torre però dues d'elles a l'altre extrem del tauler.
La clau estarà doncs en la manera com les podem fer entrar en joc.} 1. Ke2 {
Aquesta primera jugada és única i evident per capturar el perillós peó
negre de d2.} Re1+ (1... Rh1 $5 {Aquesta reposta és la millor, però queda
fora de l'esperit d'un problema, doncs ara les tres peces donen clar avantatge
al blanc, tot i que la manera de transformar-la en definitiva no és una tasca
senzilla. Veiem com podria seguir:} 2. Nf5+ $1 {no és l'única manera de
guanyar, però sens dubte aquest bonic sacrifici de cavall és la millor.} Kc3
(2... exf5 {no es pot capturar el cavall per} 3. Bf6#) ({L'altre jugada
possible és} 2... Ke5 3. Bc7+ Kxf5 {Ara el rei negre queda allunyat del
centre i les peces blanques es poden reorganitzar.} 4. Nd6+ Ke5 5. Kxd2 Ra1 6.
Nb5+ Kf6 7. Bd6 $18 {un cop capturat el peó de c5 la resta per guanyar ja és
més fàcil.}) 3. Ba5+ Kb2 ({El peó de d2 està perdut encara que es jugui}
3... Kc2 4. Ne3+ $18) 4. Ne3 Rh2+ 5. Kd1 Rh3 ({Si} 5... Kxa3 {intentant fer
valer el peó passat d'a4} 6. Nf6 Kb3 7. Bc7 Rh1+ 8. Kxd2 a3 9. Be5 a2 10. Nc2
$18 {Un cop parat el peó d'a2 les tres peces s'imposen sense dificultat.}) 6.
Kxd2 Rh2+ 7. Kd1 Rh1+ 8. Ke2 Rh2+ 9. Kf3 Rh3+ 10. Kf4 $18 {el rei està ja en
lloc segur, l'avantatge blanc és més que suficient.}) 2. Kxd2 Rxe3 3. Bf6+ e5
{sembla que les negres guanyen, doncs no es poden defensar els peons blancs,
però...} 4. Bxe5+ $3 Rxe5 5. Ng7 { La torre ha quedat atrapada! A les tres
caselles on pot anar hi ha un doble de cavall. Veiem:} Rg5 (5... Re1 6. Kxe1
Kxd3 7. Kd1 Kxc4 8. Kc2 $18) (5... Re7 6. Nf5+ Ke5 7. Nxe7 $18) 6. Ne6+ Ke5 7.
Nxg5 $18 1-0

El Problema de Reis.

Autor: Vaclav Evgenevich Gebel´t (1913–1999).

Primer premi de miniatures del "Buletin Problemistic" de Romania de  l´any 1987.

Juguen les blanques. Mat en 2.

La construcció de posicions com aquesta és la part més artística del joc dels escacs, no només es tracta de fer mat en 2, també hi ha altres jugades que donen mat en 2 contra totes les respostes excepte una, i per fer la tasca encara més difícil hi ha economia en el nombre de peces i certa simetria.

1.g3!

[Observeu que aquest és l´únic moviment del cavall que no té simètric, per estar ocupada la casella c3 pel seu propi rei. La idea és donar mat amb 2. d2#. Les negres només poden moure la dama, s´han de mirar totes les jugades que eviten aquest mat, però primer s´han d´analitzar els altres moviments del cavall i deseguida ens adonem que ni ha dos que gairebé funcionen:

[1.d2? falla només per 1. . . f4!

(1. . . d5 2.f1#;

1. . .f5 2.xc4#;

1. . . f3 2.xf3#;

1. . . f2 2.e4#);

1.g5? la jugada simètrica per la diagonal també falla, ara només per 1. . . d5! que evita el mat amb 2.d2. Les altres que també eviten aquest mat no funcionen:

(1. . . f2 2.e4#;

1. . . d7 2.f3#) ]

1. . . f3

[1. . . f2 2.e4#;

1. . . h5 2.f1#;

1. . . f1 2.xf1#]

2.d2#.

{El Problema de Reis. Autor: Vaclav Evgenevich Gebel't (1913-1999). Primer
premi de miniatures del "Buletin Problemistic" de Romania de l'any 1987.
Juguen les blanques. Mat en 2. La construcció de posicions com aquesta és la
part més artística del joc dels escacs, no només es tracta de fer mat en 2,
també hi ha altres jugades que donen mat en 2 contra totes les respostes
excepte una, i per fer la tasca encara més difícil hi ha economia en el
nombre de peces i certa simetria.} 1. Ng3 $1 {Observeu que aquest és l'únic
moviment del cavall que no té simètric, per estar ocupada la casella c3 pel
seu propi rei. La idea és donar mat amb 2. Qd2#. Les negres només poden
moure la dama, s'han de mirar totes les jugades que eviten aquest mat, però
primer s'han d'analitzar els altres moviments del cavall i deseguida ens
adonem que ni ha dos que gairebé funcionen:} (1. Nd2 $2 {falla només per} Qf4
$1 (1... Qd5 2. Nf1#) (1... Qf5 2. Nxc4#) (1... Qf3 2. Qxf3#) (1... Qf2 2. Qe4#
)) (1. Ng5 $2 {la jugada simètrica per la diagonal també falla, ara només
per} Qd5 $1 {que evita el mat amb 2.Qd2. Les altres que també eviten aquest
mat no funcionen:} (1... Qf2 2. Qe4#) (1... Qd7 2. Qf3#)) 1... Qf3 (1... Qf2 2.
Qe4#) (1... Qh5 2. Nf1#) (1... Qf1 2. Nxf1#) 2. Qd2# 1-0

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski (Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942).

Va morir per inanició en el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, on totes les seves notes van ser destruïdes. Tot i així ens va deixar un llegat d´unes 800 composicions publicades tant al seu país com a l´estranger.

Pope 43: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de Dawid Przepiórka (Polònia, 22–12–1880 / 15–04–1940).

La data de la seva mort és aproximada, ja que va ser assassinat pels nazis.

Pope 42: Juguen les blanques i guanyen.

En aquesta posició sembla que aconseguir la victòria, per les blanques, serà com "bufar i fer ampolles". Però hi ha amagat un parany on s´hi pot caure fàcilment si no estem atents.

1.e2!

1. . . g8

[Amb 1. . . f5?? apliquem la idea anterior: 2.e8+ g8 3.xg8+ xg8+–

I un cop guanyada la dama, el cavall para els dos peons negres i el blanc d´a4 s´en va disparat cap a la vuitena, ja que el rei negre està fora del seu quadrat.

Dolenta és també 1. . . h6?

doncs ara es caça la dama negra d´una altra manera:

2.e8+ h7 3.f6+ g6 4.g8+ xf6 5.xg1+–]

Així doncs només queda aquesta jugada per intentar la defensa de la posició, i ara s´ha de fer la fina:

2.g7!!

[No es guanya amb 2.f6?! g1! i ara, per tenir una segona oportunitat, s´ha de tornar a la posició anterior amb 3.h5

(Ja que si 3.e8+? caiem al parany que deia al comentari inicial. Veiem:

3. . . g7 4.g8+ h6 5.xg1

També ens hem menjat la dama, però . . . sorpresa: Taules per ofegat!) ]

2. . . xg7

[Seria el mateix 2. . . xg7 3.g2+ f8 4.xg8+ xg8+– com a la variant principal.

Intentar coronar el peó amb 2. . . h5 falla per 3.e8 xe8 4.xe8 h4 5.f6 h3 6.g4 f5 7.h2+– i un cop més el cavall para els dos peons negres, mentre que el blanc d´a4 coronarà sense cap impediment.]

3.e8+ g8 4.xg8+ xg8

5.a5+–

El peó blanc corona primer i la nova dama controla l´avanç dels peons negres.

{Estudi de Dawid Przepiórka (Polònia, 22-12-1880 / 15-04-1940) La data de la
seva mort és aproximada, ja que va ser assassinat pels nazis. Pope 42:
Juguen les blanques i guanyen. En aquesta posició sembla que aconseguir la
victòria, per les blanques, serà com "bufar i fer ampolles". Però hi ha
amagat un parany on s'hi pot caure fàcilment si no estem atents.} 1. Re2 $1 {
evidentment, amenaçant Re8+ i guanyar la dama.} Qg8 ({Amb} 1... f5 $4 {
apliquem la idea anterior:} 2. Re8+ Qg8 3. Rxg8+ Kxg8 $18 {i un cop guanyada
la dama, el cavall para els dos peons negres i el blanc d'a4 s'en va disparat
cap a la vuitena, ja que el rei negre està fora del seu quadrat.}) ({Dolenta
és també} 1... h6 $2 {doncs ara es caça la dama negra d'una altra manera:}
2. Re8+ Kh7 3. Nf6+ Kg6 4. Rg8+ Kxf6 5. Rxg1 $18) {Així doncs només queda
aquesta jugada per intentar la defensa de la posició, i ara s'ha de fer la
fina:} 2. Ng7 $3 {} ({No es guanya amb} 2. Nf6 $6 Qg1 $1 {I ara, per tenir
una segona oportunitat, s'ha de tornar a la posició anterior amb} 3. Nh5 ({
Ja que si} 3. Re8+ $2 {caiem al parany que deia al comentari inicial. Veiem:}
Kg7 4. Rg8+ Kh6 5. Rxg1 {També ens hem menjat la dama, però... sorpresa:
Taules per ofegat!})) 2... Qxg7 ({Seria el mateix} 2... Kxg7 3. Rg2+ Kf8 4.
Rxg8+ Kxg8 $18 {com a la variant principal}) ({Intentar coronar el peó amb}
2... h5 {falla per} 3. Re8 Qxe8 4. Nxe8 h4 5. Nf6 h3 6. Ng4 f5 7. Nh2 $18 {
i un cop més el cavall para els dos peons negres, mentre que el blanc d'a4
coronarà sense cap impediment.}) 3. Re8+ Qg8 4. Rxg8+ Kxg8 {tot forçat} 5. a5
$18 {el peó blanc corona primer i la nova dama controla l'avanç dels peons
negres.} 1-0

Mal començament, ... o no. Més endavant en parlarem.

Bon diumenge a tothom! Avui ha engegat, després de la primera ronda de Copa Catalana que va fer-ho diumenge passat, la Lliga Catalana, la competició reina per als equips del país. Enguany, el nostre club hi participa amb dos equips, a segona divisió catalana el Tordera A i a segona provincial de Girona el Tordera B. En la jornada d'avui només s'estrenava el primer equip, ja que el segon, per qüestió dels emparellaments, començarà diumenge vinent.

Així, a dos quarts de deu del matí rebíem al nostre local la visita del Masnou, un vell conegut amb qui fa ja anys que ens juguem el ser o no ser a la categoria.

Confrontades les dues llistes, teníem l'ELO una mica avantatjós en els sis primers taulers, i al revés en els restants. Les diferències no eren pas significatives, però, i tots sabíem que les partides decidirien.

Començat el matx, amb completa normalitat, s'han anat escolant les hores i es feia palesa una notable igualtat. Pocs taulers definien encara el que podria passar.

Qui signa ha fet taules al tercer tauler en no poder treure més rendiment d'una posició que ja no n'oferia.

Mitja hora més tard era l'Ayllón, al segon tauler, qui s'alçava amb el triomf havent jugat magistralment i després de deixar el fort rival sense resposta satisfactòria.

Moments, aquests, de certa eufòria, i més quan en Daniel, al vuitè, també sumava un altre punt sencer un cop ha destrossat la resistència contrària en un bon final.

En dos minuts, però, les coses es giraven qua en Jacobo tombava, al novè, el seu rei per haver esgotat el temps i les possibilitats de resistir.

I llavors, una de les sorpreses desagradables del dia, en Joan, al cinquè, havia de capitular després de no haver encertat a jugar l'obertura tal com ell mateix SAP que s'ha de jugar. Derrota dolorosa quan tens la sensació que has jugat contra el rival i contra tu mateix també. Els escacs, com el futbol, són així...

Amb les xifres empatades ens ha arribat una altra alenada d'optimisme quan en Jordi, al desè, ha rematat amb nota un rival a qui ha estat esborrant del tauler durant tot el matí. El fred de Sant Hilari deu aclarir bé les idees!

I a aquestes alçades del matx , amb tot per decidir, s'han començat de torçar les coses, amb sort desigual, i amb resultat dolent per a nosaltres.

De primer, en Carles, al setè, ha hagut de tombar el rei en una posició en què el que devia costar més era perdre. El mateix jugador potser en donava la clau quan apuntava com costa aguantar una partida llarga quan no s'està gaire, o gens, entrenat...

D'un altre signe ha estat el que ha passat al quart tauler, on l'Eduard estava defensant amb ungles i dents una posició que no convidava pas gens a l'optimisme i el seu rival, de manera impensada, ha signat les taules.

Quedaven duies partides per decidir, i l'empat semblava el resultat més possible, però de nou s'han alineat malament els astres i hem comès un error greu. Al primer tauler la posició era clarament de taules, i només calia proposar-les perquè el rival, esgotat i tip de patir tot el matí, les acceptés. En Josep ha preguntat com anava el matx, i li hem dit que l'altra partida semblava que es perdria, i que l'empat no ens resolia res. Ell, amb sentit d'equip, s'ha embrancat en una línia d'alt risc per intentar abastar el punt sencer. I, quan els daus ja eren tirats, i no hi havia marxa enrera, al sisè, en Pau ha pogut forçar les taules. Massa tard! La partida del primer havia entrat en una fase decisiva... a favor del masnoví!

Derrota, doncs, dolorosa, per com s'ha produït. És innegable que no és pas un bon començament. Al principi, però deixàvem un "...o no." I és que qui sap si els errors que hem comès avui no serviran, justament per esperonar-nos en els reptes que venen. I qui sap, també, si el punt de mala sort que hem tingut avui no girarà...!

Ho podrem com`provar les properes setmanes, començant diumenge vinent a Figueres. Us ho explicarem

Acta

Estudi de W. Hagemann

Pope 44: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski (Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942).

Va morir per inanició en el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, on totes les seves notes van ser destruïdes. Així i tot ens va deixar un llegat d´unes 800 composicions publicades tant al seu país com a l´estranger.

Pope 43: Juguen les blanques i guanyen.

Per guanyar en aquesta posició les blanques han de caçar la dama negra o fer mat, per això és important que el rei negre no s´escapi pels quadres negres de la diagonal b8–h2.

1.e7+!

1. . . d3

[Si 1. . . d5? El tema principal d´aquest estudi és la multitud de combinacions Raigs-X que es poden donar. Les anirem enumerant. 2.f7+ Raigs-X 1 2. . . c5 3.xa2+–.

Semblant a la variant principal seria 1. . . f5 2.g5+ e4

(El rei negre no pot fugir amb 2. . . e6 per 3.g8+ Raigs-X 2 3. . . e5 4.xa2+–)

3.f4+ d3

(3. . . d5? 4.f7+ Raigs-X 3 4. . . e4 5.xa2+–)

4.f5+ e2

(Amb 4. . . c4 segueixen les combinacions Raigs-X per la diagonal a2–g8 5.e6+ Raigs-X 4 5. . . c5 6.xa2+–.

Pel que fa a 4. . . xd2 ara la combinació Raigs-X es produeix per la segona fila 5.f2+ Raigs-X 5 5. . . c3 6.xa2+–)

5.f3+ xd2 6.f2+ Raigs-X 6 6. . . c3 7.xa2+–]

2.xh7+ e2

[2. . . c4 3.f7+ Raigs-X 7 3. . . c5 4.xa2+–;

2. . . xd2 3.h2+ Raigs-X 8 3. . . c3 4.xa2+–]

3.h5+ d3

[3. . . f1?? 4.d1#;

3. . . xd2 4.h2+ Raigs-X 9 4. . . e3 5.xa2+–]

4.f5+ e2

[4. . . c4 5.e6+ Raigs-X 10 5. . . c5 6.xa2+–;

4. . . xd2 5.f2+ Raigs-X 11 5. . . c3 6.xa2+–]

5.f3+ xd2

6.f2+

6. . . c3 7.xa2+–

Sembla talment que el blanc portava un subfusell carregat de Raigs-X.

{Estudi d'Alekséi Alekséyevich Troitski (Rússia, 14-03-1866 / 14-08-1942).
Va morir per inanició en el setge de Leningrad durant la Segona Guerra
Mundial, on totes les seves notes van ser destruïdes. Així i tot ens va
deixar un llegat d'unes 800 composicions publicades tant al seu país com a
l'estranger. Pope 43: Juguen les blanques i guanyen. Per guanyar en
aquesta posició les blanques han de caçar la dama negra o fer mat, per això
és important que el rei negre no s'escapi pels quadres negres de la diagonal
b8-h2.} 1. Qe7+ $1 {Lògicament, la primera jugada ha de ser un escac i aquest
és l'únic que evita que el rei negre vagi a e5.} Kd3 {La jugada que
resisteix més} ({Si} 1... Kd5 $2 {El tema principal d'aquest estudi és la
multitud de combinacions Raigs-X que es poden donar. Les anirem enumerant.} 2.
Qf7+ {Raigs-X 1} Kc5 3. Qxa2 $18) ({Semblant a la variant principal seria} 1...
Kf5 2. Qg5+ Ke4 ({El rei negre no pot fugir amb} 2... Ke6 {per} 3. Qg8+ {
Raigs-X 2} Ke5 4. Qxa2 $18) 3. Qf4+ Kd3 (3... Kd5 $2 4. Qf7+ {Raigs-X 3} Ke4 5.
Qxa2 $18) 4. Qf5+ Ke2 ({Amb} 4... Kc4 {segueixen les combinacions Raigs-X per
la diagonal a2-g8} 5. Qe6+ {Raigs-X 4} Kc5 6. Qxa2 $18) ({Pel que fa a} 4...
Kxd2 {ara la combinació Raigs-X es produeix per la segona fila} 5. Qf2+ {
Raigs-X 5} Kc3 6. Qxa2 $18) 5. Qf3+ Kxd2 6. Qf2+ {Raigs-X 6} Kc3 7. Qxa2 $18)
2. Qxh7+ Ke2 (2... Kc4 3. Qf7+ {Raigs-X 7} Kc5 4. Qxa2 $18) (2... Kxd2 3. Qh2+
{Raigs-X 8} Kc3 4. Qxa2 $18) 3. Qh5+ Kd3 (3... Kf1 $4 4. Qd1#) (3... Kxd2 4.
Qh2+ {Raigs-X 9} Ke3 5. Qxa2 $18) 4. Qf5+ Ke2 (4... Kc4 5. Qe6+ {Raigs-X 10}
Kc5 6. Qxa2 $18) (4... Kxd2 5. Qf2+ {Raigs-X 11} Kc3 6. Qxa2 $18) 5. Qf3+ Kxd2
{} 6. Qf2+ {Raigs-X 12} Kc3 7. Qxa2 $18 {Sembla talment que el blanc
portava un subfusell carregat de Raigs-X.} 1-0

Bon diumenge a tothom! La setmana passada apuntàvem que havíem fet un mal començament ... o no, i que caldria veure com reaccionaríem tots plegats a la sotragada. Avui n'hem tingut la resposta.

A dos quarts de deu i pocs minuts engegava el matx que ens enfrontava al segon equip de Figueres, que presentava una alineació lleugerament superior a la que va presentar la setmana passada. No obstant això, i malgrat la baixa a darrera hora del nostre jugador Carles, que ens ha obligat a recompondre les alineacions dels dos equips, en comparar les dues llistes en sortia clarament superior la nostra, llevat d'un parell de taulers. Ja sabem, però, que això no guanya pas partides, i que de vegades és més enganyós que res, però així estaven les coses quan han començat de córrer els rellotges i les partides.

Dues hores de lluita de diversa complexitat sense que, llevat del darrer tauler, on en Lluís s'ha fet aviat amb el comandament de la brega, es veiés clarament cap on es decantarien les coses.

A dos quarts d'una qui escriu ha signat taules al tercer tauler, després de no haver sabut aprofitar alguna possibilitat de victòria.

Un quart més tard han arribat dues bones notícies, amb la victòria de l'Eduard al segon, quan ha imposat el seu joc més "eduardià" (que ja trobàvem a faltar!) amb una visió de la posició admirable, i la d'en Pau al sisè que, després d'haver-se llançat a un atac furibund amb sacrifici de peça inclòs i d'haver-ne sortit malparat, ha estat capaç de resistir numantinament fins que el rival, excessivament apressat (com en ell és costum) ha comès els errors necessaris per arrabassar-li el punt sencer.

Dos minuts més tard, però, es complicaven les coses quan en Jordi, al novè, ajeia el rei en no poder aguantar més una posició que feia més aigües que el litoral aquesta setmana (ell mateix explicava que "a partir de tal moment, ja no he pogut jugar a res!").

I, si la setmana passada la sort va passar pel nostre costat com si no ens coneguéssim de res, aquesta s'ha aturat a saludar-nos i les coses han anat diferent. En Joan, al cinquè, estava suant sang per mantenir una posició impossible (i no serà que no n'hagi jugat, en Joan, de Grunfelds!), quan el rival no ha estat gens encertat i n'ha pogut salvar un empat.

Al segon, En Juan Pedro que també s'havia vist una mica sorprès a l'obertura per un rival que li jugava sense manies ha estat prou tenaç per aguantar bé les embranzides, aturar els atacs, disposar bé les seves peces i saltar a la jugular del contrari, que s'ha dessagnat sense ni gairebé adonar-se'n. Magistral!

Amb el quatre a dos a favor, ja hi havia poc a discutir, i en Jacobo, al vuitè, ha signat les taules malgrat tenir una posició preferible.

Llavors ha arribatel punt d'en Lluís, al desè, que ja estava cantat de feia hores però que s'ha fet esperar fins que la seva jove rival s'ha rendit. Era el punt que decantava la balança.

També s'han signat les taules al setè, on en Daniel ha defensat bé una posició no gens fàcil i on ha acabat tenint opcions de victòria.

I, tornant al que dèiem de la sort, avui al primer tauler s'ha viscut una altra partida de les que se'n pot parlar força. En Josep ha començat bé, amb la seva més que coneguda moderna, i ha anat col·locant el rival, de mica en mica, en situació d'una certa compressió, cosa que acostuma a generar incomoditat. Arribat aquest punt, ha llançat un atac, amb sacrifici de peça, que semblava inaturable. El problema era aquest, que ho semblava. Per uns moments, el fantasma de la desfeta de diumenge passat se'ns ha aparegut a la sala.

Però en Josep és un tros de jugador, i, un cop ha sabut (avui sí!), que el matx ja era nostre, ha posat en joc la seva saviesa escaquística i, gairebé com un prestidigitador, ha embolicat el jugador de Figueres en una fina malla que l'ha abocat a un final que, amb una bona tècnica (cosa que a en Josep li'n sobra) podia guanyar-se. Certament que la partida ha durat encara una hora més, però també ho és, de cert, que el punt no s'ha quedat a l'Alt Empordà. Ni la moral del nostre jugador!

Una victòria, doncs, que ens deixa bon gust de boca i ens esperona per, diumenge vinent, rebre l'equip d'Hostalric amb les espases en alt.

Us ho explicarem

Acta

Bona tarda! Ahir els de l'equip B començàvem la temporada 2.020 de la lliga catalana enfrontant-nos al Guixolenc B, equip recent descendit de primera provincial.
El matx començava amb normalitat passats pocs minuts de les 9:30, i prevèiem que, encara que el resultat digui el contrari, seria un matí dur, amb 6 partides molt disputades.
Els visitants obririen el marcador després que en Ferran, al cinquè, errés al mig joc i s'hi deixés material difícil de recuperar.
En Lluís, al primer, en una partida molt sòlida, aconseguiria igualar el matx, i qui escriu, després de patir de valent, acabaria esgarrapant unes taules.
1,5 a 1,5 i no teníem la impressió que cap de les partides restants acabés decantant-se cap al bàndol visitant. No només seria així, sinó que les guanyaríem. Al segon, el debutant Iván tenia una peça d'avantatge per un peó passat del rival, i quan semblava que la posició s'encallava fins arribar a un final de taules, acabaria trobant la forma de deixar el rei rival tan descobert que, amb una combinació atacant amb dama i alfil, faria que el punt sencer es quedés a casa.
Al sisè tauler, una posició absolutament tancada d'en Jordi Quintana també feia creure que seria molt difícil que el torderenc s'endugués el punt. Després de canviar-se dames, però, el nostre jugador es va quedar amb un peó passat, decisiu per la seva victòria.
I ja per acabar, victòria treballada d'en Jordi Pagès, al tercer, que malgrat el seu avantatge amb un peo de més, va haver de fer mans i mànigues perquè el seu contrincant no li sacrifiqués el cavall pel peó i arribar, d'aquesta manera, a un final de taules.
Finalment, 4,1 a 1,5: un resultat que bé val a dir que no reflecteix l'aferrissada lluita en la que ens vam veure involucrats ahir al matí.
La setmana que ve visitarem el jove equip de l'Olot D. No per ser joves ens posaran les coses fàcils, segurament serà més aviat el contrari. Us ho explicarem!

(Crònica enviada per Joan Grimal)

Acta

Estudi de Grzegorz Bagdasarian, amb el pseudònim G. Grzeban (Moldàvia, 28–07–1902 / Polònia, 21–10–1991).

Pope 45: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de W. Hagemann.

Pope 44: Juguen les blanques i guanyen.

Amb la clavada a la dama blanca la continuació és pràcticament obligada, tot i que sembla que la posició quedarà igualada, encara queden sorpreses per descubrir.

1.d5+

1. . . xd5+

[1. . . b8?? perd al moment: 2.b5+ a7 3.b7#;

1. . . a7? aguanta una mica més, però també acaba en mat: 2.a3+ b6

(2. . . b8 3.a8#)

3.c6+ b5

(3. . . b7 4.a6+ b8 5.b6#)

4.c5+ b6 5.a5#]

2.xd5+ xd5+

3.c7 a5

[si 3. . . e2 4.a1+ a5 5.xa5#]

4.b6

4. . . b8

[Si es vol salvar la torre 4. . . e5 serà mat 5.c8#]

5.xa5+–

{Estudi de W. Hagemann. Pope 44: Juguen les blanques i guanyen. Amb la
clavada a la dama blanca la continuació és pràcticament obligada, tot i que
sembla que la posició quedarà igualada, encara queden sorpreses per
descubrir.} 1. Bd5+ {No hi ha altre manera de desfer la clavada.} Qxd5+ (1...
Kb8 $4 {perd al moment:} 2. Qb5+ Ka7 3. Qb7#) (1... Ka7 $2 {aguanta una mica
més, però també acaba en mat:} 2. Qa3+ Kb6 (2... Kb8 3. Qa8#) 3. Rc6+ Kb5 (
3... Kb7 4. Qa6+ Kb8 5. Rb6#) 4. Rc5+ Kb6 5. Qa5#) 2. Qxd5+ Rxd5+ {en aquesta
posició on el normal seria que acabés en taules, el fet que el rei negre
estigui a la cantonada, dóna un gir inesperat a la partida} 3. Kc7 Ra5 ({si}
3... e2 4. Ra1+ Ra5 5. Rxa5#) 4. Kb6 {} Kb8 ({Si es vol salvar la torre}
4... Re5 {serà mat} 5. Rc8#) 5. Kxa5 $18 1-0

Molt bon diumenge de la Candelera, i prepareu-vos pel fred, perquè avui la Candelera ha rigut (com a mínim, per a nosaltres!).

Pocs minuts passaven de dos quarts de deu quan engegava el matx (gairebé podríem dir-ne el "derbi") amb els nostres amics ganxons. És el seu un equip que, si bé en teoria és inferior al nostre, per poc que es comparin les llistes d'ELO, tradicionalment acostuma a posar-nos molts problemes. Tants, que en els darrers sos anys se'ns han endut el punt! Així, doncs, res de refiar-se!

Amb les partides en marxa ja s'ha vist que la igualtat era la tònica general, i s'han escolat ben bé dues hores fins que han començat de definir-se les coses... i certificar aquesta igualtat!

A dos quarts de dotze en Daniel, al vuitè, signava l'empat en una partida que, potser, prometia una mica més. I cinc minuts després era en Carles qui, amb poca confiança encara en les seves forces (li va passar factura l'allargament de la primera partida), també acceptava les taules.

Ha passat mitja hora i, en cosa de minuts han caigut tres empats més. L'Eduard,  al quart, ha acabat signant l'armistici amb un rival lluitador i després d'una partida que semblava una simfonia d'amenaces posicionals. Sembla que el nostre jugador es va retrobant amb la seva manera de jugar més poderosa.

Un minut més tard era en Pau, al sisè, qui també acceptava quedar-se amb mig punt en una partida que, si algú ha dut la veu cantant, ha estat ell, però que ha estat molt ben defensada pel jugador baix empordanès.

I, sense solució de continuïtat, en Joan també feia les paus al cinquè després de jugar força estona una partida més que equilibrada i sense ganes d'arribar a la premura amb el temps, que més d'un disgust li ha donat.

I enmig d'aquest festival d'empats, han acabat arribant els punts que tombaven la balança.  En Jordi, al darrer tauler, ha culminat una victòria que s'estava anunciant des de feia ja un parell d'hores, pel seu domini i avantantge de material, però que calia guanyar amb precisió, cosa que ell ha anat fent amb paciència i sang freda.

Al primer, mentrestant, en Josep doblegava la resistència del seu fort rival que, vells coneguts com són, no s'ha pas estat de plantejar problemes seriosos. Avui, però, el nostre jugador estava prou inspirat per batre'l en tota la línia, amb una lliçó d'estratègia que, de segur, mereix unes bones anàlisis.

Amb el resultat ja a favor nostre, qui signa ha acceptat també l'empat després d'una partida força còmoda però que no ha sabut rematar.

El darrer d'acabar, en Jacobo, al novè, també ha aconseguit arreplegar el punt sencer, cosa que completava un bon matí per a nosaltres, donat que el Guixolenc és, probablement, un dels rivals directes per aconseguir la permanència. Amb un terç de la lliga ja jugat, les coses s'han redreçat una mica per a nosaltres, i possiblement tindrem oportunitats, començant diumenge vinent amb la visita de l'Hostalric. Us ho explicarem!

Acta

Bona tarda! Ahir al matí els de l'equip visitàvem la capital garrotxina per enfrontar-nos a un equip recent descendit, un Olot D majoritàriament jove. Com que disposàvem de tots els efectius, ens vam poder permetre fer el millor equip possible segons el que marca l'ELO.
Qui us escriu no va poder trobar la seva parella de ball, fet que va provocar que ben d'hora ens avancéssim al marcador sense haver de suar.
Passades les 11, en Jordi Pagès, al quart, veia com el seu contrincant atacava sense armonia, cosa que feia que el rival olotí perdés material i, al cap de poques jugades, la partida. Segona victòria en dues partides per en Jordi!
Qui també porta ple de victòries és l'Iván, que ahir ocupava el tercer tauler. Amb peó de menys i final amb alfil i torre per banda, aconseguiria remuntar la posició, fet que ens asseguraria que com a mínim mig punt marxaria cap a Tordera.
Un altre pitxitxi de l'equip és en Lluís Puigdemont, que ahir defensava el segon tauler. Malgrat guanyar-li qualitat al seu rival, va haver de filar prim per mantenir la posició i assegurar-se la victòria.
S'acostava l'hora de dinar i tant en Lluís Ramírez com en Jordi Quintana encara no havien acabat. Qui primer ho faria seria en Lluís, que amb paciència i encert s'enduria el punt sencer. En Jordi, al sisè tauler, veuria penalitzada la seva manca de precisió per moments en una posició que semblava prometedora.
Finalment, 1 a 5 i segona victòria al caseller (tercera tenint en compte que a la primera ronda vam obtenir el punt sencer al haver-hi una plaça vacant) que ens permet seguir sent líders, fent un inici de temporada impecable. Diumenge que ve visitarem el Figueres D. Us ho explicarem!

(Crònica enviada per Joan Grimal)

Acta

Estudi de Henri Rinck (França, 10-01-1870 / 10-02-1952)

Pope 46: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de Grzegorz Bagdasarian, amb el pseudònim G. Grzeban (Moldàvia, 28–07–1902 / Polònia, 21–10–1991).

Pope 45: Juguen les blanques i guanyen.

Per guanyar en aquesta posició les blanques han de buscar la manera de capturar la dama negra, però cal estar atent doncs no és l´única dificultat que hi ha.

1.e7+ b8 2.c6+

2. . . c8

[És pitxor 2. . . a8? 3.a5+ guanyant la dama 3. . . b8 4.xb3+–]

3.xa7+ b8 4.c6+ c8

[4. . . a8? 5.a5+ a7 6.xb3+– de manera semblant a la variant anterior.]

5.e7+ b8

6.a7+!!

6. . . xa7 7.c6+ a6

[Si 7. . . a8? un cop més 8.a5+ a7 9.xb3+–;

Igualment si 7. . . b7?? 8.a5+ a6 9.xb3+–]

8.f1+ b5 9.d3!!

[L´espifiem amb 9.xb5+? xb5 10.d7 xc5= sense aquest peó són taules.]

9. . . xd3

10.b4+

10. . . b5 11.xd3 c4

[11. . . c6 12.d8 b7 13.b4 c6 14.d7 b8 15.xc6+–]

12.d7 xd3 13.xc7+–

{Estudi de Grzegorz Bagdasarian, amb el pseudònim G. Grzeban (Moldàvia,
28-07-1902 / Polònia, 21-10-1991). Pope 45: Juguen les blanques i guanyen.
Per guanyar en aquesta posició les blanques han de buscar la manera de
capturar la dama negra, però cal estar atent doncs no és l'única dificultat
que hi ha.} 1. Ne7+ Kb8 2. Nc6+ {aquestes dues primeres jugades són senzilles
de veure} Kc8 ({És pitxor} 2... Ka8 $2 3. Na5+ {guanyant la dama} Kb8 4. Nxb3
$18) 3. Nxa7+ Kb8 4. Nc6+ Kc8 (4... Ka8 $2 5. Na5+ Ka7 6. Nxb3 $18 {de manera
semblant a la variant anterior.}) 5. Ne7+ Kb8 {Sembla que no avancem, però...}
6. a7+ $3 {sacrifici d'atracció} Kxa7 7. Nc6+ Ka6 ({Si} 7... Ka8 $2 {un cop
més} 8. Na5+ Ka7 9. Nxb3 $18) ({Igualment si} 7... Kb7 $4 8. Na5+ Ka6 9. Nxb3
$18) 8. Bf1+ Qb5 9. Bd3 $3 {nou sacrifici d'atracció i única manera de
guanyar ja que el cavall està clavat. } ({L'espifiem amb} 9. Bxb5+ $2 Kxb5
10. Kd7 Kxc5 $11 {sense aquest peó són taules.}) 9... Qxd3 {forçada si no
es vol perdre la dama gratis} 10. Nb4+ {el doble definitiu, la resta ja no té
cap misteri} Kb5 11. Nxd3 Kc4 (11... Kc6 12. Kd8 Kb7 13. Nb4 c6 14. Kd7 Kb8 15.
Kxc6 $18) 12. Kd7 Kxd3 13. Kxc7 $18 1-0

Molt bon diumenge a tothom! Aquest matí hem tingut la visita dels nostres veïns d'Hostalric i podem dir que hem assolit bé l'objectiu clar que teníem de mirar de superar-los perquè previsiblement poden ser rivals també directes per les places de descens.

El matx ha engegat poc després de dos quarts de deu i, novament, si es confrontaven les dues llistes la nostra sortia clarament favorita pel que fa a puntuació ELO, però una vegada més nosaltres teníem la prevenció de no refiar-nos-en gens, perquè més sovint del que es pensa les coses no surten com es preveia, i avui ens semblava que podia ser un dia clau.

La prova que aquest plantejament era encertat estava en què després de dues hores de joc no hi havia cap partida decidida.

Ha estat en arribar a la tercera hora que qui escriu ha pogut amarrar, al tercer tauler, el primer triomf, després d'haver sorprès el contrari contestant a la seva defensa holandesa amb una "recepta" que ja duia cuinada de casa, i que al capdavall li ha acabat costant el punt.

En poca estona, en Daniel al vuitè culminava també un furibund atac en posició amb enrocs oposats, de difícil maneig, però que ha conduït molt bé fins a deixar el contrari sense resposta.

No ha trigat gaire en Carles, al setè, a imposar la seva millor concepció estratègica per arrabassar també el punt sencer.

I, amb el tres a zero per nosaltres, ha arribat el primer disgust del matí, al segon tauler, on en Juan Pedro havia de tombar el rei quan no ha pogut aturar l'atac a gran escala que li ha tirat a sobre, amb sacrifici inclòs, el jugador d'Hostalric.

Per sort nostra, però, en pocs minuts en Jacobo, al novè, culminava un atac a partir d'una posició que coneix molt bé i que ha tractat de manera molt efectiva i egarrapava així un altre punt. I l'Eduard, al quart, rematava també un final que ha jugat magistralment després d'haver plantejat un gambit Volga dels "d'abans" (era una de les seves armes predilectes fa uns quants anys) i d'haver-lo jugat amb comoditat malgrat la temporal superioritat material del blanc. La millor versió de l'Eduard!

En Pau, al sisè, també ha imposat la seva classe en un final una mica laboriós, després d'haver jugat una partida, segons ell, "avorrida". Guardeu-vos de l'avorriment si jugueu amb en Pau! En el moment més "avorrit" us pot clavar una urpada i esgalabrar-vos!

També en Joan ha jugat un llarguíssim final, amb avantatge incontestable però que calia saber realitzar, cosa que ell, amb tota la paciència del món, ha anat fent durant tot el matí. I això que el rival li havia demanat taules ... després de la jugada cinc o sis, quan encara no portàvem deu minuts de matx!

I llavors ha arribat el segon disgust, quan en Josep, al primer, no ha encertat a trobar la manera de realitzar el seu avantatge i s'ha complicat la vida fins a fer un inesperat error que li ha acabat costant el punt. Coses que passen!

En qualsevol cas, un resultat contundent, que no reflecteix, potser, la tensió i la lluita que s'ha vist en gairebé tots els taulers, però que ens dona, amb aquest tercer punt, una mica de marge per afrontar el tram de lliga que ens ve ara, amb uns quants equips que són, sobre el paper, força superiors a nosaltres. Començarem diumenge vinent a Barcelona, amb el potent Comtal. Us ho explicarem!

Acta

El nostre segon equip visitava ahir al matí Figueres amb la intenció de seguir amb el ple de victòries en un inici de temporada que, de moment, està sent impecable. Novament presentàvem el millor equip possible segons la llista de jugadors, exactament el mateix que la setmana passada.
Per quarta jornada consecutiva, vèiem que l'ELO ens afavoria, cosa que no vol dir res una vegada començades les partides.
A mig matí en Lluís Puigdemont certificava la seva superioritat avançant-nos al marcador, cosa que faria també poca estona després en Jordi Pagès.
Amb 0-2 al marcador, si bé vèiem que teníem força opcions d'endur-nos el punt sencer cap a Tordera, hi havia un parell de partides que podien acostar els locals a una remuntada.
Una d'aquelles partides no era la d'en Lluís Ramírez, que es va mostrar superior també durant tot el duel, assegurant mig punt a l'equip.
L'Iván, que es va veure novament en inferioritat material, aconseguiria capgirar la situació, cosa que el manté amb el ple de victòries (3 de 3!).
En Jordi Quintana que, sorprenentment, no seria el darrer en acabar, es va veure en una posició còmoda durant tota la partida. Va portar la iniciativa durant tot l'enfrontament, el qual va rematar gairebé a la 1.
I a quarts de 2 acabava la partida segurament més incerta de les 6: la del cronista, que es va veure des de ben d'hora amb dos peons per cavall del rival, però un dels quals va quedar passat al mig i va complicar la partida al veterà contrincant. Al final, filant prim i amb una mica de sort, es va poder confirmar el ple de victòries d'un equip que segueix líder invicte de la segona divisió gironina: felicitats a tots!
La setmana que ve ens visitarà un Blanes B que, si bé per ELO no és l'equip que més ens hagi d'espantar, la temporada passada van fer un molt bon paper a aquesta categoria i, actualment, van tercers. Confiances les justes, vaja! Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan Detectiu Grimal)

Yakov Borisovich Estrin - Josef Martin Boey. Partida per correspondència.

Pope 47: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de Henri Rinck (França, 10–01–1870 / 17–02–1952)

Pope 46: Juguen les blanques i guanyen.

Les blanques disposen de dues peces d´avantatge, però no poden evitar que el peó negre de d2 coroni, almenys directament, així que han de buscar altres maneres.

1.b4 d1

[Escapar-se amb el rei no serveix: 1. . . b6 2.d5+ c5 3.c3 f3

(o 3. . . c4 4.xf4 xc3 5.xd2+ xd2 6.h4+–)

4.e4+ d5 5.xd2 xe5 6.xf3++–;

Arraconar-se tampoc: 1. . . a8 2.d4 d1 passa a la variant principal]

2.d4+ a8

[L´alfil no és comestible: 2. . . xd4 3.c6+ b6 4.xd4+–]

3.a6!

3. . . xd4

4.c7+ a7 5.b5+

5. . . b6 6.xd4+– .

{Estudi de Henri Rinck (França, 10-01-1870 / 17-02-1952) Pope 46: Juguen
les blanques i guanyen. Les blanques disposen de dues peces d'avantatge, però
no poden evitar que el peó negre de d2 coroni, almenys directament, així que
han de buscar altres maneres.} 1. Nb4 d1=Q ({Escapar-se amb el rei no serveix:
} 1... Kb6 2. Nd5+ Kc5 3. Nc3 f3 ({o} 3... Kc4 4. Bxf4 Kxc3 5. Bxd2+ Kxd2 6. h4
$18) 4. Ne4+ Kd5 5. Nxd2 Kxe5 6. Nxf3+ $18) ({Arraconar-se tampoc:} 1... Ka8 2.
Bd4 d1=Q {passa a la variant principal}) 2. Bd4+ Ka8 ({L'alfil no és
comestible:} 2... Qxd4 3. Nc6+ Kb6 4. Nxd4 $18) 3. Na6 $1 ({Seria el mateix amb
} 3. Nd5 {el que li treu puresa al problema}) 3... Qxd4 {típic sacrifici
d'atracció} 4. Nc7+ Ka7 5. Nb5+ {} Kb6 6. Nxd4 $18 {el peó blanc de la
columna h decideix.} 1-0

Molt bon diumenge a tots plegats! Un resultat, el d'avui, que la veritat és que potser no ens esperàvem gaire, i que ens dona força tranquil·litat per al que queda de lliga.

Aquest matí, després de sortejar les dificultats d'accés que ens plantejava la mitja marató que es corria pels carrers de la ciutat, ens hem presentat al local que els nostres contraris tenen a la Plaça del Sortidor, al Poble Sec.

Tal i com ja comptàvem, en confrontar les dues alineacions els rivals sortien clarament guanyadors, en tots els taulers, per puntuació ELO, més encara pel fet que a nosaltres ens faltaven dos jugadors habituals i han hagut de venir dos jugadors del segon equip. Per fortuna nostra, cap a migdia hem sabut que el segon equip no ha vist gaire delmat el seu potencial, i ha recollit un altre punt. Enhorabona!

No per les dificultats, però, hem renunciat a plantar batalla, i així, durant més de dues hores de joc la lluita era aferrissada en tots els taulers, i costava de predir què acabaria passant.

Ha estat ja passat migdia que s'han començat de decidir les coses. Així, qui escriu havia de tombar el rei després d'una molt llarga lluita i de no haver sabut aprofita prou bé les possibilitats d'entaular. Però en poca estona, també, En Josep, al primer, i en Juan Pedro, al segon, s'emportaven sengles victòries, totes dues força inapel·lables.

En Pau al sisè, amb una partida de dama de tall força clàssic, amarrava mig punt mentre que en Jacobo, al setè, n'amarrava mig més després de jugar a un nivell estratègic alt contra l'Àngel, jugador que fa anys havia jugat a les nostres files.

Al vuitè, en Jordi ha jugat per aconseguir una posició guanyadora, amb renúncia a guanyar material i amb sacrifici posterior inclòs, tot per aconseguir situació de mat que,... no s'ha acabat donant, i al capdavall li ha costat la partida.

També al novè en Lluís Ramírez ha defensat fins on ha pogut una posició que s'ha acabat fent insostenible.

Al cinquè, però, en Joan posava les coses a lloc en imposar-se amb la seva conegudíssima defensa Grünfeld i en no acceptar-li el rival la proposta de taules quan aquest mateix estava inferior. Coses que costen d'entendre!

Amb tot plegat, i el 4'5-4'5 al marcador, quedava només la parida de l'Eduard, al segon, que després d'una bona lluita que no s'ha acabat de decidir al mig joc entrava de ple en un final de torres una mica inferior per al nostre jugador, però que tota la teoria diu que han de ser taules ... si es juga bé!

I l'Eduard l'ha jugat. I l'ha jugat bé. Com ell sap fer-ho. I amb el mig punt que ha aconseguit (quan ja pràcticament ens havien fet fora del local perquè l'havien de tancar!) ens ha donat el lluitadíssim empat que, pot ser, qui sap, la nostra assegurança per mantenir la categoria.

Per saber-ho, caldrà veure els resultats dels altres equips i, per descomptat, jugar els quatre partits que ens queden, començant diumenge vinent, a casa, amb el Gerunda B . Us ho explicarem!

Acta

TORDERA B 4 - 2 BLANES B

Ahir al matí l'equip B rebia la visita del conjunt veí del Blanes B, en un derbi de filials, com comentava la setmana passada, desequilibrat pel que fa l'ELO, però sabent que ens plantejarien dificultats a totes les partides, que serien 4, ja que van deixar els seus 2 últims taulers buits per manca de jugadors. Així doncs, en Jordi Quintana i en Robert es quedarien sense jugar, obtenint el punt sencer com a recompensa.
En Jordi Pagès que, degut a les baixes, pujaria fins al segon tauler, on s'hi trobaria una partida molt disputada, fins i tot amb inferioritat material seva per moments, però a la qual aconseguiria fer taules al veure's amb un final igualat.
En Ferran, que ocuparia el quart tauler, veuria neutralitzat el seu atac amb una bona defensa del seu contrincant, que acabaria sumant la victòria.
L'Iván asseguraria el punt sencer a l'equip després que el seu contrincant es deixés fer un doble de cavall i alfil quan la partida semblava més abocada a taules que a cap altra cosa. Ple de victòries per l'Iván que, després de les taules d'en Jordi, és el pitxitxi en solitari de tots dos equips. Felicitats!
Finalment, el cronista no aconseguiria aprofitar l'avantatge material des del mig joc i acabaria sumant mig punt, en part, per excés de conservadurisme.
Així doncs, 4 a 2 contra els veïns de Blanes, i una nova setmana per a poder gaudir del fet de ser líders en solitari del grup. Si bé hem d'estar molt contents per la temporada que estem fent, no hem d'oblidar que a les properes 4 rondes, 3 dels duels que ens esperen són amb equips que s'estaran disputant l'ascens amb nosaltres, i la primera prova de foc la tindrem diumenge que ve visitant el potent Tossa. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

Siegbert Tarrasch - Afeccionat. Partida d´exhibició.

Pope 48: Juguen les blanques i guanyen.

Nota: no és cert

Yakov Borisovich Estrin - Josef Martin Boey. Partida per correspondència.

Pope 47: Juguen les blanques i guanyen.

Les blanques tenen una torre d´avantatge, però aquesta s´haurà d´entregar quan el peó negre d´a2 coroni i sembla que la superioritat del blanc és tan minsa que probablement la partida acabi en taules, però en la posició hi ha amagat un recurs tàctic que decideix la partida en favor del blanc de manera gairebé immediata.

1.a1!!

[També guanya 1.d4 c4

(Un greu error seria 1. . . a1? 2.xa1 xa1 3.xb5 axb5 4.c3 i el peó f corona donant la victòria a les blanques.)

2.a1!!+– porta a la variant principal.

(Fins i tot 2.c2+– guanya, tot i que costa una mica més).

No val 1.f4? a1 2.xa1 xa1 3.c7 c4 4.c3 e2 5.f5 a5=]

1. . . xa1

[De res serveix no acceptar el sacrifici: 1. . . c4 2.d4! a5 3.f4!+–]

2.c1 h5

3.d4 a4 4.f4

4. . . h4 5.f5 h3 6.f6

6. . . a5

[6. . . e8 7.c2# (o 7.b3#) ]

7.f7 d1 8.f8+–

{Yakov Borisovich Estrin - Josef Martin Boey. Partida per correspondència.
Pope 47: Juguen les blanques i guanyen. Les blanques tenen una torre
d'avantatge, però aquesta s'haurà d'entregar quan el peó negre d'a2 coroni
i sembla que la superioritat del blanc és tan minsa que probablement la
partida acabi en taules, però en la posició hi ha amagat un recurs tàctic
que decideix la partida en favor del blanc de manera gairebé immediata.} 1.
Ra1 $3 {Espectacular sacrifici d'encaminament, per deixar al rei negre tancat
a la cantonada del tauler.} ({També guanya} 1. Nd4 Bc4 ({Un greu error seria}
1... a1=Q $2 2. Rxa1 Kxa1 3. Nxb5 axb5 4. Kc3 {i el peó f corona donant la
victòria a les blanques.}) 2. Ra1 $3 $18 {porta a la variant principal} ({
Fins i tot} 2. Nc2 $18 {guanya, tot i que costa una mica més.})) ({No val} 1.
f4 $2 a1=Q 2. Rxa1 Kxa1 3. Nc7 Bc4 4. Kc3 Be2 5. f5 a5 $11) 1... Kxa1 ({
De res serveix no acceptar el sacrifici:} 1... Bc4 2. Nd4 $1 a5 3. f4 $1 $18)
2. Kc1 h5 {o qualsevol altra} 3. Nd4 Ba4 4. f4 {} h4 5. f5 h3 6. f6 {
i ara les blanques coronen el peó f o fan mat amb el cavall a c2 o b3.} a5 (
6... Be8 7. Nc2# ({o} 7. Nb3#)) 7. f7 Bd1 8. f8=Q $18 1-0

Bon diumenge de Carnestoltes a tots plegats. Ho hem tornat a fer. I ara ja tenim la tranquil·litat absoluta per a les tres rondes que queden.

Passaven pocs minuts de dos quarts de deu quan, havent esperat que acabessin d'arribar tots els gironins, hem començat les partides.

Si comparem, com solem fer, les dues llistes, s'evidencia que nosaltres presentàvem un equip lleugerament superior en els cinc primers taulers i ells en els cinc restants. Per tant, pronòstic incert per començar, però amb un historial d'uns quants disgustos que ens feia estar amb els cinc sentits per si de cas.

Partides força lluitades, i sense massa definició fins passades dues hores de joc. Llavors han començat de saltar resultats. En Carles, al setè, tombava el seu monarca en no haver ensopegat amb la línia correcta en una defensa Alekhine en una variant poc jugada però perillosa.

Tres quarts d'hora més tard era en Josep, al primer, qui equilibrava el marcador en deixar sense resposta el contrari a partir d'una italiana jugada, avui sí, com a ell li agrada.

Però s'han tornat a torçar les coses quan, en pocs minuts, en Daniel, al vuitè, queia també després d'haver plantejat una defensa moderna tan agressiva que potser s'ha passat de frenada, i ha propiciat el càstig adient del rival.

Minuts més tard, però, qui escriu, al tercer, arreplegava el punt després d'haver assegurat un avantatge imponent en el plantejament, a partir d'una Colle-Zuckertort de manual.

En poca estona ha tornat a caure un punt, el d'en Juan Pedro, al segon, que no s'ha acabat de trobar còmode en tota la partida i ha acabat cedint, però s'ha vist compensat pel punt que ha fet en Pau, al sisè, en una parftida jugada a patacada neta amb el seu combinatiu i perillós rival.

En Jacobo, al novè, amarrava sense massa problemes mig puntet més a partir d'un plantejament de peó de dama estratègicament ben jugat, però que estava en un moment d'aquells que qui es belluga gaire, cau pel pedregal.

I amb aquest escenari d'empat hem arribat a les partides que havien de ser decisives.

L'Eduard, al quart, ha lluitat fins on era possible per materialitzar un final lleugerament superior, però no n'ha pogut treure més suc que l'empat.

Al desè, mentrestant, en Jordi anava perfilant un atac, amb entregues de material incloses, que l'ha dut a aconseguir una posició esplèndida que el seu jove rival no ha sabut com tractar, i ha acabat per guanyar-lo quan l'altre no ha pogut evitar una coronació de dama.

Aquest resultat posava ja el cinc a quatre per nosaltres, i tota la pressió passava al cinquè, on en Joan mirava de defensar una posició en un final inferior però qui acusava més el neguit era el seu rival, a qui només li servia la victòria perquè l'equip empatés. Qui ha passat per aquesta situació sap molt bé com n'és de difícil que els nervis no et facin una mala jugada!

En Joan, però, ha jugat amb molta serenitat, i ha acabat fins i tot capgirant la situació, però les taules eren ja inevitables.

Una victòria important, la d'avui, que ens deixa ja en una situació molt còmoda per afrontar el darrer terç de lliga amb la sensació dels deures fets.

Diumenge vinent anirem a Mataró, i ja us explicarem com va.

Acta

Ahir al matí disputàvem un dels partits més importants de la temporada contra un dels rivals directes per intentar assolir l'ascens a primera gironina: el Peons de Tossa.
Abans de detallar com van anar les partides, cal agraïr al conjunt local la seva bona acollida amb un exquisit esmorzar: croissants, xocolata i cafè amenitzarien el matí abans de començar el matx.
Un cop vistes les alineacions, es preveia que el duel seria molt igualat: l'ELO indicava que ells ens superaven als dos primers taulers i nosaltres als quatre restants.
El primer en acabar seria l'Iván, que seguirà una setmana més amb ple de victòries després d'imposar-se al delegat de l'equip rival en una partida sòlida.
Qui escriu aconseguiria aprofitar (aquesta vegada sí) l'avantatge material assolit al mig joc.
Els locals escurçarien distància al marcador amb la derrota d'en Lluís Puigdemont, a qui el seu rival li faria ballar totes les peces amb un peó passat al mig.
En Jordi Quintana, al sisè, simplificaria la seva posició al final amb motiu del seu avantatge material. El seu jove rival retia el rei i, d'aquesta manera, asseguraríem mig punt.
En Jordi Pagès, en una partida molt tàctica, es veia en una posició superior en quant a material, però amb el centre dominat pel seu contrincant. D'aquesta manera, el jugador torderenc havia de posar bé les seves peces i aprofitar que el seu rival havia d'apretar per intentar recuperar el material perdut a les primeres jugades. Dit i fet, victòria per en Jordi (que suma 4,5 de 5 punts!) i el punt sencer que s'aniria cap a Tordera.
Quedaria, però, la partida d'en Lluís Ramírez, amb un final de peons al qual el nostre jugador trobaria a faltar un temps més per evitar que el jugador tossenc entrés amb el rei a devorar-li tot el seu material.
Així doncs, 2 a 4. Si bé no ens podem refiar de l'ELO, ahir va passar tot el que podria estar previst segons aquesta puntuació, ja que a les 6 partides s'imposarien els jugadors amb més ELO que els seus respectius rivals.
Seguim líders i tenim motius per a ser optimistes. Diumenge ens visitarà un Figueres E que està immers a la lluita per intentar mantenir la categoria. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski (Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942).

Pope 49: Juguen les blanques i guanyen.

Nota: no és cert

Siegbert Tarrasch - Afeccionat. Partida d´exhibició.

Pope 48: Juguen les blanques i guanyen.

Nota: no és cert .

1.xe5!! xe5 2.g3! g6!

Aquesta és la continuació que no van veure cap dels dos jugadors ni tampoc el problemista.

[La partida va continuar 2. . . f4?? 3.g4! f3 4.g1 f2+ 5.xf2 f7 6.xe5+–;

Fins i tot deixant el rei al darrera serien taules 2. . . e7 3.xe5 f7 4.g2 e7= doncs mantenint l´estructura de peons negres el blanc no pot prosperar sense canviar l´únic peó que té.]

3.xe5 h5 4.g2 g4 5.f2 f4 6.gxf4 gxf4=

{Siegbert Tarrasch - Afeccionat. Partida d'exhibició. Pope 48: Juguen les
blanques i guanyen. Nota: no és cert [1 punt per qui doni la continuació del
problemista. 1 punt més per qui digui el resultat correcte de la partida i ho
demostri. 1 punt adicional per qui faci les correccions oportunes perquè
guanyin les blanques. Finalment posarem la correcció del que hagi donat la
posició més semblant al problema inicial]} 1. Rxe5 $3 Rxe5 2. g3 $1 Kg6 $1 {
Aquesta és la continuació que no van veure cap dels dos jugadors ni
tampoc el problemista.} ({La partida va continuar} 2... f4 $4 3. g4 $1 f3 4.
Kg1 f2+ 5. Kxf2 Kf7 6. Bxe5 $18) ({Fins i tot deixant el rei al darrera serien
taules} 2... Ke7 3. Bxe5 Kf7 4. Kg2 Ke7 $11 {doncs mantenint l'estructura de
peons negres el blanc no pot prosperar sense canviar l'únic peó que té.}) 3.
Bxe5 Kh5 4. Kg2 Kg4 5. Kf2 f4 6. gxf4 gxf4 $11 {sense peons no es pot guanyar.}
1/2-1/2

Pope 48 (corregit): Juguen les blanques i guanyen.

Afegint a la posició inicial un peó a h2 el problema ja funciona i també introduïm el concepte de descoberta a la resolució.

1.xe5!! xe5

[1. . . d1+? 2.e1+ escac a la descoberta 2. . . e5 3.xd1+–]

2.g3! f4

[Ara 2. . . g6 no funciona per 3.xe5 h5 4.g2 g4 5.h3+ h5

6.f3 g6 7.h4 gxh4 8.gxh4 h5 9.g3 g6 10.f4 h5 11.f6 e5+

(11. . . g6 12.d4 h5 13.f2+–)

12.xe5 g4 13.d4 f4 14.d3 f3 15.d2 g3 16.e1 g2 17.d4+–]

3.g4!

3. . . f3 4.g1 f2+ 5.xf2 f7 6.xe5+–

evidentment en aquesta línia no fa falta el peó d´h2 per guanyar.

{Siegbert Tarrasch - Afeccionat. Partida d'exhibició. [Correcció de Joan
Fluvià Frigola] Pope 48 (corregit): Juguen les blanques i guanyen.
Afegint a la posició inicial un peó a h2 el problema ja funciona i també
introduïm el concepte de descoberta a la resolució.} 1. Rxe5 $3 Rxe5 {clavada
} (1... Rd1+ $2 2. Re1+ {escac a la descoberta} e5 3. Rxd1 $18) 2. g3 $1 f4 ({
Ara} 2... Kg6 {no funciona per} 3. Bxe5 Kh5 4. Kg2 Kg4 5. h3+ Kh5 6. Kf3 Kg6 7.
h4 gxh4 8. gxh4 Kh5 9. Kg3 Kg6 10. Kf4 Kh5 11. Bf6 e5+ (11... Kg6 12. Bd4 Kh5
13. Bf2 $18) 12. Kxe5 Kg4 13. Kd4 f4 14. Kd3 f3 15. Kd2 Kg3 16. Ke1 Kg2 17. Bd4
$18) 3. g4 $1 {} f3 4. Kg1 f2+ 5. Kxf2 Kf7 6. Bxe5 $18 {evidentment en
aquesta línia no fa falta el peó d'h2 per guanyar.} 1-0

Molt bon primer diumenge de quaresma a tots plegats. Derrota contundent avui la del primer equip davant d'un dels dos més que probables equips de primera divisió de l'any vinent.

Avui hem viatjat fins a la capital del Maresme per encarar un dels equips que està tenint una millor actuació aquest curs i amb el que no jugàvem feia força temps. El Mataró és un equip que està en franca progressió i que ha incorporat jugadors joves que tenen ja molta força.  En comparar les dues alineacions quedava reflectit que nosaltres teníem ELO superior en els primers cinc taulers i ells en els altres cinc. Tot feia preveure, doncs, una bona lluita, tal com s'ha vist després.

En el primer tram de joc es veia força igualtat, amb pocs escenaris definits.Així s'ha anat escolant el temps fins a les dues hores, en què al vuitè tauler en Daniel ha signat les taules en no trobar forma de progressar més. També les ha signades al desè en Jordi, pel mateix motiu i amb ganes d'amarrar un resultat que semblava prou bo.

En pocs minuts, però han començat d'arribar les decisions més dràstiques. Així, en Carles al setè havia de tombar el rei sense haver arribat, de fet, al pinyol de la posició. I l'Eduard, al quart, imposava de nou la seva superior estratègia en una partida que ha anat guanyant des de molt aviat gràcies a una pressió que s'ha fet insuportable, a la Maroczy.

Al tercer, qui escriu ha retut el rei en no haver encertat amb un atac ferotge amb entregues de material que se li ha girat en contra.

Així les coses, i amb el caseller favorable als mataronins, quedaven cinc partides per dirimir, però en cap no es veia avantatge clar per a cap contendent, i es podia pensar que acabarien totes empatades.

I això ha passat al segon on en Juan Pedro ha signat l'armistici després de bregar llargament buscant un desllorigador a una posició teòricament superior però enverinada i en la que havia de vigilar molt per no perdre peu.

També al sisè en Pau acceptava un empat indefugible a un rival que no ha fet gaire res per guanyar, però tampoc per perdre, malgrat buscar durant tot el matí alguna clau per trencar-li la posició.

En Joan, al cinquè, ha blindat també una posició qui sap si lleugerament inferior, però que ha sabut convertir en impenetrable.

Però llavors han arribat més males notícies. En Jacobo, al novè,  en una partida molt llarga ha equivocat l'estratègia de contenció i ha deixat una escletxa per on li han entrat les peces adversàries fins a clavar-li l'estocada definitiva. I al primer, en Josep ha estat defensant bravíssimament una posició més que difícil per acabar no encertant tampoc amb la línia que li hauria donat l'empat.

Puntatge força rotund, doncs, però que no pensem pas que ens afecti gaire la moral de cara als dos partits que ens queden, perquè malgrat la contundència hem tingut la sensació d'haver ofert una bona lluita, i que també podia haver-se decantat de l'altre costat.

En qualsevol cas, diumenge vinent rebrem a casa l'altre equip teòricament més fort del grup, el Granollers-Canovelles. Us ho explicarem!

Acta

Duel amb objectius ben diferents el que es va viure ahir al local Emili Vendrell. Nosaltres necessitàvem el punt per a poder seguir líders a manca de dues jornades pel final de lliga, i el Figueres E per intentar evitar el descens de categoria, ja que es troben immersos en aquesta batalla.
Mirant les dues llistes, vèiem que érem clarament superiors en tots els taulers, cosa que a la pràctica en moltes ocasions no vol dir gaire res.
En Jordi Quintana, al sisè, aprofitaria una errada del seu jove contrincant per capturar-li la dama i endur-se el punt sencer. Minuts després seria en Lluís Puigdemont, al segon, qui faria valer el seu avantatge material per a fer pujar el 2-0 al marcador.
En Lluís Ramírez, al capdavant de l'equip, signaria taules en una posició morta, i al tercer, l'Iván, s'imposaria al seu rival després que, en una posició igualada, s'hi deixés una torre. Una setmana més, pitxitxi amb 6 de 6!
Després de patir de valent i, al final, tenir fins i tot opcions de guanyar, el cronista signaria unes taules en una partida complicada i, finalment, en Jordi Pagès, amb avantatge material, certificaria el 5-1 i també el fet que no hem perdut cap de les 6 partides; per tant, felicitats a tot l'equip!
Amb la nostra victòria i la derrota del Santa Pau, obtenint únicament mig punt en les dues jornades que queden, seríem líders del grup. Fins aquí molt bé, oi? Doncs les dues rondes que ens queden són contra tercer i segon, respectivament, així que no serà gens fàcil. La setmana que ve intentarem sortir vencedors contra el potent Caldenc. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

Estudi de Leonid Ivanovich Kubbel (Rússia, 25-12-1891 / 18-04-1942)

Pope 50: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski (Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942).

Pope 49: Juguen les blanques i guanyen.

Nota: no és cert

1.g6+ d5

[No es pot 1. . . f5? 2.e4+ g5 3.h4#]

2.b3!! a7+

[2. . . c5? 3.e7+ e5 4.c6+ d5 5.xb8+–;

2. . . xb4? 3.f4+ c5

(3. . . e5 4.d3+ d5 5.xb4++–)

4.d3+ b5 5.xb4 xb4 6.e6+– el peó blanc de la columna f és el primer de coronar;

2. . . b7+? 3.f6 xb4+– com a la variant anterior;

2. . . a8 també porta a taules, però la resposta del blanc és menys obligada que a la variant principal.]

3.f6 a1+!

[3. . . xe3? 4.e7+ d4 5.f5+ c3 6.xe3+–]

4.f7 h4

[Si 4. . . a7+ 5.f6= repetint;

o 4. . . c5 5.e7+ e5 6.g6+ d5 7.e7+= escac continu]

5.e7+ e5 6.xc6+ f5 7.d4+ g5 8.e6+ h5 9.f4+= .

{Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski (Rússia, 14–03–1866 /
14–08–1942). Pope 49: Juguen les blanques i guanyen. Nota: no és cert
[1 punt per qui doni la continuació del problemista. 1 punt més per qui
digui el resultat correcte de la partida i ho demostri. 1 punt adicional per
qui faci les correccions oportunes perquè guanyin les blanques. Finalment
posarem la correcció del que hagi donat la posició més semblant al problema
inicial]} 1. Ng6+ Kd5 ({No es pot} 1... Kf5 $2 2. e4+ Kg5 3. h4#) 2. b3 $3 Qa7+
(2... c5 $2 3. Ne7+ Ke5 4. Nc6+ Kd5 5. Nxb8 $18) (2... Qxb4 $2 3. Nf4+ Kc5 (
3... Ke5 4. Nd3+ Kd5 5. Nxb4+ $18) 4. Nd3+ Kb5 5. Nxb4 Kxb4 6. Ke6 $18 {
el peó blanc de la columna f és el primer de coronar.}) (2... Qb7+ $2 3. Kf6
Qxb4 $18 {com a la variant anterior}) (2... Qa8 {també porta a taules, però
la resposta del blanc és menys obligada que a la variant principal.}) 3. Kf6
Qa1+ $1 { aquest escac no el va veure el problemista} (3... Qxe3 $2 4. Ne7+
Kd4 5. Nf5+ Kc3 6. Nxe3 $18) 4. Kf7 h4 ({Si} 4... Qa7+ 5. Kf6 $11 {repetint}) (
{o} 4... c5 5. Ne7+ Ke5 6. Ng6+ Kd5 7. Ne7+ $11 {escac continu}) 5. Ne7+ Ke5 6.
Nxc6+ Kf5 7. Nd4+ Kg5 8. Ne6+ Kh5 9. Nf4+ $11 {el rei negre no pot escapar
dels escacs del cavall} 1/2-1/2

Pope 49 (corregit): Juguen les blanques i guanyen.

Afegint a la posició inicial un peó a a2 el problema ja funciona, sense desvirtuar la solució inicial.

1.g6+ d5

[A mat imparable porta 1. . . f5? 2.e4+ g5 3.h4#]

2.b3!!

2. . . xb4

[Pitxor és 2. . . c5? 3.e7+ e5 4.c6+ d5 5.xb8+– que guanya la dama neta;

2. . . a7+ 3.f6 (ara no hi ha l´escac amb a1 del problema original) 3. . . xe3 4.e7+ d4 5.f5+ c3 6.xe3 xb4 7.e6+– i el peó f coronarà;

Aquí tampoc serveix 2. . . a8 3.f6 (única que guanya) 3. . . d8+ 4.e7+ xe7+ 5.xe7 e5 6.a4 aquest peó ja no hi ha qui el pari.]

3.f4+

3. . . c5

4.d3+ b5 5.xb4 xb4 6.e6+–

{Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski (Rússia, 14-03-1866 / 14-08-1942).
Pope 49 (corregit): Juguen les
blanques i guanyen. Afegint a la posició inicial un peó a a2 el problema ja
funciona, sense desvirtuar la solució inicial.} 1. Ng6+ Kd5 ({A mat imparable
porta} 1... Kf5 $2 2. e4+ Kg5 3. h4#) 2. b3 $3 {Moviment genial que deixa al
rei negre tancat a la fila 5.} Qxb4 ({Pitxor és} 2... c5 $2 3. Ne7+ Ke5 4.
Nc6+ Kd5 5. Nxb8 $18 {que guanya la dama neta.}) (2... Qa7+ 3. Kf6 {Ara no hi
ha l'escac amb Qa1 del problema original.} Qxe3 4. Ne7+ Kd4 5. Nf5+ Kc3 6. Nxe3
Kxb4 7. Ke6 $18 {i el peó f coronarà.}) ({Aquí tampoc serveix} 2... Qa8 3.
Kf6 {única que guanya} Qd8+ 4. Ne7+ Qxe7+ 5. Kxe7 Ke5 6. a4 {aquest peó ja
no hi ha qui el pari.}) 3. Nf4+ {} Kc5 ({o} 3... Ke5 4. Nd3+ Kd5 5. Nxb4+
$18) 4. Nd3+ Kb5 5. Nxb4 Kxb4 6. Ke6 $18 {evidentment en aquesta línia no fa
falta el peó d'a2 per guanyar.} 1-0

Molt bon diumenge a tothom. Avui potser podríem començar la crònica amb  la coneguda frase dels vodevils, quan el marit l'enxampen: "Això no és el que sembla, t'ho puc explicar tot...!".

Perquè, si es mira, només, el resultat final, fa la sensació que els vallesans ens han atropellat, i si bé és cert que s'han endut el punt amb un marge còmode, no ho és pas menys que la lluita ha estat molt més ajustada i que les espases han estat enlaire fins ben bé el final.

Pocs minuts després de dos quarts de deu, un cop l'esquadra de Granollers ha estat al complet, hem començat el matx. Tots plegats sabíem prou bé que no era pas per decidir gaire res: ells ja tenien pràcticament el passaport de l'ascens i nosaltres el visat de la permanència. Així, doncs, lluita sana i a veure què passa.

No havíem encara acabat de trobar el lloc a la cadira, com qui diu, que en Jacobo, al vuitè, s'ha vist caçat per una entrada assassina d'alfil i dama, amb cavalls al galop per si encara hi faltava algú, i ha hagut de tombar el monarca en plena obertura.

En pocs minuts, també la partida d'en Jordi, al novè entrava en una fase de liquidació per reformes però que només hi guanyava, fessis el que fessis, el visitant, i la partida ha entrat en una fase de mort anunciada, que s'ha produït una estona després.

En això que en Juan Pedro, al segon, signava les paus en posició força morta després d'una lluita ben plantejada.

I en Joan, al cinquè, també feia l'armistici després d'haver conduït un atac on ell ha dut la iniciativa però que el rival ha encertat a anar contrarestant prou bé.

La bona notícia l'ha posada l'Eduard, que ha imposat, amb les negres, un plantejament entre anglès i Beboni molt del seu estil, i que ha sabut transformar en un atac dels que li agraden i dels que no li agraden al rival. Un punt molt ben treballat.

El cronista, al tercer, ha tornat a badar en un moment clau (i ja en van...!) i s'ha vist forçat a entregar una qualitat per un peó. Malgrat plantejar una defensa amb les possibilitats que donava la posició, al capdavall ha acabat col·lapsant.

Al desè avui s'estrenava en Ferran, i ho ha fet amb nota, perquè malgrat que ha acabat cedint davant d'un rival superior, el cert és que bona part del matí l'ha tingut més que controlat, i possiblement amb opcions de victòria o, com a mínim, d'empat. Bona estrena!

Al sisè, en Pau ha plantejat una defensa Alekhine variant moderna i l'ha jugada amb autoritat i sense complexos. A mesura que avançava el maté s'anava trobant més i més còmode, fins que al capdavall s'ha trobat amb una posició que anunciava una victòria clara. La llàstima és que també s'havia apurat força de temps, i en el darrer moment no s'ha vist amb cor de transformar l'avantatge que ja era decisiu i ha signat les taules.

I al vuitè, en Daniel ha seguit un camí semblant. De fer un plantejament estratègicament superior ha passat a fabricar una posició guanyadora que, si bé és cert que era de doble tall, encara ho és més que el rei negre no podia defugir una execució en tota regla. Però un altre cop el temps ha jugat també el seu paper, i ha servit perquè amb una imprecisió el granollerí pogués agafar una mica d'oxigen i escapar-se, pel forat dels gats, amb unes taules.

La darrera partida que ha acabat ha tornat a ser al primer tauler, on en Josep ha defensat valentament una posició difícil (marca de la casa!) davant d'un fort rival, però que ha hagut d'acabar claudicant.

Un altre resultat contundent, doncs, però que no ens treu pas el gust d'haver lluitat dignament i haver plantat cara a un equip que l'any vinent serà de primera divisió.

Nosaltres, que també tenim segur que l'any vinent tornarem a ser a segona, tenim encara un partit pendent per tancar la lliga d'aquest any. El jugarem diumenge vinent a Barcelona, contra el Peona i peó B, sense que per a nosaltres tingui gaire transcendència. En qualsevol cas, us ho explicarem!

Acta

Ahir al matí ens desplaçàvem a Caldes de Malavella amb l'equip de gala sent conscients que amb mig punt assoliríem l'objectiu de pujar de categoria. Veient les llistes es preveia un matx igualat, doncs el Caldenc també presentava el seu millor equip possible, alineant els seus 6 millors jugadors de la llista.
Qui escriu seria el primer d'acabar després de signar unes taules matineres per repetició.
Molta estona després, en Lluís Puigdemont, al segon tauler, remataria una posició favorable amb peça de més i, al sisè, en Jordi Quintana, posaria el 0,5 a 2,5 al marcador aprofitant una clavada del rei rival per endur-se una peça i fer mat en poques jugades.
Les taules que ens assegurarien l'ascens les signaria en Lluís Ramírez amb molta perspicàcia, ja que en una posició per moments inferior, aconseguiria repetir jugada per esgarrapar mig punt, la qual cosa faria més o menys irrellevant el que passés després, doncs l'objectiu ja estava complert!
L'Iván cediria el tron de pitxitxi al voler forçar una posició que no donava per més i, finalment, en Jordi Pagès, que és qui hereta aquest pitxitxi amb 6,5 de 7 punts possibles, marcaria la diferència amb un peó passat imparable a la seva ala de dama després d'intentar resoldre a l'altre bàndol del tauler la partida, cosa que no seria possible degut a la bona defensa del jugador local.
Així doncs, 2 a 4 i després de 8 rondes disputades no hem cedit ni tan sols mig punt a cap dels duels disputats. Podem estar molt contents de tornar a primera provincial havent demostrat ser un equip sòlid i sent, en tot moment, el rival a batre al grup. Intentarem acabar la feina de la millor manera possible diumenge contra el potent Santa Pau, que intuïm que vindran amb tota l'artilleria cercant l'ascens. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

Estudi de V. Novikov

Pope 51: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de Leonid Ivanovich Kubbel (Rússia, 25–12–1891 / 18–04–1942)

Pope 50: Juguen les blanques i guanyen.

Les negres estan amenaçant mat amb h1, així que la primera jugada de les blanques és del tot evident:

1.c2+ d8

No és la millor defensa, però sí la que permet una resposta més sorprenent.

Veiem les altres opcions:

A) 1. . . c7? 2.xa8+ b7 3.a7+ xa7 4.xc7+–+;

B) 1. . . c6? 2.xa8+ b7 3.b8+ c7 4.c8+ xc8 5.xc6++–;

C) 1. . . d7 2.a4+ la manera més senzilla de guanyar.

(I la manera més bonica: 2.a7 xa7 3.h7+ Raigs-X 3. . . e6 4.xa7 d5 5.b6+ millor encara anar a buscar el peó de g3 que menjar-se el de d4 5. . . e5 6.c7+ e4 7.xg3+–)

2. . . d6 3.xa8 b1+ 4.g2+– no hi han més escacs;

D) 1. . . b8 la millor resposta i curiosament la més senzilla de refutar: 2.b2 xb2 3.xb2+ b7 4.xd4 g2 5.b6 a8 6.f2 b8 7.g3+–. La dama controla l´avanç del peó mentre el rei va en la seva ajuda per donar mat.

2.h7!!

Espectacular sacrifici de dama, alhora que es defensa tant el mat com tots els escacs.

2. . . xh7 si no s´accepta el sacrifici es perd igualment.

[Per exemple:

2. . . f3 3.xa8+ xa8 4.h8+ Raigs-X un altre cop 4. . . c7 5.xa8+–;

o fins i tot 2. . . c8 3.g8+ c7 4.xa8+– de manera similar a una de les variants anteriors.]

3.xa8+ c7 4.a7+

4. . . d6 5.xh7+–.

{Estudi de Leonid Ivanovich Kubbel (Rússia, 25-12-1891 / 18-04-1942) Pope
50: Juguen les blanques i guanyen. Les negres estan amenaçant mat amb Qh1,
així que la primera jugada de les blanques és del tot evident:} 1. Qc2+ Kd8 {
no és la millor defensa, però sí la que permet una resposta més sorprenent.
} ({Veiem les altres opcions:} 1... Qc7 $2 2. Rxa8+ Kb7 3. Ra7+ Kxa7 4. Qxc7+
$19) (1... Qc6 $2 2. Rxa8+ Kb7 3. Rb8+ Kc7 4. Rc8+ Kxc8 5. Qxc6+ $18) (1... Kd7
2. Qa4+ {la manera més senzilla de guanyar.} ({i la manera més bonica:} 2.
Ra7 Qxa7 3. Qh7+ {Raigs-X} Ke6 4. Qxa7 Bd5 5. Qb6+ {millor encara anar a
buscar el peó de g3 que menjar-se el de d4} Ke5 6. Qc7+ Ke4 7. Qxg3 $18) 2...
Kd6 3. Qxa8 Qb1+ 4. Kg2 $18 {no hi han més escacs}) (1... Kb8 {la millor
resposta i curiosament la més senzilla de refutar:} 2. Rb2 Qxb2 3. Qxb2+ Bb7
4. Qxd4 g2 5. Qb6 Ka8 6. Kf2 Kb8 7. Kg3 $18 {La dama controla l'avanç del
peó mentre el rei va en la seva ajuda per donar mat.}) 2. Qh7 $3 {
Espectacular sacrifici de dama, alhora que es defensa tant el mat com tots els
escacs.} Qxh7 {si no s'accepta el sacrifici es perd igualment.} ({per exemple:
} 2... Qf3 3. Rxa8+ Qxa8 4. Qh8+ {Raigs-X un altre cop} Kc7 5. Qxa8 $18) ({
o fins i tot} 2... Kc8 3. Qg8+ Kc7 4. Qxa8 $18 {de manera similar a una de les
variants anteriors.}) 3. Rxa8+ Kc7 4. Ra7+ {Raigs-X ara amb la torre} Kd6 5.
Rxh7 $18 1-0

Ja que han suspès la Competició Oficial Setmanal, començarem una sèrie de problemes de mat en 2 que seran una COmpetició VIrtual Diària, i per això en direm COVID. La idéa és, lògicament, arribar al número 19, conforme anèu trovant la vacuna, perdó, la solució volia dir, els aniré renovant.

Penseu que són composicions artístiques fetes i presentades a concurs o si més no publicades en revistes, és la vessant més artística dels escacs. Per tant totes les peces estan posades estratègicament i la solució no és possible si alguna d´elles no estés al seu lloc.

Anem doncs pel primer que és senzillet:

Covid 1: - Problema de B. G. Laws de 1881.

Menció d´Honor al Jamaica Family Journal.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Ja que han suspès la Competició Oficial Setmanal, començarem una sèrie de problemes de mat en 2 que seran una COmpetició VIrtual Diària, i per això en direm COVID. La idéa és, lògicament, arribar al número 19, conforme anèu trovant la vacuna, perdó, la solució volia dir, els aniré renovant.

Penseu que són composicions artístiques fetes i presentades a concurs o si més no publicades en revistes, és la vessant més artística dels escacs. Per tant totes les peces estan posades estratègicament i la solució no és possible si alguna d´elles no estés al seu lloc.

Anem doncs pel primer que és senzillet:

Covid 1: - Problema de B. G. Laws de 1881.

Menció d´Honor al Jamaica Family Journal.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Solució:

1.b3!  (Atzucac, qualsevol moviment de les negres les posa en situació de mat imparable).

A) 1. . . xb3 2.d5#;

B) 1. . . a4 2.7c5#;

C) 1. . . c4 2.d6#;

D) 1. . . b5 2.d3#.

El negre no té més jugades per fer.

{Covid 1: Problema de B. G. Laws de 1881. Menció d'Honor al Jamaica Family
Journal.  Juguen blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Nb3 $1 {(.)} Kxb3 (
1... Ka4 2. N7c5#) (1... Kc4 2. Nd6#) (1... Kb5 2. Bd3#) 2. Bd5# 1-0

Covid 2: - Problema de C. A. Gilberg de 1881.

Primer premi del Danbury News.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Covid 2: - Problema de C. A. Gilberg de 1881.

Primer premi del Danbury News.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Solució:

1.f1! 

A) 1. . . xe6+ 2.f5#;

B) 1. . . e3+ 2.xe3#;

C) 1. . . e2 2.xe2# [o 2.xe2#];

D) 1. . . xe1 2.xe1#;

E) 1. . .  mou 2.f6#;

F) 1. . .  mou 2.f4#.

{Covid 2: Problema de C. A. Gilberg de 1881. Primer premi del Danbury News.
Juguen blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Qf1 $1 {(.)} Kxe6+ (1... Qe3+ 2.
Rxe3#) (1... Qxe1 2. Qxe1#) (1... Nc7 2. Qf6#) (1... Nd6 2. Qf6#) (1... Ng7 2.
Qf6#) (1... Nf6 2. Qxf6#) (1... Rxc5 2. Qf4#) (1... Rd1 2. Qf4#) (1... Rd2 2.
Qf4#) (1... Rd3 2. Qf4#) (1... Rd4 2. Qf4#) (1... Rd6 2. Qf4#) (1... Rd7 2.
Qf4#) (1... Rd8 2. Qf4#) (1... Qe2 2. Rxe2# (2. Qxe2#)) 2. Qf5# 1-0

Covid 3: - Problema de T. Salthouse de 1911.

Publicat al London Globe.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Covid 3: - Problema de T. Salthouse de 1911.

Publicat al London Globe.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Solució:

1.f8! 

A) 1. . . c8 2.bxc8#;

B) 1. . . g8 2.hxg8#;

C) 1. . . (de b6) mou a altres llocs 2.c8#;

D) 1. . . (d´f6) fa altres jugades 2.g8#.

{Covid 3: Problema de T. Salthouse de 1911 Publicat al London Globe.
Juguen blanques i fan mat en dues jugades.} 1. f8=N $1 {(.)} Nc8 (1... Ng8 2.
hxg8=N#) (1... Na4 2. c8=N#) (1... Na8 2. c8=N#) (1... Nc4 2. c8=N#) (1... Nbd5
2. c8=N#) (1... Nbd7 2. c8=N#) (1... Nfd5 2. g8=N#) (1... Nfd7 2. g8=N#) (1...
Ne4 2. g8=N#) (1... Ne8 2. g8=N#) (1... Ng4 2. g8=N#) (1... Nh5 2. g8=N#) (1...
Nxh7 2. g8=N#) 2. bxc8=N# 1-0

Covid 4: - Problema de A. J. Fink de 1917.

Publicat al Good Companion.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Covid 4: - Problema de A. J. Fink de 1917.

Publicat al Good Companion.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Solució:

1.d2! 

A) 1. . . c3+ 2.xc3#;

B) 1. . . e3+ 2.xe3#;

C) 1. . . xb4 2.xb4#;

D) 1. . . xf4 2.xf4#;

E) 1. . . b6 2.xb6#;

F) 1. . . f6 2.xf6#;

G) 1. . . c7 2.c5#;

H) 1. . . e7 2.e5#.

{Covid 4: Problema de A. J. Fink de 1917 Publicat al Good Companion.
Juguen blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Qd2 $1 {(.)} Nc3+ (1... Ne3+ 2.
Bxe3#) (1... Nxb4 2. Qxb4#) (1... Nxf4 2. Qxf4#) (1... Nb6 2. Bxb6#) (1... Nf6
2. Bxf6#) (1... Nc7 2. Bc5#) (1... Ne7 2. Be5#) 2. Bxc3# 1-0

Covid 5: Problema de A. G. Stubbs de 1923.

Primer premi del Good Companion.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

En aquest concurs hi havia una dificultat afegida pel problemista: El joc aparent.

A la posició del diagrama hi ha d´haver una jugada del negre en què les blanques facin mat, però a la solució contra aquesta mateixa jugada del negre el mat ha de ser diferent.

Així doncs, a més de trobar la solució, també heu de descobrir quina és aquesta jugada.

Covid 5: Problema de A. G. Stubbs de 1923.

Primer premi del Good Companion.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

En aquest concurs hi havia una dificultat afegida pel problemista: El joc aparent.

A la posició del diagrama hi ha d´haver una jugada del negre en què les blanques facin mat, però a la solució contra aquesta mateixa jugada del negre el mat ha de ser diferent.

Així doncs, a més de trobar la solució, també heu de descobrir quina és aquesta jugada.

Solució:

1.h1! 

A) 1. . . xg6 2.h7#;

B) 1. . . g4 2.h5#;

C) 1. . . e2 2.b1#;

D) 1. . . h3 2.b1#;

E) 1. . . xf2 2.e4#;

F) 1. . . f4+ 2.e4#.

És en aquesta última jugada on hi ha el joc aparent. Les opcions A i B són jugades il·legals a la posició inicial, mentre que a la C, D i E no hi ha mat.

En la posició del diagrama si el negre juga 1. . . f4+ les blanques fan mat amb 2.xf4#.

{Covid 5: Problema de A. G. Stubbs de 1923. Primer premi del Good Companion.
Juguen blanques i fan mat en dues jugades. En aquest concurs hi havia una
dificultat afegida pel problemista: El joc aparent. A la posició del diagrama
hi ha d'haver una jugada del negre en què les blanques facin mat, però a la
solució contra aquesta mateixa jugada del negre el mat ha de ser diferent.
Així doncs, a més de trobar la solució, també heu de descobrir quina és
aquesta jugada.} 1. Qh1 $1 {(.)} Kxg6 (1... g4 2. Qh5#) (1... Rxf2 2. Qe4#) (
1... Rf4+ 2. Qe4# {}) (1... Ne2 2. Qb1#) (1...
Nh3 2. Qb1#) 2. Qh7# 1-0

Covid 6: Problema de A. V. Galickij de 1892.

Menció Honorífica del Sahmatnoe obozrenie.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu de trobar una jugada de joc aparent.

La novetat d´aquest problema, més dificultats per l´autor, és que els mats únics, és a dir aquells que no es poden fer contra més d´una jugada del negre han de ser mats model.

Heu de veure doncs quina diferència hi ha entre aquests mats i els que es repeteixen diverses vegades.

Covid 6: Problema de A. V. Galickij de 1892.

Menció Honorífica del Sahmatnoe obozrenie.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu de trobar una jugada de joc aparent.

La novetat d´aquest problema, més dificultats per l´autor, és que els mats únics, és a dir aquells que no es poden fer contra més d´una jugada del negre han de ser mats model.

Heu de veure doncs quina diferència hi ha entre aquests mats i els que es repeteixen diverses vegades.

Solució:

1.g4! 

A) 1. . . f3 2.g5# ¿Mat model?;

B) 1. . . f3 2.a4# Mat model;

C) 1. . . fxg3 2.g4# Mat model ;

D) 1. . . (c1)mou 2.d3#;

E) 1. . . (c7)mou 2.d5#.

Joc aparent: 1. . . f3 2.g4#.

Nota: En els mats model hi ha d´intervenir totes les peces blanques (excepte rei i peons) i totes les caselles al voltant del rei només poden estar atacades per una sola peça blanca (o bé estar bloquejades per una peça negre). Així doncs els mats B) i C) són mats model, però l´A), encara que es dóna com a tal no ho seria, doncs l´alfil d´a2 no intervé en el mat.

{Covid 6: Problema de A. V. Galickij de 1892. Menció Honorífica del
Sahmatnoe obozrenie. Juguen blanques i fan mat en dues jugades. Heu de
trobar una jugada de joc aparent. La novetat d'aquest problema, més
dificultats per l'autor, és que els mats únics, és a dir aquells que no es
poden fer contra més d'una jugada del negre han de ser mats model. Heu de
veure doncs quina diferència hi ha entre aquests mats i els que es repeteixen
diverses vegades.} 1. g4 $1 {(.)} f3 (1... Kf3 2. Ng5# {¿º?}) (1... fxg3 2.
Qg4# {º}) (1... Nd3 2. Qxd3#) (1... Nxa2 2. Qd3#) (1... Nb3 2. Qd3#) (1... Ne2
2. Qd3#) (1... Nd5 2. Qxd5#) (1... Na6 2. Qd5#) (1... Na8 2. Qd5#) (1... Nb5 2.
Qd5#) (1... Ne6 2. Qd5#) (1... Ne8 2. Qd5#) 2. Qa4# {º. [Joc aparent a la
posició inicial: 1... f3 2. Dg4#]} 1-0

Covid 7: Problema de G. J. Slater de 1907.

Menció honorífica del Western Daily Mercury.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Estudi de Bernhard Horwitz (Neustrelitz, Alemanya 10–05–1807 / Londres, Anglaterra 29–08–1885).

Pintor que va formar part del grup d´escaquistes anomenat "Les Plèiades de Berlín".

Pope 52: Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de V. Novikov

Pope 51: Juguen les blanques i guanyen.

El peó negre d´a2 amenaça de coronar (igual com el corona-virus ha entrat al nostre país), així que ens l´hem d´empescar per aïllar-lo.

1.h7+!

1. . . g8

[Si acceptem immediatament el sacrifici 1. . . xh7 2.e4++– i seguim con a la variant principal.]

2.d5+!

2. . . xh7

[Ara s´havia de menjar la torre, ja que si 2. . . f8 encara és pitxor, per 3.h1 a1+ 4.c2 a2

(4. . . xh1 5.xh1+–)

5.d1 e7 6.c5 xd5 7.xd5+–]

3.e4+

3. . . g7 4.c1!!

4. . . a1+ 5.b1!

Ja el tenim completament aïllat.

5. . . f6 6.c5+–

Finalment un dels dos equips mèdics (peó c o peó f) trobaran la vacuna (coronaran).

{Estudi de V. Novikov Pope 51: Juguen les blanques i guanyen. El peó
negre d'a2 amenaça de coronar (igual com el corona-virus ha entrat al nostre
país), així que ens l'hem d'empescar per aïllar-lo.} 1. Rh7+ $1 {Sacrifici
d'atracció. Prou bé sabeu que per acabar amb la pandèmia s'han de fer
sacrificis.} Kg8 ({Si acceptem immediatament el sacrifici} 1... Kxh7 2. Be4+
$18 {i seguim con a la variant principal.}) 2. Bd5+ $1 {persistint amb el
sacrifici, tal i com estem fent nosaltres.} Kxh7 ({Ara s'havia de menjar la
torre, ja que si} 2... Kf8 {encara és pitxor, per} 3. Rh1 a1=Q+ 4. Kc2 Qa2 (
4... Qxh1 5. Bxh1 $18) 5. Rd1 Ke7 6. c5 Qxd5 7. Rxd5 $18) 3. Be4+ {un escac
intermedi necessari per portar les mascaretes a lloc.} Kg7 4. Kc1 $3 {per
guanyar ens hem d'acostar al virus, però sempre mantenint la distància de
seguretat.} a1=Q+ 5. Bb1 $1 { Ja el tenim completament aïllat.} Kf6 6. c5
$18 {finalment un dels dos equips mèdics (peó c o peó f) trobaran la vacuna
(coronaran).} 1-0

Covid 8: Problema de H. Ahues i A. Volkmann.

Primer premi del SV Dortmund-Hombruch-Barop

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

A més de donar la solució, també heu de dir totes aquelles jugades que també fan mat en 2, excepte per una única defensa de les negres i quina és aquesta resposta (en direm pseudosolucions).

Covid 7: Problema de G. J. Slater de 1907.

Menció honorífica del Western Daily Mercury.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Solució:

1.b4! 

A) 1. . . e5 2.d6#;

B) 1. . . e5 2.f8#;

C) 1. . . e5 2.f3#;

D) 1. . . xe3 2.g3#;

E) 1. . . c3(b2,a1) 2.c3#;

F) 1. . . c5(b6,a7) 2.c5#;

G) 1. . . f6(g7,h8) 2.f6#;

Molt boniques les simetries d´aquesta composició.

{Covid 7: Problema de G. J. Slater de 1907. Menció honorífica del Western
Daily Mercury. Juguen blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Qb4 $1 {(.)}
Ke5 (1... Bxe3 2. Bg3#) (1... Be5 2. Rf3#) (1... e5 2. Qf8#) (1... Bc3 2. Nxc3#
) (1... Ba1 2. Nc3#) (1... Bb2 2. Nc3#) (1... Bc5 2. Nxc5#) (1... Ba7 2. Nc5#)
(1... Bb6 2. Nc5#) (1... Bf6 2. Nxf6#) (1... Bg7 2. Nf6#) (1... Bh8 2. Nf6#) 2.
Qd6# 1-0

Covid 9: Problema de W. A. Shinkman de 1868.

Publicat al American Chess Nuts.

Juguen blanques i fan mat en 2.

Heu de dir si és un problema d´atzucac o d´amenaça de mat a la primera jugada.

Covid 8: Problema de H. Ahues i A. Volkmann.

Primer premi del SV Dortmund-Hombruch-Barop.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

A més de donar la solució, també heu de dir totes aquelles jugades que també fan mat en 2, excepte per una única defensa de les negres i quina és aquesta resposta (en direm pseudosolucions).

1) Solució:

1.c4!

A) 1. . . d8 2.c6#;

B) 1. . . f6 2.d6#;

C) 1. . . (c5)mou 2.d3#;

D) En totes les altres jugades del negre es contesta amb 2.d5# (que és l´idea de la primera jugada del blanc); a més a la resta de jugades de la torre de c8 (excepte Tc7) també es pot fer 2.c6#, com a la variant A).

2) Les pseudosolucions són:

A) 1.c6? falla per d8!;

B) 1.a2(b3)? fallen per b3!;

C) 1.a8(b7)? fallen per b7!;

D) 1.e6(f7,g8)? fallen per xe6!;

E) 1.e4(f3,g2,h1)? fallen per xe4!;

La dificultat de la construcció d´aquesta posició és precisament el fet que les pseudosolucions són totes les altres jugades que es poden fer amb la peça que es mou a la solució real.

F) 1.f1? falla per f8!.

Aquesta pseudosolució es dóna una mica per casualitat, ja que no té cap relació amb les altres.

Finalment dir que la jugada 1.c6+ no és una pseudosolució, ja que la resposta xc6 és obligada, doncs totes les altres serien il·legals i per tant no hi ha cap mat.

{Covid 8: Problema de H. Ahues i A. Volkmann. Primer premi del SV
Dortmund-Hombruch-Barop Juguen blanques i fan mat en dues jugades. A més
de donar la solució, també heu de dir totes aquelles jugades que també fan
mat en 2, excepte per una única defensa de les negres i quina és aquesta
resposta (en direm pseudosolucions).} 1. Bc4 $1 (1. Bc6 $2 Rd8 $1) (1. Ba2 $2
Nb3 $1) (1. Bb3 $2 Nxb3 $1) (1. Ba8 $2 Nb7 $1) (1. Bb7 $2 Nxb7 $1) (1. Be6 $2
Nxe6 $1) (1. Bf7 $2 Ne6 $1) (1. Bg8 $2 Ne6 $1) (1. Be4 $2 Nxe4 $1) (1. Bf3 $2
Ne4 $1) (1. Bg2 $2 Ne4 $1) (1. Bh1 $2 Ne4 $1) (1. Rf1 $2 Rf8 $1) 1... Rd8 (1...
Nf6 2. Bd6#) (1... Nd3 2. Nxd3#) (1... Na4 2. Nd3#) (1... Na6 2. Nd3#) (1...
Nb3 2. Nd3#) (1... Nb7 2. Nd3#) (1... Nd7 2. Nd3#) (1... Ne4 2. Nd3#) (1... Ne6
2. Nd3#) (1... Ra5 2. Rd5#) (1... Rxb4 2. Rd5#) (1... Rb6 2. Rd5#) (1... Rb7 2.
Rd5#) (1... Rbb8 2. Rd5#) (1... Rc7 2. Rd5#) (1... Nf8 2. Rd5#) (1... Ng5 2.
Rd5#) (1... Rc6 2. Rd5# (2. Nxc6#)) (1... Ra8 2. Rd5# (2. Nc6#)) (1... Rcb8 2.
Rd5# (2. Nc6#)) (1... Re8 2. Rd5# (2. Nc6#)) (1... Rf8 2. Rd5# (2. Nc6#)) (1...
Rg8 2. Rd5# (2. Nc6#)) (1... Rh8 2. Rd5# (2. Nc6#)) 2. Nc6# 1-0

Covid 10: Problema de S. Loyd de 1877.

Publicat al Sporting New Yorker.

Juguen blanques i fan mat en 2.

Heu de dir si és un problema d´atzucac o d´amenaça de mat a la primera jugada.

Covid 9: Problema de W. A. Shinkman de 1868.

Publicat al American Chess Nuts.

Juguen blanques i fan mat en 2.

Heu de dir si és un problema d´atzucac o d´amenaça de mat a la primera jugada.

Una posició totalment lineal: Totes les peces a la fila 2.

Solució:

1.f3! (amb idea de 2.c3#)

A) 1. . . xc2 2.xe2# (mat principal, única jugada que les negres podien fer a la posició inicial);

B) 1. . . e1 2.c3#;

C) 1. . . e1 2.f2#;

D) 1. . . e1(,) 2.d3#;

E) 1. . . g1(,,) 2.c3# (que és la idea inicial).

{Covid 9: Problema de W. A. Shinkman de 1868. Publicat al American Chess Nuts.
Juguen blanques i fan mat en 2. Heu de dir si és un problema d'atzucac o
d'amenaça de mat a la primera jugada.} 1. Qf3 $1 Kxc2 (1... Ke1 2. Bc3#) (1...
e1=N 2. Qf2#) (1... e1=Q 2. Qd3#) (1... e1=R 2. Qd3#) (1... e1=B 2. Qd3#) (1...
g1=Q 2. Qc3#) (1... g1=R 2. Qc3#) (1... g1=B 2. Qc3#) (1... g1=N 2. Qc3#) 2.
Qxe2# {:} 1-0

Covid 11: Problema de M. Kovacevic & M. Subotic de 1992.

Tercera recomanació del The Problemist.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

A les pseudosolucions els problemistes els hi diuen Assajos Temàtics (A.T.) i les jugades úniques que eviten el mat Refutacions.

En aquest problema, doncs, heu de trobar també tots els A.T. i les seves corresponents Refutacions.

Covid 10: Problema de S. Loyd de 1877.

Publicat al Sporting New Yorker.

Juguen blanques i fan mat en 2.

Heu de dir si és un problema d´atzucac o d´amenaça de mat a la primera jugada.

Solució:

1.g2!  (Atzucac).

Una jugada del tot inesperada: Autodesclavada.

A) 1. . . xg2 2.xg2#;

B) 1. . . f2+ 2.xf2#;

C) 1. . . e2+ 2.xe2#;

D) 1. . . g3 2.xg3#;

E) 1. . . e2 2.xe2#;

F) 1. . . Altres 2.g4#;

{Covid 10: Problema de S. Loyd de 1877. Publicat al Sporting New Yorker.
Juguen blanques i fan mat en 2. Heu de dir si és un problema d'atzucac o
d'amenaça de mat a la primera jugada.} 1. Rg2 $1 {(.)} Qxg2+ {:} (1... Qf2+ 2.
Rxf2# {:}) (1... Qe2+ 2. Rxe2# {:}) (1... Qg3 2. Rxg3# {:}) (1... e2 {:} 2.
Rxe2#) (1... Ng4 2. Rxg4#) (1... Qg4 2. Rxg4#) (1... Nf5 2. Rg4#) (1... Nf7 2.
Rg4#) (1... Ng8 2. Rg4#) (1... Qd1 2. Rg4#) (1... Qf1 2. Rg4#) (1... Qf4 2.
Rg4#) (1... Qf5 2. Rg4#) (1... Qf6 2. Rg4#) (1... Qf7 2. Rg4#) (1... Qf8 2.
Rg4#) (1... Qh3 2. Rg4#) (1... Qh5 2. Rg4#) 2. Bxg2# {:} 1-0

Covid 12: Problema de B. Sallay de 1980.

Menció Honorífica del Magyar Sakkszövetség (versió).

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Covid 11: Problema de M. Kovacevic & M. Subotic de 1992.

Tercera recomanació del The Problemist.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

A les pseudosolucions els problemistes els hi diuen Assajos Temàtics (A.T.) i les jugades úniques que eviten el mat Refutacions.

En aquest problema, doncs, heu de trobar també tots els A.T. i les seves corresponents Refutacions.

Solució:

1.d4!  (amb idea de ) 2.c1#.

A) 1. . . h8 2.xh8# (Mat principal, que també es donaria si a la posició del diagrama les negres fessin aquesta jugada);

B) 1. . . g(f,e,c)7 2.h3#;

C) 1. . . h3 2.c1# (2.xh3#);

D) 1. . . b6 (b5) 2.c1# (2.c6#);

E) 1. . . Altres 2.c1#.

Assajos Temàtics:

A) 1.d8?  (2.d5# / 2.d1#), si 1. . . g7 2.h4#;

Refutació: 1. . . e7!;

B) 1.e8?  (2.e4# / 2.e1#), si 1. . . g7 2.h5#;

Refutació: 1. . . f7!;

C) 1.f8?  (2.f3# / 2.f1#), si 1. . . f7 2.h6#;

Refutació: 1. . . g7!;

D) 1.g8?  (2.xh7# / 2.d5# / 2.g2# / 2.g1#), si 1. . . h8 2.xh8#;

Refutació: 1. . . g7!;

E) 1.e6?  (2.d5# / 2.e4# / 2.e1#), si 1. . . g(f,e)7 2.h6# (2.h3#);

Refutació: 1. . . h8+!;

F) 1.f5?  (2.xh7# / 2.d5# / 2.e4# / 2.f3# / 2.b1# / 2.f1#), si 1. . . f7 2.h5# (2.h3#);

Refutació: 1. . . h8+!;

G) 1.g4?  (2.d1# / 2.e4# / 2.f3# / 2.g2# / 2.g1#), si 1. . . g7 2.h5# (2.h4# / 2.h3#);

Refutació: 1. . . h8+!;

H) 1.e3(b6,a7)?  2.c1#, si 1. . . g7 2.h3#;

Refutació: 1. . . d7!.

{Covid 11: Problema de M. Kovacevic & M. Subotic de 1992 Tercera recomanació
del The Problemist. Juguen blanques i fan mat en dues jugades. A les
pseudosolucions els problemistes els hi diuen Assajos Temàtics (A.T.) i les
jugades úniques que eviten el mat Refutacions. En aquest problema, doncs heu
de trobar també tots els A.T. i les seves corresponents Refutacions.} 1. Bd4
$1 (1. Qe8 $2 Rf7 $1 (1... Rg7 2. Qh5#)) (1. Qf8 $2 Rg7 $1 (1... Rf7 2. Qh6#))
(1. Qg8 $2 Rg7 $1 (1... Rh8 2. Qxh8#)) (1. Ba7 $2 Rd7 $1 (1... Rg7 2. Qh3#)) (
1. Bb6 $2 Rd7 $1 (1... Rg7 2. Qh3#)) (1. Be3 $2 Rd7 $1 (1... Rg7 2. Qh3#)) (1.
Qf5 $2 Rh8+ $1 (1... Rf7 2. Qh3# (2. Qh5#))) (1. Qg4 $2 Rh8+ $1 (1... Rg7 2.
Qh3# (2. Qh4#) (2. Qh5#))) (1. Qe6 $2 Rh8+ $1 (1... Rg7 2. Qh6# (2. Qh3#)) (
1... Rf7 2. Qh6# (2. Qh3#)) (1... Re7 2. Qh6# (2. Qh3#))) 1... Rh8 (1... Rg7 2.
Qh3#) (1... Rf7 2. Qh3#) (1... Re7 2. Qh3#) (1... Rc7 2. Qh3#) (1... Rd7 2.
Qc1#) (1... Rh6 2. Qc1#) (1... Rh5 2. Qc1#) (1... Rh4 2. Qc1#) (1... Rh2 2.
Qc1#) (1... Rh3 2. Qxh3# (2. Qc1#)) (1... b6 2. Qc1# (2. Qc6#)) (1... b5 2.
Qc1# (2. Qc6#)) 2. Qxh8# {:} 1-0

Covid 13: Problema de M. Havel de 1920.

Cinquè premi del Göteborg schackällskap.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu d´indicar quins són mats model.

Covid 12: Problema de B. Sallay de 1980.

Menció Honorífica del Magyar Sakkszövetség (versió).

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Solució:

1.h1! 

A) 1. . . xc2 2.f3#;

B) 1. . . xe2 2.b3#;

C) 1. . . dxc2+ 2.ed3#;

D) 1. . . dxe2+ 2.cd3#.

Un problema amb solucions simètriques molt originals.

{Covid 12: Problema de B. Sallay de 1980. Menció Honorífica del Magyar
Sakkszövetség (versió). Juguen blanques i fan mat en dues jugades.} 1.
Qh1 $1 {(.)} Rxc2 (1... Rxe2 2. Nb3#) (1... dxc2+ 2. Ned3#) (1... dxe2+ 2.
Ncd3#) 2. Nf3# 1-0

Covid 14: Problema de V. Mojkin de 1973.

Premi Especial del Sahmaty v SSSR.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest és, un problema miniatura, que són aquells en què hi ha un  màxim de 7 peces.

També heu de trobar les jugades del negre de joc aparent.

Covid 13: Problema de M. Havel de 1920.

Cinquè premi del Göteborg schackällskap.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu d´indicar quins són mats model.

Solució:

1.f1!  (amb idea de) 2.a6# / 2.bxc8#;

A) 1. . . d6 2.f6#;

B) 1. . . d6 2.cxb8# Mat model;

C) 1. . . xb7 2.a6#;

D) 1. . . b6 2.bxc8# Mat model;

E) 1. . . a7 2.bxc8# Mat model;

F) 1. . . xc7 2.bxc8# Mat model;

G) 1. . . d4 2.bxc8# Mat model.

{Covid 13: Problema de M. Havel de 1920. Cinquè premi del Göteborg
schackällskap.  Juguen blanques i fan mat en dues jugades. Heu d'indicar
quins són mats model.} 1. Qf1 $1 Kd6 (1... d6 2. cxb8=N# {Mat model.}) (1...
Bxb7 2. Qa6#) (1... Kb6 2. bxc8=N# {Mat model.}) (1... Ba7 2. bxc8=N# {Mat
model.}) (1... Bxc7 2. bxc8=N# {Mat model.}) (1... d4 2. bxc8=N# {Mat model.})
2. Qf6# 1-0

Covid 15: Problema de M. Grünfeld de 1907.

Tercer premi del Münchener Post.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest és, un problema Meredith, que són aquells en què hi ha entre 8 i 12 peces.

També heu de dir quins dels diferents mats que es poden fer són mats model.

Covid 14: Problema de V. Mojkin de 1973.

Premi Especial del Sahmaty v SSSR.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest és, un problema miniatura, que són aquells en què hi ha un màxim de 7 peces.

També heu de trobar les jugades del negre de joc aparent.

Solució:

1.h8!  (amb idea de) 2.h4#;

A) 1. . . f4 2.e5#;

B) 1. . . b8+ 2.xb8#;

C) 1. . . f4 2.h3#;

D) 1. . . xh8 2.e5#;

E) 1. . . e8(f1,f2,f3,f5,f6,f7) 2.h4#;

F) 1. . . a8(c8,d8,g8) 2.h4# (2.e5#; 2.e5#).

Joc aparent (si a la posició del diagrama juguéssin les negres):

A) 1. . . f4 2.g2# Joc aparent;

B) 1. . . e8 2.f2# Joc aparent;

C) 1. . . f2 2.xf2# Joc aparent;

D) 1. . . h8 2.e5# Joc aparent (2.f2# Joc aparent);

E) 1. . . a8(c8,d8,g8) 2.e5# (2.f2# Només aquest mat és joc aparent).

{Covid 14: Problema de V. Mojkin de 1973. Premi Especial del Sahmaty v SSSR.
Juguen blanques i fan mat en dues jugades. Aquest és, un problema
miniatura, que són aquells en què hi ha un màxim de 7 peces. També heu de
trobar les jugades del negre de joc aparent.} 1. Qh8 $1 Kf4 (1... Rb8+ 2. Qxb8#
) (1... Rf4 2. Qh3#) (1... Rxh8 2. Be5#) (1... Re8 2. Qh4#) (1... Rf1 2. Qh4#)
(1... Rf2 2. Qh4#) (1... Rf3 2. Qh4#) (1... Rf5 2. Qh4#) (1... Rf6 2. Qh4#) (
1... Rf7 2. Qh4#) (1... Ra8 2. Qh4# (2. Qe5#) (2. Be5#)) (1... Rc8 2. Qh4# (2.
Qe5#) (2. Be5#)) (1... Rd8 2. Qh4# (2. Qe5#) (2. Be5#)) (1... Rg8 2. Qh4# (2.
Qe5#) (2. Be5#)) 2. Qe5# 1-0

Estudi de Richard Réti

(Pezinok, Eslovàquia 28–05–1889 / Praga, Txèquia 06–06–1929)

Pope 53: Juguen les blanques i guanyen.

Aquest estudi està cuinat, és a dir, que té una solució alternativa.

Primer feu el següent i després busqueu la solució alternativa.

*******************************************************

Estudi de Richard Réti.

Correció d´André Chéron

(França, Colombes 25–09–1895 / Leysin 12–09–1980)

Pope 53 (corregit): Juguen les blanques i guanyen.

Estudi de Bernhard Horwitz (Neustrelitz, Alemanya 10–05–1807 / Londres, Anglaterra 29–08–1885).

Pintor que va formar part del grup d´escaquistes anomenat "Les Plèiades de Berlín".

Pope 52: Juguen les blanques i guanyen.

Si mirem detingudament la posició, de seguida ens adonem que, per poder guanyar, les blanques han de coronar el peó de b7, però com fer-ho?

1.g8

1. . . a7 2.d4!

2. . . b8

[Si s´accepta el sacrifici 2. . . xd4 3.b8+ xe7 4.xc7+ ara el negre té tres opcions, on veurem l´excel·lent ubicació del rei blanc.

A) 4. . . f6 5.xf7+ e5

(5. . . g5 6.g7+ xg7+ 7.xg7 f5 8.c7+–)

6.g7+ 6. . . d5 7.xd4+ xd4 8.c7+–;

B) 4. . . e6 5.xf7+ d6

(Si 5. . . e5+– veure Raigs-X 1)

6.d7+ 6. . . c5 7.xd4+ xd4 8.c7+–;

C) 4. . . e8 5.b8+ e7

(5. . . d8 6.c7 xb8 7.cxb8++–)

6.f8+ Sense el rei blanc a g8 aquest escac no seria possible.

6. . . e6

(6. . . f6 7.g7+ 7. . . f5 8.xd4+–)

7.xf7+ d6+– veure Raigs-X 2

(Si 7. . . e5+– veure Raigs-X 1).]

3.c5

3. . . f5

[o 3. . . f6 4.g7 f5 5.f6 f4 6.e6 f3 7.f2+– seguint com a la línia principal.]

4.g7

4. . . f4 5.f6

5. . . f3

6.f2 [Cinquè i últim pas, bloquejar el peó d´f2 i deixar a les negres en situació d´atzucac.]

[S´ha d´estar atent, encara les blanques podien arruïnar la partida 6.e6? f2 7.xf2 a7 8.xa7= Taules per ofegat.]

6. . . xb7

[6. . . a7 7.xa7 f2 8.b8#]

7.cxb7 d7 8.b8+–.

{Estudi de Bernhard Horwitz (Neustrelitz, Alemanya 10-05-1807 / Londres,
Anglaterra 29-08-1885). Pintor que va formar part del grup d'escaquistes
anomenat "Les Plèiades de Berlín". Pope 52: Juguen les blanques i
guanyen. Si mirem detingudament la posició, de seguida ens adonem que, per
poder guanyar, les blanques han de coronar el peó de b7, però com fer-ho?} 1.
Kg8 {Primer pas, portar el rei a un lloc segur, preparant, la combinació
Raigs-X que es produirà més endevant.} Qa7 2. Bd4 $1 {Segón pas, sacrificar
l'alfil per desviar la dama de la casella de coronació.} Qb8 ({Si s'accepta
el sacrifici} 2... Qxd4 3. b8=Q+ Kxe7 4. Qxc7+ {ara el negre té tres opcions,
on veurem l'excel·lent ubicació del rei blanc.} Ke8 (4... Kf6 5. Qxf7+ Ke5 (
5... Kg5 6. Qg7+ Qxg7+ 7. Kxg7 Kf5 8. c7 $18) 6. Qg7+ {Raigs-X 1} Kd5 7. Qxd4+
Kxd4 8. c7 $18) (4... Ke6 5. Qxf7+ Kd6 ({Si} 5... Ke5 $18 {veure Raigs-X 1}) 6.
Qd7+ {Raigs-X 2} Kc5 7. Qxd4+ Kxd4 8. c7 $18) 5. Qb8+ Ke7 (5... Qd8 6. c7 Qxb8
7. cxb8=Q+ $18) 6. Qf8+ {Sense el rei blanc a g8 aquest escac no seria possible
} Ke6 (6... Kf6 7. Qg7+ {Raigs-X 3} Kf5 8. Qxd4 $18) 7. Qxf7+ Kd6 $18 {veure
Raigs-X 2} ({Si} 7... Ke5 $18 {veure Raigs-X 1})) 3. Bc5 {Tercer pas, tapar la
sortida de la dama negra i protegir el peó blanc d'e7.} f5 ({o} 3... f6 4. Kg7
f5 5. Kf6 f4 6. Ke6 f3 7. Bf2 $18 {seguint com a la línia principal.}) 4. Kg7
{Quart pas, anar amb el rei a protegir el peó per alliberar l'alfil.} f4 5.
Kf6 {Ja està protegit.} f3 {} 6. Bf2 $22 {Cinquè i últim pas, bloquejar
el peó d'f2 i deixar a les negres en situació d'atzucac.} ({S'ha d'estar
atent, encara les blanques podien arruïnar la partida} 6. Ke6 $2 f2 7. Bxf2
Qa7 8. Bxa7 $11 {Taules per ofegat.}) 6... Qxb7 (6... Qa7 7. Bxa7 f2 8. b8=Q#)
7. cxb7 Kd7 8. b8=Q $18 1-0

Covid 16: Problema de J. Korponai de 1977.

Segon premi de l´Élet és Tudomány.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Un problema Meredith de 12 peces, amb la particularitat que hi ha el mateix nombre de peces blanques que de negres.

Heu de dir també quins són mats model, que són els que es farien també a la posició inicial si juguessin les negres.

Covid 15: Problema de M. Grünfeld de 1907.

Tercer premi del Münchener Post.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest és, un problema Meredith, que són aquells en què hi ha entre 8 i 12 peces.

També heu de dir quins dels diferents mats que es poden fer són mats model.

1.b5!  (amb idea de) 2.c6# / f5# ;

A) 1. . . xb5 2.d5#;

B) 1. . . axb5 2.c2# Mat model;

C) 1. . . gxf3 2.g5# Mat model;

D) 1. . . g3 2.xh5#;

E) 1. . . e8 2.f5#;

F) 1. . . f7(g6) 2.c6#;

G) 1. . . a5 2.c6# (2.f5#).

{Covid 15: Problema de M. Grünfeld de 1907. Tercer premi del Münchener Post.
Juguen blanques i fan mat en dues jugades. Aquest és, un problema
Meredith, que són aquells en què hi ha entre 8 i 12 peces. També heu de dir
quins dels diferents mats que es poden fer són mats model.} 1. Bb5 $1 Kxb5 (
1... axb5 2. Rc2# {Mat model.}) (1... gxf3 2. Rg5# {Mat model.}) (1... g3 2.
Qxh5#) (1... Be8 2. Qf5#) (1... Bf7 2. Qc6#) (1... Bg6 2. Qc6#) (1... a5 2.
Qc6# (2. Qf5#)) 2. Qd5# 1-0

Covid 17: Problema de G. E. Carpenter de 1873.

Publicat al Dubuque Chess Journal.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Anem a l´altre extrem, una miniatura de 4 peces i només una de negra.

Covid 16: Problema de J. Korponai de 1977.

Segon premi de l´Élet és Tudomány.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Un problema Meredith de 12 peces, amb la particularitat que hi ha el mateix nombre de peces blanques que de negres.

Heu de dir també quins són mats model, que són els que es farien també a la posició inicial si juguessin les negres.

Solució:

1.a1!  (Atzucac)

A) 1. . . xg1 2.xg1#;

B) 1. . . g2 2.xg2#;

C) 1. . . g4 2.xg4#;

D) 1. . . g5+ 2.xg5#;

E) 1. . . e5 2.b6#;

F) 1. . . h3 2.xg3#;

G) 1. . . e3 2.b1#;

Excepte aquest últim tots són mats model.

{Covid 16: Problema de J. Korponai de 1977. Segon premi de l'Élet és
Tudomány. Juguen blanques i fan mat en dues jugades. Un problema Meredith
de 12 peces, amb la particularitat que hi ha el mateix nombre de peces
blanques que de negres.} 1. Ra1 $1 {(.)} Qxg1 (1... Qg2 2. Qxg2#) (1... Qg4 2.
Qxg4#) (1... Qg5+ 2. Qxg5#) (1... e3 2. Qb1#) (1... e5 2. Qb6#) (1... h3 2.
Qxg3#) 2. Rxg1# 1-0

Covid 18: Els problemes bessons.

******************************************************

a) Problema de B. Larsson de 1945.

Publicat al Eskilstuna Kurien.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu de trobar tres Assajos Temàtics (A.T.) i les seves corresponents refutacions.

******************************************************

b) Problema de J. Hartong de 1948.

Segona recomanació del Bulletin Ouvrier des Echecs.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu de trobar dos Assajos Temàtics (A.T.) i les seves corresponents refutacions.

Covid 17: Problema de G. E. Carpenter de 1873.

Publicat al Dubuque Chess Journal.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Anem a l´altre extrem, una miniatura de 4 peces i només una de negra.

Solució:

1.h3! e4 2.c4#.

{Covid 17: Problema de G. E. Carpenter de 1873 Publicat al Dubuque Chess
Journal. Juguen blanques i fan mat en dues jugades. Anem a l'altre extrem,
una miniatura de 4 peces i només una de negra.} 1. Qh3 $1 Ke4 2. Rc4# 1-0

Covid 19: El virus mutant.

Problema de G. P. Latzel de 1955.

Primer lloc del matx Nederland – Deutschland.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

a) Original.

b) Mutació.

Covid 18: Els problemes bessons.

a) Problema de B. Larsson de 1945.

Publicat al Eskilstuna Kurien.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu de trobar tres Assajos Temàtics (A.T.) i les seves corresponents refutacions.

Solució:

1.h4!  (Atzucac)

A) 1. . . d6 / d5 2.a4#;

B) 1. . . f6 / f5 2.h5#.

Assajos Temàtics:

A) 1.a5? f5!

1. . . f6 2.h5#;

1. . . d6 / d5 2.d8# (2.b5#; 2.a4#).

B) 1.b1? f5!

1. . . f6 2.g6#;

1. . . d6 / d5 2.b5#.

C) 1.h1? d5!

1. . . d6 2.c6#;

1. . . f6 / f5 2.h5#.

{Covid 18: Els problemes bessons. a) Problema de B. Larsson de 1945. Publicat
al Eskilstuna Kurien. Juguen blanques i fan mat en dues jugades. Heu de
trobar tres Assajos Temàtics (A.T.) i les seves corresponents refutacions.} 1.
Qh4 $1 {(.)} (1. Qa5 $2 f5 $1 (1... f6 2. Qh5#) (1... d6 2. Qd8# (2. Qb5#) (2.
Qa4#)) (1... d5 2. Qd8# (2. Qb5#) (2. Qa4#))) (1. Qb1 $2 f5 $1 (1... f6 2. Qg6#
) (1... d6 2. Qb5#) (1... d5 2. Qb5#)) (1. Qh1 $2 d5 $1 (1... d6 2. Qc6#) (1...
f6 2. Qh5#) (1... f5 2. Qh5#)) 1... d6 (1... d5 2. Qa4#) (1... f6 2. Qh5#) (
1... f5 2. Qh5#) 2. Qa4# 1-0

b) Problema de J. Hartong de 1948.

Segona recomanació del Bulletin Ouvrier des Echecs.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu de trobar dos Assajos Temàtics (A.T.) i les seves corresponents refutacions.

Solució:

1.a1!  (Atzucac)

A) 1. . . e6 / e5 2.a3#;

B) 1. . . g6 / g5 2.h8#.

Assajos Temàtics:

A) 1.a6? g6!

1. . . g5 2.h6#;

1. . . e6 / e5 2.a3# (2.d6#).

B) 1.c1? g5!

1. . . g6 2.h6#;

1. . . e6 / e5 2.a3# (2.c5#).

{b) Problema de J. Hartong de 1948. Segona recomanació del Bulletin Ouvrier
des Echecs. Juguen blanques i fan mat en dues jugades. Heu de trobar dos
Assajos Temàtics (A.T.) i les seves corresponents refutacions.} 1. Qa1 $1 {(.)
} (1. Qa6 $2 g6 $1 (1... g5 2. Qh6#) (1... e6 2. Qa3# (2. Qd6#)) (1... e5 2.
Qa3# (2. Qd6#))) (1. Qc1 $2 g5 $1 (1... g6 2. Qh6#) (1... e6 2. Qa3# (2. Qc5#))
(1... e5 2. Qa3# (2. Qc5#))) 1... e6 (1... e5 2. Qa3#) (1... g6 2. Qh8#) (1...
g5 2. Qh8#) 2. Qa3# 1-0

ARS ANTIQUA.

Durant un prolongat període, les composicions no eren altra cosa que fragments decisius trets de partides imaginàries o reals, en els quals la igualtat material es mantenia fins a la combinació final.

L´ideal artístic dels primitius es reflectia en posicions bastant complexes on negres i blanques tenien el mateix nombre de peces, així com en solucions llargues de fins a 12 i 15 jugades, amb escacs successius imposats per la precària situació del rei blanc amenaçat de mat immediat.

*******************************************************************************

Històric 1:

Problema de Philipp Stamma "el Siri" (Alepo, Síria Otomana 1705 / Londres, Anglaterra 1755).

De la col·lecció del llibre "Cent posicions desesperades" de 1737.

Juguen les blanques i fan mat en vuit jugades.

Covid 19: El virus mutant.

Problema de G. P. Latzel de 1955.

Primer lloc del matx Nederland – Deutschland.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

a) Original.

Solució:

1.g6!  (Atzucac)

A) 1. . . g4 2.e5#;

B) 1. . . xg6 2.d5#;

C) 1. . . h5 2.g2#;

D) 1. . . f5 (1. . . h5) 2.g3#.

{Covid 19: El virus mutant. Problema de G. P. Latzel de 1955. Primer lloc del
matx Nederland - Deutschland. Juguen blanques i fan mat en dues jugades. a)
Original.} 1. Ng6 $1 {(.)} Kg4 (1... Kxg6 2. Rd5#) (1... Kh5 2. Rg2#) (1... Kf5
2. Rg3#) (1... h5 2. Rg3#) 2. Re5# 1-0

b) Mutació.

Solució:

1.xh6!  (Atzucac)

A) 1. . . xf4 2.c1#;

B) 1. . . f6 / h4 2.e7#;

C) 1. . . xh6 2.g8# (2.g8#).

{ b) Mutació.} 1. Nxh6 $1 {(.)} Kxf4 (1... Kf6 2. Be7#) (1... Kh4 2. Be7#)
(1... Kxh6 2. g8=Q# (2. g8=R#)) 2. Qc1# 1-0

ARS NOVA.

La gran innovació respecte de l´Ars antiqua consisteix a substituir el principi de l´equilibri de forces pel d´economia de forces.

*******************************************************************************

Històric 2:

Problema de Pierre Auguste d´Orville (Sant Petersburg, Rússia 15–05–1804 / Regensburg, Alemanya 11–11–1864).

Principal artífex d´aquesta reforma, al seu judici i el dels seus deixebles, el problema havia de tenir només les peces estrictament necessàries per portar a terme una idea, buscant un desenvolupament estètic en una posició agradable i despullada d´elements inútils.

Publicat a "Le Palamède" el 1837.

Juguen les blanques i fan mat en cinc jugades.

La gran superioritat de les forces blanques enfront d´un rei sol (rex solus) descarta tota noció de combat: la posició és "inversemblant" i sense cap analogia amb la de qualsevol partida jugada.

Així el compositor pot realitzar el seu pensament, concretant en maniobres subtils que desemboquen en un mat econòmic i pur (mat model) de gran bellesa.

ARS ANTIQUA.

Durant un prolongat període, les composicions no eren altra cosa que fragments decisius trets de partides imaginàries o reals, en els quals la igualtat material es mantenia fins a la combinació final.

L´ideal artístic dels primitius es reflectia en posicions bastant complexes on negres i blanques tenien el mateix nombre de peces, així com en solucions llargues de fins a 12 i 15 jugades, amb escacs successius imposats per la precària situació del rei blanc amenaçat de mat immediat.

*******************************************************************************

Històric 1:

Problema de Philipp Stamma "el Siri" (Alepo, Síria Otomana 1705 / Londres, Anglaterra 1755).

De la col·lecció del llibre "Cent posicions desesperades" de 1737.

Juguen les blanques i fan mat en vuit jugades.

1.xc7+! xc7

2.xa7+! xa7

3.a1+ b8 4.a8+! xa8 5.b6+ b8

[5. . . a7 6.a2+ b8 7.a8#]

6.d8+ c8

7.xc8+ a7 8.a8#.

Aquesta sèrie brutal d´escacs, imposats per l´amenaça de mat en una jugada que plana sobre el rei blanc, no són gran cosa, i en canvi constitueix un dels millors exemples de l´Ars antiqua.

Després de Stamma vingueren Del Río, Lolli, Ponziani, etc., tots presenten problemes del mateix tipus. Una idèntica fidelitat a la doctrina de l´equilibri de forces serveix de guia exclusiva als compositors de l´època.

{ARS ANTIQUA. Durant un prolongat període, les composicions no eren altra
cosa que fragments decisius trets de partides imaginàries o reals, en els
quals la igualtat material es mantenia fins a la combinació final. L'ideal
artístic dels primitius es reflectia en posicions bastant complexes on negres
i blanques tenien el mateix nombre de peces, així com en solucions llargues
de fins a 12 i 15 jugades, amb escacs successius imposats per la precària
situació del rei blanc amenaçat de mat immediat.
*******************************************************************************
******************************************************************************
Històric 1: Problema de Philipp Stamma "el Siri" (Alepo, Síria Otomana 1705 /
Londres, Anglaterra 1755). De la col·lecció del llibre "Cent posicions
desesperades" de 1737. Juguen les blanques i fan mat en vuit jugades.} 1.
Bxc7+ $1 Rxc7 (1... Ka8 2. Nb6#) 2. Qxa7+ $1 Kxa7 (2... Kc8 3. Nb6#) 3. Ra1+
Kb8 4. Ra8+ $1 Kxa8 5. Nb6+ Kb8 (5... Ka7 6. Ra2+ Kb8 7. Ra8#) 6. Rd8+ Rc8 (
6... Ka7 7. Ra8#) 7. Rxc8+ Ka7 8. Ra8# { Aquesta sèrie brutal d'escacs,
imposats per l'amenaça de mat en una jugada que plana sobre el rei blanc, no
són gran cosa, i en canvi constitueix un dels millors exemples de l'Ars
antiqua. Després de Stamma vingueren Del Río, Lolli, Ponziani, etc., tots
presenten problemes del mateix tipus. Una idèntica fidelitat a la doctrina de
l'equilibri de forces serveix de guia exclusiva als compositors de l'època. A
finals del segle XIX, a Alemanya, Anglaterra, França, es fan grans esforços
per difondre la cultura del problema, però tot i la varietat de les
publicacions que es fan arreu, s'arriba a un punt en què es reflecteix una
manifesta incapacitat d'innovació. Aquest moment és el més crític en la
història del problema d'escacs.} 1-0

Històric 3:

Problema de Ferdinand Julius Brede (Alemanya, Szczecin 1799 / Altona 15–12–1849).

Col·lecció de 1843.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest compositor, contemporani de l´anterior i com ell abanderat de la reforma, exposa aquí una idea completament nova en aquella època.

Aquesta posició ens xoca d´entrada per la presència de moltes peces negres, cap d´elles, però, és supèrflua. Són aquí per replicar l´atac de les blanques, o per garantir la correcció del problema.

ARS NOVA.

La gran innovació respecte de l´Ars antiqua consisteix a substituir el principi de l´equilibri de forces pel d´economia de forces.

*******************************************************************************

Històric 2:

Problema de Pierre Auguste d´Orville (Sant Petersburg, Rússia 15–05–1804 / Regensburg, Alemanya 11–11–1864).

Principal artífex d´aquesta reforma, al seu judici i el dels seus deixebles, el problema havia de tenir només les peces estrictament necessàries per portar a terme una idea, buscant un desenvolupament estètic en una posició agradable i despullada d´elements inútils.

Publicat a "Le Palamède" el 1837.

Juguen les blanques i fan mat en cinc jugades.

La gran superioritat de les forces blanques enfront d´un rei sol (rex solus) descarta tota noció de combat: la posició és "inversemblant" i sense cap analogia amb la de qualsevol partida jugada.

Així el compositor pot realitzar el seu pensament, concretant en maniobres subtils que desemboquen en un mat econòmic i pur (mat model) de gran bellesa.

1.ge5 e3 2.c3 d2 3.c4+! xd3 4.b4! xc4 5.e2#

{ARS NOVA. La gran innovació respecte de l'Ars antiqua consisteix a
substituir el principi de l'equilibri de forces pel d'economia de forces.
Històric 2: Problema de Pierre Auguste d'Orville (Sant Petersburg, Rússia
15-05-1804 / Regensburg, Alemanya 11-11-1864). Principal artífex d'aquesta
reforma, al seu judici i el dels seus deixebles, el problema havia de tenir
només les peces estrictament necessàries per portar a terme una idea,
buscant un desenvolupament estètic en una posició agradable i despullada
d'elements inútils. Publicat a "Le Palamède" el 1837. Juguen les
blanques i fan mat en cinc jugades. La gran superioritat de les forces
blanques enfront d'un rei sol (rex solus) descarta tota noció de combat: la
posició és "inversemblant" i sense cap analogia amb la de qualsevol partida
jugada. Així el compositor pot realitzar el seu pensament, concretant en
maniobres subtils que desemboquen en un mat econòmic i pur (mat model) de
gran bellesa.} 1. Nge5 Ke3 2. c3 Kd2 3. Nc4+ $1 Kxd3 4. b4 $1 Kxc4 5. Be2# {
} 1-0

Frank James Marshall - Carl Schlechter.

Primer Torneig Internacional de Mestres de Sant Sebastià.

Ronda 15, 16–03–1911.

Pope 54: Juguen les negres.

Les negres van fer 1. . . Re4. A quin resultat porta aquesta jugada?

Mireu quines alternatives tenen les negres i finalment digueu si són taules o guanyen negres.

L´època de transició (quarta i cinquena dècada del segle XIX).

L´ideal artístic d´aquesta era de renovació, s´inspira sovint en el concepte de "dificultat" per donar interès a la recerca de la solució.

A les regles tècniques de la correcció, de la unicitat de la clau i del respecte a l´enunciat, s´afegeixen les següents: Consciència de la forma i el fons, economia del contingut, llei de contrastos, llei de l´unitat i les seves variacions i cerca d´originalitat.

La clau és, generalment, una jugada tranquil·la, un sorprenent sacrifici de peça o una maniobra discreta cap a un punt del tauler lluny del rei que ha de rebre mat. Alguns autors fan servir un altre procediment, consistent en fer que a una primera jugada brutal li segueixi una segona molt dissimulada. Altres, finalment, busquen sobretot la realització d´un pla estratègic amb múltiples possibilitats de desenvolupament.

*******************************************************************************

Històric 4:

Problema del reverend Henry Augustus Loveday (Anglaterra, 03–08–1815 / Delhi, Índia 09–01–1848).

Publicat primer per Howard Staunton a la seva cèlebre revista "The Chess Player´s Chronicle" sota el títol de "Problema indi" l´any 1845.

Unes setmanes més tard Pierre-Charles Fournier de Saint-Amant també el va reproduir en la seva no menys famosa publicació "Le Palamède".

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Històric 3:

Problema de Ferdinand Julius Brede (Alemanya, Szczecin 1799 / Altona 15–12–1849).

Col·lecció de 1843.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest compositor, contemporani de l´anterior i com ell abanderat de la reforma, exposa aquí una idea completament nova en aquella època.

Aquesta posició ens xoca d´entrada per la presència de moltes peces negres, cap d´elles, però, és supèrflua. Són aquí per replicar l´atac de les blanques, o per garantir la correcció del problema.

1.xd4+ bxd4

[1. . . gxd4 2.xe6#;

1. . . 2xd4 2.c3#;

1. . . 6xd4 2.xc5#;

1. . . exd4 2.f5#;

1. . . xd4 2.xe7#]

2.xb7#.

Aquesta solució sembla heroica, ja que la torre s´immola en mig d´un grup compacte de peces enemigues. Però el que hem de retenir és que el seu sacrifici suscita vàries respostes que donen peu a sis mats diferents. Tal és el quid d´aquesta obra que es pot tenir per prototip del gènere.

Així doncs, per Brede no compte ja tant la bellesa del mat com la seva multiplicitat. La composició s´enriqueix així amb una nova fórmula artística: les variants.

{Històric 3: Problema de Ferdinand Julius Brede (Alemanya, Szczecin 1799 /
Altona 15-12-1849). Col·lecció de 1843. Juguen les blanques i fan mat en
dues jugades. Aquest compositor, contemporani de l'anterior i com ell
abanderat de la reforma, exposa aquí una idea completament nova en aquella
època. Aquesta posició ens xoca d'entrada per la presència de moltes peces
negres, cap d'elles, però, és supèrflua. Són aquí per replicar l'atac de
les blanques, o per garantir la correcció del problema.} 1. Rxd4+ Rbxd4 (1...
Rgxd4 2. Bxe6#) (1... N2xd4 2. Nc3#) (1... N6xd4 2. Qxc5#) (1... exd4 2. Rf5#)
(1... Bxd4 2. Nxe7#) 2. Qxb7# { Aquesta solució sembla heroica, ja que la
torre s'immola en mig d'un grup compacte de peces enemigues. Però el que hem
de retenir és que el seu sacrifici suscita vàries respostes que donen peu a
sis mats diferents. Tal és el quid d'aquesta obra que es pot tenir per
prototip del gènere. Així doncs, per Brede no compte ja tant la bellesa del
mat com la seva multiplicitat. La composició s'enriqueix així amb una nova
fórmula artística: les variants.} 1-0

Estudi de Richard Réti.

Pezinok, Eslovàquia 28–05–1889 / Praga, Txèquia 06–06–1929

Pope 53: Juguen les blanques i guanyen.

Aquest estudi està cuinat, és a dir, que té una solució alternativa.

Heu de trobar les dues solucions.

1.g4

[1.d3+ És l´altra solució que es detalla a la correcció de Chéron.]

1. . . d2 2.xe2 xe2

Entrant en un final de torre contra peó, evidentment aquesta solució no formaria part d´un problema.

3.c1

[3.a8? porta a taules 3. . . f3 4.c2

(4.e8+ d2 5.d8+ e2=)

4. . . f2 5.e8+ f3 6.f8+ g2 7.g8+ f3 8.f8+ g2=]

3. . . f3 4.a2+

Aquest escac és la clau del perquè de la jugada anterior.

4. . . e1

Tècnicament resulta interessant la necessitat de portar al rei negre (pels moviments 3 i 4) a la primera fila.

[4. . . e3 5.d1 f2 6.a3+ e4 7.e2+–]

5.a8 f2 6.e8+ f1 7.d2 g2 8.g8+ f1

9.f8 g2 10.e2 g1 11.xf2+–

{Estudi de Richard Réti (Pezinok, Eslovàquia 28-05-1889 / Praga, Txèquia
06-06-1929) Pope 53: Juguen les blanques i guanyen. Aquest estudi està
cuinat, és a dir, que té una solució alternativa. Heu de trobar les dues
solucions.} 1. Bg4 (1. Rd3+ {És l'altra solució que es detalla a la
correcció de Chéron.}) 1... Kd2 2. Bxe2 Kxe2 {Entrant en un final de torre
contra peó, evidentment aquesta solució no formaria part d'un problema.} 3.
Kc1 (3. Ra8 $2 {porta a taules} f3 4. Kc2 (4. Re8+ Kd2 5. Rd8+ Ke2 $11) 4... f2
5. Re8+ Kf3 6. Rf8+ Kg2 7. Rg8+ Kf3 8. Rf8+ Kg2 $11) 3... f3 4. Ra2+ {Aquest
escac és la clau del perquè de la jugada anterior.} Ke1 { Tècnicament
resulta interessant la necessitat de portar al rei negre (pels moviments 3 i 4)
a la primera fila.} (4... Ke3 5. Kd1 f2 6. Ra3+ Ke4 7. Ke2 $18) 5. Ra8 f2 6.
Re8+ Kf1 7. Kd2 Kg2 8. Rg8+ Kf1 9. Rf8 Kg2 10. Ke2 Kg1 11. Rxf2 $18 1-0

*************************************************

Correció d´André Chéron.

França, Colombes 25–09–1895 / Leysin 12–09–1980

Pope 53 (corregit): Juguen les blanques i guanyen.

Per guanyar en aquesta posició, sembla que s´haurà de jugar un final de torre contra peó, per aconseguir-ho ens haurem d´ajudar amb la tàctica.

La primera jugada és evident:

1.d3+ e1 2.f3!

Ara els dos peons estan bloquejats, per tant s´ha de moure el rei.

2. . . d2

[Si 2. . . d1 3.g4 d2

(3. . . e1 la trampa, ara ve un escac doble 4.d3# que és mat, perquè la dama negra tapa l´únic lloc per on podia fugir el rei.)

4.f2 després d´aquesta clavada els dos peons negres cauen

4. . . f3 5.xf3 e3 6.xe2+ xf3 7.e8+–]

3.f1! exf1

[3. . . e1 la mateixa trampa un altre cop 4.d3# si bé el mat és una mica diferent.]

4.xf1 e3 5.c2

I ara guanyar aquest final ja és qüestió de tècnica.

5. . . f3 6.e1+

[Sempre s´ha d´estar atent, perquè encara ens podem equivocar si, per exemple, juguem 6.d1? f2 7.h1 f3 8.f1 e3= i taules per repetició.]

6. . . f4

[6. . . f2 7.d2 g2 8.e3 f2 9.e2 g1 10.xf2+–]

7.d2 f2 8.f1 f3 9.d3 g2 10.e2 g3 11.xf2+–.

{Estudi de Richard Réti. Correció d'André Chéron (França, Colombes
25-09-1895 / Leysin 12-09-1980) Pope 53 (corregit): Juguen les blanques i
guanyen. Per guanyar en aquesta posició, sembla que s'haurà de jugar un
final de torre contra peó, per aconseguir-ho ens haurem d'ajudar amb la
tàctica.} {La primera jugada és evident:} 1. Rd3+ Ke1 2. Rf3 $1 {Ara els dos
peons estan bloquejats, per tant s'ha de moure el rei.} Kd2 ({Si} 2... Kd1 3.
Bg4 Kd2 (3... e1=Q {la trampa, ara ve un escac doble} 4. Rd3# {que és mat,
perquè la dama negra tapa l'únic lloc per on podia fugir el rei.}) 4. Rf2 {
després d'aquesta clavada els dos peons negres cauen} f3 5. Bxf3 Ke3 6. Rxe2+
Kxf3 7. Re8 $18) 3. Bf1 $1 exf1=Q (3... e1=Q {la mateixa trampa un altre cop}
4. Rd3# {si bé el mat és una mica diferent.}) 4. Rxf1 Ke3 5. Kc2 {i ara
guanyar aquest final ja és qüestió de tècnica.} f3 6. Re1+ {} ({Sempre
s'ha d'estar atent, perquè encara ens podem equivocar si, per exemple, juguem
} 6. Kd1 $2 f2 7. Rh1 Kf3 8. Rf1 Ke3 $11 {i taules per repetició.}) 6... Kf4 (
6... Kf2 7. Kd2 Kg2 8. Ke3 f2 9. Re2 Kg1 10. Rxf2 $18) 7. Kd2 f2 8. Rf1 Kf3 9.
Kd3 $22 Kg2 10. Ke2 Kg3 11. Rxf2 $18 1-0

Històric 5:

Problema de Théodore Adrien Louis Herlin.

Lille, França: 22–07–1817 / 02–11–1889.

"Un anònim de Lille".

Publicat a "Le Palamède" el 1845.

Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.

L´època de transició (quarta i cinquena dècada del segle XIX).

L´ideal artístic d´aquesta era de renovació, s´inspira sovint en el concepte de "dificultat" per donar interès a la recerca de la solució.

A les regles tècniques de la correcció, de la unicitat de la clau i del respecte a l´enunciat, s´afegeixen les següents: Consciència de la forma i el fons, economia del contingut, llei de contrastos, llei de l´unitat i les seves variacions i cerca d´originalitat.

La clau és, generalment, una jugada tranquil·la, un sorprenent sacrifici de peça o una maniobra discreta cap a un punt del tauler lluny del rei que ha de rebre mat. Alguns autors fan servir un altre procediment, consistent en fer que a una primera jugada brutal li segueixi una segona molt dissimulada. Altres, finalment, busquen sobretot la realització d´un pla estratègic amb múltiples possibilitats de desenvolupament.

*******************************************************************************

Històric 4:

Problema del reverend Henry Augustus Loveday (Anglaterra, 03–08–1815 / Delhi, Índia 09–01–1848).

Publicat primer per Howard Staunton a la seva cèlebre revista "The Chess Player´s Chronicle" sota el títol de "Problema indi" l´any 1845.

Unes setmanes més tard Pierre-Charles Fournier de Saint-Amant també el va reproduir en la seva no menys famosa publicació "Le Palamède".

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

La idea fonamental d´aquest problema, la novetat del qual va constituir un desafiament a la perspicàcia dels millors problemistes de l´època, es desenvolupa en tres fases diferents:

1.c1!

1) Una "misteriosa" jugada d´alfil que travessa la casella crucial (casella crítica) d2.

1. . . b5 2.d2!

2) La intercepció provisional de la diagonal d´aquest alfil per la torre per a deixar al rei negre una casella de fugida i evitar així les taules per ofegat.

2. . . f4 3.d4#

3) El mat mitjançant un escac doble fet per la bateria Torre/Alfil.

Tal és el tema indi (o Loveday), generador d´altres temes molt variats.

Aquest problema va arribar a ocupar un lloc d´honor en la història de l´art escaquístic.

{L'època de transició (quarta i cinquena dècada del segle XIX). L'ideal
artístic d'aquesta era de renovació, s'inspira sovint en el concepte de
"dificultat" per donar interès a la recerca de la solució. A les regles
tècniques de la correcció, de la unicitat de la clau i del respecte a
l'enunciat, s'afegeixen les següents: Consciència de la forma i el fons,
economia del contingut, llei de contrastos, llei de l'unitat i les seves
variacions i cerca d'originalitat. La clau és, generalment, una jugada
tranquil·la, un sorprenent sacrifici de peça o una maniobra discreta cap a
un punt del tauler lluny del rei que ha de rebre mat. Alguns autors fan servir
un altre procediment, consistent en fer que a una primera jugada brutal li
segueixi una segona molt dissimulada. Altres, finalment, busquen sobretot la
realització d'un pla estratègic amb múltiples possibilitats de
desenvolupament.
*******************************************************************************
******************************************************************************
Històric 4: Problema del reverend Henry Augustus Loveday (Anglaterra,
03-08-1815 / Delhi, Índia 09-01-1848). Publicat primer per Howard Staunton a
la seva cèlebre revista "The Chess Player's Chronicle" sota el títol de
"Problema indi" l'any 1845. Unes setmanes més tard Pierre-Charles Fournier de
Saint-Amant també el va reproduir en la seva no menys famosa publicació "Le
Palamède". Juguen les blanques i fan mat en tres jugades. La idea
fonamental d'aquest problema, la novetat del qual va constituir un desafiament
a la perspicàcia dels millors problemistes de l'època, es desenvolupa en
tres fases diferents:} 1. Bc1 $1 {1) Una "misteriosa" jugada d'alfil que
travessa la casella crucial (casella crítica) d2.} b5 2. Rd2 $1 {2) La
intercepció provisional de la diagonal d'aquest alfil per la torre per a
deixar al rei negre una casella de fugida i evitar així les taules per ofegat.
} Kf4 3. Rd4# {3) El mat mitjançant un escac doble fet per la bateria Torre/
Alfil. Tal és el tema indi (o Loveday), generador d'altres temes molt
variats. Aquest problema va arribar a ocupar un lloc d'honor en la història
de l'art escaquístic.} 1-0

Històric 6:

Problema de M. Pybus.

Publicat al "Chess Player´s Chronicle" el 1849.

Juguen les blanques i fan mat en set jugades.

Aquest problema presenta una posició "extravagant", molt aliena al que podria esperar-se d´una partida real.

Històric 5:

Problema de Théodore Adrien Louis Herlin.

Lille, França: 22–07–1817 / 02–11–1889.

"Un anònim de Lille".

Publicat a "Le Palamède" el 1845.

Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.

El tema Herlin consta de tres fases:

1.c7

1) La peça que efectua la jugada clau (aquí el rei) ocupa la casella crítica (c7) per a formar una bateria.

1. . . a5 2.f6 a6 3.d8

2) Una peça de llarg abast (aquí l´alfil) es desplaça entorn d´aquesta casella per a anar a emboscar-se darrere del seu rei.

3. . . a5 4.b7#

3) El mat és donat per totes dues peces gràcies a un escac a la descoberta (el rei allibera la diagonal de l´alfil).

Es tracta, en suma, d´una maniobra d´emboscada (moviment pericrític) precedida d´una jugada d´intercepció preventiva amb vista a un mat per escac a la descoberta.

Observi´s que en el "tema Herlin" no apareixen les taules per ofegat.

Del problema de Herlin es derivaran moltes altres obres importants que vindran després.

{Històric 5: Problema de Théodore Adrien Louis Herlin. Lille, França
22-07-1817 / 02-11-1889 "Un anònim de Lille". Publicat a "Le Palamède" el
1845. Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades. El tema Herlin
Consta de tres fases:} 1. Kc7 {1) La peça que efectua la jugada clau (aquí
el rei) ocupa la casella crítica (c7) per a formar una bateria.} Ka5 2. Bf6
Ka6 3. Bd8 {2) Una peça de llarg abast (aquí l'alfil) es desplaça entorn
d'aquesta casella per a anar a emboscar-se darrere del seu rei.} Ka5 4. Kb7# {
3) El mat és donat per totes dues peces gràcies a un escac a la descoberta
(el rei allibera la diagonal de l'alfil). Es tracta, en suma, d'una
maniobra d'emboscada (moviment pericrític) precedida d'una jugada
d'intercepció preventiva amb vista a un mat per escac a la descoberta.
Observi's que en el "tema Herlin" no apareixen les taules per ofegat. Del
problema de Herlin es derivaran moltes altres obres importants que vindran
després.} 1-0

Històric 7:

Problema de Karl Ernst Adolf Anderssen (Alemanya, Breslau 06–07–1818 / 13–03–1879).

Nota: Breslàvia o Breslau l´any 1818 pertanyia al Regne de Prússia i el 1879 a l´Imperi Alemany, mentre que actualment és la Wroclaw de Polònia.

Publicat al "Leipziger Illustrierte Zeitung" de 1849.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Aquest és un problema "aristocràtic" (sense peons) i pertany a un autèntic aristòcrata dels escacs: Adolf Anderssen, campió (oficiós) del món i pare de la famosa "partida Immortal".

Històric 6:

Problema de M. Pybus.

Publicat al "Chess Player´s Chronicle" el 1849.

Juguen les blanques i fan mat en set jugades.

Aquest problema presenta una posició "extravagant", molt aliena al que podria esperar-se d´una partida real.

La seva enginyosa idea resideix en què el mat el donarà la peça aparentment menys idònia: l´alfil, tancat en la seva primera fila després d´un compacte mur de peons bloquejats.

1.g5 g8 2.h7 h8 3.d2!

3. . . g8

[si 3. . . c(e)xd2 4.f6 d1 (,, ) 5.h7#.]

4.c1 h8 5.a3!

5. . . g8

[a 5. . . bxa3 segueix com abans 6.f6 a2 7.h7#]

6.f6+ f8

7.xb4#.

{Històric 6: Problema de M. Pybus. Publicat al "Chess Player's Chronicle" el
1849. Juguen les blanques i fan mat en set jugades. Aquest problema
presenta una posició "extravagant", molt aliena al que podria esperar-se
d'una partida real. La seva enginyosa idea resideix en què el mat el donarà
la peça aparentment menys idònia: l'alfil, tancat en la seva primera fila
després d'un compacte mur de peons bloquejats.} 1. Ng5 Kg8 2. Nh7 Kh8 3. Bd2
$1 {primer pas cap a la glòria} ({noti's que si immediatament} 3. Nf6 $2 $11 {
quedaria ofegat el rei negre.}) 3... Kg8 ({si} 3... cxd2 4. Nf6 d1=Q (4... d1=R
5. Rh7#) (4... d1=B 5. Rh7#) (4... d1=N 5. Rh7#) 5. Rh7#) ({és el mateix} 3...
exd2 4. Nf6 d1=Q (4... d1=R 5. Rh7#) (4... d1=B 5. Rh7#) (4... d1=N 5. Rh7#) 5.
Rh7#) 4. Bc1 Kh8 5. Ba3 $1 {segon pas gloriós} Kg8 ({a} 5... bxa3 {segueix
com abans} 6. Nf6 a2 7. Rh7#) 6. Nf6+ Kf8 (6... Kh8 7. Rh7#) 7. Bxb4# {} 1-0

Històric 8:

Problema de Walter Grimshaw.

Anglaterra, Dewsbury 12–03–1832 / Whitby 27–12–1890.

Publicat al "The Illustrated London News" de 1850.

Juguen les blanques i fan mat en cinc jugades.

Històric 7:

Problema de Karl Ernst Adolf Anderssen (Alemanya, Breslau 06–07–1818 / 13–03–1879).

Nota: Breslàvia o Breslau l´any 1818 pertanyia al Regne de Prússia i el 1879 a l´Imperi Alemany, mentre que actualment és la Wroclaw de Polònia.

Publicat al "Leipziger Illustrierte Zeitung" de 1849.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Aquest és un problema "aristocràtic" (sense peons) i pertany a un autèntic aristòcrata dels escacs: Adolf Anderssen, campió (oficiós) del món i pare de la famosa "partida Immortal".

La idea consisteix en un "bloqueig" amb interferència en g6.

1.b1! h5

[1. . . f7 2.xf7#;

1. . . g6+ 2.xg6#;

1. . .  mou 2.g8#;

1. . .  mou 2.xg7#;

1. . . (d7-a4) 2.f7# (2.g6#)]

2.g6 xg6+

[2. . .  mou 3.g8#;

2. . . (g4-d1) 3.f7#;

2. . . h6 3.xg7# (3.xg7#; 3.xh6#) ]

3.xg6#.

Les set obres que vindran constitueixen en cert sentit el punt culminant de l´època de transició, tan rica en troballes estratègiques que van ennoblir la idea de la composició de problemes.

{Històric 7: Problema de Karl Ernst Adolf Anderssen (Alemanya, Breslau
06-07-1818 / 13-03-1879). Nota: Breslàvia o Breslau l'any 1818 pertanyia al
Regne de Prússia i el 1879 a l'Imperi Alemany, mentre que actualment és la
Wroclaw de Polònia. Publicat al "Leipziger Illustrierte Zeitung" de 1849.
Juguen les blanques i fan mat en tres jugades. Aquest és un problema
"aristocràtic" (sense peons) i pertany a un autèntic aristòcrata dels
escacs: Adolf Anderssen, campió (oficiós) del món i pare de la famosa
"partida Immortal". La idea consisteix en un "bloqueig" amb interferència en
g6.} 1. Kb1 $1 Bh5 (1... Bf7 2. Nxf7#) (1... Bg6+ 2. Nxg6#) (1... Ne6 2. Rg8#)
(1... Nf5 2. Rg8#) (1... Nh5 2. Rg8#) (1... Rh6 2. Bxg7#) (1... Rh5 2. Bxg7#) (
1... Rh4 2. Bxg7#) (1... Rh3 2. Bxg7#) (1... Rh2 2. Bxg7#) (1... Rh1 2. Bxg7#)
(1... Bd7 2. Nf7# (2. Ng6#)) (1... Bc6 2. Nf7# (2. Ng6#)) (1... Bb5 2. Nf7# (2.
Ng6#)) (1... Ba4 2. Nf7# (2. Ng6#)) 2. Rg6 Bxg6+ (2... Ne8 3. Rg8#) (2... Ne6
3. Rg8#) (2... Nf5 3. Rg8#) (2... Bg4 3. Nf7#) (2... Bf3 3. Nf7#) (2... Be2 3.
Nf7#) (2... Bd1 3. Nf7#) (2... Rh6 3. Nf7# (3. Bxg7#) (3. Rxh6#)) 3. Nxg6# {
Les set obres que vindran constitueixen en cert sentit el punt culminant
de l'època de transició, tan rica en troballes estratègiques que van
ennoblir la idea de la composició de problemes.} 1-0

Històric 9:

Problema d´Antonín Novotný.

Txèquia, Dobromilice 22–08–1827 / Brno 09–03–1871.

Publicat al "Leipziger Illustrierte Zeitung" de 1854.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Històric 8:

Problema de Walter Grimshaw.

Anglaterra, Dewsbury 12–03–1832 / Whitby 27–12–1890.

Publicat al "The Illustrated London News" de 1850.

Juguen les blanques i fan mat en cinc jugades.

1.c8!  (amb idea de) 2.c5# / 2.d2#.

1. . . xc8!

[1. . . e6 / xc8 2.e5#;

1. . . f2 / xf4 / xd6 2.c5#;

1. . . e3 2.c5# (2.d3#);

1. . . f2 / g1 / f(h)7 / f(h)5 / e6(7) / g mou 2.c5# (2.d2#);

1. . . e5 2.c5# (2.d2#; 2.xe5#);

1. . . e6 / d8 / ef8 2.c5# (2.d2#; 2.e5#);

1. . . d7 2.c5+ e6 3.e5#.]

2.f6!  (amb idea de) 3.c4#.

2. . . e6

[2. . . e5 3.xe5#;

2. . . e6 / e6 3.e5#;

2. . . e3 / f2 / f(h)7 / h mou /  mou (excepte e6) / e7 / g mou 3.c4#;

2. . . d8 / ef8 3.c4# (3.e5#).]

3.d4+! xd4 4.f5+!

4. . . d5 5.c4#.

Aquest problema ens brinda un bonic sacrifici de dama i un mat model, però l´essencial de la seva estratègia característica consisteix en la interceptació de l´alfil negre (c8) per la torre del seu mateix color en la casella crítica e6, que precisament l´alfil havia travessat en la seva primera jugada.

Es dóna, per tant, una jugada crítica seguida d´una interceptació per una peça també negra, però de marxa diferent. Aquest tipus de maniobra, que rep el nom d´interceptació Grimshaw, serà més tard explotada de diverses maneres, fins i tot en els problemes de "mat en 2" on és obligatòriament recíproca.

Observi´s que fins i tot en el problema que comentem apareix aquesta reciprocitat, en la subvariant 2. f6!, e6; 3. e5 mat.

{Històric 8: Problema de Walter Grimshaw (Anglaterra, Dewsbury 12-03-1832 /
Whitby 27-12-1890) Publicat al "The Illustrated London News" de 1850.
Juguen les blanques i fan mat en cinc jugades.} 1. Bc8 $1 Bxc8 $1 (1... Ne6 2.
Qe5#) (1... Rxc8 2. Qe5#) (1... Nf2 2. Qc5#) (1... Nxf4 2. Qc5#) (1... Kxd6 2.
Qc5#) (1... e3 2. Qc5# (2. Qd3#)) (1... f2 2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Ng1 2. Qc5#
(2. Qd2#)) (1... Nf7 2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Nh7 2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Bf5
2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Bh5 2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Re6 2. Qc5# (2. Qd2#)) (
1... Re7 2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Rgf8 2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Rg6 2. Qc5# (2.
Qd2#)) (1... Rg7 2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Rh8 2. Qc5# (2. Qd2#)) (1... Re5 2.
Qc5# (2. Qd2#) (2. Qxe5#)) (1... Be6 2. Qc5# (2. Qd2#) (2. Qe5#)) (1... Rd8 2.
Qc5# (2. Qd2#) (2. Qe5#)) (1... Ref8 2. Qc5# (2. Qd2#) (2. Qe5#)) (1... Bd7 2.
Qc5+ Ke6 3. Qe5#) 2. Qf6 $1 Re6 {Tallant la defensa de la casella d6} (2... Re5
3. Qxe5#) (2... Ne6 3. Qe5#) (2... Be6 3. Qe5#) (2... e3 3. c4#) (2... f2 3.
c4#) (2... Nf2 3. c4#) (2... Nxf4 3. c4#) (2... Ng1 3. c4#) (2... Nf7 3. c4#) (
2... Nh7 3. c4#) (2... Ba6 3. c4#) (2... Bb7 3. c4#) (2... Bd7 3. c4#) (2...
Bf5 3. c4#) (2... Bg4 3. c4#) (2... Re7 3. c4#) (2... Rgf8 3. c4#) (2... Rg6 3.
c4#) (2... Rg7 3. c4#) (2... Rh8 3. c4#) (2... Ref8 3. c4# (3. Qe5#)) (2... Rd8
3. c4# (3. Qe5#)) 3. Qd4+ $1 Kxd4 4. Nf5+ $1 {jugada possible gràcies a la
interceptació de l'alfil negre per la torre} Kd5 5. c4# { Aquest problema
ens brinda un bonic sacrifici de dama i un mat model, però l'essencial de la
seva estratègia característica consisteix en la interceptació de l'alfil
negre (c8) per la torre del seu mateix color en la casella crítica e6, que
precisament l'alfil havia travessat en la seva primera jugada. Es dóna, per
tant, una jugada crítica seguida d'una interceptació per una peça també
negra, però de marxa diferent. Aquest tipus de maniobra, que rep el nom
d'interceptació Grimshaw, serà més tard explotada de diverses maneres, fins
i tot en els problemes de "mat en 2" on és obligatòriament recíproca.
Observi's que fins i tot en el problema que comentem apareix aquesta
reciprocitat, en la subvariant 2. Qf6!, Be6; 3. Qe5 mat.} 1-0

Històric 10:

Problema de Henry Turton.

Anglaterra, Shipston-on-Stour 16–04–1832 / Derby 14–04–1881).

Publicat al "The Illustrated London News" de 1856.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Històric 9:

Problema d´Antonín Novotný.

Txèquia, Dobromilice 22–08–1827 / Brno 09–03–1871.

Publicat al "Leipziger Illustrierte Zeitung" de 1854.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.f5!  (amb idea de) 2.f4#

1. . . f8

[A) 1. . . xf5 2.f7  (amb idea de) 3.d6# (3.7g5#)

A1) 2. . . e6 / h5 /  mou (excepte b2, c3, d4, e5 i f8) 3.d6#;

A2) 2. . . b5(e8) / e5(f8) / d8(h6) 3.7g5#;

A3) 2. . . d4 3.d6# (3.7g5#; 3.d2#; 3.3g5#);

A4) 2. . . Altres (3.7g5#) ;

B) 1. . . d5 2.d2+ d4 3.xd5#;

C) 1. . . e6 2.d2+ d4 3.d5#;

D) 1. . . e5 2.xe5#;

E) 1. . . xh6 2.e5#;

F) 1. . . f8 2.f4# (2.e5#);

G) 1. . . d4 2.f4# (2.d2#; 2.g5#);

H) 1. . . Altres 2.f4#.]

2.f6!  (amb idea de) 3.f4# (3.e5#; 3.d2#; 3.g5#)

2. . . xf6

[2. . . xf6 3.f4#;

2. . . xh6 3.e5#;

2. . . xf5 3.d2# (3.g5#);

2. . . e6 3.e5# (3.d2#);

2. . . d5 3.e5# (3.d2#; 3.g5#);

2. . . d8 3.f4# (3.e5#; 3.g5#);

2. . . e8 3.f4# (3.d2#; 3.g5#);

2. . . b5 3.f4# (3.e5#; 3.d2#; 3.g5#);

2. . . Altres 3.f4# (3.e5#; 3.d2#; 3.g5#).]

3.e5#.

Com en el Grimshaw, les peces temàtiques són negres i de marxa diferent, però la seva interceptació és recíproca i s´efectua a partir del sacrifici d´una peça blanca en la casella crítica f6 (casella d´interceptació).

Tal és la característica de la interceptació Novotný, que també serà diversament explotada per l´estratègia moderna.

{Històric 9: Problema d'Antonín Novotný (Txèquia, Dobromilice 22-08-1827 /
Brno 09-03-1871). Publicat al "Leipziger Illustrierte Zeitung" de 1854.
Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.} 1. Rf5 $1 Rf8 (1... Bxf5 2. Nf7
Bd4 (2... Ne6 3. Nd6#) (2... Bh3 3. Nd6#) (2... Bg4 3. Nd6#) (2... Be6 3. Nd6#)
(2... Bg6 3. Nd6#) (2... Bd7 3. Nd6#) (2... Bh7 3. Nd6#) (2... Bf6 3. Nd6#) (
2... Bc8 3. Nd6#) (2... Bh6 3. Nd6#) (2... Rh5 3. Nd6#) (2... Nb5 3. N7g5#) (
2... Ne8 3. N7g5#) (2... Bf8 3. N7g5#) (2... Be5 3. N7g5#) (2... Rh6 3. N7g5#)
(2... Rd8 3. N7g5#) (2... Na6 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2... Nd5 3. Nd6# (3. N7g5#))
(2... Na8 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2... Bxb2 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2... Bc3 3. Nd6#
(3. N7g5#)) (2... Rh7 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2... Ra8 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2...
Rb8 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2... Rc8 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2... Rxh4 3. Nd6# (3.
N7g5#)) (2... Re8 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2... Rf8 3. Nd6# (3. N7g5#)) (2... Rg8
3. Nd6# (3. N7g5#)) 3. Nd6# (3. N7g5#) (3. Nd2#) (3. N3g5#)) (1... Nd5 2. Nd2+
Kd4 3. Rxd5#) (1... Ne6 2. Nd2+ Kd4 3. Rd5#) (1... Be5 2. Rxe5#) (1... Bxh6 2.
Re5#) (1... Ba6 2. Rf4#) (1... Bb7 2. Rf4#) (1... Be6 2. Rf4#) (1... Bd7 2.
Rf4#) (1... Bxb2 2. Rf4#) (1... Bc3 2. Rf4#) (1... Bf6 2. Rf4#) (1... Na6 2.
Rf4#) (1... Ne8 2. Rf4#) (1... Na8 2. Rf4#) (1... Nb5 2. Rf4#) (1... Rh7 2.
Rf4#) (1... Rd8 2. Rf4#) (1... Re8 2. Rf4#) (1... Rg8 2. Rf4#) (1... Rxh6 2.
Rf4#) (1... Bf8 2. Rf4# (2. Re5#)) (1... Bd4 2. Rf4# (2. Nd2#) (2. Ng5#)) 2.
Bf6 $1 Rxf6 (2... Bxf6 3. Rf4#) (2... Bxh6 3. Re5#) (2... Bxf5 3. Nd2# (3. Ng5#
)) (2... Ne6 3. Re5# (3. Nd2#)) (2... Nd5 3. Re5# (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2...
Rd8 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Ng5#)) (2... Re8 3. Rf4# (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2...
Nb5 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2... Na8 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#
) (3. Ng5#)) (2... Na6 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2... Ne8 3. Rf4#
(3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2... Bd7 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#))
(2... Ba6 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2... Bh8 3. Rf4# (3. Re5#) (
3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2... Bb7 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2... Be6
3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2... Rf7 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#) (
3. Ng5#)) (2... Rg8 3. Rf4# (3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#)) (2... Rh8 3. Rf4# (
3. Re5#) (3. Nd2#) (3. Ng5#)) 3. Re5# { Com en el Grimshaw, les peces
temàtiques són negres i de marxa diferent, però la seva interceptació és
recíproca i s'efectua a partir del sacrifici d'una peça blanca en la casella
crítica f6 (casella d'interceptació). Tal és la característica de la
interceptació Novotný, que també serà diversament explotada per
l'estratègia moderna.} 1-0

Històric 11:

Problema de George Nelson Cheney.

Syracuse, Nova York, Estats Units d´Amèrica 02–04–1837 / Primera batalla de Bull Run 21–07–1861.

Publicat al "Brooklyn Standard" de 1860.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

El problema d´avui té dues parts, primer una posició model i després un final de partida, on s´aprofita la idea de la posició model per guanyar.

Estudi Anònim (posició model).

Pope 55–a: Juguen les blanques i guanyen.

*******************************************************************************

Exhibició de simultànies de Mikhail Moisevich Botvinnik jugades a Moscou el 1945.

Pope 55–b: Juguen les blanques i guanyen.

Històric 10:

Problema de Henry Turton.

Anglaterra, Shipston-on-Stour 16–04–1832 / Derby 14–04–1881).

Publicat al "The Illustrated London News" de 1856.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.h8!  (amb idea de) 2.a3#

1. . . b4

A) 1. . . a8

[Falsa és la solució que dóna l´autor: 2.g7?

(2. . . a2 3.g1#)

per 2. . . a3+!.]

2.c3!  (amb idea de) 3.xb2#

[A1) 2. . . a2 3.c1#;

A2) 2. . . a3 3.xa3#;

A3) 2. . . xh8 3.a3# (3.a5#);

A4) 2. . . a5 3.xb2# (3.xa5#);

A5) 2. . . b(c,d,e,f,g)8 3.xb2# (3.a3#; 3.a5#);

A6) 2. . . Altres 3.xb2#.];

B) 1. . . a2 2.c3  (amb idea de) 3.xb2# (3.a5#)

[B1) 2. . . b4 / a8 3.xb2#;

B2) 2. . . xh8 / b1( ) 3.a5#;

B3) 2. . . b1 3.b2# (3.a1#);

B4) 2. . . b1 3.b2# (3.a5#; 3.a1#);

B5) 2. . . a1 3.xb2# (3.a5#; 3.a3#);

B6) 2. . . Altres 3.xb2# (3.a5#).];

C) 1. . . c3 2.xc3  (amb idea de) 3.xb2# (3.a3#; 3.a5#)

[C1) 2. . . b4 / a8 3.xb2#;

C2) 2. . . a2 3.xb2# (3.a5#);

C3) 2. . . xh8 3.a3# (3.a5#);

C4) 2. . . Altres 3.xb2# (3.a3#; 3.a5#).];

D) 1. . . Altres 2.a3#.

2.g7!  (amb idea de) 3.xb2# (3.a7#)

2. . . a8

[2. . . c7 3.xb2#;

2. . . c3 / xh8 3.a7#;

2. . . Altres 3.xb2# (3.a7#).]

3.xb2#.

L´essencial d´aquest problema es troba en la variant principal, a saber:

1) Una casella crítica (g7).

2) Un desallotjament de línia per una peça inferior (aquí l´alfil) que travessa la casella crítica.

3) L´ocupació d´aquesta casella per una peça superior (aquí la dama).

4) El mat donat per la segona peça sostinguda per la primera, i actuant en sentit invers d´aquesta.

Es tracta del doblament Turton, del qual han sortit diverses variacions.

Nota: Quan la casella crítica és travessada per la peça superior i ocupada per la inferior, que després es desplaça en sentit invers de la primera, tenim l´anomenat doblament Loyd-Turton.

{Històric 10: Problema de Henry Turton (Anglaterra, Shipston-on-Stour
16-04-1832 / Derby 14-04-1881). Publicat al "The Illustrated London News" de
1856. Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.} 1. Bh8 $1 b4 (1...
Ra8 2. Qc3 $1 ({Falsa és la solució que dóna l'autor:} 2. Qg7 $2 {per} Ra3+
$1 (2... Ra2 3. Qg1#)) 2... Ra2 (2... Ra3 3. Qxa3#) (2... b4 3. Qxb2#) (2... h6
3. Qxb2#) (2... h5 3. Qxb2#) (2... Ka2 3. Qxb2#) (2... Ra4 3. Qxb2#) (2... Ra6
3. Qxb2#) (2... Ra7 3. Qxb2#) (2... Rxh8 3. Qa3# (3. Qa5#)) (2... Ra5 3. Qxb2#
(3. Qxa5#)) (2... Rg8 3. Qxb2# (3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rf8 3. Qxb2# (3. Qa3#
) (3. Qa5#)) (2... Rb8 3. Qxb2# (3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rc8 3. Qxb2# (3.
Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rd8 3. Qxb2# (3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Re8 3. Qxb2# (3.
Qa3#) (3. Qa5#)) 3. Qc1#) (1... Ka2 2. Qc3 b4 (2... Ra8 3. Qxb2#) (2... Rxh8 3.
Qa5#) (2... b1=Q 3. Qa5#) (2... b1=R 3. Qa5#) (2... b1=N 3. Qb2# (3. Qa1#)) (
2... h6 3. Qxb2# (3. Qa5#)) (2... h5 3. Qxb2# (3. Qa5#)) (2... Rc6 3. Qxb2# (3.
Qa5#)) (2... Rc7 3. Qxb2# (3. Qa5#)) (2... Rb8 3. Qxb2# (3. Qa5#)) (2... Rd8 3.
Qxb2# (3. Qa5#)) (2... Re8 3. Qxb2# (3. Qa5#)) (2... Rf8 3. Qxb2# (3. Qa5#)) (
2... Rg8 3. Qxb2# (3. Qa5#)) (2... b1=B 3. Qb2# (3. Qa5#) (3. Qa1#)) (2... Ka1
3. Qxb2# (3. Qa5#) (3. Qa3#)) 3. Qxb2#) (1... c3 2. Qxc3 b4 (2... Ra8 3. Qxb2#)
(2... Rxh8 3. Qa3# (3. Qa5#)) (2... Ka2 3. Qxb2# (3. Qa5#)) (2... h6 3. Qxb2# (
3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... h5 3. Qxb2# (3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... c4 3. Qxb2# (
3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rg8 3. Qxb2# (3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rf8 3. Qxb2#
(3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rc6 3. Qxb2# (3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rc7 3. Qxb2#
(3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rb8 3. Qxb2# (3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Rd8 3. Qxb2#
(3. Qa3#) (3. Qa5#)) (2... Re8 3. Qxb2# (3. Qa3#) (3. Qa5#)) 3. Qxb2#) (1... h6
2. Qa3#) (1... h5 2. Qa3#) (1... Rxh8 2. Qa3#) (1... Rg8 2. Qa3#) (1... Rf8 2.
Qa3#) (1... Rc6 2. Qa3#) (1... Rc7 2. Qa3#) (1... Rb8 2. Qa3#) (1... Rd8 2.
Qa3#) (1... Re8 2. Qa3#) 2. Qg7 $1 Ra8 (2... Rc7 3. Qxb2#) (2... c3 3. Qa7#) (
2... Rxh8 3. Qa7#) (2... b3 3. Qxb2# (3. Qa7#)) (2... h6 3. Qxb2# (3. Qa7#)) (
2... h5 3. Qxb2# (3. Qa7#)) (2... Ka2 3. Qxb2# (3. Qa7#)) (2... Rg8 3. Qxb2# (
3. Qa7#)) (2... Rf8 3. Qxb2# (3. Qa7#)) (2... Rc6 3. Qxb2# (3. Qa7#)) (2... Rb8
3. Qxb2# (3. Qa7#)) (2... Rd8 3. Qxb2# (3. Qa7#)) (2... Re8 3. Qxb2# (3. Qa7#))
3. Qxb2# { L'essencial d'aquest problema es troba en la variant principal,
a saber: 1) Una casella crítica (g7). 2) Un desallotjament de línia per una
peça inferior (aquí l'alfil) que travessa la casella crítica. 3)
L'ocupació d'aquesta casella per una peça superior (aquí la dama). 4) El
mat donat per la segona peça sostinguda per la primera, i actuant en sentit
invers d'aquesta. Es tracta del doblament Turton, del qual han sortit diverses
variacions. Nota: Quan la casella crítica és travessada per la peça
superior i ocupada per la inferior, que després es desplaça en sentit invers
de la primera, tenim l'anomenat doblament Loyd-Turton.} 1-0

Frank James Marshall - Carl Schlechter.

Primer Torneig Internacional de Mestres de Sant Sebastià.

Ronda 15, 16–03–1911.

Pope 54: Juguen les negres.

Les negres van fer 1. . . Re4. A quin resultat porta aquesta jugada?

Mireu quines alternatives tenen les negres i finalment digueu si són taules o guanyen negres.

1. . . g4

[1. . . e4? després d´una llarga partida les negres van abaixar la guàrdia creient que tenien aquest final guanyat i cometen un greu error 2.f2 d3 3.f3 g5 4.f2 e4 5.e2 f4 6.f2 g4

(6. . . g4 7.g2 h4 8.g1 f3 9.h1 g3 10.g1 g2 11.h3 g3=)

7.g2 h4 8.h3+ aquí es van signar les taules 8. . . f5 9.f3=]

2.f1 h3 3.g1 h4 4.h1 g5 5.g1 g4 6.h1 g3 7.hxg3 hxg3 8.g1 g2

9.f2 h2 10.f3 g1–+.

A continuació podeu veure en el tauler mòbil la partida sencera tal com va ser jugada:

1. d4 Nf6 2. c4 c5 3. e3 e6 4. Nc3 d5 5. Nf3 Bd6 6. a3 O-O 7. dxc5 Bxc5 8. Be2
Nc6 9. b4 Bd6 10. Bb2 a5 11. c5 axb4 12. axb4 Rxa1 13. Qxa1 Nxb4 14. O-O Bxc5
15. Na4 Bd6 16. g4 Nc6 17. Rd1 Ne8 18. Nc3 Ne5 19. Nb5 Nxf3+ 20. Bxf3 Be7 21.
e4 Qb6 22. Nc3 dxe4 23. Nxe4 f5 24. gxf5 Rxf5 25. Bg2 Rd5 26. Bd4 Qd8 27. Bf3
Kf8 28. Ng3 Rd7 29. Kg2 e5 30. Bxe5 Rxd1 31. Bxd1 Qd5+ 32. f3 Qd2+ 33. Be2 Qh6
34. Qc3 Bh3+ 35. Kf2 b5 36. Qd4 Qc6 37. Qf4+ Kg8 38. Nf5 Qc5+ 39. Kg3 Bxf5 40.
Qxf5 Bd6 41. f4 Bxe5 42. fxe5 g6 43. Qe6+ Kf8 44. Bf3 Qg1+ 45. Kh3 Qe3 46. Kg2
Qg5+ 47. Kf2 Qe7 48. Qd5 Qh4+ 49. Ke3 Qe1+ 50. Kd4 Qd2+ 51. Ke4 Qxd5+ 52. Kxd5
Ke7 53. Bg4 h5 54. Be2 Nc7+ 55. Kc6 Ne6 56. Bxb5 Nd4+ 57. Kc5 Nxb5 58. Kxb5 Ke6
59. Kc4 Kxe5 60. Kd3 Kf4 61. Ke2 Ke4 $2 (61... Kg4 62. Kf1 Kh3 63. Kg1 h4 64.
Kh1 g5 65. Kg1 g4 66. Kh1 g3 67. hxg3 hxg3 68. Kg1 g2 69. Kf2 Kh2 70. Kf3 g1=Q
$19) 62. Kf2 Kd3 63. Kf3 g5 64. Kf2 Ke4 65. Ke2 Kf4 66. Kf2 Kg4 67. Kg2 h4 68.
h3+ 1/2-1/2

Històric 12:

Problema de Johannes Seeberger.

Àustria, Graz 17–09–1843 / Lindewiese 11–11–1879.

Publicat al "Illustreret Familie Journal" de 1860.

Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.

Històric 11:

Problema de George Nelson Cheney.

Syracuse, Nova York, Estats Units d´Amèrica 02–04–1837 / Primera batalla de Bull Run 21–07–1861.

Publicat al "Brooklyn Standard" de 1860.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.a8! (bloqueig)

1. . . fxg4

[Si 1. . . f4 2.e4 fxg3

(2. . . f3 ad libitum 3.d3#)

3.d3#]

2.b7! d5 3.d3#.

Tema Cheney-Loyd: sacrifici passiu definitiu per interceptació per a evitar les taules per ofegat. El mat no té res en comú amb la clau.

{Històric 11: Problema de George Nelson Cheney (Syracuse, Nova York, Estats
Units d'Amèrica 02-04-1837 / Primera batalla de Bull Run 21-07-1861).
Publicat al "Brooklyn Standard" de 1860 Juguen les blanques i fan mat en
tres jugades.} 1. Ba8 $1 {(bloqueig)} fxg4 ({Si} 1... f4 2. Be4 fxg3 (2... f3 {
(ad libitum)} 3. Rd3#) 3. Rd3#) 2. Kb7 $1 Kd5 3. Rd3# { Tema Cheney-Loyd:
sacrifici passiu definitiu per interceptació per a evitar les taules per
ofegat. El mat no té res en comú amb la clau.} 1-0

Històric 13:

Problema de Frank Healey.

Anglaterra, Londres 19–11–1828 / 17–02–1906.

Primer premi del "Bristol Times" de 1861.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Històric 12:

Problema de Johannes Seeberger.

Àustria, Graz 17–09–1843 / Lindewiese 11–11–1879.

Publicat al "Illustreret Familie Journal" de 1860.

Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.

El problema d´avantguarda, molt avançat per al seu temps, conté ja elements típics de la composició moderna, entre altres el concepte de combinació lògica que consta de dos plans:

1) El pla principal o assaig temàtic (joc virtual).

2) El pla secundari o pla previ (joc preparatori).

Vegem la solució:

1) L´assaig temàtic (o pla principal):

1.a3?  (amb idea de) 2.xc5 i 3.d6#

fracassa a causa de 1. . . e6!

[l´autor dóna erròniament 1. . . c4! 2.xc5? f1+ 3.xf1?

(3.xf1? taules per ofegat, però no s´adona que el negre pot fer 3. . . h5 i llavors 4.d6#)

3. . . f3 etcètera.]

2.xc5? h3+ 3.xh3? f3 etcètera.]

2) Joc real:

1.a8!  (amb idea de) 2.f8+ f7 3.xf7#

1. . . xa8

[ A) 1. . . d7 2.a3 e5

A1) 2. . . c5 3.f8+ f7 4.xf7#;

A2) 2. . . b6(b8,f6,f8) 3.d6#;

A3) 2. . . altres 3.d6+ e5 4.xe5#.

3.d6 b7(c6)

(3. . . altres 4.xe5#)

4.xe5# (4.f8#).

B) 1. . . f7 2.gxf7

B1) 2. . . e6 3.f8+ xf8 4.xf8#;

B2) 2. . . altres 3.f8# (3.f8#).

2. . . d7 3.f8+ xf8

(3. . . f6 4.d6#)

4.xf8#;

C) 1. . . e6 2.a3 c5 (2. . . altres 3. d6 #) 3.f8+ f7 4.xf7#;

D) 1. . . c6(b7) 2.f8#;

E) 1. . . altres 2.f8+ f7 3.xf7#.]

2.a3!  (amb idea de) 3.xc5 i 4.d6#

2. . . b7!

[2. . . d3(d7) 3.d6+ e5 4.xe5#;

2. . . b3(a4,a6,e6) 3.d6#;

2. . . altres 3.xc5 i 4.d6#.]

3.e7! (bloqueig) h5

[3. . . d6 4.xd6#;

3. . . Altres 4.d6#.]

4.g5#.

En resum: 1) un atac prematur (en assaig temàtic) fracassa davant la parada de l´alfil negre que gaudeix de la seva llibertat; 2) una maniobra preparatòria (el pla previ) empeny l´alfil cap a la casella desfavorable a8, on 3) serà immobilitzat de manera que després de 3. e7! (finalitat del pla principal) les negres es trobin 4) en posició d´atzucac (obligació de jugar), la qual cosa dóna lloc al mat.

També aquest tema Seeberger serà més tard explotat de diverses maneres.

{Històric 12: Problema de Johannes Seeberger (Àustria, Graz 17-09-1843 /
Lindewiese 11-11-1879). Publicat al "Illustreret Familie Journal" de 1860.
Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades. El problema d'avantguarda,
molt avançat per al seu temps, conté ja elements típics de la composició
moderna, entre altres el concepte de combinació lògica que consta de dos
plans: 1) El pla principal o assaig temàtic (joc virtual). 2) El pla
secundari o pla previ (joc preparatori). Vegem la solució:} {Joc real:} 1. Ra8
$1 ({L'assaig temàtic (o pla principal)} 1. Ba3 $2 {fracassa a causa d'} Be6
$1 ({l'autor dóna erròniament} 1... Bc4 $1 2. Bxc5 $2 Bf1+ 3. Kxf1 $2 (3.
Rxf1 $2 {taules per ofegat, però no s'adona que el negre pot fer} h5 {i
llavors} 4. Bd6#) 3... Kf3 {etcètera.}) 2. Bxc5 $2 Bh3+ 3. Kxh3 $2 Kf3 {
etcètera.}) 1... Bxa8 (1... Nd7 2. Ba3 Ne5 (2... Nc5 3. Rf8+ Bf7 4. Rxf7#) (
2... h5 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Bxa8 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Be6 3.
Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Bb3 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Ba2 3. Bd6+ Ne5 4.
Bxe5#) (2... Bc4 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Bf7 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2...
Bg8 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Bb7 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Bc6 3. Bd6+ Ne5
4. Bxe5#) (2... Nb6 3. Bd6#) (2... Nb8 3. Bd6#) (2... Nf6 3. Bd6#) (2... Nf8 3.
Bd6#) 3. Bd6 h5 (3... Bxa8 4. Bxe5#) (3... Bg8 4. Bxe5#) (3... Bf7 4. Bxe5#) (
3... Be6 4. Bxe5#) (3... Bc4 4. Bxe5#) (3... Bb3 4. Bxe5#) (3... Ba2 4. Bxe5#)
(3... Bb7 4. Bxe5# (4. Rf8#)) (3... Bc6 4. Bxe5# (4. Rf8#)) 4. Bxe5#) (1... Bf7
2. gxf7 Nd7 (2... Ne6 3. f8=Q+ Nxf8 4. Rxf8#) (2... h5 3. f8=Q# (3. f8=R#)) (
2... g6 3. f8=Q# (3. f8=R#)) (2... g5 3. f8=Q# (3. f8=R#)) (2... Nb3 3. f8=Q# (
3. f8=R#)) (2... Nd3 3. f8=Q# (3. f8=R#)) (2... Na4 3. f8=Q# (3. f8=R#)) (2...
Na6 3. f8=Q# (3. f8=R#)) (2... Nb7 3. f8=Q# (3. f8=R#)) 3. f8=Q+ Nxf8 (3... Nf6
4. Qd6#) 4. Rxf8#) (1... Ne6 2. Ba3 Nc5 (2... h5 3. Bd6#) (2... Nxd4 3. Bd6#) (
2... Ng5 3. Bd6#) (2... Nc7 3. Bd6#) (2... Nd8 3. Bd6#) (2... Nf8 3. Bd6#) (
2... Ba2 3. Bd6#) (2... Bb3 3. Bd6#) (2... Bc4 3. Bd6#) (2... Bc6 3. Bd6#) (
2... Bb7 3. Bd6#) (2... Bxa8 3. Bd6#) 3. Rf8+ Bf7 4. Rxf7#) (1... h5 2. Rf8+
Bf7 3. Rxf7#) (1... Nb3 2. Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (1... Nd3 2. Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (
1... Na4 2. Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (1... Na6 2. Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (1... Nb7 2.
Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (1... Ba2 2. Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (1... Bb3 2. Rf8+ Bf7 3.
Rxf7#) (1... Bc4 2. Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (1... Be6 2. Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (1...
Bg8 2. Rf8+ Bf7 3. Rxf7#) (1... Bc6 2. Rf8#) (1... Bb7 2. Rf8#) 2. Ba3 $1 Nb7
$1 (2... Bd5 3. Bxc5 h5 (3... Ba2 4. Bd6#) (3... Bb3 4. Bd6#) (3... Bc4 4. Bd6#
) (3... Be6 4. Bd6#) (3... Bf7 4. Bd6#) (3... Bg8 4. Bd6#) (3... Bc6 4. Bd6#) (
3... Bb7 4. Bd6#) (3... Ba8 4. Bd6#) 4. Bd6#) (2... Bc6 3. Bxc5 h5 (3... Ba4 4.
Bd6#) (3... Bb5 4. Bd6#) (3... Bd7 4. Bd6#) (3... Be8 4. Bd6#) (3... Bd5 4.
Bd6#) (3... Bb7 4. Bd6#) (3... Ba8 4. Bd6#) 4. Bd6#) (2... Bb7 3. Bxc5 h5 (3...
Ba6 4. Bd6#) (3... Bc8 4. Bd6#) (3... Ba8 4. Bd6#) (3... Bc6 4. Bd6#) (3... Bd5
4. Bd6#) 4. Bd6#) (2... h5 3. Bxc5 Bd5 (3... Bc6 4. Bd6#) (3... Bb7 4. Bd6#) 4.
Bd6#) (2... Nd7 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Nd3 3. Bd6+ Ne5 4. Bxe5#) (2... Nb3
3. Bd6#) (2... Na4 3. Bd6#) (2... Na6 3. Bd6#) (2... Ne6 3. Bd6#) 3. Be7 $1 {
(bloqueig)} h5 (3... Nd6 4. Bxd6#) (3... Nc5 4. Bd6#) (3... Na5 4. Bd6#) (3...
Nd8 4. Bd6#) 4. Bg5# { En resum: 1) un atac prematur (en assaig temàtic)
fracassa davant la parada de l'alfil negre que gaudeix de la seva llibertat; 2)
una maniobra preparatòria (el pla previ) empeny l'alfil cap a la casella
desfavorable a8, on 3) serà immobilitzat de manera que després de 3. Be7!
(finalitat del pla principal) les negres es trobin 4) en posició d'atzucac
(obligació de jugar), la qual cosa dóna lloc al mat. També aquest tema
Seeberger serà més tard explotat de diverses maneres.} 1-0

Històric 14:

Problema de Josef Plachutta, compositor d´origen eslovè.

Croàcia, Zadar 13–05–1827 / Polònia, Przemyśl 22–07–1883.

En aquella època ambdues ciutats pertanyien a l´imperi Austrohongarès.

Del London Tourney de 1862.

La polèmica d´aquest torneig està en el fet que se l´hi va concedir el segon premi, però més endavant es va descobrir que el primer, l´anglès Joseph Graham Campbell, tenia una errada en un dels problemes presentats i el premi va ser revocat, però aquest es va negar a tornar les vint lliures del premi.

Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.

Històric 13:

Problema de Frank Healey.

Anglaterra, Londres 19–11–1828 / 17–02–1906.

Primer premi del "Bristol Times" de 1861.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.h1! (bloqueig) e8(d7)

[1. . . d6 2.xd6#;

1. . . a5(d8) 2.d6#;

1. . . c6 2.xc6#;

1. . . a6 2.c6#]

2.b1! b5

[2. . . altres 3.b4#]

3.g1#.

El tema Bristol (o Healey) entranya un rebuig de línia (aquí la primera fila) més enllà d´una casella crítica (aquí g1) per mitjà d´un sacrifici passiu definitiu (de la d1) en favor d´una altra peça (aquí la dama) que es desplaça en el mateix sentit i per aquesta mateixa línia per anar a ocupar la casella crítica (g1) des d´on dóna mat.

Nota: Quan la segona peça (que dóna mat) es desplaça en sentit invers de la primera, tenim un rebuig Loyd.

{Històric 13: Problema de Frank Healey (Anglaterra, Londres 19-11-1828 /
17-02-1906). Primer premi del "Bristol Times" de 1861. Juguen les blanques
i fan mat en tres jugades.} 1. Rh1 $1 {(bloqueig)} Be8 (1... Bd7 2. Qb1 Bb5 (
2... g6 3. Qb4#) (2... g5 3. Qb4#) (2... Na5 3. Qb4#) (2... Nd8 3. Qb4#) (2...
Nd6 3. Qb4#) (2... Bg4 3. Qb4#) (2... Bf5 3. Qb4#) (2... Be6 3. Qb4#) (2... Bc8
3. Qb4#) (2... Bc6 3. Qb4#) (2... Be8 3. Qb4#) (2... Bh3 3. Qb4#) 3. Qg1#) (
1... Nd6 2. Qxd6#) (1... Na5 2. Qd6#) (1... Nd8 2. Qd6#) (1... Bc6 2. Qxc6#) (
1... Ba6 2. Qc6#) 2. Qb1 $1 Bb5 (2... g6 3. Qb4#) (2... g5 3. Qb4#) (2... Na5
3. Qb4#) (2... Nd6 3. Qb4#) (2... Nd8 3. Qb4#) (2... Bxf7 3. Qb4#) (2... Bd7 3.
Qb4#) (2... Bc6 3. Qb4#) 3. Qg1# { El tema Bristol (o Healey) entranya un
rebuig de línia (aquí la primera fila) més enllà d'una casella crítica
(aquí g1) per mitjà d'un sacrifici passiu definitiu (de la Td1) en favor
d'una altra peça (aquí la dama) que es desplaça en el mateix sentit i per
aquesta mateixa línia per anar a ocupar la casella crítica (g1) des d'on
dóna mat. Nota: Quan la segona peça (que dóna mat) es desplaça en sentit
invers de la primera, tenim un rebuig Loyd.} 1-0

Històric 14:

Problema de Josef Plachutta, compositor d´origen eslovè.

Croàcia, Zadar 13–05–1827 / Polònia, Przemyśl 22–07–1883.

En aquella època ambdues ciutats pertanyien a l´imperi Austrohongarès.

Del London Tourney de 1862.

La polèmica d´aquest torneig està en el fet que se l´hi va concedir el segon premi, però més endavant es va descobrir que el primer, l´anglès Joseph Graham Campbell, tenia una errada en un dels problemes presentats i el premi va ser revocat, però aquest es va negar a tornar les vint lliures del premi.

Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.

1.f3  (amb idea de) 2.xf6# (2.xf6#; 2.d4#)

1. . . xc5

[A) 1. . . xd8 2.g3#;

B) 1. . . xd8(h4,g5,e7) 2.d4#;

C) 1. . . h8 / g6 / h6(e7,f7) 2.d4#;

D) 1. . . f8 2.d4# (2.g3#);

E) 1. . . d7 2.xf6# (2.xf6#);

F) 1. . . g7 2.d4# (2.g3#; 2.g5#);

G) 1. . . gh8(g3,e8) 2.xf6# (2.xf6#; 2.d4#; 2.xg3#);

H) 1. . . altres 2.xf6# (2.xf6#; 2.d4#).]

2.g7!!

(Sacrifici temàtic de Plachutta: la torre se sacrifica per a desviar una de les tres peces que poden capturar.)

 (amb idea de) 3.g3# (3.c7#)

2. . . hxg7

[A) 2. . . d6 3.e5+ xe5 / xe5 4.c7#;

B) 2. . . xd8 3.g3+

(3.d4+ d6 4.e5#)

3. . . f6 4.g5#;

C) 2. . . e7 3.g3+

(3.c7+ d6 4.d4#)

3. . . f6 4.xe7# (4.g5#);

D) 2. . . xe4 3.xe4+ d6 4.c7#;

E) 2. . . gxg7 3.c7+ xc7 4.g3#;

F) 2. . . a6(b7) / xd8 3.g3#;

G) 2. . . xd3 / h4(g5) / h3(h4) 3.c7#;

H) 2. . . altres 3.g3# (3.c7#).]

3.g3+ xg3 4.c7#.

Tema Plachutta: Consisteix en una interferència entre dues peces amb una acció lineal similar, causada per un sacrifici a la casella d´intersecció, seguit de l´eliminació de la peça que captura.

{Històric 14: Problema de Josef Plachutta, compositor d'origen eslovè
(Croàcia, Zadar 13-05-1827 / Polònia, Przemyśl 22-07-1883. En aquella
època ambdues ciutats pertanyien a l'imperi Austrohongarès) Del London
Tourney de 1862 (La polèmica d'aquest torneig està en el fet que se l'hi va
concedir el segon premi, però més endavant es va descobrir que el primer,
l'anglès Joseph Graham Campbell, tenia una errada en un dels problemes
presentats i el premi va ser revocat, però aquest es va negar a tornar les
vint lliures del premi) Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.}
1. Qf3 Nxc5 (1... Rxd8 2. Qg3#) (1... Bh4 2. d4#) (1... Bg5 2. d4#) (1... Be7
2. d4#) (1... Bxd8 2. d4#) (1... Bh8 2. d4#) (1... Rg6 2. d4#) (1... Rh6 2. d4#
) (1... Re7 2. d4#) (1... Rf7 2. d4#) (1... Rf8 2. d4# (2. Qg3#)) (1... Rd7 2.
Qxf6# (2. Bxf6#)) (1... Bg7 2. d4# (2. Qg3#) (2. Rg5#)) (1... c2 2. Qxf6# (2.
Bxf6#) (2. d4#)) (1... Nc7 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Nb4 2. Qxf6# (2.
Bxf6#) (2. d4#)) (1... Nb8 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rxg1 2. Qxf6# (
2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rg2 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rg4 2. Qxf6#
(2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rg5 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rgg7 2.
Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rh1 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rh2 2.
Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rh3 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rh4 2.
Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rh5 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Ra7 2.
Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rb7 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rc7 2.
Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rhg7 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rhh8
2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#)) (1... Rg3 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#) (2. Qxg3#)
) (1... Re8 2. Qxf6# (2. Bxf6#) (2. d4#) (2. Qg3#)) (1... Rgh8 2. Qxf6# (2.
Bxf6#) (2. d4#) (2. Qg3#)) 2. Rg7 $3 {(Sacrifici temàtic de Plachutta: la
torre se sacrifica per a desviar una de les tres peces que poden capturar.)}
Rhxg7 (2... Kd6 3. e5+ Bxe5 (3... Kxe5 4. Bc7#) 4. Bc7#) (2... Bxd8 3. Qg3+ (3.
d4+ Kd6 4. e5#) 3... Kf6 4. Qg5#) (2... Be7 3. Qg3+ (3. Bc7+ Bd6 4. d4#) 3...
Kf6 4. Qg5# (4. Bxe7#)) (2... Nxe4 3. Qxe4+ Kd6 4. Bc7#) (2... Rgxg7 3. Bc7+
Rxc7 4. Qg3#) (2... Na6 3. Qg3#) (2... Nb7 3. Qg3#) (2... Rxd8 3. Qg3#) (2...
Nxd3 3. Bc7#) (2... Bh4 3. Bc7#) (2... Bg5 3. Bc7#) (2... Rh3 3. Bc7#) (2...
Rh4 3. Bc7#) (2... c2 3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Na4 3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Nb3
3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Nd7 3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Bxg7 3. Qg3# (3. Bc7#)) (
2... Re8 3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Rf8 3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Rgh8 3. Qg3# (3.
Bc7#)) (2... Rh1 3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Rh2 3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Rh5 3.
Qg3# (3. Bc7#)) (2... Rh6 3. Qg3# (3. Bc7#)) (2... Rhh8 3. Qg3# (3. Bc7#)) 3.
Qg3+ Rxg3 4. Bc7# { Tema Plachutta: Consisteix en una interferència entre
dues peces amb una acció lineal similar, causada per un sacrifici a la
casella d'intersecció, seguit de l'eliminació de la peça que captura.} 1-0

LES TRES ESCOLES

Durant la segona meitat del segle XIX, autors i teòrics conjuminen els seus esforços per a explotar tots els recursos de la composició. De les seves diferents orientacions, les seves preferències personals i les tendències de l´època neixen diverses "escoles" que, rivalitzant entre si, contribueixen a un nou i grandiós floriment.

Una copiosa literatura descobreix la complexitat del problema d´escacs i la necessitat d´una classificació metòdica de tots els elements artístics.

La composició escaquística travessa els diversos corrents que també han influït en les altres arts (classicisme, romanticisme, modernisme. . .) i s´imposa com a manifestació de l´esperit, digna de la més alta estima.

Tres escoles sobresurten de manera especial en aquest important període: la "alemanya antiga", centrada en la presentació d´una combinació brillant (Haupstiel); la "anglesa", que busca sobretot la perfecció mecànica de les variants excloent tot "dual"; i la "bohèmia", que preconitza l´extensió del principi d´economia a la realització dels mats model.

Històric 15:

Problema de Johann Nepomuk Berger.

Àustria, Graz 11–04–1845 / 17–10–1933.

Publicat al "Pred" de 1881.

Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.

Històric 16:

Problema de Benjamin Glover Laws.

Anglaterra, Londres 06–02–1861 / 21–09–1931.

Va ser president de la "British Chess Problem Society" (BCPS).

Primer premi del "Nort. Figaro" de 1888.

Juguen les blanques i fan mat en 2.

LES TRES ESCOLES

Durant la segona meitat del segle XIX, autors i teòrics conjuminen els seus esforços per a explotar tots els recursos de la composició. De les seves diferents orientacions, les seves preferències personals i les tendències de l´època neixen diverses "escoles" que, rivalitzant entre si, contribueixen a un nou i grandiós floriment.

Una copiosa literatura descobreix la complexitat del problema d´escacs i la necessitat d´una classificació metòdica de tots els elements artístics.

La composició escaquística travessa els diversos corrents que també han influït en les altres arts (classicisme, romanticisme, modernisme. . . ) i s´imposa com a manifestació de l´esperit, digna de la més alta estima.

Tres escoles sobresurten de manera especial en aquest important període: la "alemanya antiga", centrada en la presentació d´una combinació brillant (Haupstiel); la "anglesa", que busca sobretot la perfecció mecànica de les variants excloent tot "dual"; i la "bohèmia", que preconitza l´extensió del principi d´economia a la realització dels mats model.

Històric 15:

Problema de Johann Nepomuk Berger.

Àustria, Graz 11–04–1845 / 17–10–1933.

Publicat al "Pred" de 1881.

Juguen les blanques i fan mat en quatre jugades.

1.e8!!  (amb idea de) 2.d1+ e4 3.f3+

[3. . . d4 4.a8# (4.xd4#)]

3. . . dxc4 4.a8#.

1. . . dxc4

A) 1. . . d3 2.b8  (amb idea de) 3.f4#

2. . . xe2

A1) 2. . . g5 3.e5+ e4 4.d1#;

A2) 2. . . e5 3.xe5+ e4 4.f4# (4.d1#; 4.c2#; 4.xf5#);

A3) 2. . . e4 3.f4# (3.d1#);

A4) 2. . . c2 3.f4# (3.xc2#);

A5) 2. . . xc4 3.f4# (3.c2#; 3.e5#);

A6) 2. . . f4 3.xf4#;

A7) 2. . . altres 3.f4#;

3.e5+ d3 4.xe2#;

B) 1. . . f4 2.d1+ e4 3.g6+ e5 4.c6#;

C) 1. . . e5 2.d1+ e4 3.e6+

[3.c2+ dxc4 (3. . . d4 4.c3#) 4.c3#]

3. . . dxc4 (3. . . d4 4.a8#) 4.a8#;

D) 1. . . a1 2.d1+ e4 3.f3+ dxc4

[3. . . d4 4.a8#; 3. . . d4 4.xd4#]

4.a8#;

E) 1. . . a1 2.d1+ e4 3.f3+ dxc4

[3. . . d4 4.a8#; 3. . . d4 4.xd4#]

4.a8#;

F) 1. . . c2 2.xc2#;

G) 1. . . e4 2.d1#;

H) 1. . . f3 2.d1+ e4 3.xf3+ dxc4

[3. . . d4 4.a8# (4.xd4#)]

4.a8#;

I) 1. . . altres 2.d1+ e4 3.f3+ dxc4

[3. . . d4 4.a8# (4.xd4#)]

4.a8#.

2.c8!  (amb idea de) 3.c2+

[3.xf5+ exf5 (3. . . xf5 4.c5#) 4.c5#]

3. . . xc2 4.c5#;

2. . . xd4

A) 2. . . a1 3.xf5+ exf5 (3. . . xf5 4.c5#) 4.c5#;

B) 2. . . f3 3.xf3 qualsevol 4.c5#;

C) 2. . . c2 3.xc2#;

D) 2. . . altres 3.c2+ xc2 4.c5#.

3.c5+!! xc5 4.f2#.

Aquesta variant principal (Hauptspiel) és el nucli del problema. Es tracta d´una combinació brillant amb una clau bastant oculta i un sacrifici de dama precedit d´altres dos sacrificis; la combinació acaba en un mat model. Tal és l´ideal de l´escola alemanya antiga.

Nota: Les altres variants són bastant trivials.

{Durant la segona meitat del segle XIX, autors i teòrics conjuminen els seus
esforços per a explotar tots els recursos de la composició. De les seves
diferents orientacions, les seves preferències personals i les tendències de
l'època neixen diverses "escoles" que, rivalitzant entre si, contribueixen a
un nou i grandiós floriment. Una copiosa literatura descobreix la complexitat
del problema d'escacs i la necessitat d'una classificació metòdica de tots
els elements artístics. La composició escaquística travessa els diversos
corrents que també han influït en les altres arts (classicisme, romanticisme,
modernisme...) i s'imposa com a manifestació de l'esperit, digna de la més
alta estima. Tres escoles sobresurten de manera especial en aquest important
període: la "alemanya antiga", centrada en la presentació d'una combinació
brillant (Haupstiel); la "anglesa", que busca sobretot la perfecció mecànica
de les variants excloent tot "dual"; i la "bohèmia", que preconitza
l'extensió del principi d'economia a la realització dels mats model.
Històric 15: Problema de Johann Nepomuk Berger (Àustria, Graz 11-04-1845 /
17-10-1933). Publicat al "Pred" de 1881. Juguen les blanques i fan mat en
quatre jugades.} 1. Qe8 $3 dxc4 (1... Bd3 2. Qb8 Bxe2 (2... g5 3. Qe5+ Be4 4.
Nd1#) (2... e5 3. Qxe5+ Be4 4. Qf4# (4. Nd1#) (4. Nc2#) (4. Nxf5#)) (2... f4 3.
Qxf4#) (2... g6 3. Qf4#) (2... h5 3. Qf4#) (2... dxc4 3. Qf4#) (2... a1=Q 3.
Qf4#) (2... a1=R 3. Qf4#) (2... a1=B 3. Qf4#) (2... a1=N 3. Qf4#) (2... Nf1 3.
Qf4#) (2... Nf3 3. Qf4#) (2... Ng4 3. Qf4#) (2... Bb1 3. Qf4#) (2... Qf7 3.
Qf4#) (2... Qh7 3. Qf4#) (2... Qh8 3. Qf4#) (2... Be4 3. Qf4# (3. Nd1#)) (2...
Bc2 3. Qf4# (3. Nxc2#)) (2... Bxc4 3. Qf4# (3. Nc2#) (3. Qe5#)) 3. Qe5+ Kd3 4.
Qxe2#) (1... f4 2. Nd1+ Ke4 3. Qg6+ Ke5 4. Nc6#) (1... e5 2. Nd1+ Ke4 3. Ne6+ (
3. Nc2+ dxc4 (3... d4 4. Nc3#) 4. Nc3#) 3... dxc4 (3... d4 4. Qa8#) 4. Qa8#) (
1... a1=Q 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8#) (3... Qd4 4. Rxd4#) 4.
Qa8#) (1... a1=B 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8#) (3... Bd4 4. Rxd4#)
4. Qa8#) (1... Nf3 2. Nd1+ Ke4 3. Nxf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4.
Qa8#) (1... a1=R 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#)
(1... a1=N 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1...
g5 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1... g6 2.
Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1... h5 2. Nd1+
Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1... Nf1 2. Nd1+ Ke4 3.
Nf3+ dxc4 (3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1... Ng4 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+
dxc4 (3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1... Qf7 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (
3... d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1... Qh7 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3...
d4 4. Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1... Qh8 2. Nd1+ Ke4 3. Nf3+ dxc4 (3... d4 4.
Qa8# (4. Rxd4#)) 4. Qa8#) (1... Bc2 2. Nxc2#) (1... Be4 2. Nd1#) 2. Qc8 $1 Kxd4
(2... a1=N 3. Nxf5+ exf5 (3... Bxf5 4. Qc5#) 4. Qc5#) (2... Nf3 3. Nxf3 e5 (
3... f4 4. Qc5#) (3... g6 4. Qc5#) (3... g5 4. Qc5#) (3... h5 4. Qc5#) (3...
a1=Q 4. Qc5#) (3... a1=R 4. Qc5#) (3... a1=B 4. Qc5#) (3... a1=N 4. Qc5#) (3...
Bc2 4. Qc5#) (3... Bd3 4. Qc5#) (3... Be4 4. Qc5#) (3... Qf7 4. Qc5#) (3... Qh7
4. Qc5#) (3... Qh8 4. Qc5#) 4. Qc5#) (2... e5 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... f4 3.
Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... g6 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... g5 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#
) (2... h5 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... a1=Q 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... a1=R 3.
Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... a1=B 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... Nf1 3. Nc2+ Bxc2 4.
Qc5#) (2... Ng4 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... Bd3 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... Be4
3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... Qf7 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... Qh7 3. Nc2+ Bxc2 4.
Qc5#) (2... Qh8 3. Nc2+ Bxc2 4. Qc5#) (2... Bc2 3. Nxc2#) 3. Qc5+ $3 Kxc5 4.
Bf2# { Aquesta variant principal (Hauptspiel) és el nucli del problema. Es
tracta d'una combinació brillant amb una clau bastant oculta i un sacrifici
de dama precedit d'altres dos sacrificis; la combinació acaba en un mat model.
Tal és l'ideal de l'escola alemanya antiga. Nota: Les altres variants són
bastant trivials.} 1-0

Històric 17:

Problema del Dr. Emil Palkoska.

Txèquia, Velké Přílepy 11/05/1871 / Praga 13/05/1955.

Compositor d´escacs bohemi (Txecoslovàquia des de 1918).

Publicat al "Scholastic Globe" de 1892.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Històric 16:

Problema de Benjamin Glover Laws.

Anglaterra, Londres 06–02–1861 / 21–09–1931.

Va ser president de la "British Chess Problem Society" (BCPS).

Primer premi del "Nort. Figaro" de 1888.

Juguen les blanques i fan mat en 2.

1.d6!!  (amb idea de) 2.xd5#

1. . . xd6

[1. . . xd6 2.g7#;

1. . . xd6 2.g4#;

1. . . d4 2.e6#;

1. . . d4 (variant-amenaça) 2.xd5#;

1. . . e7(g7,h6) 2.xd5#;

1. . . a5(b5,c5,d1,d2,d3) 2.h2#.]

2.c7# .

Construcció perfecta, que exclou tot "dual". Un bell exemple de l´escola anglesa.

{Històric 16: Problema de Benjamin Glover Laws, (Anglaterra, Londres
06-02-1861 / 21-09-1931). Va ser president de la "British Chess Problem
Society" (BCPS). Primer premi del "Nort. Figaro" de 1888. Juguen les
blanques i fan mat en 2.} 1. Rd6 $3 Kxd6 (1... Bxd6 2. Qg7#) (1... Rxd6 2. Ng4#
) (1... Rd4 2. Re6#) (1... Kd4 {(variant-amenaça)} 2. Qxd5#) (1... Be7 2.
Qxd5#) (1... Bg7 2. Qxd5#) (1... Bh6 2. Qxd5#) (1... Ra5 2. Bh2#) (1... Rb5 2.
Bh2#) (1... Rc5 2. Bh2#) (1... Rd1 2. Bh2#) (1... Rd2 2. Bh2#) (1... Rd3 2.
Bh2#) 2. Qc7# { Construcció perfecta, que exclou tot "dual". Un bell
exemple de l'escola anglesa.} 1-0

SAM LOYD

Si la majoria de les escoles es van formar a partir de les orientacions donades pels seus respectius caps, unes altres, mancades d´un programa ben definit, van tenir gran èxit entre generacions de compositors units pel seu amor comú a certes idees sota l´influx d´un mestre representatiu.

Així va néixer l´"escola nord-americana", que els seus adeptes es van agrupar al voltant de Sam Loyd, anomenat "el Rei del Problema".

Dotat d´una fantàstica inventiva, d´un enginy tan complex com variat, Sam Loyd va crear, al marge de les severes disciplines dels seus contemporanis, una obra tan vasta i rica en concepcions personals que encara en els nostres dies constitueix una magnífica font d´inspiració per a no pocs compositors.

El seu estil és, dins de cert ordre d´idees, romàntic. El romanticisme de Loyd es tradueix pel predomini de la imaginació sobre el concepte ideal del bell.

Per a ell, la virtut essencial d´un problema és la seva originalitat, en el sentit de singular, teatral, excèntric. Heus aquí un bon exemple:

Històric 18:

Problema de Samuel Loyd.

Estats Units d´Amèrica, Filadèlfia 30–01–1841 / Nova York 10–04–1911.

Publicat al "Holyoke Transcript" de 1876.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Estudi de Genrikh Moiseevich Kasparian (Geòrgia, Tbilisi 27–02–1910 / Armènia, Erevan 27–12–1995).

Primer premi d´una competició russa de 1939.

Pope 56: Juguen les blanques i guanyen.

Històric 17:

Problema del Dr. Emil Palkoska.

Txèquia, Velké Přílepy 11/05/1871 / Praga 13/05/1955.

Compositor d´escacs bohemi (Txecoslovàquia des de 1918).

Publicat al "Scholastic Globe" de 1892.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.c6!!  (amb idea de) 2.e7+ xd6

[2. . . c5 3.b7# (3.e4#)]

3.b4#

Amb les tres variants principals:

A) 1. . . c5 (variant-amenaça) 2.e7

 (amb idea de) 3.b7# (3.e4#)

[2. . . f2 3.b7#;

2. . . altres 3.b7# (3.e4#).]

2. . . xd6 3.b4#;

B) 1. . . xd6 2.f8+ d5 [2. . . xc6 3.b7#] 3.h1#.

C) 1. . . xc6 2.e4! d5 [2. . . altres 3.b7#] 3.b7#.

Tres mats model fent-se ressò mútuament. Obra típica de l´escola bohèmia.

El gran mèrit d´aquesta escola consisteix a haver inventat el procediment fecund de la imitació, concretada en mats que es fan ressò recíproc.

L´encant innegable de la present obra es desprèn de la seva variació en la unitat, tret adoptat més endavant per altres escoles en forma de jocs anàlegs.

La bellesa dels mats, el sacrifici dels cavalls i l´economia dels mitjans emprats fan l´efecte d´un equilibri perfecte entre el fons i la forma. Es tracta, en efecte, d´una autèntica obra clàssica.

Les altres variants són bastant trivials:

D) 1. . . a5 2.b5+ xd6 3.e5# ;

E) 1. . . f2 2.e7+ xd6 [2. . .c5 3.b7#] 3.b4#;

F) 1. . . altres 2.e7+ xd6 [2. . . c5 3.b7# (3.e4#)] 3.b4#.

{Històric 17: Problema del Dr. Emil Palkoska (Txèquia, Velké Přílepy 11/
05/1871 / Praga 13/05/1955). Compositor d'escacs bohemi (Txecoslovàquia des
de 1918). Publicat al "Scholastic Globe" de 1892. Juguen les blanques i
fan mat en tres jugades.} 1. Nc6 $3 {amb les tres variants principals:} Kxc6 (
1... Kc5 {(variant-amenaça)} 2. Ne7 Kxd6 (2... Nf2 3. Nb7#) (2... a5 3. Nb7# (
3. Ne4#)) (2... c2 3. Nb7# (3. Ne4#)) (2... d2 3. Nb7# (3. Ne4#)) (2... Nf4 3.
Nb7# (3. Ne4#)) (2... Ng1 3. Nb7# (3. Ne4#)) (2... Nf7 3. Nb7# (3. Ne4#)) (2...
Rh4 3. Nb7# (3. Ne4#)) (2... Rh5 3. Nb7# (3. Ne4#)) (2... Rh7 3. Nb7# (3. Ne4#)
) 3. Qb4# {}) (1... Kxd6 2. Bf8+ Kd5 (2... Kxc6 3. Qb7#) 3. Qh1# {}) (
1... a5 2. Qb5+ Kxd6 3. Be5# (3. Bf8#)) (1... Nf2 2. Ne7+ Kxd6 (2... Kc5 3.
Nb7#) 3. Qb4#) (1... c2 2. Ne7+ Kxd6 (2... Kc5 3. Nb7# (3. Ne4#)) 3. Qb4#) (
1... d2 2. Ne7+ Kxd6 (2... Kc5 3. Nb7# (3. Ne4#)) 3. Qb4#) (1... Nf4 2. Ne7+
Kxd6 (2... Kc5 3. Nb7# (3. Ne4#)) 3. Qb4#) (1... Ng1 2. Ne7+ Kxd6 (2... Kc5 3.
Nb7# (3. Ne4#)) 3. Qb4#) (1... Nf7 2. Ne7+ Kxd6 (2... Kc5 3. Nb7# (3. Ne4#)) 3.
Qb4#) (1... Rh4 2. Ne7+ Kxd6 (2... Kc5 3. Nb7# (3. Ne4#)) 3. Qb4#) (1... Rh5 2.
Ne7+ Kxd6 (2... Kc5 3. Nb7# (3. Ne4#)) 3. Qb4#) (1... Rh7 2. Ne7+ Kxd6 (2...
Kc5 3. Nb7# (3. Ne4#)) 3. Qb4#) 2. Ne4 $1 Kd5 (2... a5 3. Qb7#) (2... c2 3.
Qb7#) (2... d2 3. Qb7#) (2... Nf2 3. Qb7#) (2... Nf4 3. Qb7#) (2... Ng1 3. Qb7#
) (2... Nf7 3. Qb7#) (2... Rh4 3. Qb7#) (2... Rh5 3. Qb7#) (2... Rh7 3. Qb7#)
3. Qb7# { Tres mats model fent-se ressò mútuament. Obra típica de
l'escola bohèmia. El gran mèrit d'aquesta escola consisteix a haver inventat
el procediment fecund de la imitació, concretada en mats que es fan ressò
recíproc. L'encant innegable de la present obra es desprèn de la seva
variació en la unitat, tret adoptat més endavant per altres escoles en forma
de jocs anàlegs. La bellesa dels mats, el sacrifici dels cavalls i l'economia
dels mitjans emprats fan l'efecte d'un equilibri perfecte entre el fons i la
forma. Es tracta, en efecte, d'una autèntica obra clàssica.} 1-0

El problema d´avui té dues parts, primer una posició model i després un final de partida, on s´aprofita la idea de la posició model per guanyar.

Estudi Anònim (posició model).

Pope 55–a: Juguen les blanques i guanyen.

1.f2 h2

[Si 1. . . g5 2.g3+–]

2.f3 h3 3.f4 h4 4.c4 g5+ 5.e3! (la clau, el rei ha d´apartar-se una columna per tal d´evitar els escacs amb el peó)

[Si es recula per la mateixa columna 5.f3? g4+ 6.g2 g5= el rei negre té temps per entrar al quadrat del peó blanc i per tant serien taules.]

5. . . h3

[altres opcions són 5. . . g4 6.c5 g3 7.c6 g2 8.f2 h3 9.g1+–;

o 5. . . g4 6.e4 h4 7.c5 g4 8.c6 g3 9.f3 h3 10.c7 g2 11.c8+ h2 12.c2 h3 (12. . . h1 13.xg2#) 13.h7#]

6.c5 g4 7.c6 g3 8.c7 g2 9.c8+

9. . . h2 10.h8+ g3 11.g7+ h2 12.f2+–.

{Estudi Anònim (posició model). Pope 55-a: Juguen les blanques i guanyen.
Per guanyar en aquesta posició, les blanques han de maniobrar de manera molt
precisa amb el seu rei.} 1. Kf2 Kh2 ({Si} 1... g5 2. Kg3 $18) 2. Kf3 Kh3 3. Kf4
Kh4 4. c4 g5+ 5. Ke3 $1 {(la clau, el rei ha d'apartar-se una columna per tal
d'evitar els escacs amb el peó)} ({Si es recula per la mateixa columna} 5. Kf3
$2 g4+ 6. Kg2 Kg5 $11 {el rei negre té temps per entrar al quadrat del peó
blanc i per tant serien taules.}) 5... Kh3 ({altres opcions són} 5... g4 6. c5
g3 7. c6 g2 8. Kf2 Kh3 9. Kg1 $18) ({o} 5... Kg4 6. Ke4 Kh4 7. c5 g4 8. c6 g3
9. Kf3 Kh3 10. c7 g2 11. c8=Q+ Kh2 12. Qc2 Kh3 (12... Kh1 13. Qxg2#) 13. Qh7#)
6. c5 g4 7. c6 g3 8. c7 g2 9. c8=Q+ {} Kh2 10. Qh8+ Kg3 11. Qg7+ Kh2 12. Kf2
$18 1-0

*******************************************************************************

Exhibició de simultànies de Mikhail Moisevich Botvinnik jugades a Moscou el 1945.

Pope 55–b: Juguen les blanques i guanyen.

1.g4

[també guanya 1.f4 c4 2.g4 hxg4 3.h5 xb4 4.h6 a3 5.h7 b4 6.h8+–;

fins i tot amb 1.g3+– però ambdues maneres s´apartarien de la idea de l´anterior problema]

1. . . hxg4 2.xg4 e4

3.h5 f5+ 4.h3!

Una "ocupació de banda" totalment desusada, que no costa gens de veure si primer hem resolt el problema anterior.

[La retirada per la mateixa columna ja sabem que no serveix: 4.g3? e3 5.h6 f4+ 6.g2 e2 7.h7 f3+ 8.g3 f2 9.h8 f1 10.e5+ d2=]

4. . . f4

[Si 4. . . e3 5.h6 f4 6.h7 f3 7.h8 f2 8.g2+– com a la variant principal;

o 4. . . e5 5.h6 f6 6.g3 g6 7.f4 xh6 8.xf5 g7 9.e6 f8 10.d7 f7 11.c6 e7 12.xb5 d7 13.b6 c8 14.a7 c7 15.b5+–]

5.h6 f3 6.h7 f2 7.g2 e3 8.h8 e2 9.e5+ d2 10.xf2+–.

{Exhibició de simultànies de Mikhail Moisevich Botvinnik jugades a Moscou el
1945. Pope 55-b: Juguen les blanques i guanyen.} 1. g4 ({També guanya} 1.
Kf4 Kc4 2. g4 hxg4 3. h5 Kxb4 4. h6 Ka3 5. h7 b4 6. h8=Q $18) ({Fins i tot amb
} 1. g3 {però ambdues maneres s'apartarien de la idea de l'anterior problema})
1... hxg4 2. Kxg4 Ke4 (2... Ke5 3. h5 f5+ 4. Kg5 $18) 3. h5 f5+ 4. Kh3 $1 {
Una "ocupació de banda" totalment desusada, que no costa gens de veure si
primer hem resolt el problema anterior.} ({La retirada per la mateixa columna
ja sabem que no serveix:} 4. Kg3 $2 Ke3 5. h6 f4+ 6. Kg2 Ke2 7. h7 f3+ 8. Kg3
f2 9. h8=Q f1=Q 10. Qe5+ Kd2 $11) 4... f4 ({Si} 4... Ke3 5. h6 f4 6. h7 f3 7.
h8=Q f2 8. Kg2 $18 {com a la variant principal}) ({o} 4... Ke5 5. h6 Kf6 6. Kg3
Kg6 7. Kf4 Kxh6 8. Kxf5 Kg7 9. Ke6 Kf8 10. Kd7 Kf7 11. Kc6 Ke7 12. Kxb5 Kd7 13.
Kb6 Kc8 14. Ka7 Kc7 15. b5 $18) 5. h6 f3 6. h7 f2 7. Kg2 Ke3 8. h8=Q Ke2 9.
Qe5+ Kd2 10. Kxf2 $18 1-0

Històric 19:

Problema de William Meredith.

Estats Units d´Amèrica, Filadèlfia 14–05–1835 / Folcroft (Pennsilvània) 10–08–1903.

Publicat al "Maryland Chess Review" de 1875.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

SAM LOYD

Si la majoria de les escoles es van formar a partir de les orientacions donades pels seus respectius caps, unes altres, mancades d´un programa ben definit, van tenir gran èxit entre generacions de compositors units pel seu amor comú a certes idees sota l´influx d´un mestre representatiu.

Així va néixer l´"escola nord-americana", que els seus adeptes es van agrupar al voltant de Sam Loyd, anomenat "el Rei del Problema".

Dotat d´una fantàstica inventiva, d´un enginy tan complex com variat, Sam Loyd va crear, al marge de les severes disciplines dels seus contemporanis, una obra tan vasta i rica en concepcions personals que encara en els nostres dies constitueix una magnífica font d´inspiració per a no pocs compositors.

El seu estil és, dins de cert ordre d´idees, romàntic. El romanticisme de Loyd es tradueix pel predomini de la imaginació sobre el concepte ideal del bell.

Per a ell, la virtut essencial d´un problema és la seva originalitat, en el sentit de singular, teatral, excèntric. Heus aquí un bon exemple:

Històric 18:

Problema de Samuel Loyd.

Estats Units d´Amèrica, Filadèlfia 30–01–1841 / Nova York 10–04–1911.

Publicat al "Holyoke Transcript" de 1876.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

La temptativa 1.bxa8? fracassa per deixar ofegat al rei negre.

Això ens porta a la curiosa solució que segueix:

1.bxa8!! xg2 2.b6!! xb6

ad libitum (és a dir: o qualsevol altra jugada)

[2. . . f3(h1) 3.a8# (3.a8#);

2. . . c5(d4,e3,f2,h2) 3.a8# (3.a8#).]

3.a8# [3.a8#].

La sorprenent subpromoció allunyada -a priori paradoxal perquè la nova peça no pot participar en el mat- es justifica plenament.

En efecte, si 1.bxa8? , després de 1. . . xg2 (desclavant l´alfil) les negres es defensen mitjançant 2. . . xa7!!

Heus aquí a l´autèntic Loyd!

Encara que la clau sigui una captura, qui gosarà negar l´extraordinària i agradable impressió de sorpresa que produeix aquesta obra característica?

{SAM LOYD Si la majoria de les escoles es van formar a partir de les
orientacions donades pels seus respectius caps, unes altres, mancades d'un
programa ben definit, van tenir gran èxit entre generacions de compositors
units pel seu amor comú a certes idees sota l'influx d'un mestre
representatiu. Així va néixer l'"escola nord-americana", que els seus
adeptes es van agrupar al voltant de Sam Loyd, anomenat "el Rei del Problema".
Dotat d'una fantàstica inventiva, d'un enginy tan complex com variat, Sam
Loyd va crear, al marge de les severes disciplines dels seus contemporanis,
una obra tan vasta i rica en concepcions personals que encara en els nostres
dies constitueix una magnífica font d'inspiració per a no pocs compositors.
El seu estil és, dins de cert ordre d'idees, romàntic. El romanticisme de
Loyd es tradueix pel predomini de la imaginació sobre el concepte ideal del
bell. Per a ell, la virtut essencial d'un problema és la seva originalitat,
en el sentit de singular, teatral, excèntric. Heus aquí un bon exemple:
Històric 18: Problema de Samuel Loyd (Estats Units d'Amèrica, Filadèlfia
30-01-1841 / Nova York 10-04-1911). Publicat al "Holyoke Transcript" de 1876.
 Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.} 1. bxa8=N $3 {La
sorprenent subpromoció allunyada -a priori paradoxal perquè la nova peça no
pot participar en el mat- es justifica plenament.} ({En efecte, si} 1. bxa8=R
$2 {, després de} Kxg2 {(desclavant l'alfil)} 2. Rae8 {les negres es defensen
mitjançant} Bxa7) ({La temptativa} 1. bxa8=Q $2 {fracassa per deixar ofegat
al rei negre. Això ens porta a la curiosa solució que segueix:}) 1... Kxg2 2.
Nb6 $3 Bxb6 {ad libitum (és a dir: o qualsevol altra jugada)} (2... Kf3 3.
a8=Q# (3. a8=B#)) (2... Kh1 3. a8=Q# (3. a8=B#)) (2... Bc5 3. a8=Q# (3. a8=B#))
(2... Bd4 3. a8=Q# (3. a8=B#)) (2... Be3 3. a8=Q# (3. a8=B#)) (2... Bf2 3.
a8=Q# (3. a8=B#)) (2... Bh2 3. a8=Q# (3. a8=B#)) 3. a8=Q# { Heus aquí a
l'autèntic Loyd! Encara que la clau sigui una captura, qui gosarà negar
l'extraordinària i agradable impressió de sorpresa que produeix aquesta obra
característica?} (3. a8=B#) 1-0

Les pròximes tres obres que publicarem es compten entre les més belles de les produïdes en els dos últims decennis del segle passat.

Històric 20:

Problema de Karl Lorenz Jesper Jespersen.

Dinamarca, Copenhaguen 01–08–1848 / 07–08–1914.

Publicat al "Southern Trades Gazette" de 1883.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Històric 19:

Problema de William Meredith.

Estats Units d´Amèrica, Filadèlfia 14–05–1835 / Folcroft (Pennsilvània) 10–08–1903.

Publicat al "Maryland Chess Review" de 1875.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.f3+ f4 2.a5!!  (amb idea de) 3.c7#

1. . . xa5

[2. . . xg3 (variant-amenaça) 3.c7#;

2. . . e6(e8) 3.h5#;

2. . . e2 3.xe2#;

2. . . xc5 3.e2#;

2. . . b6(c6,b7,d7,b8) 3.e2#;

2. . . h5 3.c7# (3.xh5#);

2. . . hxg3 3.c7# (3.d2#);

2. . . b1(b3,a4,b4,e8) 3.c7# (3.e2#);

2. . . altres 3.c7#.]

3.e2#.

Aquest autor, deixeble de Loyd (nord-americà també) però que va lluitar per certa economia de la forma, concretant-la en obres amb material reduït (màxim 12 peces). D´aquí el nom de "Meredith", amb què es coneix aquest tipus de composicions.

{Històric 19: Problema de William Meredith (Estats Units d'Amèrica,
Filadèlfia 14-05-1835 / Folcroft, Pennsilvània 10-08-1903). Publicat al
"Maryland Chess Review" de 1875. Juguen les blanques i fan mat en tres
jugades.} 1. Bf3+ Kf4 2. Qa5 $3 Qxa5 (2... Ne6 3. Nh5#) (2... Ne8 3. Nh5#) (
2... Qe2 3. Nxe2#) (2... Qxc5 3. Ne2#) (2... Qb6 3. Ne2#) (2... Qc6 3. Ne2#) (
2... Qb7 3. Ne2#) (2... Qd7 3. Ne2#) (2... Qb8 3. Ne2#) (2... h3 3. Qc7#) (2...
Nc1 3. Qc7#) (2... Nc3 3. Qc7#) (2... Nb4 3. Qc7#) (2... Bb1 3. Qc7#) (2... Bc2
3. Qc7#) (2... Bd3 3. Qc7#) (2... Bh3 3. Qc7#) (2... Be4 3. Qc7#) (2... Bg4 3.
Qc7#) (2... Be6 3. Qc7#) (2... Bg6 3. Qc7#) (2... Bd7 3. Qc7#) (2... Bh7 3.
Qc7#) (2... Bc8 3. Qc7#) (2... Qd3 3. Qc7#) (2... Qf1 3. Qc7#) (2... Qb2 3.
Qc7#) (2... Qc4 3. Qc7#) (2... Kxg3 {(variant-amenaça)} 3. Qc7#) (2... Nh5 3.
Qc7# (3. Nxh5#)) (2... hxg3 3. Qc7# (3. Qd2#)) (2... Qb1 3. Qc7# (3. Ne2#)) (
2... Qb3 3. Qc7# (3. Ne2#)) (2... Qa4 3. Qc7# (3. Ne2#)) (2... Qb4 3. Qc7# (3.
Ne2#)) (2... Qe8 3. Qc7# (3. Ne2#)) 3. Ne2# { Aquest autor, deixeble de
Loyd (nord-americà també) però que va lluitar per certa economia de la
forma, concretant-la en obres amb material reduït (màxim 12 peces). D'aquí
el nom de "Meredith", amb què es coneix aquest tipus de composicions.} 1-0

Històric 21:

Problema d´Ottmar Nemo-Weiss. Nemo era el seu pseudònim.

Txèquia, Brno 31–10–1861 / Àustria, Viena 28–04–1942.

Primer premi del concurs "Lutetia" de 1885.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Les pròximes tres obres que publicarem es compten entre les més belles de les produïdes en els dos últims decennis del segle passat.

Històric 20:

Problema de Karl Lorenz Jesper Jespersen.

Dinamarca, Copenhaguen 01–08–1848 / 07–08–1914.

Publicat al "Southern Trades Gazette" de 1883.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.h5!!  (amb idea de) 2.d1+ c2 3.xc2#

i també 2.a6+ xe8 3.xe8#

1. . . xh5

[A) 1. . . xh5 2.e4!  (amb idea de) 3.xc3#

2. . . b5

(2. . . a6 3.xa6#;

2. . . c2 3.c3#;

2. . . altres 3.xc3#.)

3.a6#;

B) 1. . . c2 /  mou / xd6 / g6 / d4(g4) 2.a6+ xe8 3.xe8#;

C) 1. . . a6 2.xa6#;

D) 1. . . g8 / b5 2.a6#;

E) 1. . . altres 2.d1+ c2 3.xc2#.]

2.b5!!  (amb idea de) 3.xc3#

2. . . xb5

[2. . . xb5 3.a6#;

2. . . a6 3.xa6#;

2. . . c2 3.c3#;

2. . . altres 3.xc3#.]

3.g6#.

La variant principal és particularment maca amb els seus dos sacrificis i el mat model*, però també gràcies a la interferència en g6 després de la jugada crítica 1. . . xh5.

[1.g6? es refuta mitjançant 1. . . xg6 , i si ara 2.b5? Segueix 2. . . b1+;

Tampoc serveix 1.c1? a causa de 1. . . e3!].

* No és un mat model pur, doncs la casella c6 està atacada per dues peces blanques ( i ).

{Les pròximes tres obres que publicarem es compten entre les més belles de
les produïdes en els dos últims decennis del segle passat. Històric 20:
Problema de Karl Lorenz Jesper Jespersen (Dinamarca, Copenhaguen 01-08-1848 /
07-08-1914). Publicat al "Southern Trades Gazette" de 1883. Juguen les
blanques i fan mat en tres jugades.} 1. Qh5 $3 (1. Qg6 $2 {es refuta
mitjançant} Bxg6 {, i si ara} 2. Nb5 $2 {segueix} Bb1+) ({Tampoc serveix} 1.
Qc1 $2 {a causa de} Ne3 $1) 1... Bxh5 (1... Rxh5 2. Ne4 $1 Rb5 (2... Ra6 3.
Rxa6#) (2... c2 3. Nc3#) (2... a6 3. Nxc3#) (2... g1=Q 3. Nxc3#) (2... g1=R 3.
Nxc3#) (2... g1=B 3. Nxc3#) (2... g1=N 3. Nxc3#) (2... Nd2 3. Nxc3#) (2... Ne3
3. Nxc3#) (2... Nh2 3. Nxc3#) (2... Bc7 3. Nxc3#) (2... Bd6 3. Nxc3#) (2... Bd5
3. Nxc3#) (2... Be6 3. Nxc3#) (2... Bg6 3. Nxc3#) (2... Bxe8 3. Nxc3#) (2...
Bg8 3. Nxc3#) (2... Rf5 3. Nxc3#) (2... Rg5 3. Nxc3#) (2... Rh2 3. Nxc3#) (2...
Rh3 3. Nxc3#) (2... Rh4 3. Nxc3#) (2... Rh6 3. Nxc3#) (2... Rh7 3. Nxc3#) (2...
Rh8 3. Nxc3#) (2... Qg1 3. Nxc3#) (2... Qh2 3. Nxc3#) (2... Qh3 3. Nxc3#) (2...
Qh4 3. Nxc3#) (2... Kb5 3. Nxc3#) 3. Ra6#) (1... c2 2. Ra6+ Bxe8 3. Qxe8#) (
1... Nd2 2. Ra6+ Bxe8 3. Qxe8#) (1... Ne3 2. Ra6+ Bxe8 3. Qxe8#) (1... Nh2 2.
Ra6+ Bxe8 3. Qxe8#) (1... Bxd6 2. Ra6+ Bxe8 3. Qxe8#) (1... Bg6 2. Ra6+ Bxe8 3.
Qxe8#) (1... Rd4 2. Ra6+ Bxe8 3. Qxe8#) (1... Rg4 2. Ra6+ Bxe8 3. Qxe8#) (1...
e4 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... g1=Q 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... g1=R 2. Qd1+ c2
3. Qxc2#) (1... g1=B 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... g1=N 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1...
Bc7 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... Bd5 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... Be6 2. Qd1+ c2 3.
Qxc2#) (1... Bxe8 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... Rf4 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... Rh2
2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... Rh3 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... Qg1 2. Qd1+ c2 3.
Qxc2#) (1... Qh3 2. Qd1+ c2 3. Qxc2#) (1... Ra6 2. Rxa6#) (1... Bg8 2. Ra6#) (
1... Rb5 2. Ra6#) 2. Nb5 $3 Kxb5 (2... Rxb5 3. Ra6#) (2... Ra6 3. Rxa6#) (2...
c2 3. Nc3#) (2... a6 3. Nxc3#) (2... e4 3. Nxc3#) (2... g1=Q 3. Nxc3#) (2...
g1=R 3. Nxc3#) (2... g1=B 3. Nxc3#) (2... g1=N 3. Nxc3#) (2... Nd2 3. Nxc3#) (
2... Ne3 3. Nxc3#) (2... Nh2 3. Nxc3#) (2... Bc7 3. Nxc3#) (2... Bd6 3. Nxc3#)
(2... Bxe8 3. Nxc3#) (2... Bf7 3. Nxc3#) (2... Bg6 3. Nxc3#) (2... Rd4 3. Nxc3#
) (2... Re4 3. Nxc3#) (2... Rf4 3. Nxc3#) (2... Rg4 3. Nxc3#) (2... Rh2 3.
Nxc3#) (2... Rh3 3. Nxc3#) (2... Qg1 3. Nxc3#) (2... Qh2 3. Nxc3#) (2... Qh3 3.
Nxc3#) (2... Bd1 3. Nxc3#) (2... Be2 3. Nxc3#) (2... Bf3 3. Nxc3#) (2... Bg4 3.
Nxc3#) 3. Rg6# { La variant principal és particularment maca amb els seus
dos sacrificis i el mat model, però també gràcies a la interferència en g6
després de la jugada crítica 1. ..., Bxh5.} 1-0

Històric 22:

Problema de Valentí Marín i Llovet.

Catalunya, Barcelona 17–01–1872 / 07–12–1936.

Fou president de la Federació Espanyola d´Escacs.

Publicat a "El Globo" de 1899.

Juguen les blanques i fan mat en 3 jugades.

Històric 21:

Problema d´Ottmar Nemo-Weiss. Nemo era el seu pseudònim.

Txèquia, Brno 31–10–1861 / Àustria, Viena 28–04–1942.

Primer premi del concurs "Lutetia" de 1885.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.g1!!  (amb idea de) 2.f3! gxf3 3.f6#

1. . . xe4

[A) 1. . . xd4 2.d6!  (amb idea de) 3.f3#

2. . . xe4 (2. . . altres 3.f3#) 3.xg4#

Mat model 1.

B) 1. . . c3 2.f6+! xd4 3.f4#

Mat model 2.

C) 1. . . c5 2.f6+ xd4 3.a1#

Mat model 3.

D) 1. . . h3 2.f3 gxf3

2. . . g3(h2) 3.f6# (3.c4#);

2. . . b2 3.f6# (3.c3#);

2. . . c3 3.f6# (3.xc3#);

2. . . c5 3.f6# (3.c4#; 3.c3#);

3.f6#

Mat model 4.

E) 1. . . g3 2.f3 g2(h3) 3.f6# (3.c4#)

2. . . b2 3.f6# (3.c3#);

2. . . c3 3.f6# (3.xc3#);

2. . . c5 3.f6# (3.c4#; 3.c3#);

F) 1. . . b2 2.f3 a4(d1) 3.f6# (3.c4#)

2. . . d3 3.f6# (3.c4#; 3.c3#);

2. . . altres 3.f6# (3.c3#).]

2.xg4+ d5 3.c4#.

Mat model 5.

Clau ampliativa (és a dir, que eixampla les caselles de fugida del rei negre), dos sacrificis, dos autobloquejos reals pel cavall negre, cinc mats model: una perla!

{Històric 21: Problema d'Ottmar Nemo-Weiss (Txèquia, Brno 31-10-1861 /
Àustria, Viena 28-04-1942). Nemo era el seu pseudònim. Primer premi del
concurs "Lutetia" de 1885. Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.}
1. Qg1 $3 Kxe4 (1... Kxd4 2. Kd6 $1 Kxe4 (2... g3 3. f3#) (2... h3 3. f3#) (
2... Nb2 3. f3#) (2... Nc3 3. f3#) (2... Nc5 3. f3#) 3. Qxg4# { Mat model 1.
}) (1... Nc3 2. Nf6+ $1 Kxd4 3. f4# { Mat model 2.}) (1... Nc5 2. Nf6+ Kxd4
3. Qa1# { Mat model 3.}) (1... h3 2. f3 gxf3 (2... g3 3. Nf6# (3. c4#)) (
2... h2 3. Nf6# (3. c4#)) (2... Nb2 3. Nf6# (3. Nc3#)) (2... Nc3 3. Nf6# (3.
Nxc3#)) (2... Nc5 3. Nf6# (3. c4#) (3. Nc3#)) 3. Nf6# { Mat model 4.}) (1...
g3 2. f3 g2 (2... h3 3. Nf6# (3. c4#)) (2... Nb2 3. Nf6# (3. Nc3#)) (2... Nc3
3. Nf6# (3. Nxc3#)) (2... Nc5 3. Nf6# (3. c4#) (3. Nc3#)) 3. Nf6# (3. c4#)) (
1... Nb2 2. f3 Na4 (2... Nd1 3. Nf6# (3. c4#)) (2... gxf3 3. Nf6# (3. Nc3#)) (
2... g3 3. Nf6# (3. Nc3#)) (2... h3 3. Nf6# (3. Nc3#)) (2... Nc4 3. Nf6# (3.
Nc3#)) (2... Nd3 3. Nf6# (3. c4#) (3. Nc3#)) 3. Nf6# (3. c4#)) 2. Qxg4+ Kd5 3.
c4# { Mat model 5. Clau ampliativa (és a dir, que eixampla les caselles
de fugida del rei negre), dos sacrificis, dos autobloquejos reals pel cavall
negre, cinc mats model: una perla!} 1-0

LES ESCOLES MODERNES.

La profusió de revistes i concursos dedicats a difondre el problema d´escacs va donar un extraordinari impuls a la composició. Les aspiracions artístiques, encara confuses, cristal·litzen i s´integren en alguns sistemes ordenats que faciliten l´expansió del geni creador. No obstant això, malgrat aquest auge mundial i de les fecundes rivalitats que suscita entre els ja nombrosos afeccionats i especialistes, la cerca de l´originalitat sembla minorar el pas.

Llavors es dóna el senyal d´un nou moviment amb la publicació de diverses obres teòriques com la de Kohtz i Kockelkorn, "Das Indische Problem" (el problema indi), que revesteix una importància cabdal. Uns anys més tard, Walther Freiherr von Holzhausen, excel·lent jugador i problemista, publica en la "Deutsches Wochenschach", de 1908 a 1910, una sèrie de vistosos articles que completen els punts de vista dels seus dignes predecessors. Al mateix temps, i des de principis de segle, Alan White comença la impressió de les seves famoses "Christmas sèries" que, en uns cinquanta volums, van descobrint els infinits recursos de la composició escaquística.

L´objectiu dels "moderns" és explorar al màxim els temes existents, que en la seva majoria daten d´abans de 1900. L´estudi de la seva estructura i possibles amplificacions contribueix a l´aparició de noves escoles, entre les quals cal destacar, per la seva importància, les dues següents:

1) La "neoalemanya", que es caracteritza pel seu rigor científic en l´aplicació i estudi dels temes estratègics en general, i sobretot dels que es presten a combinacions lògiques.

2) La "Good Companion", associació nord-americana de problemistes reclutats en tots els països del món. Aquesta escola va perfeccionar més especialment la tècnica del problema "en dues jugades", desenvolupant totes les combinacions basades en elements o mecanismes fonamentals: clavades i desclavades, bateries, obertura i tancament de línies, intercepcions, etc., així com els anomenats "tasks" (tasques).

Vegem alguns exemples típics:

Històric 23:

Problema de Johannes Kohtz (Polònia, Elblag 18–07–1843 / 05–10–1918) i Carl Kockelkorn (Alemanya, Colònia 26–11–1843 / 16–07–1914), compositors alemanys creadors de l´escola lògica.

Publicat al "Deutsches Wochenschach" de 1905.

Juguen les blanques i fan mat en 4 jugades.

Històric 22:

Problema de Valentí Marín i Llovet.

Catalunya, Barcelona 17–01–1872 / 07–12–1936.

Fou president de la Federació Espanyola d´Escacs.

Publicat a "El Globo" de 1899.

Juguen les blanques i fan mat en 3 jugades.

1.a2!! (bloqueig) e2

[A) 1. . . e4 2.f6#;

B) 1. . . c3 2.xb3+ e7 3.f7#;

C) 1. . . e7 2.xe5+ f8 3.f6#;

D) 1. . . a3 2.xa3  (amb idea de) 3.d6# (3.d8#)

2. . . e4 3.d6#;

2. . . altres 3.d6# (3.d8#);

E) 1. . . c3 2.a3  (amb idea de) 3.d6# (3.d8#)

2. . . e4 3.d6#;

2. . . xb5 / e4 3.d8#;

2. . . altres 3.d6# (3.d8#);

F) 1. . . d2 2.a3  (amb idea de) 3.d6# (3.d8#)

2. . . e4 3.d6#;

2. . . e4 3.d8#;

2. . . altres 3.d6# (3.d8#);

G) 1. . . xa2 2.b4  (amb idea de) 3.d6# (3.d8#)

2. . . e4 3.d6#;

2. . . altres 3.d6# (3.d8#);

H) 1. . . a4 2.b4  (amb idea de) 3.d6# (3.d8#)

2. . . e4 3.d6#;

2. . . altres 3.d6# (3.d8#);

I) 1. . . c2 2.b4  (amb idea de) 3.d6# (3.d8#)

2. . . e4 3.d6#;

2. . . altres 3.d6# (3.d8#);

J) 1. . . d1 2.b4  (amb idea de) 3.d6# (3.d8#)

2. . . e4 3.d6#;

2. . . altres 3.d6# (3.d8#).]

2.d4!!  (amb idea de) 3.d6# (3.d7#)

2. . . exd4

[2. . . e7 3.d6#;

2. . . altres 3.d6# (3.d7#).]

3.xe2#.

El problema va ser compost recolzant-se en aquesta variant principal, molt maca, on apareix la idea -tan apreciada pel seu autor- de l´obertura de línia mitjançant un sacrifici de dama.

{Històric 22: Problema de Valentí Marín i Llovet (Catalunya, Barcelona
17-01-1872 / 07-12-1936). Fou president de la Federació Espanyola d'Escacs.
Publicat a "El Globo" de 1899. Juguen les blanques i fan mat en 3 jugades.
} 1. Ra2 $3 {(bloqueig)} e2 (1... e4 2. Qf6#) (1... c3 2. Qxb3+ Ke7 3. Qf7#) (
1... Ke7 2. Qxe5+ Kf8 3. Qf6#) (1... Na3 2. Qxa3 e4 (2... e2 3. Qd6# (3. Nd8#))
(2... c3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bxa2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Ba4 3. Qd6# (3.
Nd8#)) (2... Bc2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bd1 3. Qd6# (3. Nd8#)) 3. Qd6#) (1...
Nc3 2. Qa3 e4 (2... Nxb5 3. Nd8#) (2... Ne4 3. Nd8#) (2... e2 3. Qd6# (3. Nd8#)
) (2... Nxa2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Na4 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nb1 3. Qd6#
(3. Nd8#)) (2... Nd1 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nd5 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Ne2
3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bxa2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Ba4 3. Qd6# (3. Nd8#)) (
2... Bc2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bd1 3. Qd6# (3. Nd8#)) 3. Qd6#) (1... Nd2 2.
Qa3 e4 (2... Ne4 3. Nd8#) (2... e2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... c3 3. Qd6# (3. Nd8#
)) (2... Nb1 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nf1 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nf3 3. Qd6#
(3. Nd8#)) (2... Bxa2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Ba4 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bc2
3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bd1 3. Qd6# (3. Nd8#)) 3. Qd6#) (1... Bxa2 2. Qb4 e4 (
2... c3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... e2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Na3 3. Qd6# (3.
Nd8#)) (2... Nc3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nd2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bb3 3.
Qd6# (3. Nd8#)) 3. Qd6#) (1... Ba4 2. Qb4 e4 (2... c3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2...
e2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Na3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nc3 3. Qd6# (3. Nd8#))
(2... Nd2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bxb5 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bb3 3. Qd6# (
3. Nd8#)) (2... Bc2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bd1 3. Qd6# (3. Nd8#)) 3. Qd6#) (
1... Bc2 2. Qb4 e4 (2... c3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... e2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (
2... Na3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nc3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nd2 3. Qd6# (3.
Nd8#)) (2... Ba4 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bb3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bd1 3.
Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bd3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Be4 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2...
Bf5 3. Qd6# (3. Nd8#)) 3. Qd6#) (1... Bd1 2. Qb4 e4 (2... c3 3. Qd6# (3. Nd8#))
(2... e2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Na3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Nc3 3. Qd6# (3.
Nd8#)) (2... Nd2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Ba4 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bb3 3.
Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bc2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Be2 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2...
Bf3 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bg4 3. Qd6# (3. Nd8#)) (2... Bh5 3. Qd6# (3. Nd8#)
) 3. Qd6#) 2. Qd4 $3 exd4 (2... Ke7 3. Qd6#) (2... c3 3. Qd6# (3. Qd7#)) (2...
e1=Q 3. Qd6# (3. Qd7#)) (2... e1=R 3. Qd6# (3. Qd7#)) (2... e1=B 3. Qd6# (3.
Qd7#)) (2... e1=N 3. Qd6# (3. Qd7#)) (2... Na3 3. Qd6# (3. Qd7#)) (2... Nc3 3.
Qd6# (3. Qd7#)) (2... Nd2 3. Qd6# (3. Qd7#)) (2... Bxa2 3. Qd6# (3. Qd7#)) (
2... Ba4 3. Qd6# (3. Qd7#)) (2... Bc2 3. Qd6# (3. Qd7#)) (2... Bd1 3. Qd6# (3.
Qd7#)) (2... e4 3. Qd6# (3. Qxe4#) (3. Qf6#)) 3. Rxe2# { El problema va ser
compost recolzant-se en aquesta variant principal, molt maca, on apareix la
idea -tan apreciada pel seu autor- de l'obertura de línia mitjançant un
sacrifici de dama.} 1-0

Històric 24:

Problema de Joseph Kentigern Heydon.

(Austràlia, Sydney 13–01–1884 / Anglaterra 09–1947).

Publicat al "Good Companion" de 1920.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

LES ESCOLES MODERNES.

La profusió de revistes i concursos dedicats a difondre el problema d´escacs va donar un extraordinari impuls a la composició. Les aspiracions artístiques, encara confuses, cristal·litzen i s´integren en alguns sistemes ordenats que faciliten l´expansió del geni creador. No obstant això, malgrat aquest auge mundial i de les fecundes rivalitats que suscita entre els ja nombrosos afeccionats i especialistes, la cerca de l´originalitat sembla minorar el pas.

Llavors es dóna el senyal d´un nou moviment amb la publicació de diverses obres teòriques com la de Kohtz i Kockelkorn, "Das Indische Problem" (el problema indi), que revesteix una importància cabdal. Uns anys més tard, Walther Freiherr von Holzhausen, excel·lent jugador i problemista, publica en la "Deutsches Wochenschach", de 1908 a 1910, una sèrie de vistosos articles que completen els punts de vista dels seus dignes predecessors. Al mateix temps, i des de principis de segle, Alan White comença la impressió de les seves famoses "Christmas sèries" que, en uns cinquanta volums, van descobrint els infinits recursos de la composició escaquística.

L´objectiu dels "moderns" és explorar al màxim els temes existents, que en la seva majoria daten d´abans de 1900. L´estudi de la seva estructura i possibles amplificacions contribueix a l´aparició de noves escoles, entre les quals cal destacar, per la seva importància, les dues següents:

1) La "neoalemanya", que es caracteritza pel seu rigor científic en l´aplicació i estudi dels temes estratègics en general, i sobretot dels que es presten a combinacions lògiques.

2) La "Good Companion", associació nord-americana de problemistes reclutats en tots els països del món. Aquesta escola va perfeccionar més especialment la tècnica del problema "en dues jugades", desenvolupant totes les combinacions basades en elements o mecanismes fonamentals: clavades i desclavades, bateries, obertura i tancament de línies, intercepcions, etc., així com els anomenats "tasks" (tasques).

Vegem alguns exemples típics:

Històric 23:

Problema de Johannes Kohtz (Polònia, Elblag 18–07–1843 / 05–10–1918) i Carl Kockelkorn (Alemanya, Colònia 26–11–1843 / 16–07–1914), compositors alemanys creadors de l´escola lògica.

Publicat al "Deutsches Wochenschach" de 1905.

Juguen les blanques i fan mat en 4 jugades.

L´assaig temàtic 1.e2? [ (amb idea de) 2.d3! i 3.c2#] és refutat mitjançant 1. . . g5! Si ara, 2.d3? , segueix 2. . . xe3! i no hi ha mat immediat.

Joc real:

1.d6 [ (amb idea de) 2.e4#] xd6 (forçat)

[1. . . altres 2.e4#]

2.e2 [ (amb idea de) 3.d3 i 4.c2#] f4 (forçat)

[2. . . altres 3.d3 (mou) 4.c2#]

3.exf4 xd4 4.e5#.

Es tracta de l´interessant tema romà (el nom li ve donat perquè aquest problema va ser dedicat al mestre italià Guglielmetti, de Roma), que pot descriure´s així:

1) Un atac prematur (assaig temàtic o pla principal) és refutat per una peça negra (aquí l´alfil, traslladant-se a la diagonal h6–c1), sense que aquesta reacció causi cap mal a les negres.

2) Una maniobra preparatòria (pla previ) rebutja l´alfil cap a una altra casella, la qual cosa permet. . .

3) reprendre el pla principal (l´assaig temàtic es converteix en joc real) que rebutja per segona vegada el mateix alfil cap a la mateixa diagonal (h6–c1), però a una casella diferent (f4), on la seva arribada provoca. . .

4) un mal decisiu (la seva captura), donant lloc a. . .

5) un nou mat.

{LES ESCOLES MODERNES. La profusió de revistes i concursos dedicats a
difondre el problema d'escacs va donar un extraordinari impuls a la
composició. Les aspiracions artístiques, encara confuses, cristal·litzen i
s'integren en alguns sistemes ordenats que faciliten l'expansió del geni
creador. No obstant això, malgrat aquest auge mundial i de les fecundes
rivalitats que suscita entre els ja nombrosos afeccionats i especialistes, la
cerca de l'originalitat sembla minorar el pas. Llavors es dóna el senyal d'un
nou moviment amb la publicació de diverses obres teòriques com la de Kohtz i
Kockelkorn, "Das Indische Problem" (el problema indi), que revesteix una
importància cabdal. Uns anys més tard, Walther Freiherr von Holzhausen,
excel·lent jugador i problemista, publica en la "Deutsches Wochenschach", de
1908 a 1910, una sèrie de vistosos articles que completen els punts de vista
dels seus dignes predecessors. Al mateix temps, i des de principis de segle,
Alan White comença la impressió de les seves famoses "Christmas sèries" que,
en uns cinquanta volums, van descobrint els infinits recursos de la
composició escaquística. L'objectiu dels "moderns" és explorar al màxim
els temes existents, que en la seva majoria daten d'abans de 1900. L'estudi de
la seva estructura i possibles amplificacions contribueix a l'aparició de
noves escoles, entre les quals cal destacar, per la seva importància, les
dues següents: 1) La "neoalemanya", que es caracteritza pel seu rigor
científic en l'aplicació i estudi dels temes estratègics en general, i
sobretot dels que es presten a combinacions lògiques. 2) La "Good Companion",
associació nord-americana de problemistes reclutats en tots els països del
món. Aquesta escola va perfeccionar més especialment la tècnica del
problema "en dues jugades", desenvolupant totes les combinacions basades en
elements o mecanismes fonamentals: clavades i desclavades, bateries, obertura
i tancament de línies, intercepcions, etc., així com els anomenats "tasks"
(tasques). Vegem alguns exemples típics: Històric 23: Problema de Johannes
Kohtz (Polònia, Elblag 18-07-1843 / 05-10-1918) i Carl Kockelkorn (Alemanya,
Colònia 26-11-1843 / 16-07-1914), compositors alemanys creadors de l'escola
lògica. Publicat al "Deutsches Wochenschach" de 1905. Juguen les blanques
i fan mat en 4 jugades.} {Joc real:} 1. Nd6 ({L'assaig temàtic} 1. Qe2 $2 {
és refutat mitjançant} Bg5 $1 {Si ara,} 2. Bd3 $2 {, segueix} Bxe3 $1 {
i no hi ha mat immediat}) 1... Bxd6 {(forçat)} (1... Bf8 2. Ne4#) (1... Bd8 2.
Ne4#) (1... Bf6 2. Ne4#) (1... Bg5 2. Ne4#) (1... Bh4 2. Ne4#) 2. Qe2 Bf4 {
(forçat)} (2... Ba3 3. Bd3 Bb2 (3... Bc1 4. Qc2#) (3... Bb4 4. Qc2#) (3... Bc5
4. Qc2#) (3... Bd6 4. Qc2#) (3... Be7 4. Qc2#) (3... Bf8 4. Qc2#) 4. Qc2#) (
2... Bb4 3. Bd3 Ba5 (3... Ba3 4. Qc2#) (3... Bc5 4. Qc2#) (3... Bd6 4. Qc2#) (
3... Be7 4. Qc2#) (3... Bf8 4. Qc2#) 4. Qc2#) (2... Bc5 3. Bd3 Ba3 (3... Bb4 4.
Qc2#) (3... Bd6 4. Qc2#) (3... Be7 4. Qc2#) (3... Bf8 4. Qc2#) (3... Ba7 4.
Qc2#) (3... Bb6 4. Qc2#) (3... Bxd4 4. Qc2#) 4. Qc2#) (2... Be7 3. Bd3 Ba3 (
3... Bb4 4. Qc2#) (3... Bc5 4. Qc2#) (3... Bd6 4. Qc2#) (3... Bf8 4. Qc2#) (
3... Bd8 4. Qc2#) (3... Bf6 4. Qc2#) (3... Bg5 4. Qc2#) (3... Bh4 4. Qc2#) 4.
Qc2#) (2... Bf8 3. Bd3 Ba3 (3... Bb4 4. Qc2#) (3... Bc5 4. Qc2#) (3... Bd6 4.
Qc2#) (3... Be7 4. Qc2#) (3... Bg7 4. Qc2#) (3... Bh6 4. Qc2#) 4. Qc2#) (2...
Bb8 3. Bd3 Ba7 (3... Bc7 4. Qc2#) (3... Bd6 4. Qc2#) (3... Be5 4. Qc2#) (3...
Bf4 4. Qc2#) (3... Bg3 4. Qc2#) (3... Bh2 4. Qc2#) 4. Qc2#) (2... Bc7 3. Bd3
Ba5 (3... Bb6 4. Qc2#) (3... Bd8 4. Qc2#) (3... Bb8 4. Qc2#) (3... Bd6 4. Qc2#)
(3... Be5 4. Qc2#) (3... Bf4 4. Qc2#) (3... Bg3 4. Qc2#) (3... Bh2 4. Qc2#) 4.
Qc2#) (2... Be5 3. Bd3 Bxd4 (3... Bf6 4. Qc2#) (3... Bg7 4. Qc2#) (3... Bh8 4.
Qc2#) (3... Bb8 4. Qc2#) (3... Bc7 4. Qc2#) (3... Bd6 4. Qc2#) (3... Bf4 4.
Qc2#) (3... Bg3 4. Qc2#) (3... Bh2 4. Qc2#) 4. Qc2#) (2... Bg3 3. Bd3 Be1 (3...
Bf2 4. Qc2#) (3... Bh4 4. Qc2#) (3... Bb8 4. Qc2#) (3... Bc7 4. Qc2#) (3... Bd6
4. Qc2#) (3... Be5 4. Qc2#) (3... Bf4 4. Qc2#) (3... Bh2 4. Qc2#) 4. Qc2#) (
2... Bh2 3. Bd3 Bb8 (3... Bc7 4. Qc2#) (3... Bd6 4. Qc2#) (3... Be5 4. Qc2#) (
3... Bf4 4. Qc2#) (3... Bg3 4. Qc2#) (3... Bg1 4. Qc2#) 4. Qc2#) 3. exf4 Kxd4
4. Qe5# { Es tracta de l'interessant tema romà (el nom li ve donat perquè
aquest problema va ser dedicat al mestre italià Guglielmetti, de Roma), que
pot descriure's així: 1) Un atac prematur (assaig temàtic o pla principal)
és refutat per una peça negra (aquí l'alfil, traslladant-se a la diagonal
h6-c1), sense que aquesta reacció causi cap mal a les negres. 2) Una maniobra
preparatòria (pla previ) rebutja l'alfil cap a una altra casella, la qual
cosa permet... 3) reprendre el pla principal (l'assaig temàtic es converteix
en joc real) que rebutja per segona vegada el mateix alfil cap a la mateixa
diagonal (h6-c1), però a una casella diferent (f4), on la seva arribada
provoca... 4) un mal decisiu (la seva captura), donant lloc a... 5) un nou mat.
} 1-0

Històric 25:

Problema d´Otto Wurzburg.

Estats Units d´Amèrica, Michigan, Grand Rapids 10–07–1875 / 01–10–1951.

Publicat al "Gazette-Times" de 1912.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Estudi de Henri Rinck.

França, Lyon 10–01–1870 / Catalunya, Badalona 17–02–1952.

Pope 57: Juguen les blanques y fan taules.

Històric 24:

Problema de Joseph Kentigern Heydon.

(Austràlia, Sydney 13–01–1884 / Anglaterra 09–1947).

Publicat al "Good Companion" de 1920.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.b3 [ (amb idea de) 2.h6#] xg4+

[1. . . c4 2.g6# (*);

1. . . e4 2.xf5# (*);

1. . . f4 2.e6# (*);

1. . . 3f4 2.g5# (*);

1. . . 5f4 2.g7# (*);

1. . . g5 2.xg5#;

1. . . c4 2.fxe8#;

1. . . xb3 2.g6# (2.fxe8#);

1. . . f4 2.fxe8# (2.d7#);

1. . . xf2 / g1 2.h6# (2.g5#);

1. . . e4 / b5(c6) 2.h6# (2.g6#);

1. . . d8 2.h6# (2.exd8#; 2.exd8#);

1. . . b4 2.h6# (2.fxe8#; 2.d7#);

1. . . a7 2.h6# (2.g6#; 2.fxe8#);

1. . . d7 2.h6# (2.g6#; 2.xd7#);

1. . . a8 2.h6# (2.g6#; 2.d7#);

1. . . d4(e4) 2.h6# (2.fxe8#; 2.d7#);

1. . . a1(a2,a3,a5,a6) 2.h6# (2.g6#; 2.fxe8#; 2.d7#);

1. . . altres 2.h6#.]

2.xg4#.

(*) Cinc (!) mats diferents provocats per la dama blanca desclavada.

Un notable "task" per a la seva època.

{Històric 24: Problema de Joseph Kentigern Heydon (Austràlia, Sydney
13-01-1884 / Anglaterra 09-1947). Publicat al "Good Companion" de 1920
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Bb3 Qxg4+ (1... c4 2. Qg6# {
(*)}) (1... e4 2. Qxf5# {(*)}) (1... f4 2. Qe6# {(*)}) (1... N3f4 2. Qg5# {(*)}
) (1... N5f4 2. Qg7# {(*)}) (1... Ng5 2. Bxg5#) (1... Qc4 2. fxe8=N#) (1... Ng3
2. Rh6#) (1... Ng7 2. Rh6#) (1... Ba2 2. Rh6#) (1... Bc2 2. Rh6#) (1... Bd3 2.
Rh6#) (1... Rc1 2. Rh6#) (1... Rd1 2. Rh6#) (1... Re1 2. Rh6#) (1... Rg1 2.
Rh6#) (1... Rh1 2. Rh6#) (1... Rxf2 2. Rh6#) (1... Ra8 2. Rh6#) (1... Rb8 2.
Rh6#) (1... Rc8 2. Rh6#) (1... Rxf8 2. Rh6#) (1... Rxe7 2. Rh6#) (1... Qxb3 2.
Qg6# (2. fxe8=N#)) (1... Qf4 2. fxe8=N# (2. Nd7#)) (1... Nxf2 2. Rh6# (2. Bg5#)
) (1... Ng1 2. Rh6# (2. Bg5#)) (1... Be4 2. Rh6# (2. Qg6#)) (1... Qb5 2. Rh6# (
2. Qg6#)) (1... Qc6 2. Rh6# (2. Qg6#)) (1... Rd8 2. Rh6# (2. exd8=Q#) (2.
exd8=B#)) (1... Qb4 2. Rh6# (2. fxe8=N#) (2. Nd7#)) (1... Qa7 2. Rh6# (2. Qg6#)
(2. fxe8=N#)) (1... Qd7 2. Rh6# (2. Qg6#) (2. Nxd7#)) (1... Qa8 2. Rh6# (2.
Qg6#) (2. Nd7#)) (1... Qd4 2. Rh6# (2. fxe8=N#) (2. Nd7#)) (1... Qe4 2. Rh6# (
2. fxe8=N#) (2. Nd7#)) (1... Qa1 2. Rh6# (2. Qg6#) (2. fxe8=N#) (2. Nd7#)) (
1... Qa2 2. Rh6# (2. Qg6#) (2. fxe8=N#) (2. Nd7#)) (1... Qa3 2. Rh6# (2. Qg6#)
(2. fxe8=N#) (2. Nd7#)) (1... Qa5 2. Rh6# (2. Qg6#) (2. fxe8=N#) (2. Nd7#)) (
1... Qa6 2. Rh6# (2. Qg6#) (2. fxe8=N#) (2. Nd7#)) 2. Nxg4# { (*) Cinc (!)
mats diferents provocats per la dama blanca desclavada. Un notable "task" per
a la seva època.} 1-0

Estudi de Genrikh Moiseevich Kasparian (Geòrgia, Tbilisi 27–02–1910 / Armènia, Erevan 27–12–1995).

Primer premi d´una competició russa de 1939.

Pope 56: Juguen les blanques i guanyen.

Per guanyar, en aquesta posició, les blanques han de coronar el peó f i alhora controlar els avançats peons negres.

El primer és defensar el peó:

1.g5

[L´altra opció seria separar els dos peons negres sacrificant l´alfil: 1.c3? bxc3 2.f5, però el negre iguala fàcilment amb 2. . . b3 3.b5+ c4 4.f7 g1+ 5.c2 g2+=;

Si no hi hagués la combinació final de la variant principal, el millor seria jugar aquest final: 1.xb4 xf6 2.c2 que són taules, però el negre ha de jugar molt fi.]

1. . . b3

[No serveix anar a parar el peó amb 1. . . g8 2.d2+ b3 3.f7 f8 4.f2 a3 5.b1 a2+ 6.a1+–]

2.d2+ a1 3.f7 xg5

[Altres opcions perden ràpidament: 3. . . c6+ 4.d1 b2 5.xb2 xb2 6.f8+–;

3. . . a3 4.d1! a2 5.f8 b2+ 6.d2+ b1+ (6. . . b1 7.f6+ xf6 8.xf6#) 7.d3+–]

4.f8 g1+ 5.d1 g2 últim recurs, amenaça mat a c2, però. . .

[5. . . b2+ 6.c2+ a2 7.xg1+–;

5. . . xd1+ 6.xd1 b2 7.a3+ b1 8.e2 c1 9.d3+–]

6.a3+ a2 7.d2!!

7. . . xa3

[aguanta més 7. . . b2+ 8.xb2+ xb2 9.xb2 a3 10.b1+ a2 11.b7 a1 12.c2 a2 buscant l´ofegat 13.b3 b1 14.a3+ el més senzill 14. . . a1 15.h7 b1 16.h1++–]

8.b2 a2 9.b1# .

{Estudi de Genrikh Moiseevich Kasparian (Geòrgia, Tbilisi 27-02-1910 /
Armènia, Erevan 27-12-1995). Primer premi d'una competició russa de 1939.
Pope 56: Juguen les blanques i guanyen. Per guanyar, en aquesta posició, les
blanques han de coronar el peó f i alhora controlar els avançats peons
negres.} {El primer és defensar el peó:} 1. Bg5 ({L'altra opció seria
separar els dos peons negres sacrificant l'alfil:} 1. Bc3 $2 bxc3 2. Rf5 {
, però el negre iguala fàcilment amb} Kb3 3. Rb5+ Kc4 4. f7 Rg1+ 5. Kc2 Rg2+
$11) ({Si no hi hagués la combinació final de la variant principal, el
millor seria jugar aquest final:} 1. Bxb4 Rxf6 2. Kc2 $14 {que són taules,
però el negre ha de jugar molt fi.}) 1... b3 ({No serveix anar a parar el
peó amb} 1... Rg8 2. Rd2+ Kb3 3. f7 Rf8 4. Rf2 a3 5. Kb1 a2+ 6. Ka1 $18) 2.
Rd2+ Ka1 3. f7 Rxg5 ({Altres opcions perden ràpidament:} 3... Rc6+ 4. Kd1 b2
5. Rxb2 Kxb2 6. f8=Q $18) (3... a3 4. Rd1 $1 a2 5. f8=Q b2+ 6. Kd2+ b1=N+ (6...
b1=Q 7. Bf6+ Rxf6 8. Qxf6#) 7. Kd3 $18) 4. f8=Q Rg1+ 5. Rd1 Rg2 {últim recurs,
amenaça mat a c2, però...} (5... b2+ 6. Kc2+ Ka2 7. Rxg1 $18) (5... Rxd1+ 6.
Kxd1 b2 7. Qa3+ Kb1 8. Ke2 Kc1 9. Kd3 $18) 6. Qa3+ Ra2 7. Rd2 $3 {la bomba,
sacrifici de dama per donar mat.} Rxa3 ({aguanta més} 7... b2+ 8. Qxb2+ Rxb2
9. Rxb2 a3 10. Rb1+ Ka2 11. Rb7 Ka1 12. Kc2 a2 {buscant l'ofegat} 13. Kb3 Kb1
14. Ka3+ {el més senzill} Ka1 15. Rh7 Kb1 16. Rh1+ $18) 8. Rb2 Ra2 9. Rb1# {
} 1-0

ELS MATS EN DUES JUGADES

Altres escoles van néixer després d´aquestes, però els seus objectius només diferien dels de les seves predecessores en qüestions de detall. Amb tot, en elles comencen a esbossar-se certes tendències cap a la formulació d´una estètica intel·lectualitzada, com la que domina en la composició actual.

El problema d´escacs és manifestament permeable a l´influx dels diversos corrents que intervenen en l´evolució de les altres arts.

El que cal retenir de la producció de llavors és l´important paper atribuït als efectes de les jugades i als jocs virtuals (assajos, mats aparents), sobretot en el desenvolupament dels temes propis del problema "en dues jugades". Els últims exemples que oferim en aquest recull de problemes històrics il·lustren algunes idees reveladores.

Històric 26:

Problema de Giorgio Guidelli.

Itàlia, Serravalle d´Asti 14–03–1897 / 08–01–1924.

Publicat al "Good Companion" de 1917.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Històric 25:

Problema d´Otto Wurzburg.

Estats Units d´Amèrica, Michigan, Grand Rapids 10–07–1875 / 01–10–1951.

Publicat al "Gazette-Times" de 1912.

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

1.c7

amb les següents variants principals anàlogues(*), més tot un seguit de secundàries:

1 . . . xe2

[A) 1. . . xf4 2.d5+! xd5

(2. . . e3 3.e6#)

3.d3# (*);

B) 1. . . g4 2.f5+! xf5

(2. . . e3 3.e6#)

3.d3# (*);

C) 1. . . a3 / f3 2.e3+! xe3

(2. . . f5 3.d7#;

2. . . xe3 3.c6#)

3.e6# (*);

D) 1. . . c2 / f1 / b1(b2) / d1 2.e5+! xe5 3.d3# (*);

E) 1. . . d4 2.xd4+ f5 3.d7#;

F) 1. . . e7 2.xe7+ f5 3.d7#;

G) 1. . . xf6 / h6 2.e7+ f5 3.d7#;

H) 1. . . d5 2.xd5+ e3 3.d4#

(3.b7#; 3.b8#; 3.c6#; 3.d6#; 3.e6#);

I) 1. . . d6 2.xd6 xf6 / e7

2. . . c2 3.c6# (3.d5#);

2. . . altres 3.c6# (3.d3#; 3.d5#)

3.d3#;

J) 1. . . d7 2.xd7 f3

2. . . g4 3.c6# (3.f5#; 3.d4#);

2. . . e7 3.e5# (3.d4#; 3.xe7#);

2. . . h6 3.c6# (3.e5#; 3.d4#; 3.e7#);

2. . . xf6 3.f5# (3.e5#; 3.d4#; 3.e7#);

2. . . a3 3.c6# (3.f5#; 3.e5#; 3.d4#; 3.xb4#);

2. . . altres 3.c6# (3.f5#; 3.e5#; 3.d4#)

3.c6# (3.f5#);

K) 1. . . d8 2.cxd8 c2

2. . . e7 3.d3# (3.dd4#; 3.d3#; 3.dxe7#);

2. . . xf6 3.d3# (3.dd4#; 3.d3#; 3.de7#);

2. . . f3 3.c6# (3.d3#; 3.dd5#; 3.a8#; 3.d3#);

2. . . h6 3.c6# (3.d3#; 3.dd5#; 3.dd4#; 3.de7#; 3.a8#; 3.d3#; 3.e8#);

2. . . altres 3.c6# (3.d3#; 3.dd5#; 3.dd4#; 3.a8#; 3.d3#)

3.c6# (3.dd5#; 3.dd4#; 3.a8#);

L) 1. . . d3 2.xd3#;

M) 1. . . c2 2.c6#;

N) 1. . . e3 2.c6# (2.d5#);

O) 1. . . altres 2.c6# (2.d3#)]

2.d4+! xd4

[2. . . f5 3.xe2#]

3.e6# (*).

Hem presentat aquí un altre "task", bastant extraordinari, compost igualment per un membre de la good Companion.

(*) En ell pot admirar-se un bonic ramell de cinc (!) sacrificis de dama.

{Històric 25: Problema d'Otto Wurzburg (Estats Units d'Amèrica, Michigan,
Grand Rapids 10-07-1875 / 01-10-1951) Publicat al "Gazette-Times" de 1912.
Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.} 1. c7 {[amb les següents
variants principals anàlogues(*), més tot un seguit de secundàries]:} Qxe2 (
1... Qxf4 2. Qd5+ $1 Kxd5 (2... Ke3 3. Re6#) 3. Bd3# {(*)}) (1... Ng4 2. Qf5+
$1 Kxf5 (2... Ke3 3. Re6#) 3. Bd3# {(*)}) (1... Ra3 2. Qe3+ $1 Kxe3 (2... Kf5
3. Bd7#) (2... Qxe3 3. Bc6#) 3. Re6# {(*)}) (1... Nf3 2. Qe3+ Kxe3 (2... Kf5 3.
Bd7#) (2... Qxe3 3. Bc6#) 3. Re6#) (1... c2 2. Qe5+ $1 Kxe5 3. Bd3# {(*)}) (
1... Nf1 2. Qe5+ Kxe5 3. Bd3#) (1... Rb1 2. Qe5+ Kxe5 3. Bd3#) (1... Rb2 2.
Qe5+ Kxe5 3. Bd3#) (1... Qd1 2. Qe5+ Kxe5 3. Bd3#) (1... Qd4 2. Qxd4+ Kf5 3.
Bd7#) (1... Ne7 2. Qxe7+ Kf5 3. Bd7#) (1... Nxf6 2. Qe7+ Kf5 3. Bd7#) (1... Nh6
2. Qe7+ Kf5 3. Bd7#) (1... Qd5 2. Qxd5+ Ke3 3. Qd4# (3. Rb7#) (3. Rb8#) (3.
Rc6#) (3. Rd6#) (3. Re6#)) (1... Qd6 2. Rxd6 Nxf6 (2... Ne7 3. Bd3#) (2... c2
3. Bc6# (3. Qd5#)) (2... Nf1 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qd5#)) (2... Nf3 3. Bc6# (3.
Bd3#) (3. Qd5#)) (2... Ng4 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qd5#)) (2... Nh6 3. Bc6# (3.
Bd3#) (3. Qd5#)) (2... Rb1 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qd5#)) (2... Rb2 3. Bc6# (3.
Bd3#) (3. Qd5#)) (2... Ra3 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qd5#)) 3. Bd3#) (1... Qd7 2.
Bxd7 Nf3 (2... Ng4 3. Bc6# (3. Bf5#) (3. Qd4#)) (2... Ne7 3. Qe5# (3. Qd4#) (3.
Qxe7#)) (2... Nh6 3. Bc6# (3. Qe5#) (3. Qd4#) (3. Qe7#)) (2... Nxf6 3. Bf5# (3.
Qe5#) (3. Qd4#) (3. Qe7#)) (2... c2 3. Bc6# (3. Bf5#) (3. Qe5#) (3. Qd4#)) (
2... Nf1 3. Bc6# (3. Bf5#) (3. Qe5#) (3. Qd4#)) (2... Rb1 3. Bc6# (3. Bf5#) (3.
Qe5#) (3. Qd4#)) (2... Rb2 3. Bc6# (3. Bf5#) (3. Qe5#) (3. Qd4#)) (2... Ra3 3.
Bc6# (3. Bf5#) (3. Qe5#) (3. Qd4#) (3. Rxb4#)) 3. Bc6# (3. Bf5#)) (1... Qd8 2.
cxd8=Q c2 (2... Ne7 3. Bd3# (3. Qdd4#) (3. Qd3#) (3. Qdxe7#)) (2... Nxf6 3.
Bd3# (3. Qdd4#) (3. Qd3#) (3. Qde7#)) (2... Nf3 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qdd5#) (
3. Qa8#) (3. Qd3#)) (2... Nf1 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qdd5#) (3. Qdd4#) (3. Qa8#)
(3. Qd3#)) (2... Ng4 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qdd5#) (3. Qdd4#) (3. Qa8#) (3. Qd3#
)) (2... Rb1 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qdd5#) (3. Qdd4#) (3. Qa8#) (3. Qd3#)) (2...
Rb2 3. Bc6# (3. Bd3#) (3. Qdd5#) (3. Qdd4#) (3. Qa8#) (3. Qd3#)) (2... Ra3 3.
Bc6# (3. Bd3#) (3. Qdd5#) (3. Qdd4#) (3. Qa8#) (3. Qd3#)) (2... Nh6 3. Bc6# (3.
Bd3#) (3. Qdd5#) (3. Qdd4#) (3. Qde7#) (3. Qa8#) (3. Qd3#) (3. Qe8#)) 3. Bc6# (
3. Qdd5#) (3. Qdd4#) (3. Qa8#)) (1... Qd3 2. Bxd3#) (1... Qc2 2. Bc6#) (1...
Qe3 2. Bc6# (2. Qd5#)) (1... Qa2 2. Bc6# (2. Bd3#)) (1... Qb2 2. Bc6# (2. Bd3#)
) (1... Qc1 2. Bc6# (2. Bd3#)) (1... Qe1 2. Bc6# (2. Bd3#)) 2. Qd4+ $1 Kxd4 (
2... Kf5 3. Bxe2#) 3. Re6# {(*). Hem presentat aquí un altre "task",
bastant extraordinari, compost igualment per un membre de la Good Companion.
(*) En ell pot admirar-se un bonic ramell de cinc (!) sacrificis de dama.} 1-0

ELS MATS EN DUES JUGADES

Altres escoles van néixer després d´aquestes, però els seus objectius només diferien dels de les seves predecessores en qüestions de detall. Amb tot, en elles comencen a esbossar-se certes tendències cap a la formulació d´una estètica intel·lectualitzada, com la que domina en la composició actual.

El problema d´escacs és manifestament permeable a l´influx dels diversos corrents que intervenen en l´evolució de les altres arts.

El que cal retenir de la producció de llavors és l´important paper atribuït als efectes de les jugades i als jocs virtuals (assajos, mats aparents), sobretot en el desenvolupament dels temes propis del problema "en dues jugades". Els últims exemples que oferim en aquest recull de problemes històrics il·lustren algunes idees reveladores.

Històric 26:

Problema de Giorgio Guidelli.

Itàlia, Serravalle d´Asti 14–03–1897 / 08–01–1924.

Publicat al "Good Companion" de 1917.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.e6  (amb idea de) 2.d7#

1. . . xe6

[1. . . c6 2.xc6#;

1. . . cxd3 2.c4#;

1. . . c3 2.b4#;

1. . . b4 2.xb4#;

1. . . hf5 2.dxf4# (i no 2.hxf4, ja que aquest cavall està clavat);

1. . . gf5 2.hxf4# (i no 2.dxf4, ja que ara és aquest altre cavall el que està clavat);

1. . . f2 / c3 2.d7# (2.b4#);

1. . . g7(h7) 2.d7# (2.dxf4#; 2.hxf4#);

1. . . altres 2.d7#]

2.c5#.

La manera idèntica d´evitar els duals (aquí mitjançant la clavada de la peça blanca que pot donar mat) constitueix la base estratègica d´un tema modern: el tema Barulin, un dels aspectes del qual apareix ja en aquest problema (compost molt abans del problema epònim: 1929–1930).

{ELS MATS EN DUES JUGADES Altres escoles van néixer després d'aquestes,
però els seus objectius només diferien dels de les seves predecessores en
qüestions de detall. Amb tot, en elles comencen a esbossar-se certes
tendències cap a la formulació d'una estètica intel·lectualitzada, com la
que domina en la composició actual. El problema d'escacs és manifestament
permeable a l'influx dels diversos corrents que intervenen en l'evolució de
les altres arts. El que cal retenir de la producció de llavors és
l'important paper atribuït als efectes de les jugades i als jocs virtuals
(assajos, mats aparents), sobretot en el desenvolupament dels temes propis del
problema "en dues jugades". Els últims exemples que oferim en aquest recull
de problemes històrics il·lustren algunes idees reveladores. Històric 26:
Problema de Giorgio Guidelli (Itàlia, Serravalle d'Asti 14-03-1897 /
08-01-1924). Publicat al "Good Companion" de 1917. Juguen les blanques i
fan mat en dues jugades.} 1. Re6 Qxe6 (1... Bc6 2. Qxc6#) (1... cxd3 2. c4#) (
1... c3 2. Nb4#) (1... Bb4 2. Nxb4#) (1... Nhf5 2. Ndxf4# {(i no 2.Nhxf4, ja
que aquest cavall està clavat)}) (1... Ngf5 2. Nhxf4# {(i no 2.Ndxf4, ja que
ara és aquest altre cavall el que està clavat)}) (1... a5 2. Qd7#) (1... exd3
2. Qd7#) (1... e3 2. Qd7#) (1... f3 2. Qd7#) (1... Ne2 2. Qd7#) (1... Nf1 2.
Qd7#) (1... Nh1 2. Qd7#) (1... Nxh5 2. Qd7#) (1... Nf3 2. Qd7#) (1... Ng2 2.
Qd7#) (1... Ng6 2. Qd7#) (1... Bb7 2. Qd7#) (1... Ba5 2. Qd7#) (1... Bc3 2.
Qd7#) (1... Bd2 2. Qd7#) (1... Ra1 2. Qd7#) (1... Ra2 2. Qd7#) (1... Ra4 2.
Qd7#) (1... Ra5 2. Qd7#) (1... Rb3 2. Qd7#) (1... Rxd3 2. Qd7#) (1... Rf5 2.
Qd7#) (1... Rf6 2. Qd7#) (1... Rf8 2. Qd7#) (1... Qf6 2. Qd7#) (1... Qf8 2.
Qd7#) (1... Qxg5 2. Qd7#) (1... Qg6 2. Qd7#) (1... Qg7 2. Qd7#) (1... Qxh5 2.
Qd7#) (1... Qh7 2. Qd7#) (1... Qh8 2. Qd7#) (1... Bf2 2. Qd7# (2. Nb4#)) (1...
Rc3 2. Qd7# (2. Nb4#)) (1... Rg7 2. Qd7# (2. Ndxf4#) (2. Nhxf4#)) (1... Rh7 2.
Qd7# (2. Ndxf4#) (2. Nhxf4#)) 2. Qc5# { La manera idèntica d'evitar els
duals (aquí mitjançant la clavada de la peça blanca que pot donar mat)
constitueix la base estratègica d'un tema modern: el tema Barulin, un dels
aspectes del qual apareix ja en aquest problema (compost molt abans del
problema epònim: 1929-1930).} 1-0

Històric 27:

Problema d´Alexander Pavlovich Gulyaev, de pseudònim Grin.

Rússia, Sant Petersburg 18–11–1908 / Moscou 18–02–1998.

Primer premi de l´"Italia Scacchistica" de 1930.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Històric 28:

Problema d´Otto Strerath.

Alemanya, Gotinga 10–12–1906 / Hamburg 05–11–1973.

Menció d´honor del "Christian Science Monitor" de 1950.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Històric 27:

Problema d´Alexander Pavlovich Gulyaev, de pseudònim Grin.

Rússia, Sant Petersburg 18–11–1908 / Moscou 18–02–1998.

Primer premi de l´"Italia Scacchistica" de 1930.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.g3!  (amb idea de) 2.h5#

1. . . xe1

[1. . . xf6 2.f7# (i no 2.de4+? d6!);

1. . . xg3 2.xe4#;

1. . . xg3 2.c1#;

1. . . xd6 2.xd6#;

1. . . xd6 2.xd6#;

1. . . xa4 2.h5# (2.dxe4#);

1. . . c3(d2,f2) 2.h5# (2.f7#; 2.b5#; 2.b7#; 2.c8#; 2.df5#; 2.e8#);

1. . . g5 2.h5# (2.f7#; 2.b5#; 2.b7#; 2.c8#; 2.df5#; 2.e8#; 2.e5#);

1. . . b5 2.h5# (2.f7#; 2.dxe4#; 2.xb5#; 2.b7#; 2.c8#; 2.df5#; 2.e8#);

1. . . b1(b3,d2) 2.h5# (2.f7#; 2.dxe4#; 2.b5#; 2.b7#; 2.c8#; 2.df5#; 2.e8#);

1. . . c5 2.h5# (2.f7#; 2.de4#; 2.b5#; 2.b7#; 2.c8#; 2.df5#; 2.e8#; 2.c4#)

1. . . altres 2.h5#]

2.df5#.

[i no 2.c4+? d6!]

També aquí, la manera idèntica d´evitar els duals mitjançant dues parades Schiffmann (refutació per peça desclavada) representa un aspecte avançat del tema Barulin.

{Històric 27: Problema d'Alexander Pavlovich Gulyaev, de pseudònim Grin
(Rússia, Sant Petersburg 18-11-1908 / Moscou 18-02-1998). Primer premi de
l'"Italia Scacchistica" de 1930 Juguen les blanques i fan mat en dues
jugades.} 1. Ng3 $1 Qxe1 (1... Nxf6 2. Nf7# ({i no} 2. Nde4+ $2 Qd6 $1)) (1...
Kxg3 2. Nxe4#) (1... Nxg3 2. Qc1#) (1... Nxd6 2. Qxd6#) (1... Qxd6 2. Qxd6#) (
1... h2 2. Nh5#) (1... d4 2. Nh5#) (1... b5 2. Nh5#) (1... Qa3 2. Nh5#) (1...
Qb2 2. Nh5#) (1... Qd4 2. Nh5#) (1... Qc3 2. Nh5#) (1... Qc4 2. Nh5#) (1... Qc5
2. Nh5#) (1... Qxa4 2. Nh5# (2. Ndxe4#)) (1... Nc3 2. Nh5# (2. Nf7#) (2. Nb5#)
(2. Nb7#) (2. Nc8#) (2. Ndf5#) (2. Ne8#)) (1... Nd2 2. Nh5# (2. Nf7#) (2. Nb5#)
(2. Nb7#) (2. Nc8#) (2. Ndf5#) (2. Ne8#)) (1... Nf2 2. Nh5# (2. Nf7#) (2. Nb5#)
(2. Nb7#) (2. Nc8#) (2. Ndf5#) (2. Ne8#)) (1... Ng5 2. Nh5# (2. Nf7#) (2. Nb5#)
(2. Nb7#) (2. Nc8#) (2. Ndf5#) (2. Ne8#) (2. Be5#)) (1... Qb5 2. Nh5# (2. Nf7#)
(2. Ndxe4#) (2. Nxb5#) (2. Nb7#) (2. Nc8#) (2. Ndf5#) (2. Ne8#)) (1... Qb1 2.
Nh5# (2. Nf7#) (2. Ndxe4#) (2. Nb5#) (2. Nb7#) (2. Nc8#) (2. Ndf5#) (2. Ne8#))
(1... Qb3 2. Nh5# (2. Nf7#) (2. Ndxe4#) (2. Nb5#) (2. Nb7#) (2. Nc8#) (2. Ndf5#
) (2. Ne8#)) (1... Qd2 2. Nh5# (2. Nf7#) (2. Ndxe4#) (2. Nb5#) (2. Nb7#) (2.
Nc8#) (2. Ndf5#) (2. Ne8#)) (1... Nc5 2. Nh5# (2. Nf7#) (2. Nde4#) (2. Nb5#) (
2. Nb7#) (2. Nc8#) (2. Ndf5#) (2. Ne8#) (2. Nc4#)) 2. Ndf5# { També aquí,
la manera idèntica d'evitar els duals mitjançant dues parades Schiffmann
(refutació per peça desclavada) representa un aspecte avançat del tema
Barulin.} ({i no} 2. Nc4+ $2 Nd6 $1) 1-0

Històric 28:

Problema d´Otto Strerath.

Alemanya, Gotinga 10–12–1906 / Hamburg 05–11–1973.

Menció d´honor del "Christian Science Monitor" de 1950.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.b4!  (Atucac, bloqueig)

1. . . xe5

[1. . . a1(a5,c1) 2.e4# Mat A;

1. . . c5 2.c3# Mat B;

1. . . a5(b5,c5,d7,d8) 2.c3# Mat B;

1. . . d6 2.c3# Mat B (2.xd6#);

1. . . xe5 2.xc4# Mat C;

1. . . xg2 / xg4 / e3(f3,h3) 2.xc4# Mat C;

1. . . xd3 2.e4# Mat A]

2.h8# [2.h8#].

Un complex estratègic d´admirable unitat!

La reciprocitat dels efectes produïts pel joc de les peces dóna lloc a una bellesa especial, intel·lectual: la forma cíclica (AB, BC, CA) de les correccions negres. Difícil tema modern realitzat de manera magistral.

{Històric 28: Problema d'Otto Strerath (Alemanya, Gotinga 10-12-1906 /
Hamburg 05-11-1973). Menció d'honor del "Christian Science Monitor" de 1950.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Qb4 $1 {(.) (bloqueig)}
Kxe5 (1... Na1 2. Re4# {Mat A}) (1... Na5 2. Re4# {Mat A}) (1... Nc1 2. Re4# {
Mat A}) (1... Nc5 2. Qc3# {Mat B}) (1... Ra5 2. Qc3# {Mat B}) (1... Rb5 2. Qc3#
{Mat B}) (1... Rc5 2. Qc3# {Mat B}) (1... Rd6 2. Qc3# {Mat B} (2. Qxd6#)) (1...
Rd7 2. Qc3# {Mat B}) (1... Rd8 2. Qc3# {Mat B}) (1... Rxe5 2. Qxc4# {Mat C}) (
1... Re3 2. Qxc4# {Mat C}) (1... Rf3 2. Qxc4# {Mat C}) (1... Rxg2 2. Qxc4# {
Mat C}) (1... Rxg4 2. Qxc4# {Mat C}) (1... Rh3 2. Qxc4# {Mat C}) (1... Rxd3 2.
Re4# {Mat A}) 2. h8=Q# { Un complex estratègic d'admirable unitat! La
reciprocitat dels efectes produïts pel joc de les peces dóna lloc a una
bellesa especial, intel·lectual: la forma cíclica (AB, BC, CA) de les
correccions negres. Difícil tema modern realitzat de manera magistral.} (2.
h8=B#) 1-0

Històric 29:

Problema de D. R. Wertheim.

Primer lloc del Matx Suècia-Israel de 1958.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Després dels coneixements adquirits en els problemes històrics sobre les singularitats de la composició, comencem ara una tanda de problemes on aprofundirem en les seves particularitats, presentem primer els de mat en dos, que anomenarem Mado.

Mado 1:

Problema de François Michel.

França, 22–04–1903 / 20–03–1977.

Segon premi del concurs de la FIDE de 1958.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Històric 29:

Problema de D. R. Wertheim.

Primer lloc del Matx Suècia-Israel de 1958.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . f4 2.xb7#.

1. . . e3 2.d3#.

1. . . e5 2.f5#.

Joc real:

1.d5!  (amb idea de) 2.xe6#

1. . . xd5

[1. . . e5 2.d3# (*) (^);

1. . . exd5 2.f5# (*);

1. . . f4 2.f6# (^);

1. . . e3 2.c3# (^);

1. . . altres 2.xe6#]

2.xb7# (*).

(*) Tres variants Ruchlis (els mateixos mats en resposta a defenses diferents).

(^) Tres variants Zagoruiko (mats diferents en resposta a les mateixes defenses).

I tot això adoptant la forma "Meredith" (12 peces) amb una magnífica clau.

Construcció veritablement mestra!

Amb aquesta última composició donem per acabat un breu repàs a la història del problema (29 exemples del període 1737–1958).

Això ens ajudarà a comprendre millor les solucions dels problemes que presentarem d´ara endavant, començant pels de mat en dos.

{Històric 29: Problema de D. R. Wertheim. Primer lloc del Matx Suècia-Israel
de 1958. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades. Joc real:} 1. Nd5
$1 Kxd5 (1... e5 2. Bd3# {(*) (º)}) (1... exd5 2. Qf5# {(*)}) (1... Bf4 2.
Nf6# {(º)}) (1... Be3 2. Nc3# {(º)}) (1... b5 2. Qxe6#) (1... b6 2. Qxe6#) (
1... Ba3 2. Qxe6#) (1... Bb2 2. Qxe6#) (1... Bd2 2. Qxe6#) (1... Bg5 2. Qxe6#)
(1... Bh6 2. Qxe6#) 2. Qxb7# {(*). (*) Tres variants Ruchlis (els mateixos
mats en resposta a defenses diferents). (º) Tres variants Zagoruiko (mats
diferents en resposta a les mateixes defenses). I tot això adoptant la forma
"Meredith" (12 peces) amb una magnífica clau. Construcció veritablement
mestra! Amb aquesta última composició donem per acabat un breu repàs a la
història del problema (29 exemples del període 1737-1958). Això ens
ajudarà a comprendre millor les solucions dels problemes que presentarem
d'ara endavant, començant pels de mat en dos.} 1-0

Mado 2:

Problema de Frederick E. Gamage.

Estats Units d´Amèrica, Westborough 21–11–1882 / Brockton 26–12–1956.

Primer premi del "The Christian Science Monitor" de 1942.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Després dels coneixements adquirits en els problemes històrics sobre les singularitats de la composició, comencem ara una tanda de problemes on aprofundirem en les seves particularitats, presentem primer els de mat en dos, que anomenarem Mado.

Mado 1:

Problema de François Michel.

França, 22–04–1903 / 20–03–1977.

Segon premi del concurs de la FIDE de 1958.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent (temàtic):

1. . . xd4 2.c5#;

1. . . xd4 2.b4#

1. . . xd4 2.f2#.

Joc real:

1.d2  (amb idea de) 2.e2#

1. . . xd4

[1. . . xd4 2.c4#;

1. . . xd4 2.g3#;

1. . . h6 2.e2# (2.g6#);

1. . . b4 2.e2# (2.xb4#);

1. . . xa2 2.e2# (2.c2#);

1. . . c2 2.e2# (2.xc2#);

1. . . e3 2.e2# (2.xe3#);

1. . . h2 2.e2# (2.e3#);

1. . . xa2 2.e2# (2.c4#);

1. . . c4 2.e2# (2.xc4#);

1. . . a5(b8,c5) 2.e2# (2.xh7#);

1. . . a3(a5,a6) 2.e2# (2.c4#; 2.b4#);

1. . . altres 2.e2#]

2.xh7#.

Mats canviats en resposta a les tres autoclavades.

Per aquesta preciosa composició, François Michel, un dels millors especialistes del problema "en dues jugades" va rebre la medalla de plata de la Federació Internacional d´Escacs.

{Després dels coneixements adquirits en els problemes històrics sobre les
singularitats de la composició, comencem ara una tanda de problemes on
aprofundirem en les seves particularitats, presentem primer els de mat en dos,
que anomenarem Mado. Mado 1: Problema de François Michel (França, 22-04-1903
/ 20-03-1977). Segon premi del concurs de la FIDE de 1958. Juguen les
blanques i fan mat en dues jugades. Joc real:} 1. Nd2 Qxd4 (1... Rxd4 2. Qc4#)
(1... Bxd4 2. Qg3#) (1... h4 2. Be2#) (1... Nb6 2. Be2#) (1... Nd6 2. Be2#) (
1... Ne7 2. Be2#) (1... Bf2 2. Be2#) (1... Qa6 2. Be2#) (1... Qa8 2. Be2#) (
1... Qb6 2. Be2#) (1... Qb7 2. Be2#) (1... Qc7 2. Be2#) (1... Qd7 2. Be2#) (
1... Qe7 2. Be2#) (1... Qf7 2. Be2#) (1... Qg7 2. Be2#) (1... h6 2. Be2# (2.
Qg6#)) (1... Rb4 2. Be2# (2. Nxb4#)) (1... Bxa2 2. Be2# (2. Bc2#)) (1... Bc2 2.
Be2# (2. Bxc2#)) (1... Be3 2. Be2# (2. Rxe3#)) (1... Bh2 2. Be2# (2. Re3#)) (
1... Rxa2 2. Be2# (2. Qc4#)) (1... Rc4 2. Be2# (2. Qxc4#)) (1... Qa5 2. Be2# (
2. Qxh7#)) (1... Qb8 2. Be2# (2. Qxh7#)) (1... Qc5 2. Be2# (2. Qxh7#)) (1...
Ra3 2. Be2# (2. Qc4#) (2. Nb4#)) (1... Ra5 2. Be2# (2. Qc4#) (2. Nb4#)) (1...
Ra6 2. Be2# (2. Qc4#) (2. Nb4#)) 2. Qxh7# { Mats canviats en resposta a les
tres autoclavades. Per aquesta preciosa composició, François Michel, un dels
millors especialistes del problema "en dues jugades" va rebre la medalla de
plata de la Federació Internacional d'Escacs.} 1-0

Mado 3:

Problema de Comins Mansfield.

Anglaterra, Witheridge 14–06–1896 / Paignton 27–03–1984.

Primer premi del "British Chess Problem Society" de 1952.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Estudi de Nikolay Antonovich Kopaev.

Rússia, Verkhovie 11–01–1914 / 11–10–1978.

Pope 58: Juguen les blanques i guanyen.

Mado 2:

Problema de Frederick E. Gamage.

Estats Units d´Amèrica, Westborough 21–11–1882 / Brockton 26–12–1956.

Primer premi del "The Christian Science Monitor" de 1942.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.g6!  (amb idea de) 2.h4#

1. . . g2

[1. . . c6 2.f6#;

1. . . c4 2.e5#;

1. . . ac4 2.d3#;

1. . . ec4 2.xf3#;

1. . . f4 2.xf4#;

1. . . xh3 2.f4#;

1. . . g4 2.h4# (2.hxg4#);

1. . . g3 2.h4# (2.f4#);

1. . . f1(d1) 2.h4# (2.c5#);

1. . . altres 2.h4#]

2.c5#.

Quatre desclavades de la dama blanca mitjançant interferències a la casella c4 i un mat a la línia de clavada.

Elegant i enginyós!

{Mado 2: Problema de Frederick E. Gamage (Estats Units d'Amèrica, Westborough
21-11-1882 / Brockton 26-12-1956). Primer premi del "The Christian Science
Monitor" de 1942. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Ng6 $1
Ng2 (1... Nc6 2. Qf6#) (1... Bc4 2. Qe5#) (1... Nac4 2. Qd3#) (1... Nec4 2.
Qxf3#) (1... Rf4 2. Rxf4#) (1... Rxh3 2. Rf4#) (1... Nb3 2. Nh4#) (1... Nd5 2.
Nh4#) (1... Bb5 2. Nh4#) (1... Bd3 2. Nh4#) (1... Be2 2. Nh4#) (1... Bf1 2.
Nh4#) (1... Rf1 2. Nh4#) (1... Rff2 2. Nh4#) (1... Ng4 2. Nh4# (2. hxg4#)) (
1... Rg3 2. Nh4# (2. Rf4#)) (1... Nf1 2. Nh4# (2. Qc5#)) (1... Nd1 2. Nh4# (2.
Qc5#)) 2. Qc5# { Quatre desclavades de la dama blanca mitjançant
interferències a la casella c4 i un mat a la línia de clavada. Elegant i
enginyós!} 1-0

Estudi de Henri Rinck.

França, Lyon 10–01–1870 / Catalunya, Badalona 17–02–1952.

Pope 57: Juguen les blanques y fan taules.

L´única opció de salvar la partida per les blanques és buscar l´ofegat i per això tenen un recurs tàctic molt típic, veieu:

1.c1+ [Jugada obligada per l´amenaça de mat a d8.]

[1.g7 directe, no val per 1. . . xg7 2.c1+ gc7+–]

1. . . b8

[Si 1. . . bc7 2.xc7+ xc7 3.g7 d8+ 4.g8 xg8+ 5.xg8=;

Tampoc es guanya amb 1. . . d8 2.g7 xg7 3.c8+ d7

(3. . . xc8= ofegat)

4.d8+ e6 5.d6+= i s´aconsegueixen les taules de manera similar a la variant principal.]

2.g7 xg7

[No serveix 2. . . d8+ 3.g8 xg8+ 4.xg8=]

3.c8+

[i ara la torre blanca va empaitant al rei negre que no se la pot cruspir per l´ofegat, és el que es coneix com a "torre rabiosa"]

3. . . a7 4.a8+ b6 5.a6+ b5

[5. . . xa6= ofegat]

6.a5+ c4 7.c5+

[no hi ha cap lloc on el rei negre trobi refugi dels escacs de la torre, i si no se la vol menjar per evitar l´ofegat, es produiran taules per repetició o per la regla de les 50 jugades]

7. . . xc5=.

Taules per ofegat.

{Estudi de Henri Rinck (França, Lyon 10-01-1870 / Catalunya, Badalona
17-02-1952) Pope 57: Juguen les blanques y fan taules. L'única opció de
salvar la partida per les blanques és buscar l'ofegat i per això tenen un
recurs tàctic molt típic, veieu:} 1. Rc1+ {Jugada obligada per l'amenaça de
mat a d8.} (1. g7 {directe, no val per} Rxg7 2. Rc1+ Rgc7 $18) 1... Kb8 ({Si}
1... Rbc7 2. Rxc7+ Kxc7 3. g7 Rd8+ 4. g8=Q Rxg8+ 5. Kxg8 $11) ({Tampoc es
guanya amb} 1... Kd8 2. g7 Rxg7 3. Rc8+ Kd7 (3... Kxc8 $11 {ofegat}) 4. Rd8+
Ke6 5. Rd6+ $11 {i s'aconsegueixen les taules de manera similar a la variant
principal.}) 2. g7 Rxg7 ({No serveix} 2... Rd8+ 3. g8=Q Rxg8+ 4. Kxg8 $11) 3.
Rc8+ {i ara la torre blanca va empaitant al rei negre que no se la pot cruspir
per l'ofegat, és el que es coneix com a "torre rabiosa"} Ka7 4. Ra8+ Kb6 5.
Ra6+ Kb5 (5... Kxa6 $11 {ofegat}) 6. Ra5+ Kc4 7. Rc5+ {no hi ha cap lloc on el
rei negre trobi refugi dels escacs de la torre, i si no se la vol menjar per
evitar l'ofegat, es produiran taules per repetició o per la regla de les 50
jugades} Kxc5 $11 { Taules per ofegat.} 1/2-1/2

Mado 4:

Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.

Polònia, Zawodzie 27–08–1932.

Primer premi del "Probleemblad" de 1962.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 3:

Problema de Comins Mansfield.

Anglaterra, Witheridge 14–06–1896 / Paignton 27–03–1984.

Primer premi del "British Chess Problem Society" de 1952.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assajos:

1.xg6? xf7!;

1.b3? b6!;

1.xf5? f6!;

1.f6? e7!;

1.f8+? xg7!;

1.f8+? e8 (jugada única);

1.fxg8+? xg7!;

1.fxg8+? xg7! (1. . . e8!)

La resta d´assajos no els dóna l´autor:

1.a5 b6!;

Les jugades úniques no tenen gaire sentit com assajos, però com que l´autor en posa una a la solució, he cregut convenient dir les altres tres que hi ha:

1.b6+ c6 (jugada única);

1.xf5+ gxf5 (jugada única);

1.e5+ d6 (jugada única)

Joc real:

1.e6!  (amb idea de) 2.c5# (o 2.f8#)

1. . . f4+

[1. . . xe6 2.f8#;

1. . . xe6 2.d1#;

1. . . xf7 2.xc7#;

1. . . xb5 2.d4#;

1. . . b6 2.f8#;

1. . . e7(f6) / xg7 2.c5#;

1. . . c5 / c5 2.xc5# (2.f8#);

1. . . altres 2.c5# (2.f8#)]

2.xf4#.

La clau, ampliativa, efectua un moviment de "switchback" en l´última variant. Quatre autoclavades de la dama negra desclavada.

Nota: Switchback, és un moviment d´anada i tornada amb la mateixa peça, per tant aquí no ho seria ben bé, doncs encara que el mat es fa movent per segon cop el mateix cavall, aquest va a una casella diferent de la inicial.

{Mado 3: Problema de Comins Mansfield (Anglaterra, Witheridge 14-06-1896 /
Paignton 27-03-1984) Primer premi del "British Chess Problem Society" de 1952
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Ne6 $1 ({Assajos
temàtics:} 1. Rxg6 $2 Rxf7 $1) (1. Nb3 $2 b6 $1) (1. Nxf5 $2 Nf6 $1) (1. Bf6
$2 Ne7 $1) (1. f8=Q+ $2 Bxg7 $1) (1. f8=N+ $2 Ke8 $8) (1. fxg8=Q+ $2 Rxg7 $1) (
1. fxg8=N+ $2 Bxg7 $1 ({Aquest no seria un assaig temàtic, perquè les negres
tenen una segona defensa que també endarrereix el mat:} 1... Ke8)) ({La resta
d'assajos temàtics no els dóna l'autor:} 1. Qa5 b6 $1) ({Les jugades
úniques no tenen gaire sentit com assajos temàtics, però com que l'autor en
posa una a la solució, he cregut convenient dir les altres tres que hi ha:} 1.
b6+ c6 $8) (1. Bxf5+ gxf5 $8) (1. Ne5+ Kd6 $8) 1... Qf4+ (1... Kxe6 2. f8=N#) (
1... Qxe6 2. Qd1#) (1... Qxf7 2. Nxc7#) (1... Qxb5 2. Nd4#) (1... b6 2. Nf8#) (
1... Ne7 2. Nc5#) (1... Nf6 2. Nc5#) (1... Bxg7 2. Nc5#) (1... c5 2. Nxc5# (2.
Nf8#)) (1... Qc5 2. Nxc5# (2. Nf8#)) (1... c6 2. Nc5# (2. Nf8#)) (1... f2 2.
Nc5# (2. Nf8#)) (1... Rxg7 2. Nc5# (2. Nf8#)) (1... Qd5 2. Nc5# (2. Nf8#)) (
1... Qxe4 2. Nc5# (2. Nf8#)) (1... Qe5 2. Nc5# (2. Nf8#)) (1... Qf6 2. Nc5# (2.
Nf8#)) (1... Qxg4 2. Nc5# (2. Nf8#)) 2. Nxf4# { La clau, ampliativa,
efectua un moviment de "switchback" en l'última variant. Quatre autoclavades
de la dama negra desclavada. Nota: Switchback, és un moviment d'anada i
tornada amb la mateixa peça, per tant aquí no ho seria ben bé, doncs encara
que el mat es fa movent per segon cop el mateix cavall, aquest va a una
casella diferent de la inicial.} 1-0

Mado 5:

Problema de Jacques Savournin (França, 19–06–1930).

Segon premi del concurs olímpic de Niça de 1974.

Juguen les blanques i fan mat en 2.

Mado 4:

Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.

Polònia, Zawodzie 27–08–1932.

Primer premi del "Probleemblad" de 1962.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic:

1.c3?  (amb idea de) 2.e6#

[1. . . f5 (variant-amenaça) 2.e6#;

1. . . xe5 2.g3#;

1. . . xe5 2.d6#;

1. . . xe5 2.h7#]

Refutació: 1. . . d5!

Un altre assaig: 1.f7 e7! (1. . . xe8!)

Joc real:

1.e6!  (amb idea de) 2.c3#

1. . . xe5 (variant-amenaça)

[1. . . xe5 2.xf2#;

1. . . xe5 2.xc6#;

1. . . xe5 2.c3#;

1. . . d1 2.c3#;

1. . . d5 2.c3# (2.xd5#);

1. . . altres 2.c3#]

2.c3#.

El canvi de la casella de fugida i dels mats (absolutament diferents: les tres autoclavades de l´assaig es converteixen en tres autobloquejos en el joc real), combinat amb el mecanisme de la semibateria i del tema Stocchi, així com l´efecte de reciprocitat produït per totes dues claus, falsa i veritable, confereixen a aquesta obra (que és també un task) un innegable encant.

Un problema modern "amb classe"!

{Mado 4: Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski (Polònia, Zawodzie
27-08-1932). Primer premi del "Probleemblad" de 1962. Juguen les blanques
i fan mat en dues jugades.} {Joc real:} 1. Be6 $1 ({Assaig temàtic:} 1. Bc3 $2
{Refutació:} Bd5 $1 (1... Kf5 {(variant-amenaça)} 2. Be6#) (1... Qxe5 2. Ng3#
) (1... Bxe5 2. Nd6#) (1... Nxe5 2. Qh7#)) ({Un altre assaig:} 1. Qf7 Ne7 $1 ({
Aquest no seria un assaig temàtic, perquè les negres tenen una segona
defensa que també endarrereix el mat:} 1... Bxe8)) 1... Kxe5 {
(variant-amenaça)} (1... Qxe5 2. Nxf2#) (1... Bxe5 2. Qxc6#) (1... Nxe5 2.
Nc3#) (1... Nd1 2. Bc3#) (1... Ng4 2. Bc3#) (1... Nxh1 2. Bc3#) (1... Nh3 2.
Bc3#) (1... Ne7 2. Bc3#) (1... Nf4 2. Bc3#) (1... Nf8 2. Bc3#) (1... Nxh4 2.
Bc3#) (1... Nh8 2. Bc3#) (1... Ba7 2. Bc3#) (1... Bc7 2. Bc3#) (1... Bd6 2.
Bc3#) (1... Bxb7 2. Bc3#) (1... Qf4 2. Bc3#) (1... Qg1 2. Bc3#) (1... Qg2 2.
Bc3#) (1... Qg3 2. Bc3#) (1... Qxh1 2. Bc3#) (1... Qh3 2. Bc3#) (1... Qxh4 2.
Bc3#) (1... Bd5 2. Bc3# (2. Qxd5#)) 2. Bc3# { El canvi de la casella de
fugida i dels mats (absolutament diferents: les tres autoclavades de l'assaig
es converteixen en tres autobloquejos en el joc real), combinat amb el
mecanisme de la semibateria i del tema Stocchi, així com l'efecte de
reciprocitat produït per totes dues claus, falsa i veritable, confereixen a
aquesta obra (que és també un task) un innegable encant. Un problema modern
"amb classe"!} 1-0

Mado 6:

Problema de G. H. Drese.

Primer premi del "Israel Ring Tourney" de 1959.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 5:

Problema de Jacques Savournin (França, 19–06–1930).

Segon premi del concurs olímpic de Niça de 1974.

Juguen les blanques i fan mat en 2.

Joc aparent:

1. . . xe6+ 2.dxe6#;

1. . . d3 2.e5#;

1. . . xg5 2.e4#;

1. . . xc2 2.e3#;

o 1. . . f5 2.e3#.

Joc real:

1.c6! [ (amb idea de) 2.b5#] xc6+

[1. . . xc2 2.c4#;

1. . . d3 2.c5#;

1. . . xg5 / f5 2.xc3#;

1. . . e6 2.b5# (2.dxe6#);

1. . . e6 / e4(e8,f7,h7) 2.b5# (2.xc3#; 2.c4#; 2.c5#; 2.a4#);

1. . . altres 2.b5#]

2.dxc6#.

Mats canviats i sis desclavades de la dama blanca.

Un problema molt net.

Assajos:

1.b5? [ (amb idea de) 2.e5# (2.e3#)] d3+!;

1.d6? [ (amb idea de) 2.e5# (2.e3#)] xe6!;

1.e3? xe6+!.

{Mado 5: Problema de Jacques Savournin (França, 19-06-1930) Segon premi del
concurs olímpic de Niça de 1974. Juguen les blanques i fan mat en 2.} {
Joc real:} 1. Qc6 $1 ({Assajos:} 1. Kb5 $2 Qd3+ $1) (1. Rd6 $2 Qxe6 $1) (1. Ne3
$2 Qxe6+ $1) 1... Qxc6+ (1... Qxc2 2. Qc4#) (1... Qd3 2.
Qc5#) (1... Qxg5 2. Qxc3#) (1... Qf5 2. Qxc3#) (1... e5 2. Nb5#) (1... h4 2.
Nb5#) (1... Rf7 2. Nb5#) (1... Rg8 2. Nb5#) (1... Rh7 2. Nb5#) (1... Qd6 2.
Nb5#) (1... Qf6 2. Nb5#) (1... Qh6 2. Nb5#) (1... Qe6 2. Nb5# (2. dxe6#)) (1...
e6 2. Nb5# (2. Qxc3#) (2. Qc4#) (2. Qc5#) (2. Qa4#)) (1... Qe4 2. Nb5# (2.
Qxc3#) (2. Qc4#) (2. Qc5#) (2. Qa4#)) (1... Qe8 2. Nb5# (2. Qxc3#) (2. Qc4#) (
2. Qc5#) (2. Qa4#)) (1... Qf7 2. Nb5# (2. Qxc3#) (2. Qc4#) (2. Qc5#) (2. Qa4#))
(1... Qh7 2. Nb5# (2. Qxc3#) (2. Qc4#) (2. Qc5#) (2. Qa4#)) 2. dxc6# { Mats
canviats i sis desclavades de la dama blanca. Un problema molt net.} 1-0

Mado 7:

Problema de V. Bartolovich.

Primer premi de "The Problemist" de 1969.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 6:

Problema de G. H. Drese.

Primer premi del "Israel Ring Tourney" de 1959.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent (temàtic):

1. . . f3 2.c5#;

1. . . ge3 2.b4#;

1. . . ee3 2.b4#;

1. . . d3 2.g5#.

Joc real:

1.f5!  (amb idea de) 2.b4#

1. . . f3+ 2.ef4#.

1. . . ge3+ 2.df4#;

1. . . ee3 2.df4# (2.b4#);

1. . . d3+ 2.dc7#. y

Escacs creuats i mats canviats mitjançant jocs de bateries amb 2x3=6 autoobstruccions. Un magnífic task, difícil de realitzar.

Si 1. . . f3 2.g5#;

Si 1. . . d3 2.c5# (2.ef4#);

1. . . f3 2.b4# (2.c5#; 2.c2#);

1. . . altres 2.b4#.

Assajos:

1.c5+? f3 2.e3+ e4!;

1.b4+ e3 2.f5+ e2!.

{Mado 6: Problema de G. H. Drese Primer premi del "Israel Ring Tourney" de
1959. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {Joc real:} 1. f5 $1
({Assajos:} 1. Nc5+ $2 Kf3 2. Ne3+ Ne4 $1) (1. Nb4+ Ke3 2. f5+ Ke2 $1) 1...
Rf3+ (1... Rge3+ 2. Ndf4#) (1... Ree3 2. Ndf4# (2. Nb4#)) (1... Rd3+ 2. Ndc7#)
(1... Kf3 2. Ng5#) (1... Kd3 2. Nc5# (2. Nef4#)) (1... c2 2. Nb4#) (1... f1=Q
2. Nb4#) (1... f1=R 2. Nb4#) (1... f1=B 2. Nb4#) (1... f1=N 2. Nb4#) (1... g1=Q
2. Nb4#) (1... g1=R 2. Nb4#) (1... g1=B 2. Nb4#) (1... g1=N 2. Nb4#) (1... Nb1
2. Nb4#) (1... Nb3 2. Nb4#) (1... Nc4 2. Nb4#) (1... Nf1 2. Nb4#) (1... Bg1 2.
Nb4#) (1... Ra1 2. Nb4#) (1... Rb1 2. Nb4#) (1... Rc1 2. Nb4#) (1... Rd1 2.
Nb4#) (1... Re2 2. Nb4#) (1... Rf1 2. Nb4#) (1... Rg1 2. Nb4#) (1... Rh1 2.
Nb4#) (1... Nf3 2. Nb4# (2. Nc5#) (2. Qc2#)) 2. Nef4# { Escacs creuats i
mats canviats mitjançant jocs de bateries amb 2x3=6 autoobstruccions. Un
magnífic task, difícil de realitzar.} 1-0

Mado 8:

Problema d´Alfreds Dombrovskis.

Letònia, Aizpute 19–04–1923 / Riga 18–03–2000.

Primer premi del "Probleemblad" de 1958.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 7:

Problema de V. Bartolovich.

Primer premi de "The Problemist" de 1969.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.g8!  (amb idea de) 2.xd7#

1. . . c4

[1. . . d6 2.xc7#;

1. . . e6 2.e3#;

1. . . d6 2.f5#;

1. . . c4+ 2.f4#;

1. . . d6 2.a2#;

1. . . e6 2.xe5#;

1. . . d6(e6) 2.xe5#;

1. . . altres 2.xd7#]

2.f4#.

Tres fugides i sis autoobstruccions del rei. Un task.

{Mado 7: Problema de V. Bartolovich. Primer premi de "The Problemist" de 1969.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Bg8 $1 Kc4 (1... d6 2.
Rxc7#) (1... Ne6 2. Ne3#) (1... Bd6 2. Rf5#) (1... Rc4+ 2. Nf4#) (1... Rd6 2.
Qa2#) (1... Re6 2. Nxe5#) (1... Kd6 2. Qxe5#) (1... Ke6 2. Qxe5#) (1... Na6 2.
Rxd7#) (1... Na8 2. Rxd7#) (1... Nxb5 2. Rxd7#) (1... Ne8 2. Rxd7#) (1... Ne2
2. Rxd7#) (1... Ne4 2. Rxd7#) (1... Nf1 2. Rxd7#) (1... Nf5 2. Rxd7#) (1... Nh1
2. Rxd7#) (1... Nh5 2. Rxd7#) (1... Bxa1 2. Rxd7#) (1... Bb2 2. Rxd7#) (1...
Bc3 2. Rxd7#) (1... Bd4 2. Rxd7#) (1... Bf4 2. Rxd7#) (1... Bf6 2. Rxd7#) (1...
Bg7 2. Rxd7#) (1... Bh8 2. Rxd7#) (1... Ra6 2. Rxd7#) (1... Rb6 2. Rxd7#) (1...
Rxc2 2. Rxd7#) (1... Rc3 2. Rxd7#) (1... Rc5 2. Rxd7#) (1... Rf6 2. Rxd7#) (
1... Rg6 2. Rxd7#) (1... Rh6 2. Rxd7#) 2. Rf4# { Tres fugides i sis
autoobstruccions del rei. Un task.} 1-0

Mado 9:

Problema d´Efim Naumowitsch Ruchlis.

Ucraïna, Ananjiw 09–04–1925 / Israel, Beer-Sheva 05–02–2006.

Primer premi del "Szachy" de 1971.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 8:

Problema d´Alfreds Dombrovskis.

Letònia, Aizpute 19–04–1923 / Riga 18–03–2000.

Primer premi del "Probleemblad" de 1958.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig Temàtic I:

1.c1?  (amb idea de) 2.f4#

és refutat mitjançant 1. . . d2!

Assaig Temàtic II:

1.g3?  (amb idea de) 2.d4#

és refutat mitjançant 1. . . e2!

Assaig Temàtic III:

1.e3 ?  (amb idea de) 2.f4#

és refutat mitjançant 1. . . e2!

Joc real:

1.e3!  (amb idea de) 2.c2#

1. . . e2 2.d4#;

1. . . d2 2.f4#.

Els mats amenaçats en els assajos temàtics i les seves refutacions reapareixen en les variants del joc real.

Tot això constitueix el tema modern Dombrovskis, el primer exemple del qual és aquest problema:

Si 1. . . e2 2.d1#;

1. . . d2 2.c2# (2.d1#);

1. . . c2 2.xc2#;

1. . . altres 2.c2#.

{Mado 8: Problema d'Alfreds Dombrovskis (Letònia, Aizpute 19-04-1923 / Riga
18-03-2000). Primer premi del "Probleemblad" de 1958. Juguen les blanques
i fan mat en dues jugades. Joc real:} 1. Ne3 $1 ({Assaig Temàtic I:} 1. Bc1 $2
{és refutat mitjançant} Bd2 $1) ({Assaig Temàtic II:} 1. Ng3 $2 {és
refutat mitjançant} Qe2 $1) ({Assaig Temàtic III:} 1. Be3 $2 {és refutat
mitjançant} Ke2 $1) 1... Bd2 (1... Qe2 2. Rd4#) ({Si} 1... Ke2 2. Qd1#) (1...
Kd2 2. Qc2# (2. Qd1#)) (1... c2 2. Qxc2#) (1... a5 2. Qc2#) (1... b5 2. Qc2#) (
1... Nc7 2. Qc2#) (1... Nd6 2. Qc2#) (1... Nf6 2. Qc2#) (1... Ng7 2. Qc2#) (
1... Qg1 2. Qc2#) (1... Qg2 2. Qc2#) (1... Qh1 2. Qc2#) (1... Qh3 2. Qc2#) 2.
Nf4# { Els mats amenaçats en els assajos temàtics i les seves refutacions
reapareixen en les variants del joc real. Tot això constitueix el tema modern
Dombrovskis, el primer exemple del qual és aquest problema.} 1-0

Mado 10:

Problema de Ferenc Fleck.

Hongria, Budafok 17–02–1908 / Budapest 25–02–1994.

Tercer premi del "Magyar Sakkvilag" de 1942.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Estudi de Paul Keres, conegut com "l´etern campió sense corona".

Estònia (Imperi Rus), Narva 07–01–1916 / Finlàndia, Hèlsinki 05–06–1975.

Pope 59: Juguen les blanques i fan taules.

Mado 9:

Problema d´Efim Naumowitsch Ruchlis.

Ucraïna, Ananjiw 09–04–1925 / Israel, Beer-Sheva 05–02–2006.

Primer premi del "Szachy" de 1971.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

La clau, segons sembla, ha de ser efectuada pel e3, però pot triar entre molts moviments.

Assajos:

1.d5? f8!;

1.ef5? b5!;

1.g2? d6!;

1.g4? b4!.

D´on es dedueix que la jugada justa és:

1.f1!

(amb la quàdruple amenaça 2.c6#, 2.xh7#, 2.h1# i 2.h4#).

Les diverses amenaces es realitzaran successivament després de cadascuna de les defenses de la dama negra que refuten els assajos:

1. . . f8 2.c6#;

1. . . b5 2.xh7#;

1. . . d6 2.h1#;

1. . . b4 2.h4#.

Original i molt harmoniós.

[1. . . e3 2.xe3#;

1. . . b6(g8) 2.h1# (2.h4#);

1. . . f2 2.c6# (2.xh7#; 2.e3#);

1. . . c2 / b2 2.c6# (2.xh7#; 2.h4#);

1. . . e8(h8) 2.c6# (2.h1#; 2.h4#);

1. . . c2 / c2(d3) / a7(d8) 2.c6# (2.xh7#; 2.h1#; 2.h4#);

1. . . b2 2.c6# (2.xh7#; 2.h1#; 2.h4#; 2.e3#);

1. . . altres 2.xh7# (2.h1#; 2.h4#)].

{Mado 9: Problema d'Efim Naumowitsch Ruchlis (Ucraïna, Ananjiw 09-04-1925 /
Israel, Beer-Sheva 05-02-2006). Primer premi del "Szachy" de 1971. Juguen
les blanques i fan mat en dues jugades. La clau, segons sembla, ha de ser
efectuada pel Ne3, però pot triar entre molts moviments.} {D'on es dedueix
que la jugada justa és:} 1. Nf1 $1 ({Assajos:} 1. Nd5 $2 Qf8 $1) (1. Nef5 $2
Qb5 $1) (1. Ng2 $2 Qd6 $1) (1. Ng4 $2 Qb4 $1) {Les diverses amenaces es
realitzaran successivament després de cadascuna de les defenses de la dama
negra que refuten els assajos:} 1... Qb4 (1... Qf8 2. Qc6#) (1... Qb5 2. Qxh7#)
(1... Qd6 2. Qh1#) (1... Ne3 2. Qxe3#) (1... Qb6 2. Qh1# (2. Qh4#)) (1... Qg8
2. Qh1# (2. Qh4#)) (1... Nf2 2. Qc6# (2. Qxh7#) (2. Qe3#)) (1... Rc2 2. Qc6# (
2. Qxh7#) (2. Qh4#)) (1... Qb2 2. Qc6# (2. Qxh7#) (2. Qh4#)) (1... e6 2. Qxh7#
(2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Ba2 2. Qxh7# (2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Qa8 2. Qxh7#
(2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Qb3 2. Qxh7# (2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Qb7 2. Qxh7#
(2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Qc7 2. Qxh7# (2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Qc8 2. Qxh7#
(2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Qe8 2. Qc6# (2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Qh8 2. Qc6# (
2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... c2 2. Qc6# (2. Qxh7#) (2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Bc2
2. Qc6# (2. Qxh7#) (2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Bd3 2. Qc6# (2. Qxh7#) (2. Qh1#)
(2. Qh4#)) (1... Qa7 2. Qc6# (2. Qxh7#) (2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Qd8 2. Qc6#
(2. Qxh7#) (2. Qh1#) (2. Qh4#)) (1... Nb2 2. Qc6# (2. Qxh7#) (2. Qh1#) (2. Qh4#
) (2. Qe3#)) 2. Qh4# { Original i molt harmoniós.} 1-0

Estudi de Nikolay Antonovich Kopaev.

Rússia, Verkhovie 11–01–1914 / 11–10–1978.

Pope 58: Juguen les blanques i guanyen.

Aquest estudi mostra com en una posició apropiada la dama i l´alfil poden derrotar a l´altra dama.

1.d6 [ 2.c7#] a2+

[Els altres escacs són pitjors: 1. . . b7+ 2.f8 a7 3.c6+ d8 4.e8#;

1. . . b3+ 2.f8 b7 3.e6+ d7 4.a6+ b7 5.d6+– i segueix com a la variant anterior;

Tampoc es pot escapar el rei: 1. . . b7 2.b8+ c6 3.xb2+–]

2.f8 b7

3.c7+ a6

4.c6+ a7

[4. . . a5 5.a8+ un altre cop els Raigs-X 5. . . b4 6.xa2+–]

5.e3+ b8 6.b5+! [l´escac adequat]

[6.b6? amb aquesta jugada que sembla definitiva, les blanques tindrien una desagradable sorpresa 6. . . f7+! 7.xf7= i taules per ofegat;

Si 6.b6+ c8 7.f4

(un cop més no es pot 7.e7 a7+ 8.xa7= ofegat)

7. . . a3+ tot i l´avantatge les blanques no poden guanyar ja amb una defensa correcta per part de les negres.]

6. . . c8

[6. . . a8 7.e8+ b7 8.d7+ a6

(8. . . a8 9.c8#;

8. . . b8 9.f4+ a8 10.c8+ a7 11.e3#)

9.a7+ b5 10.xa2+–]

7.e7! [aquí està la diferència, ara no hi ha el tema de l´ofegat]

7. . . h2

[7. . . a3+ 8.c5 f3 9.d7+ b8 10.d6+ a8 11.c8+ a7 12.c5#]

8.a6+ b8

[8. . . c7 9.b6++– i segueix com a la variant principal]

9.a7+ c7

[9. . . a8 10.g1+ b8 11.xh2#]

10.b6+ b8

[10. . . c6 11.g1+ d5

(11. . . c7 12.xh2#)

12.e6#]

11.a7+ c8 12.a8+ b8 13.c6+

13. . . c7+ 14.xc7#.

{Estudi de Nikolay Antonovich Kopaev (Rússia, Verkhovie 11-01-1914 /
11-10-1978) Pope 58: Juguen les blanques i guanyen. Aquest estudi mostra
com en una posició apropiada la dama i l'alfil poden derrotar a l'altra dama.
} 1. Qd6 Qa2+ ({Els altres escacs són pitjors:} 1... Qb7+ 2. Kf8 Qa7 3. Qc6+
Kd8 4. Qe8#) (1... Qb3+ 2. Kf8 Qb7 3. Qe6+ Qd7 4. Qa6+ Qb7 5. Qd6 $18 {i
segueix com a la variant anterior.}) ({Tampoc es pot escapar el rei:} 1... Kb7
2. Qb8+ Kc6 3. Qxb2 $18) 2. Kf8 Kb7 {ara sí que pot sortir el rei, ja que la
dama ha abandonat la columna b} 3. Qc7+ Ka6 (3... Ka8 4. Qb8#) 4. Qc6+ Ka7 (
4... Ka5 5. Qa8+ {un altre cop els Raigs-X} Kb4 6. Qxa2 $18) 5. Be3+ Kb8 6.
Qb5+ $1 {l'escac adequat} (6. Bb6 $2 {amb aquesta jugada que sembla definitiva,
les blanques tindrien una desagradable sorpresa} Qf7+ $1 7. Kxf7 $11 {i taules
per ofegat.}) ({Si} 6. Qb6+ Kc8 7. Bf4 ({un cop més no es pot} 7. Ke7 Qa7+ 8.
Qxa7 $11 {ofegat}) 7... Qa3+ $16 {tot i l'avantatge les blanques no poden
guanyar ja amb una defensa correcta per part de les negres.}) 6... Kc8 (6...
Ka8 7. Qe8+ Kb7 8. Qd7+ Ka6 (8... Ka8 9. Qc8#) (8... Kb8 9. Bf4+ Ka8 10. Qc8+
Ka7 11. Be3#) 9. Qa7+ Kb5 10. Qxa2 $18) 7. Ke7 $1 {aquí està la diferència,
ara no hi ha el tema de l'ofegat} Qh2 (7... Qa3+ 8. Bc5 Qf3 9. Qd7+ Kb8 10.
Bd6+ Ka8 11. Qc8+ Ka7 12. Bc5#) 8. Qa6+ Kb8 (8... Kc7 9. Bb6+ $18 {i segueix
com a la variant principal}) 9. Ba7+ Kc7 (9... Ka8 10. Bg1+ Kb8 11. Bxh2#) 10.
Bb6+ Kb8 (10... Kc6 11. Bg1+ Kd5 (11... Kc7 12. Bxh2#) 12. Qe6#) 11. Qa7+ Kc8
12. Qa8+ Qb8 13. Qc6+ {} Qc7+ 14. Qxc7# 1-0

Mado 11:

Problema del Dr. Cornelis (Cor) Goldschmeding.

Holanda, Amsterdam 07–07–1927 / 05–02–1995.

Primer i segon premi, ex aequo, del "Die Schwalbe" de 1965.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 10:

Problema de Ferenc Fleck.

Hongria, Budafok 17–02–1908 / Budapest 25–02–1994.

Tercer premi del "Magyar Sakkvilag" de 1942.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.e2!  (amb idea de) 2.f3#

1. . . xe2 /fxg2 / xh5 / g6(h3) 2.c7# Mat A.

1. . . xe6 2.d7# Mat B.

1. . . exg2 / c2(d1,f1,g4) 2.d7# Mat B.

1. . . c4 2.c6# Mat C.

1. . . d1(d2) 2.c6# Mat C.

1. . . xd4 2.c7# Mat A.

Cicle AB, BC, CA de correccions negres.

1. . . e5 2.f6#;

1. . . e4 (variant-amenaça) 2.f3#;

1. . . f6 2.f3# (2.xf6#);

1. . . g5 2.f3# (2.f6#);

1. . . altres 2.f3#.

Assajos:

1.f2? d1! (1. . . d2!);

1.c5? xd4! (1. . . e4!).

{Mado 10: Problema de Ferenc Fleck (Hongria, Budafok 17-02-1908 / Budapest
25-02-1994). Tercer premi del "Magyar Sakkvilag" de 1942. Juguen les
blanques i fan mat en dues jugades.} 1. Qe2 $1 ({Assajos:} 1. Qf2 $2 Rd1 $1 (
1... Rd2 $1)) (1. Bc5 $2 Rxd4 $1 (1... Ke4 $1)) 1... Rxd4 (1... Nxe2 {ad
libitum} 2. Nc7# {Mat A.}) (1... Nfxg2 2. Nc7# {Mat A.}) (1... Ng6 2. Nc7# {
Mat A.}) (1... Nh3 2. Nc7# {Mat A.}) (1... Nxh5 2. Nc7# {Mat A.}) (1... Nxe6 2.
Rd7# {Mat B.}) (1... Nc2 {ad libitum} 2. Rd7# {Mat B.}) (1... Nd1 2. Rd7# {
Mat B.}) (1... Nf1 2. Rd7# {Mat B.}) (1... Nexg2 2. Rd7# {Mat B.}) (1... Ng4 2.
Rd7# {Mat B.}) (1... Nc4 2. Bc6# {Mat C.}) (1... Rd1 {ad libitum} 2. Bc6# {
Mat C.}) (1... Rd2 2. Bc6# {Mat C.}) (1... Re5 2. Nf6#) (1... Ke4 2. Qf3#) (
1... c2 2. Qf3#) (1... Ba2 2. Qf3#) (1... Bc2 2. Qf3#) (1... Rf7 2. Qf3#) (1...
Rf8 2. Qf3#) (1... Rxh5 2. Qf3#) (1... Rf6 2. Qf3# (2. Nxf6#)) (1... Rg5 2.
Qf3# (2. Nf6#)) 2. Nc7# {Mat A. Cicle AB, BC, CA de correccions negres.}
1-0

Mado 12:

Problema de Julius Buchwald.

Àustria, Viena 02–04–1909 / Estats Units d´Amèrica, Nova York 09–08–1970.

Segon premi del "Memorial Fink" de 1966–1968.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 11:

Problema del Dr. Cornelis (Cor) Goldschmeding.

Holanda, Amsterdam 07–07–1927 / 05–02–1995.

Primer i segon premi, ex aequo, del "Die Schwalbe" de 1965.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.b7? ,

1. . . xb7 2.f1# mat B

1. . . c4 2.xd6# mat C

Refutació: 1. . . c2!

Assaig temàtic II:

1.b5? ,

1. . . xb5 2.xd6# mat C

1. . . b6 2.c8# mat A

Refutacio: 1. . . a7!

Joc real:

1.b6! [ (amb idea de) 2.xd6# mat C],

1. . . c4(b5) / a7(b7) 2.f1# mat B

1. . . xb6 2.c8# mat A.

Combinacions cícliques realitzades en una posició molt elegant; assajos naturals.

Si 1. . . e4 2.f4#;

Si 1. . . h6 2.xh6#;

[1. . . h5 2.xd6# (2.h6#);

1. . . a8 2.xd6# (2.f1#);

1. . . d3(e2) 2.xd6# (2.c8#);

1. . . f1 2.xd6# (2.c8#; 2.xf1#);

1. . . c8 2.xd6# (2.xc8#; 2.f1#);

1. . . a5 2.xd6# (2.c8#; 2.f1#)

1. . . altres 2.xd6#]

{Mado 11: Problema del Dr. Cornelis (Cor) Goldschmeding (Holanda, Amsterdam
07-07-1927 / 05-02-1995). Primer i segon premi, ex aequo, del "Die Schwalbe"
de 1965. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {Joc real:} 1. Rb6
$1 ({Assaig temàtic I:} 1. Rb7 $2 {Refutació:} Nc2 $1 (1... Qxb7 2. Qf1# {
mat B.}) (1... Qc4 2. Nxd6# {mat C.})) ({Assaig temàtic II:} 1. Rb5 $2 {
Refutacio:} Qa7 $1 (1... Qxb5 2. Nxd6# {mat C.}) (1... Qb6 2. Qc8# {mat A.}))
1... Qxb6 (1... Nc4 2. Qf1# {mat B.}) (1... Nb5 2. Qf1#) (1... Qa7 2. Qf1#) (
1... Qb7 2. Qf1#) ({Si} 1... e4 2. Qf4#) ({Si} 1... Rh6 2. Nxh6#) (1... d4 2.
Nxd6#) (1... h2 2. Nxd6#) (1... h6 2. Nxd6#) (1... Nb1 2. Nxd6#) (1... Nc2 2.
Nxd6#) (1... Rh5 2. Nxd6#) (1... Qa4 2. Nxd6#) (1... Qb5 2. Nxd6#) (1... Qc4 2.
Nxd6#) (1... h5 2. Nxd6# (2. Nh6#)) (1... Qa8 2. Nxd6# (2. Qf1#)) (1... Qd3 2.
Nxd6# (2. Qc8#)) (1... Qe2 2. Nxd6# (2. Qc8#)) (1... Qf1 2. Nxd6# (2. Qc8#) (2.
Qxf1#)) (1... Qc8 2. Nxd6# (2. Qxc8#) (2. Qf1#)) (1... Qa5 2. Nxd6# (2. Qc8#) (
2. Qf1#)) 2. Qc8# {mat A. Combinacions cícliques realitzades en una
posició molt elegant; assajos naturals.} 1-0

Mado 13:

Problema d´Alex Casa (França, 17–04–1932 / 28–07–2005).

Primer premi del "Thèmes-64" de 1970.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 12:

Problema de Julius Buchwald.

Àustria, Viena 02–04–1909 / Estats Units d´Amèrica, Nova York 09–08–1970.

Segon premi del "Memorial Fink" de 1966–1968.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig Temàtic I:

1.g3? [ (amb idea de) 2.b3#],

1. . . xa7 2.h6#

a 1. . . xf2 2.f8#

Refutació: 1. . . xf2!

Assaig Temàtic II:

1.h3? [ (amb idea de) 2.b3#],

1. . . xa7 2.g6#

1. . . xf2 2.f8#

Refutació: 1. . . xf2!

Assaig Temàtic III:

1.g4? [ (amb idea de) 2.e6#],

1. . . xa7 2.h6# (2.e6#)

1. . . xf2 2.f8#

Si 1. . . xf4 2.xf4#

Refutació: 1. . . xf2!

Assaig Temàtic IV:

1.h3? [ (amb idea de) 2.e6#],

1. . . xa7 2.g6# (2.e6#)

1. . . xf2 2.f8#

Refutació: 1. . . xf2!

Joc real:

1.g8! [ (amb idea de) 2.e6#],

1. . . xf2 2.g6#

1. . . xf2 2.h6#

Control cíclic de tres peces negres antibateria.

Si 1. . . dxc5+ 2.xc5#.

Si 1. . . dxc4 2.xd6#.

(*)

Altres assajos:

1.e3? xa7!,

1.xd5? bxc4!,

1.f5? xf4!,

1.d3+? xd3+! (jugada única).

[(*) 1. . . d3+ 2.xd3#;

1. . . xf4 2.xf4#;

1. . . axb3 2.e6# (2.xb3#);

1. . . g2 2.e6# (2.g6#);

1. . . xc4 / d1 2.e6# (2.d3#);

1. . . g3 / a1(b1,c1,d1,e1,f1,h1) 2.e6# (2.h6#);

1. . . altres 2.e6#.]

{Mado 12: Problema de Julius Buchwald (Àustria, Viena 02-04-1909 / Estats
Units d'Amèrica, Nova York 09-08-1970). Segon premi del "Memorial Fink" de
1966-1968. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {Joc real:} 1.
Bg8 $1 ({Assaig Temàtic I:} 1. Rg3 $2 {Refutació:} Qxf2 $1 (1... Rxa7 2. Rh6#
) ({a} 1... Rxf2 2. Rf8#)) ({Assaig Temàtic II:} 1. Rh3 $2 {Refutació:} Rxf2
$1 (1... Rxa7 2. Rg6#) (1... Qxf2 2. Rf8#)) ({Assaig Temàtic III:} 1. Bg4 $2 {
Refutació:} Qxf2 $1 (1... Rxa7 2. Rh6# (2. Ne6#)) (1... Rxf2 2. Rf8#) ({Si}
1... Nxf4 2. Rxf4#)) ({Assaig Temàtic IV:} 1. Bh3 $2 {Refutació:} Rxf2 $1 (
1... Rxa7 2. Rg6# (2. Ne6#)) (1... Qxf2 2. Rf8#)) ({Altres assajos:} 1. Re3 $2
Rxa7 $1) (1. Bxd5 $2 bxc4 $1) (1. Bf5 $2 Nxf4 $1) (1. Rd3+ $2 Nxd3+ $1 {
(jugada única)}) 1... Qxf2 (1... Rxf2 2. Rg6#) ({Si} 1... dxc5+ 2. Bxc5#) ({Si
} 1... dxc4 2. Rxd6#) (1... Nd3+ 2. Rxd3#) (1... Nxf4 2. Rxf4#) (1... a3 2.
Ne6#) (1... bxc4 2. Ne6#) (1... Nc1 2. Ne6#) (1... Nc3 2. Ne6#) (1... Rxa7 2.
Ne6#) (1... Rb8 2. Ne6#) (1... Rc8 2. Ne6#) (1... Rd8 2. Ne6#) (1... Re8 2.
Ne6#) (1... Rf8 2. Ne6#) (1... Rxg8 2. Ne6#) (1... Rh1 2. Ne6#) (1... Rh3 2.
Ne6#) (1... Rh4 2. Ne6#) (1... Rh5 2. Ne6#) (1... Rh6 2. Ne6#) (1... Rh7 2.
Ne6#) (1... Rxh8 2. Ne6#) (1... Qg2 2. Ne6#) (1... Qg3 2. Ne6#) (1... Qg4 2.
Ne6#) (1... Qg5 2. Ne6#) (1... Qg6 2. Ne6#) (1... Qg7 2. Ne6#) (1... Qxg8 2.
Ne6#) (1... axb3 2. Ne6# (2. Nxb3#)) (1... Rg2 2. Ne6# (2. Rg6#)) (1... Nxc4 2.
Ne6# (2. Rd3#)) (1... Nd1 2. Ne6# (2. Rd3#)) (1... Ng3 2. Ne6# (2. Rh6#)) (1...
Qa1 2. Ne6# (2. Rh6#)) (1... Qb1 2. Ne6# (2. Rh6#)) (1... Qc1 2. Ne6# (2. Rh6#)
) (1... Qd1 2. Ne6# (2. Rh6#)) (1... Qe1 2. Ne6# (2. Rh6#)) (1... Qf1 2. Ne6# (
2. Rh6#)) (1... Qh1 2. Ne6# (2. Rh6#)) 2. Rh6# { Control cíclic de tres
peces negres antibateria.} 1-0

Mado 14:

Problema de Jacques Savournin (França, 19–06–1930).

Autor del llibre "Lignes et Figures", recull de 250 problemes.

Primer premi del "The Problemist" de 1961.

Juguen les blanques i fan mat en 2.

Mado 13:

Problema d´Alex Casa (França, 17–04–1932 / 28–07–2005).

Primer premi del "Thèmes-64" de 1970

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig I:

1.c2? ,

1. . . h4 2.c6

1. . . g6 2.d6#

1. . . e1 / xg1 2.c5#

Refutació: 1. . . e7!

Assaig II:

1.f7 ,

1. . . h4 2.c5#

1. . . e1 / xg1 2.d6#

Refutació: 1. . . g6!

Joc real:

1.f6! [ (amb idea de) 2.e4#],

1. . . g6 2.c5#

1. . . e1 / xg1 2.c6#

1. . . h4 2.d6#

Tant en els jocs virtuals com en el joc real, control cíclic de tres mats (dos dels quals són de bateria) mitjançant tres peces negres.

Tema favorit de l´autor.

[1. . . h5 2.e4# (2.d6#);

1. . . e6 2.e4# (2.xe6#);

1. . . g8(h8) 2.e4# (2.c5#);

1. . . c6 2.e4# (2.xc6#);

1. . . a1(b1,d1,f1) 2.e4# (2.c6#);

1. . . d7 2.e4# (2.c5#; 2.e6#);

1. . . g6 2.e4# (2.d6#; 2.e6#);

1. . . altres 2.e4#]

{Mado 13: Problema d'Alex Casa (França, 17-04-1932 / 28-07-2005). Primer
premi del "Thèmes-64" de 1970. Juguen les blanques i fan mat en dues
jugades.} {Joc real:} 1. Rf6 $1 ({Assaig I:} 1. Rc2 $2 {Refutació:} Qe7 $1 (
1... Rh4 2. Qc6#) (1... Qg6 2. Nd6#) (1... Re1 2. Rc5#) (1... Rxg1 2. Rc5#) (
1... Qxe5+ 2. Qxe5#)) ({Assaig II:} 1. Rf7 {Refutació:} Qg6 $1 (1... Rh4 2.
Nc5#) (1... Re1 2. Nd6#) (1... Rxg1 2. Nd6#) (1... Qxe5+ 2. Qxe5#)) 1... Rh4 (
1... Qg6 2. Nc5#) (1... Re1 2. Qc6#) (1... Rxg1 2. Qc6#) (1... g4 2. e4#) (1...
Rc2 2. e4#) (1... Rc3 2. e4#) (1... Rc4 2. e4#) (1... Rc5 2. e4#) (1... Rc7 2.
e4#) (1... Rc8 2. e4#) (1... Rxf6 2. e4#) (1... Rg6 2. e4#) (1... Qxb7 2. e4#)
(1... Qc7 2. e4#) (1... Qd7 2. e4#) (1... Qe7 2. e4#) (1... Qxf6 2. e4#) (1...
Qf7 2. e4#) (1... Rh5 2. e4# (2. Rd6#)) (1... Ne6 2. e4# (2. Qxe6#)) (1... Qg8
2. e4# (2. Nc5#)) (1... Qh8 2. e4# (2. Nc5#)) (1... Rc6 2. e4# (2. Qxc6#)) (
1... Ra1 2. e4# (2. Qc6#)) (1... Rb1 2. e4# (2. Qc6#)) (1... Rd1 2. e4# (2.
Qc6#)) (1... Rf1 2. e4# (2. Qc6#)) (1... Nd7 2. e4# (2. Nc5#) (2. Qe6#)) (1...
Ng6 2. e4# (2. Rd6#) (2. Qe6#)) 2. Rd6# { Tant en els jocs virtuals com en
el joc real, control cíclic de tres mats (dos dels quals són de bateria)
mitjançant tres peces negres. Tema favorit de l'autor.} 1-0

Mado 15:

Problema d´Alex Casa (França, 17–04–1932 / 28–07–2005).

Mestre internacional de composició d´escacs des de 1980.

Segon premi de la "British Chess Federation" de 1971–1972.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 14:

Problema de Jacques Savournin (França, 19–06–1930).

Autor del llibre "Lignes et Figures", recull de 250 problemes.

Primer premi del "The Problemist" de 1961.

Juguen les blanques i fan mat en 2.

Joc aparent:

1. . . f5 2.xg4#

1. . . f5 / d5 2.xh1#

1. . . f3 2.xd3#

Joc real:

1.f4!! [ (amb idea de) 2.e3#]

1. . . d5 2.xb6#;

1. . . f5 2.d6#;

1. . . d4 / xf4 2.xd3#;

1. . . xf4 2.xg4#.

Clau biampliativa, mats canviats en resposta a les fugides del rei, jocs de bateria directes i indirectes.

Un bonic problema clàssic, realitzat per un especialista de l´estil modern.

[1. . . e3 2.xe3#;

1. . . f5 2.e3# (2.xb6#);

1. . . altres 2.e3#]

{Mado 14: Problema de Jacques Savournin (França, 19-06-1930). Autor del
llibre "Lignes et Figures", recull de 250 problemes. Primer premi del "The
Problemist" de 1961. Juguen les blanques i fan mat en 2.} {Joc real:} 1.
Bf4 $3 Kxf4 (1... Kd5 2. Nxb6#) (1... Kf5 2. Nd6#) (1... Kd4 2. Qxd3#) (1...
Bxf4 2. Qxd3#) (1... Be3 2. Nxe3#) (1... a2 2. Ne3#) (1... b5 2. Ne3#) (1... d2
2. Ne3#) (1... e5 2. Ne3#) (1... g3 2. Ne3#) (1... Bb2 2. Ne3#) (1... Bd2 2.
Ne3#) (1... Bf3 2. Ne3#) (1... Bg2 2. Ne3#) (1... f5 2. Ne3# (2. Nxb6#)) 2.
Qxg4# { Clau biampliativa, mats canviats en resposta a les fugides del rei,
jocs de bateria directes i indirectes. Un bonic problema clàssic, realitzat
per un especialista de l'estil modern.} 1-0

Mado 16:

Problema de W. Barclay.

Primer premi del "Christian Science Monitor" de 1966.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 15:

Problema d´Alex Casa (França, 17–04–1932 / 28–07–2005).

Mestre internacional de composició d´escacs des de 1980.

Segon premi de la "British Chess Federation" de 1971–1972.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . xf3+ 2.5xf3#

1. . . e6+ 2.xe6#

Joc d'assajos:

1.5h3? ,

1. . . f2+ 2.xf2#

1. . . xg1+ 2.xg1#

[1. . . xh3 2.xh3#;

1. . . xf3 2.xf3#]

Refutació: 1. . . g2!

Joc real:

1.e4! [ (amb idea de) 2.xg3#],

1. . . xd2+ 2.xd2#

1. . . c5+ 2.xc5#.

Tres parells d´escacs creuats mitjançant tres bateries. Un bonic problema.

[1. . . d6 2.xd6#;

1. . . g2 2.g3# (2.xh2#);

1. . . f8 2.xg3# (2.d6#);

1. . . c3 2.xg3# (2.xc3#);

1. . . xf3 2.xg3# (2.xf3#);

1. . . h3 2.xg3# (2.xh3#);

1. . . altres 2.xg3#.]

{Mado 15: Problema d'Alex Casa (França, 17-04-1932 / 28-07-2005). Mestre
internacional de composició d'escacs des de 1980. Segon premi de la "British
Chess Federation" de 1971-1972. Juguen les blanques i fan mat en dues
jugades.} {Joc real:} 1. Ne4 $1 ({Joc d'assajos:} 1. N5h3 $2 {Refutació:} g2
$1 (1... Qf2+ 2. Nxf2#) (1... Qxg1+ 2. Nxg1#) (1... Qxh3 2. Rxh3#) (1... Bxf3
2. Nxf3#)) 1... Bc5+ (1... Bxd2+ 2. Nxd2#) (1... Bd6 2. Nxd6#) (1... Ba3 2.
Qxg3#) (1... Be7 2. Qxg3#) (1... Bd1 2. Qxg3#) (1... Bf1 2. Qxg3#) (1... Qxh1
2. Qxg3#) (1... g2 2. Qg3# (2. Rxh2#)) (1... Bf8 2. Qxg3# (2. Nd6#)) (1... Bc3
2. Qxg3# (2. Nxc3#)) (1... Bxf3 2. Qxg3# (2. Nxf3#)) (1... Qh3 2. Qxg3# (2.
Rxh3#)) 2. Nxc5# { Tres parells d'escacs creuats mitjançant tres bateries.
Un bonic problema.} 1-0

Mado 17:

Problema de Gérard Doukhan (França, 14–06–1954).

Primer premi del "Thèmes-64" de 1975.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Estudi de Domenico Ercole del Rio.

Itàlia, Guiglia 1723 / Mòdena 23–05–1802.

Pope 60 a: Juguen les blanques i només poden entaular.

Posició tècnicament molt valuosa, on la torre i el peó no poden derrotar a l´alfil.

****************************************************

Estudi de Bernhard Von Guretzky-Cornitz.

Alemanya, 1838 / 17–10–1873.

Pope 60 b: Juguen les blanques i guanyen

Mado 16:

Problema de W. Barclay.

Primer premi del "Christian Science Monitor" de 1966.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

La retirada del d4 blanc suggereix immediatament 2. d5 mat, però hi ha molt on triar, com es desprèn d´aquests assajos plausibles:

1.a2? b7!

1.f7? e6!

1.e4? f4!

1.c4? b7!

1.f3? b7!

En el joc real, aquest alfil es mou efectivament, encara que no per cedir a la dama la casella d5.

1.c6!!  (atzucac, bloqueig)

1. . . d5

[1. . .  mou (ad libitum) 2.h8#;

1. . . c4 2.xc4#;

1. . .  altres jugades (ad libitum) 2.c4#;

1. . . e4 2.xe4#;

1. . . xd3 2.e4# (2.e2#);

1. . .  altres jugades (ad libitum) 2.e4#;

1. . . f2 2.xf2#;

1. . .  altres jugades (ad libitum) 2.f2#]

2.e5#.

L´assaig 1.f4? (provocant igualment un bloqueig) es refuta brillantment mitjançant 1. . . b2!! (clavant la torre blanca de c2).

Un problema ple de reclams, contra el qual s´han estavellat algunes de les més agudes ments.

{Mado 16: Problema de W. Barclay. Primer premi del "Christian Science Monitor"
de 1966. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {En el joc real,
aquest alfil es mou efectivament, encara que no per cedir a la dama la casella
d5.} 1. Bc6 $3 {(.) (atzucac, bloqueig)} ({La retirada del Bd4 blanc suggereix
immediatament 2. Qd5 mat, però hi ha molt on triar, com es desprèn d'aquests
assajos plausibles:} 1. Ba2 $2 Rb7 $1) (1. Bf7 $2 Be6 $1) (1. Be4 $2 Nf4 $1) (
1. Bc4 $2 Nb7 $1) (1. Bf3 $2 Nb7 $1) ({L'assaig} 1. Nf4 $2 {(provocant
igualment un bloqueig) es refuta brillantment mitjançant} Rb2 $3 {(clavant la
torre blanca de c2).}) 1... d5 (1... Ba6 {(ad libitum)} 2. Qh8#) (1... Bb7 2.
Qh8#) (1... Bd7 2. Qh8#) (1... Be6 2. Qh8#) (1... Bf5 2. Qh8#) (1... Bg4 2.
Qh8#) (1... Rc4 2. Rxc4#) (1... Rb1 {(ad libitum)} 2. Rc4#) (1... Rb2 2. Rc4#)
(1... Rb3 2. Rc4#) (1... Rb5 2. Rc4#) (1... Rb6 2. Rc4#) (1... Rb7 2. Rc4#) (
1... Rb8 2. Rc4#) (1... Ne4 2. Rxe4#) (1... Nxd3 2. Re4# (2. Ne2#)) (1... Na6 {
(ad libitum)} 2. Re4#) (1... Nb3 2. Re4#) (1... Nb7 2. Re4#) (1... Nd7 2. Re4#)
(1... Ne6 2. Re4#) (1... Nf2 2. Bxf2#) (1... Nf4 {(ad libitum)} 2. Bf2#) (1...
Ng1 2. Bf2#) (1... Ng5 2. Bf2#) 2. Be5# { Un problema ple de reclams,
contra el qual s'han estavellat algunes de les més agudes ments.} 1-0

Paul Keres (blanques) davant Gedeon Barcza (negres) en el Campionat Europeu d'escacs de 1961 a Oberhausen, Alemanya Occidental.
Estudi de Paul Keres, conegut com "l´etern campió sense corona".

Estònia (Imperi Rus), Narva 07–01–1916 / Finlàndia, Hèlsinki 05–06–1975.

Pope 59: Juguen les blanques i fan taules.

1.f5!

[El punt instructiu d´aquest estudi és que les blanques no han de fer la jugada més natural: 1.f4? aleshores perden amb 1. . . g2 2.xe3+ h4! 3.e7 f2+ 4.e3 xh2–+ arribant a una posició guanyadora molt coneguda.]

1. . . g2 2.xe3+ xh2

[Si ara 2. . . h4 3.e4= defensant el peó h indirectament]

3.g5! g3 4.h4!

[4.g4? a2 5.xg3 a4+ 6.f3 a3+ 7.f4 xg3–+]

4. . . g1 5.a3

5. . . g2

[no es pot 5. . . g2?? per 6.h3#;

i si 5. . . b1 6.xg3 amb el rei blanc a g4 es perdria la torre, tal com hem vist abans, però ara, senzillament 6. . . b4+ 7.g4= i taules]

6.b3 g1= .

{Estudi de Paul Keres, conegut com "l'etern campió sense corona". Estònia
(Imperi Rus), Narva 07-01-1916 / Finlàndia, Hèlsinki 05-06-1975. Pope 59:
Juguen les blanques i fan taules.} 1. Kf5 $1 ({El punt instructiu d'aquest
estudi és que les blanques no han de fer la jugada més natural:} 1. Kf4 $2 {
aleshores perden amb} Rg2 2. Rxe3+ Kh4 $1 3. Re7 Rf2+ 4. Ke3 Rxh2 $19 {
arribant a una posició guanyadora molt coneguda.}) 1... Rg2 (1... Rf1+ 2. Kg5
Rf3 3. Re1 Kg2 4. Kxg4 Kf2 5. Ra1 e2 6. h4 Re3 7. h5 e1=Q 8. Rxe1 Rxe1 9. h6
$11) 2. Rxe3+ Kxh2 ({Si ara} 2... Kh4 3. Re4 $11 {defensant el peó h
indirectament}) 3. Kg5 $1 g3 4. Kh4 $1 (4. Kg4 $2 Ra2 5. Rxg3 Ra4+ 6. Kf3 Ra3+
7. Kf4 Rxg3 $19) 4... Rg1 5. Ra3 {les negres han de tornar amb la torre} Rg2 ({
no es pot} 5... g2 $4 {per} 6. Rh3#) ({i si} 5... Rb1 6. Rxg3 {amb el rei
blanc a g4 es perdria la torre, tal com hem vist abans, però ara, senzillament
} Rb4+ 7. Rg4 $11 {i taules}) 6. Rb3 Rg1 $11 {i seran taules per repetició si
no es vol perdre el peó. } 1/2-1/2

Mado 18:

Problema del Dr. Santi Pirrone.

Itàlia, Catània 12–07–1920 / Acqui Terme 12–06–2006.

Primer premi del concurs de l´API de 1966.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 17:

Problema de Gérard Doukhan (França, 14–06–1954).

Primer premi del "Thèmes-64" de 1975.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assajos:

1.c3? Dxc3!;

1.d3? b5+!;

1.e3? xe4!;

1.f3? e7!;

1.g3? xh3!;

1.b2? D3!;

1.d3? xh3!

Joc real:

1.b1!! [ (amb idea de) 2.e6#],

1. . . d3 2.b2#;

1. . . xh3 2.xh2#;

1. . . e7 2.xh5#;

1. . . xe4 2.xe4#;

1. . . b5+ 2.xb5#;

1. . . xd7+ 2.xd7#.

Set assajos, dels quals sis són temàtics; quatre fracassen a causa del mecanisme bivalve que es dóna entre les peces blanques. Clau enginyosa i construcció perfecta. Aquest problema ha resistit a la perspicàcia de diversos especialistes.

[1. . . f7 2.e6# (2.xh5#);

1. . . g4 2.e6# (2.xg4#);

1. . . f1(f3) 2.e6# (2.g4#);

1. . . c6(c8) 2.e6# (2.b5#);

1. . . f1(f3,h1) 2.e6# (2.xh2#);

1. . . altres 2.e6#.]

{Mado 17: Problema de Gérard Doukhan (França, 14-06-1954). Primer premi del
"Thèmes-64" de 1975. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {
Joc real:} 1. Rb1 $3 ({Assajos:} 1. Rc3 $2 dxc3 $1) (1. Rd3 $2 Nb5+ $1) (1. Re3
$2 Bxe4 $1) (1. Rf3 $2 Re7 $1) (1. Rg3 $2 Bxh3 $1) (1. Rb2 $2 d3 $1) (1. Qd3 $2
Bxh3 $1) 1... Rxd7+ (1... d3 2. Qb2#) (1... Bxh3 2. Qxh2#) (1... Re7 2. Qxh5#)
(1... Bxe4 2. Qxe4#) (1... Nb5+ 2. Qxb5#) (1... Rf5 2. Re6#) (1... Rg5 2. Re6#)
(1... R5h6 2. Re6#) (1... Rg7 2. Re6#) (1... R7h6 2. Re6#) (1... Rh8 2. Re6#) (
1... Rf7 2. Re6# (2. Qxh5#)) (1... Ng4 2. Re6# (2. Nxg4#)) (1... Nf1 2. Re6# (
2. Ng4#)) (1... Nf3 2. Re6# (2. Ng4#)) (1... Nc6 2. Re6# (2. Qb5#)) (1... Nc8
2. Re6# (2. Qb5#)) (1... Bf1 2. Re6# (2. Qxh2#)) (1... Bf3 2. Re6# (2. Qxh2#))
(1... Bh1 2. Re6# (2. Qxh2#)) 2. Nxd7# { Set assajos, dels quals sis són
temàtics; quatre fracassen a causa del mecanisme bivalve que es dóna entre
les peces blanques. Clau enginyosa i construcció perfecta. Aquest problema ha
resistit a la perspicàcia de diversos especialistes.} 1-0

Eugeniusz Iwanow, Waldemar Tura, Andrej Seliwanow, Leopold Mieczyslaw Szwedowski i Piotr Murdzia.
Mado 19:

Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.

Polònia, Zawodzie 27–08–1932.

Primer premi de l´"Il Due Mosse" de 1960.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 18:

Problema del Dr. Santi Pirrone.

Itàlia, Catània 12–07–1920 / Acqui Terme 12–06–2006.

Primer premi del concurs de l´API de 1966.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.a7? ,

1. . . c1 2.d4#

1. . . xe3 2.xe3#

Refutació: 1. . . b6!

Assaig temàtic II:

1.b7? [ (amb idea de) 2.g2#],

1. . . c1 2.d5#

1. . . xe3 2.b2#

Refutació: 1. . . c6!

Assaig temàtic III:

1.h7? [ (amb idea de) 2.h2#],

1. . . c1 2.d3#

1. . . xe3 2.c2#

Refutació: 1. . . h6!

Joc real:

1.c5! [ (amb idea de) 2.g2#],

1. . . c1 2.d6#

1. . . xe3 2.xe3#.

Zagoruiko de 4 fases (almenys dues idèntiques defenses negres a cada fase amb mats diferents).

Un task modern.

[1. . . c2 2.g2# (2.d6#);

1. . . d3 2.g2# (2.f3#);

1. . . altres 2.g2#.]

{Mado 18: Problema del Dr. Santi Pirrone (Itàlia, Catània 12-07-1920 / Acqui
Terme 12-06-2006). Primer premi del concurs de l'API de 1966. Juguen les
blanques i fan mat en dues jugades.} {Joc real:} 1. Bc5 $1 ({Assaig temàtic I:
} 1. Qa7 $2 {Refutació:} Bb6 $1 (1... Rc1 2. Qd4#) (1... Rxe3 2. Qxe3#)) ({
Assaig temàtic II:} 1. Qb7 $2 {Refutació:} Nc6 $1 (1... Rc1 2. Qd5#) (1...
Rxe3 2. Qb2#)) ({Assaig temàtic III:} 1. Qh7 $2 {Refutació:} Nh6 $1 (1... Rc1
2. Qd3#) (1... Rxe3 2. Qc2#)) 1... Rxe3 (1... Rc1 2. Qd6#) (1... Na6 2. Rg2#) (
1... Nc6 2. Rg2#) (1... Nd7 2. Rg2#) (1... Nxe7 2. Rg2#) (1... Nf6 2. Rg2#) (
1... Nh6 2. Rg2#) (1... Bb4 2. Rg2#) (1... Bb6 2. Rg2#) (1... Bc7 2. Rg2#) (
1... Bd8 2. Rg2#) (1... Ra3 2. Rg2#) (1... Rb3 2. Rg2#) (1... Rxc4 2. Rg2#) (
1... Rc2 2. Rg2# (2. Qd6#)) (1... Rd3 2. Rg2# (2. Nf3#)) 2. Bxe3# {
Zagoruiko de 4 fases (al menys dues idèntiques defenses negres a cada variant
amb mats diferents). Un task modern.} 1-0

Eugeniusz Iwanow, Waldemar Tura, Andrej Seliwanow, Leopold Mieczyslaw Szwedowski i Piotr Murdzia.
Mado 19:

Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.

Polònia, Zawodzie 27–08–1932.

Primer premi de l´«Il Due Mosse» de 1960.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.xf6? [ (amb idea de) 2.d4#],

1. . . e6 2.h5#

1. . . e2 2.f2#

1. . . fxg4 2.xg4#

Refutació: 1. . . f3!

Assaig temàtic II:

1.d6? [ (amb idea de) 2.d4#],

1. . . e6 2.xf5#

1. . . e2 2.f3#

1. . . fxg4 2.e4#

Refutació: 1...c5!

Joc real:

1.g5! [ (amb idea de) 2.d4#],

1. . . e6 2.xe6#

1. . . e2 2.h3#

1. . . fxg4 2.e4#

Si 1. . . c5 2.d6#.

Forma última del tema Zagoruiko, amb 3x3=9 mats diferents en resposta a les mateixes defenses. Els assajos temàtics -un dels quals conté tres mats donats per la dama desclavada- són naturals.

El seu harmoniós conjunt i acurats detalls fan d´aquest mecanisme magistral una esplèndida obra moderna.

[1. . . c6 2.d4# (2.d6#);

1. . . h3 2.d4# (2.xh3#);

1. . . xe8 2.d4# (2.e6#);

1. . . h5 2.d4# (2.e6#);

1. . . altres 2.d4#.]

{Mado 19: Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski (Polònia, Zawodzie
27-08-1932). Primer premi de l'"Il Due Mosse" de 1960. Juguen les blanques
i fan mat en dues jugades.} {Joc real:} 1. Ng5 $1 ({Assaig temàtic I:} 1. Nxf6
$2 {Refutació:} Nf3 $1 (1... Ne6 2. Nh5#) (1... Ne2 2. Rf2#) (1... fxg4 2.
Rxg4#)) ({Assaig temàtic II:} 1. Nd6 $2 {Refutació:} c5 $1 (1... Ne6 2. Qxf5#
) (1... Ne2 2. Qf3#) (1... Nf3 2. Qxf3#) (1... fxg4 2. Qe4#)) {Si} 1... c5 (
1... Ne6 2. Nxe6#) (1... Ne2 2. Nh3#) (1... Nf3 2. Nh3#) (1... fxg4 2. Re4#) (
1... b4 2. Qd4#) (1... fxg5 2. Qd4#) (1... Bb2 2. Qd4#) (1... Ra2 2. Qd4#) (
1... Ra4 2. Qd4#) (1... Ra5 2. Qd4#) (1... Ra6 2. Qd4#) (1... Ra7 2. Qd4#) (
1... Ra8 2. Qd4#) (1... Rb3 2. Qd4#) (1... c6 2. Qd4# (2. Qd6#)) (1... Nh3 2.
Qd4# (2. Nxh3#)) (1... Nxe8 2. Qd4# (2. Ne6#)) (1... Nh5 2. Qd4# (2. Ne6#)) 2.
Qd6# { Forma última del tema Zagoruiko, amb 3x3=9 mats diferents en
resposta a les mateixes defenses. Els assajos temàtics -un dels quals conté
tres mats donats per la dama desclavada- són naturals. El seu harmoniós
conjunt i acurats detalls fan d'aquest mecanisme magistral una esplèndida
obra moderna.} 1-0

Mado 20:

Problema de S. Schededz.

Primer i segon premi, ex aequo, del "Schaks, Riga" de 1963.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 21:

Problema de François Michel (França, 22–04–1903 / 20–03–1977) i Jean-Pierre Boyer (França, Boulogne-sur-Mer 20–10–1935 / Bobigny 12–11–1986).

Primer premi, ex aequo, del concurs número 2 del "Problème" de 1965.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 20:

Problema de S. Schededz.

Primer i segon premi, ex aequo, del "Schaks, Riga" de 1963.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . e3 2.e2#

1. . . g3 2.d5#

Joc d´assaig:

1.xc6 ,

1. . . e3 2.e4#

1. . . g3 2.f3#

Refutació: 1. . . b3!

Joc real:

1.g7! [ (amb idea de) 2.e5#],

1. . . g3 2.e2#

[1. . . e2 2.xe2#]

1. . . e3 2.d5#.

Zagoruiko amb una originalitat: entre els jocs aparent i real es donen mats intercanviats.

[1. . . f1 2.e5# (2.e2#);

1. . . altres 2.e5#.]

{Mado 20: Problema de S. Schededz. Primer i segon premi, ex aequo, del "Schaks,
Riga" de 1963. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {Joc real:}
1. Qg7 $1 ({Joc d'assaig:} 1. Qxc6 {Refutació:} Rb3 $1 (1... Ke3 2. Qe4#) (
1... Kg3 2. Qf3#)) 1... Ke3 (1... Kg3 2. Ne2#) (1... Re2 2. Nxe2#) (1... Rf3 2.
Ne2#) (1... g1=Q 2. Qe5#) (1... g1=R 2. Qe5#) (1... g1=B 2. Qe5#) (1... g1=N 2.
Qe5#) (1... Ng1 2. Qe5#) (1... Ng5 2. Qe5#) (1... Bg1 2. Qe5#) (1... Bg3 2.
Qe5#) (1... Ra8 2. Qe5#) (1... Rb1 2. Qe5#) (1... Rb2 2. Qe5#) (1... Rb3 2.
Qe5#) (1... Rb4 2. Qe5#) (1... Rb5 2. Qe5#) (1... Rb6 2. Qe5#) (1... Rb7 2.
Qe5#) (1... Rc8 2. Qe5#) (1... Rd8 2. Qe5#) (1... Re8 2. Qe5#) (1... Rf8 2.
Qe5#) (1... Rg8 2. Qe5#) (1... Rh8 2. Qe5#) (1... Rxd2 2. Qe5#) (1... Rf1 2.
Qe5# (2. Ne2#)) 2. Nd5# { Zagoruiko amb una originalitat: entre els jocs
aparent i real es donen mats intercanviats.} 1-0

Mado 22:

Problema del Dr. Cornelis (Cor) Goldschmeding (Holanda, Amsterdam 07–07–1927 / 05–02–1995).

En 1958 va ser nomenat jutge internacional de composició i en 1988 gran mestre de composició.

Primer premi del "Memorial Peris" de 1963.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 21:

Problema de François Michel (França, 22–04–1903 / 20–03–1977) i Jean-Pierre Boyer (França, Boulogne-sur-Mer 20–10–1935 / Bobigny 12–11–1986).

Primer premi, ex aequo, del concurs número 2 del "Problème" de 1965.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . b8(c7)+ ad libitum 2.e6#

1. . . (mou)+ ad libitum 2.e2#

Aquestes mateixes variants serveixen per a l´assaig temàtic:

1.d8? (amenaçant 2.c6#), refutat únicament per mitjà de 1. . . exf4!

1. . . b8(c7)+ ad libitum 2.fe6#

1. . . (mou)+ ad libitum 2.e2#

La clau 1.xe5!! (amenaçant 2.c6#) crea una casella de fugida i introdueix dos mats canviats en resposta a les mateixes defenses:

1. . . b8(c7)+ ad libitum 2.fg6#

1. . . a3(a5,b2,b6)+ ad libitum 2.fd3#

D´altra banda, conserva els mateixos mats del joc aparent en resposta a dues noves defenses (que són correccions negres):

1. . . xe5+ 2.e6#

1. . . xe5+ 2.e2#

Si 1. . . xe5 2.c3#.

Excel·lent reunió dels temes Zagoruiko i Ruchlis, amb clau ampliativa i boniques variants d´escacs creuats.

Una obra magnífica, digna del primer premi (ex aequo) atorgat pel jutge Pierre Monréal (França, 08–06–1916 / 2002).

[1. . . altres 2.c6#.]

{Mado 21: Problema de François Michel (França, 22-04-1903 / 20-03-1977) i
Jean-Pierre Boyer (França, Boulogne-sur-Mer 20-10-1935 / Bobigny 12-11-1986).
Primer premi, ex aequo, del concurs número 2 del "Problème" de 1965.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {La clau} 1. Nxe5 $3 ({
Aquestes mateixes variants serveixen per a l'assaig temàtic:} 1. Nd8 $2 {
refutat únicament per mitjà de} exf4 $1 (1... Bb8+ {ad libitum} 2. Nfe6#) (
1... Bc7+ 2. Nfe6#) (1... Na3+ {ad libitum} 2. Ne2#) (1... Na5+ 2. Ne2#) (1...
Nb2+ 2. Ne2#) (1... Nb6+ 2. Ne2#)) {Si} 1... Kxe5 (1... Bb8+ {ad libitum} 2.
Nfg6#) (1... Bc7+ 2. Nfg6#) (1... Na3+ {ad libitum} 2. Nfd3#) (1... Na5+ 2.
Nfd3#) (1... Nb2+ 2. Nfd3#) (1... Nb6+ 2. Nfd3#) ({D'altra banda, conserva els
mateixos mats del joc aparent en resposta a dues noves defenses (que són
correccions negres):} 1... Bxe5+ 2. Ne6#) (1... Nxe5+ 2. Ne2#) (1... d1=Q 2.
Nc6#) (1... d1=R 2. Nc6#) (1... d1=B 2. Nc6#) (1... d1=N 2. Nc6#) (1... e2 2.
Nc6#) (1... e6 2. Nc6#) (1... Bd3 2. Nc6#) (1... Be2 2. Nc6#) (1... Bg2 2. Nc6#
) (1... Bh3 2. Nc6#) (1... Re6 2. Nc6#) (1... Rf6 2. Nc6#) (1... Rg6 2. Nc6#) (
1... Rh1 2. Nc6#) (1... Rh2 2. Nc6#) (1... Rh3 2. Nc6#) (1... Rh4 2. Nc6#) (
1... Rh5 2. Nc6#) (1... Rh7 2. Nc6#) (1... Rh8 2. Nc6#) 2. Qc3# {
Excel·lent reunió dels temes Zagoruiko i Ruchlis, amb clau ampliativa i
boniques variants d'escacs creuats. Una obra magnífica, digna del primer
premi (ex aequo) atorgat pel jutge Pierre Monréal (França, 08-06-1916 / 2002)
.} 1-0

Mado 23:

Problema de Norman Alasdair MacLeod.

Escòcia, Glasgow 06–12–1927 / Anglaterra, Ross-on-Wye 02–10–1991.

En 1993, la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre Internacional de Composició d´Escacs.

Primer premi de la "British Chess Federation" de 1973.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 22:

Problema del Dr. Cornelis (Cor) Goldschmeding (Holanda, Amsterdam 07–07–1927 / 05–02–1995).

En 1958 va ser nomenat jutge internacional de composició i en 1988 gran mestre de composició.

Primer premi del "Memorial Peris" de 1963.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent temàtic:

1. . . e7(e8) 2.xf6#

1. . . e5 2.xf6# (2.h6#)

1. . . g mou 2.h6#

1. . . d4 2.xe6#

Joc real:

1.xe4!! (bloqueig),

1. . . xe4 2.xf6#

1. . .  mou altres llocs 2.xd6#

1. . . xe4 2.h6#

1. . . g mou altres llocs 2.xh7#

1. . . e mou 2.xg3#

1. . . d4 2.xe6#

1. . . dxe4 2.xe6#

Tres mats canviats i tres idèntics, però aquests últims en resposta a defenses diferents.

1. . . h6 2.g6#

1. . . xe4 2.c2#.

Un problema ric en idees, on es reuneixen els elements característics dels temes Ruchlis, Zagoruiko i Stocchi.

{Mado 22: Problema del Dr. Cornelis (Cor) Goldschmeding (Holanda, Amsterdam
07-07-1927 / 05-02-1995). En 1958 va ser nomenat jutge internacional de
composició i en 1988 gran mestre de composició. Primer premi del "Memorial
Peris" de 1963. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {Joc real:
} 1. Nxe4 $3 {(bloqueig)} Kxe4 (1... Rxe4 2. Rxf6#) (1... Re5 {ad libitum} 2.
Nxd6#) (1... Re7 2. Nxd6#) (1... Re8 2. Nxd6#) (1... Nxe4 2. Nh6#) (1... Nf1 {
ad libitum} 2. Qxh7#) (1... Nh1 2. Qxh7#) (1... Nxh5 2. Qxh7#) (1... Nc1 {
ad libitum} 2. Nxg3#) (1... Nc3 2. Nxg3#) (1... Nd4 2. Nxg3#) (1... Nf4 2.
Nxg3#) (1... Nxg1 2. Nxg3#) (1... d4 2. Qxe6#) (1... dxe4 2. Bxe6# {Tres mats
canviats i tres idèntics, però aquests últims en resposta a defenses
diferents.}) (1... h6 2. Qg6#) 2. Bc2# { Un problema ric en idees, on es
reuneixen els elements característics dels temes Ruchlis, Zagoruiko i Stocchi.
} 1-0

Roland Lecomte i Jean Morice, Messigny 2002

Mado 24:

Problema de Jean Morice (França, 16–08–1930).

Segon premi del "Thèmes-64" de 1975.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Estudi de Josef Moravec.

Txecoslovàquia, 20–03–1882 / 29–08–1969.

Pope 61: Juguen les blanques i guanyen.

Mado 23:

Problema de Norman Alasdair MacLeod.

Escòcia, Glasgow 06–12–1927 / Anglaterra, Ross-on-Wye 02–10–1991.

En 1993, la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre Internacional de Composició d´Escacs.

Primer premi de la "British Chess Federation" de 1973.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic:

1.c6? (amenaçant 2.fe5#),

1. . . xc6 (variant-amenaça) 2.e5#

1. . . xc6 2.xd3#

1. . . xd6+ 2.xd6#

1. . . xf5 2.e4#

(no 2.fe5+ a causa de 2. . . e6! o 2. . . f7! parada Shiffmann).

Refutació: 1...gxf3!

Joc real:

1.f4! (amenaçant 2.g5#),

1. . . d7 o e8 2.xd3#

1. . . e4 2.e5#

1. . . xd6+ 2.xd6#

1. . . xf5 2.h8#

(no 2.g5+ a causa de 2. . . e6! o 2. . . f7! parada Shiffmann).

Si 1. . . e4 2.g2#.

Tant el joc d´assaig com el joc real ofereixen en les quatre variants considerades dues a dues: 1) els mateixos mats en resposta a defenses diferents; 2) mats diferents en resposta a les mateixes defenses.

Es troben, doncs, reunits els elements fonamentals de l´estratègia Ruchlis i Zagoruiko, a més del mecanisme de la parada Schiffmann (dues vegades).

Un problema interessant.

[1. . . c6(a4) 2.g5# (2.xd3#);

1. . . e2 / xh6 / e7(g7) / a6(c4) / xc2 2.g5#;

1. . .  mou altres llocs 2.g5# (2.e5#; 2.h8#)].

{Mado 23: Problema de Norman Alasdair MacLeod (Escòcia, Glasgow 06-12-1927 /
Anglaterra, Ross-on-Wye 02-10-1991). En 1993, la FIDE li va atorgar el títol
de Gran Mestre Internacional de Composició d'Escacs. Primer premi de la
"British Chess Federation" de 1973. Juguen les blanques i fan mat en dues
jugades.} {Joc real:} 1. f4 $1 ({Assaig temàtic:} 1. Nc6 $2 {Refutació:} gxf3
$1 (1... Kxc6 {variant-amenaça} 2. Ne5#) (1... Bxc6 2. Qxd3#) (1... Bxd6+ 2.
Rxd6#) (1... Qxf5 2. Qe4# ({no} 2. Nfe5+ {a causa de} Qe6 $1 ({o} 2... Qf7 $1 {
parada Shiffmann.})))) {Si} 1... Ke4 (1... Bd7 2. Qxd3#) ({o} 1... Be8 2. Qxd3#
) (1... Qe4 2. Ne5#) (1... Bxd6+ 2. Nxd6#) (1... Qxf5 2. Nh8# ({no} 2. Ng5+ {
a causa de} Qe6 $1 ({o} 2... Qf7 $1 {parada Shiffmann.}))) (1... e2 2. Ng5#) (
1... Ba6 2. Ng5#) (1... Bc4 2. Ng5#) (1... Be7 2. Ng5#) (1... Bg7 2. Ng5#) (
1... Bxh6 2. Ng5#) (1... Qxc2 2. Ng5#) (1... Bc6 2. Ng5# (2. Qxd3#)) (1... Ba4
2. Ng5# (2. Qxd3#)) (1... Qa3 2. Ng5# (2. Ne5#) (2. Nh8#)) (1... Qb3 2. Ng5# (
2. Ne5#) (2. Nh8#)) (1... Qc3 2. Ng5# (2. Ne5#) (2. Nh8#)) (1... Qc4 2. Ng5# (
2. Ne5#) (2. Nh8#)) (1... Qd1 2. Ng5# (2. Ne5#) (2. Nh8#)) (1... Qd2 2. Ng5# (
2. Ne5#) (2. Nh8#)) (1... Qd4 2. Ng5# (2. Ne5#) (2. Nh8#)) (1... Qe2 2. Ng5# (
2. Ne5#) (2. Nh8#)) (1... Qf1 2. Ng5# (2. Ne5#) (2. Nh8#)) 2. Qg2# { Tant
el joc d'assaig com el joc real ofereixen en les quatre variants considerades
dues a dues: 1) els mateixos mats en resposta a defenses diferents; 2) mats
diferents en resposta a les mateixes defenses. Es troben, doncs, reunits els
elements fonamentals de l'estratègia Ruchlis i Zagoruiko, a més del
mecanisme de la parada Schiffmann (dues vegades). Un problema interessant.} 1-0

Estudi de Domenico Ercole del Rio.

Itàlia, Guiglia 1723 / Mòdena 23–05–1802.

Pope 60a: Juguen les blanques i només poden entaular.

Posició tècnicament molt valuosa, on la torre i el peó no poden derrotar a l´alfil.

1.d7

[1.g6 d3+ 2.h6 c4=;

1.f7 g7=]

1. . . b3

[Un greu error seria 1. . . f7?? 2.d8+ e8 3.h6 f7 4.xe8 xf6

(4. . . xe8 5.g7+–)

5.e1+–;

Altres moviments d´alfil com 1. . . e6= també serveixen per igualar.]

2.b7

[2.f5 c2+ 3.e6 b3+ 4.e5 c4=]

2...c4=

Això és excepcional, no solament el peó ha anat massa lluny, sinó que la torre no pot explotar la posició de l´alfil.

{Estudi de Domenico Ercole del Rio (Itàlia, Guiglia 1723 / Mòdena 23-05-1802)
. Pope 60a: Juguen les blanques i només poden entaular. Posició
tècnicament molt valuosa, on la torre i el peó no poden derrotar a l'alfil.}
1. Rd7 (1. Kg6 Bd3+ 2. Kh6 Bc4 $11) (1. f7 Kg7 2. Kf5 Bxf7 3. Kg5 Kg8 4. Kf6
Bb3 $11 {En el final de torre contra alfil, per fer taules el rei ha d'estar a
la cantonada de color contrari al seu alfil.}) 1... Bb3 ({Un greu error seria}
1... Bf7 $4 2. Rd8+ Be8 3. Kh6 Kf7 4. Rxe8 Kxf6 (4... Kxe8 5. Kg7 $18) 5. Re1
$18) ({Altres moviments d'alfil com} 1... Be6 $11 {també serveixen per
igualar.}) (1... Bg8) 2. Rb7 (2. Kf5 Bc2+ 3. Ke6 Bb3+ 4. Ke5 Bc4 $11) 2... Bc4
$11 {Això és excepcional, no solament el peó ha anat massa lluny, sinó que
la torre no pot explotar la posició de l'alfil.} 1/2-1/2

*******************************************************************************

Estudi de Bernhard Von Guretzky-Cornitz.

Alemanya, 1838 / 17–10–1873.

Pope 60b: Juguen les blanques i guanyen.

En aquesta posició l´alfil falla a sostenir-se davant la força major. La diferència bàsica consisteix en el fet que l´alfil no té caselles centrals.

Comencem amb una maniobra de la torre per canviar de flanc i poder avançar el peó, limitant alhora els moviments de l´alfil al màxim:

1.g4 b3 el mètode es veu en la més senzilla de les variacions.

[Però, òbviament, els moviments de l´alfil no necessiten ser tan obligats. Les variants són nombroses i subtils, constituint un estudi particularment difícil. Analitzarem a més, únicament, la defensa més precisa, sense comentaris:

1. . . e2 2.e4 b5 3.b4 f1 4.f4 b5 5.e6 d7+ 6.d5 c8 7.h4 b7 8.h7 c8 9.e5 g4 10.h4 d7 11.f6 b7 12.e7 c6 13.h6 g4 14.d7+ b5 15.d8+–]

2.b4 a2 3.b8+ d7 4.b7+ d8 5.d7! e7 6.b2

Ja hem completat la primera fase

6. . . c4

[6. . . e6? 7.d8+ xd8 8.xe6+–;

6. . . f7 7.d2 d8 8.d6+– com a la variant principal;

6. . . g8 7.d8+ xd8 8.b8+ d7 9.xg8+– seria una altra manera de guanyar]

Ara només queda situar bé el rei: 7.d2 d8 8.d6

la resta és fàcil:

8. . . b5 9.h2 xd7 10.h8+ e8 11.g8 c8 12.xe8++–.

{Estudi de Bernhard Von Guretzky-Cornitz (Alemanya, 1838 / 17-10-1873).
Pope 60b: Juguen les blanques i guanyen. En aquesta posició l'alfil falla a
sostenir-se davant la força major. La diferència bàsica consisteix en el
fet que l'alfil no té caselles centrals.} {Comencem amb una maniobra de la
torre per canviar de flanc i poder avançar el peó, limitant alhora els
moviments de l'alfil al màxim:} 1. Rg4 {El mètode es veu en la més senzilla
de les variacions} Bb3 ({Però, òbviament, els moviments de l'alfil no
necessiten ser tan obligats. Les variants són nombroses i subtils,
constituint un estudi particularment difícil. Analitzarem a més, únicament,
la defensa més precisa, sense comentaris:} 1... Be2 2. Re4 Bb5 3. Rb4 Bf1 4.
Rf4 Bb5 5. Ke6 Bd7+ 6. Kd5 Kc8 7. Rh4 Kb7 8. Rh7 Kc8 9. Ke5 Bg4 10. Rh4 Bd7 11.
Kf6 Kb7 12. Ke7 Kc6 13. Rh6 Bg4 14. d7+ Kb5 15. d8=Q $18) 2. Rb4 Ba2 3. Rb8+
Kd7 4. Rb7+ Kd8 5. d7 $1 Ke7 6. Rb2 {Ja hem completat la primera fase} Bc4 (
6... Be6 $2 7. d8=Q+ Kxd8 8. Kxe6 $18) (6... Bf7 7. Rd2 Kd8 8. Kd6 $18 {
com a la variant principal}) (6... Bg8 7. d8=Q+ Kxd8 8. Rb8+ Kd7 9. Rxg8 $18 {
seria una altra manera de guanyar}) {ara només queda situar bé el rei} 7. Rd2
Kd8 8. Kd6 { la resta és fàcil} Bb5 9. Rh2 Bxd7 10. Rh8+ Be8 11. Rg8 Kc8
12. Rxe8+ $18 1-0

Mado 25:

Problema de Touw Hian Bwee.

Indonesia, Java, Pekalongan 18–11–1943.

Primer premi del "Memorial F. Kuiper" de 1972.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Roland Lecomte i Jean Morice, Messigny 2002

Mado 24:

Problema de Jean Morice (França, 16–08–1930).

Segon premi del "Thèmes-64" de 1975.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assajos temàtics:

1.g4? (amenaçant 2.e3# o 2.e5#), e5+; 2.xe5#.

Refutació: 1. . ., xf1!

1.fd3? (amenaçant 2.b2# o 2.e5#), h2+ o e5+; 2.xe5#.

Refutació: 1. . ., f4!

1.e4? (amenaçant 2.d2#), xf1; 2.e6#.

Refutació: 1. . ., c5!

Joc real:

1.d1! (amenaçant 2.b2# o 2.e3#), xf1; 2.c6#;

o 1. . ., f4; 2.e6#. (*)

Una realització artística del modern tema Michel.

L'assaig 1.xf6 es refuta únicament per mitjà de 1. . ., e4!

(evidentment amb 1. . . xf6 també s'evita el mat).

[(*) 1. . . e6 2.b2# (2.xe6#);

1. . . f3 2.b2# (2.c6#; 2.e6#);

1. . . g8 2.b2# (2.e3#; 2.c2#);

1. . . c6 2.b2# (2.e3#; 2.xc6#);

1. . . f3(h3) 2.b2# (2.e3#; 2.xe2#);

1. . . f2(f8) 2.b2# (2.e3#; 2.c6#; 2.e6#);

1. . . f7 2.b2# (2.e3#; 2.c6#; 2.e6#; 2.xf7#);

1. . . altres 2.b2# (2.e3#).]

{Mado 24: Problema de Jean Morice (França, 16-08-1930). Segon premi del
"Thèmes-64" de 1975. Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.} {
Joc real:} 1. Nd1 $1 ({Assajos temàtics:} 1. Ng4 $2 {Refutació:} Rxf1 $1 (
1... Be5+ 2. Nxe5#)) (1. Nfd3 $2 {Refutació:} Rf4 $1 (1... Qh2+ 2. Ne5#) ({o}
1... Qe5+ 2. Nxe5#)) (1. Ne4 $2 {Refutació:} Bc5 $1 (1... Rxf1 2. Qe6#)) ({
L'assaig} 1. Qxf6 {es refuta únicament per mitjà de} Be4 $1 ({evidentment amb
} 1... Nxf6 {també s'evita el mat})) {o} 1... Rf4 (1... Rxf1 2. Qc6#) (1...
Nc7 2. Nb2# (2. Ne3#)) (1... Nd6 2. Nb2# (2. Ne3#)) (1... Ng7 2. Nb2# (2. Ne3#)
) (1... Bxg6 2. Nb2# (2. Ne3#)) (1... Rd6 2. Nb2# (2. Ne3#)) (1... Rf5 2. Nb2#
(2. Ne3#)) (1... Rxg6 2. Nb2# (2. Ne3#)) (1... Re6 2. Nb2# (2. Qxe6#)) (1...
Rf3 2. Nb2# (2. Qc6#) (2. Qe6#)) (1... Bg8 2. Nb2# (2. Ne3#) (2. Qc2#)) (1...
Rc6 2. Nb2# (2. Ne3#) (2. Qxc6#)) (1... Nf3 2. Nb2# (2. Ne3#) (2. Bxe2#)) (1...
Nh3 2. Nb2# (2. Ne3#) (2. Bxe2#)) (1... Rf2 2. Nb2# (2. Ne3#) (2. Qc6#) (2.
Qe6#)) (1... Rf8 2. Nb2# (2. Ne3#) (2. Qc6#) (2. Qe6#)) (1... Rf7 2. Nb2# (2.
Ne3#) (2. Qc6#) (2. Qe6#) (2. Qxf7#)) 2. Qe6# { Una realització artística
del modern tema Michel.} 1-0

Mado 26:

Problema de Viktor Oleksandrovich Melninchenko.

Ucraïna, 05–08–1939 / 11–02–2009.

Segon premi del "Chess Life" de 1970.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 25:

Problema de Touw Hian Bwee.

Indonesia, Java, Pekalongan 18–11–1943.

Primer premi del "Memorial F. Kuiper" de 1972.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . cxb3 2.d4#

1. . . d4 2.cxd4#

1. . . c7 2.xe7#

1. . . g3 o gxh3 2.f4#

1. . .  juga 2.xd5#

Joc real:

1.f4!! (bloqueig),

1. . . cxb3 2.d3#

1. . . d4 2.xd4#

1. . . c7 2.xc7#

1. . . g3 2.e6#

1. . .  juga 2.xg6#

Un "bloqueig complet" amb tots els mats canviats.

La clau, ampliativa, permet un mat afegit:

1. . . xf4 2.d6#.

{Mado 25: Problema de Touw Hian Bwee (Indonesia, Java, Pekalongan 18-11-1943).
Primer premi del "Memorial F. Kuiper" de 1972. Juguen les blanques i fan
mat en dues jugades.} {Joc real:} 1. Nf4 $3 {(bloqueig),} {Un "bloqueig
complet" amb tots els mats canviats. La clau, ampliativa, permet un mat afegit:
} Kxf4 (1... cxb3 2. Nd3#) (1... d4 2. Qxd4#) (1... Bc7 2. Qxc7#) (1... g3 2.
Qe6#) (1... Nc6 2. Nxg6#) (1... Nc8 2. Nxg6#) (1... Ng8 2. Nxg6#) 2. Qd6# {}
1-0

Mado 27:

Problema d´Eeltje Visserman.

Holanda, Blokzijl 24–01–1922 / La Haia 23–03–1978.

Primer premi del "Probleemblad" de 1968.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 26:

Problema de Viktor Oleksandrovich Melninchenko.

Ucraïna, 05–08–1939 / 11–02–2009.

Segon premi del "Chess Life" de 1970.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assajos:

1.f6? e4!

1.f6? e4!

1.e4? b6!

1.b1? b6!

Joc real:

1.f6! [ (amb idea de) 2.xd4# i 2.a6#] amb les variants-amenaces:

1. . . xf6 2.xd4#

1. . . xf6 2.a6#

I les variants temàtiques:

1. . . e4 2.xd3#

1. . . e4 2.e3#

Novotny i Grimshaw en els jocs virtual i real.

Si 1. . . xd5 2.xd5# (*).

Altres Assajos:

1.c6? axb4!

1.ag6? axb4!

1.xh6? axb4! (1. . . e6; 1. . . e6)

1.xa5? f8! (1. . . c6)

Aquests dos últims, tot i que els diu l´autor no ho són, en canvi, sí que ho són els dos següents que no dóna l´autor:

1.d6? xd6!

1.a1? axb4!

Un problema que ha fet veritables estralls entre els "solucionistes".

[(*) 1. . . axb4 / e6 / e6 2.xd4#;

1. . . b8 2.xd4# (2.e3#);

1. . . h4 2.a6# (2.c6#);

1. . . g6 2.xd4# (2.a6#; 2.xd3#);

1. . . e3 2.xd4# (2.a6#; 2.xe3#);

1. . . a8(c8,d8,f8) 2.xd4# (2.a6#; 2.e3#);

1. . . g6 / h1(h2,h3,h5) 2.xd4# (2.a6#; 2.c6#);

1. . . altres 2.xd4# (2.a6#).]

{Mado 26: Problema de Viktor Oleksandrovich Melninchenko (Ucraïna, 05-08-1939
/ 11-02-2009). Segon premi del "Chess Life" de 1970. Juguen les blanques i
fan mat en dues jugades.} {Joc real:} 1. Rf6 $1 ({Assajos:} 1. Qf6 $2 Re4 $1) (
1. Nf6 $2 Be4 $1) (1. Re4 $2 Rb6 $1) (1. Qb1 $2 Rb6 $1) ({Altres Assajos:} 1.
Bc6 $2 axb4 $1) (1. Rag6 $2 axb4 $1) (1. Rxh6 $2 axb4 $1 (1... Qe6) (1... Re6))
(1. Rxa5 $2 Qf8 $1 (1... Rc6)) ({Aquests dos últims, tot i que els diu
l'autor no ho són, en canvi, sí que ho són els dos següents que no dóna
l'autor:} 1. Rd6 $2 Rxd6 $1) (1. Qa1 $2 axb4 $1) {Si} 1... Qxd5 ({Amb les
variants-amenaces:} 1... Rxf6 2. Rxd4#) (1... Bxf6 2. Ba6#) ({I les variants
temàtiques:} 1... Re4 2. Qxd3#) (1... Be4 2. Ne3# {Novotny i Grimshaw en els
jocs virtual i real.}) (1... axb4 2. Rxd4#) (1... Re6 2. Rxd4#) (1... Qe6 2.
Rxd4#) (1... Rb8 2. Rxd4# (2. Ne3#)) (1... Rh4 2. Ba6# (2. Rc6#)) (1... c2 2.
Rxd4# (2. Ba6#)) (1... Bf5 2. Rxd4# (2. Ba6#)) (1... Bf8 2. Rxd4# (2. Ba6#)) (
1... Bh8 2. Rxd4# (2. Ba6#)) (1... Re1 2. Rxd4# (2. Ba6#)) (1... Re2 2. Rxd4# (
2. Ba6#)) (1... Re5 2. Rxd4# (2. Ba6#)) (1... Re7 2. Rxd4# (2. Ba6#)) (1... Qf7
2. Rxd4# (2. Ba6#)) (1... Qf8 2. Rxd4# (2. Ba6#)) (1... Qh8 2. Rxd4# (2. Ba6#))
(1... Rg6 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2. Qxd3#)) (1... Re3 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2. Nxe3#
)) (1... Ra8 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2. Ne3#)) (1... Rc8 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2.
Ne3#)) (1... Rd8 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2. Ne3#)) (1... Rf8 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2.
Ne3#)) (1... Bg6 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2. Rc6#)) (1... Rh1 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2.
Rc6#)) (1... Rh2 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2. Rc6#)) (1... Rh3 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2.
Rc6#)) (1... Rh5 2. Rxd4# (2. Ba6#) (2. Rc6#)) 2. Bxd5# { Un problema que
ha fet veritables estralls entre els "solucionistes".} 1-0

Mado 28:

Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.

Polònia, Zawodzie 27–08–1932.

Primer premi del "Thèmes-64" de 1974.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Mado 27:

Problema d´Eeltje Visserman.

Holanda, Blokzijl 24–01–1922 / La Haia 23–03–1978.

Primer premi del "Probleemblad" de 1968.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.dxf2? (amenaçant 2.g4#),

1. . . e5 2.d3#

1. . . xb2 2.xe6#

Refutació: 1. . . xb2!

Assaig temàtic II:

1.hxf2? (amenaçant 2.e4#),

1. . . g5 2.h3#

1. . . xb2 2.h4#

Refutació: 1. . . xb2!

Joc real:

1.xf2! (amenaçant 2.h4#),

1. . . xb2 2.xe6#

1. . . xb2 2.h4#

1. . . xe7 2.c5#.

Tres moviments "switchback" de tres peces blanques en resposta a les tres fugides del rei, autoritzades pels assajos temàtics i el joc real.

Una obra d´agradable harmonia.

[1. . . xe7 2.h4# (2.d4#);

1. . . 6f7 / g8 2.h4# (2.c5#);

1. . . b6(b7) / bb8 2.h4# (2.h4#);

1. . . a8(c8,d8,f8,g8) / eb8 2.h4# (2.xe6#);

1. . . a1(a3,a4,a5,a6,a7,a8,b1) 2.h4# (2.xe6#);